Viquipèdia

Nicolas Poussin

pintor francès

Nicolas Poussin (Les Andelys, Normandia 1594 - Roma 1665) fou un pintor francès. El 1624 arribà a Roma on estudia l'estatuària romana i s'influencia notablement dels pintors Rafael i Ticià. El seu art es troba dins una estètica esteticista i classicista per això fa servir molts temes mitològics i històrics que sovint tenen un element paisatgístic important. Va passar la major part de la seva vida pintant a Roma, excepte durant un curt període en el que el cardenal Richelieu li va ordenar tornar a França com a pintor del rei.

Infotaula de personaNicolas Poussin
Nicolas Poussin.jpg
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixementjuny 1594 Modifica el valor a Wikidata
Les Andelys Modifica el valor a Wikidata
Mort19 novembre 1665 Modifica el valor a Wikidata (71 anys)
Roma Modifica el valor a Wikidata
Sepulturabasílica de San Lorenzo in Lucina Modifica el valor a Wikidata
Primer pintor del Rei
1641 – 1665 Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballPintura Modifica el valor a Wikidata
Lloc de treball París
Roma
Florència Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciópintor, artista gràfic, dibuixant projectista Modifica el valor a Wikidata
GènerePintura d'història, pintura religiosa, pintura mitològica, pintura, al·legoria, figureta, paisatge, retrat, autoretrat, art sacre i pintura de batalla Modifica el valor a Wikidata
MovimentClassicisme Modifica el valor a Wikidata
Catàleg raonatThe Paintings of Nicolas Poussin. A Critical Catalogue (1966)
The Complete works of Poussin (1974)
Nicolas Poussin : les tableaux du Louvre (2015)
Nicholas Poussin catalogue raisonné, 1837 (1837)
Nicolas Poussin (1994) Modifica el valor a Wikidata
ProfessorsQuentin Varin, Ferdinand Elle, Noël Jouvenet i Georges Lallemant Modifica el valor a Wikidata
AlumnesGaspard Dughet, Charles Le Brun, Pierre Le Tellier, Pietro Sante Bartoli i Jean Dughet Modifica el valor a Wikidata
Influències
MecenesCassiano Dal Pozzo Modifica el valor a Wikidata
Obra
Obres destacables
Família
CònjugeAnne-Marie Dughet (1630–1664) Modifica el valor a Wikidata
Signatura
Poussin autograph.png Modifica el valor a Wikidata
Musicbrainz: 309f9a8a-9b0a-4ea9-ab90-cac8c395348f Discogs: 2235967 Find a Grave: 20421346 Modifica el valor a Wikidata

Algunes de les seves obres són Et in Arcadia ego (1638), El rapte de les sabines (1637), El regne de Flora (1631), La matança dels innocents (1628), Paisatge amb dues nimfes i una serp (1659) i la sèrie de "bacanals" que li va encarregar el cardenal Richelieu. Fins al segle XX va romandre com a font d'inspiració dominant per als artistes d'orientació clàssica com Jacques Louis David i Paul Cezanne.

BiografiaModifica

Primers anysModifica

El primer biògraf de Nicolasin va ser el seu amic Giovanni Pietro Bellori,[1] qui explica que Poussin va néixer prop de Les Andelys, que ara pertany al departament d'Eure, a Normandia i que va rebre una educació que incloïa una mica de llatí, que més tard li seria útil. Els seus primers dibuixos van cridar l'atenció de Quentin Varin, un pintor local, del qual Poussin es va convertir en aprenent. Sembla que els seus pares es van oposar a una carrera de pintura per a ell, i cap al 1612, als divuit anys, va fugir a París.[2]

Va arribar a París durant la regència de Maria de Mèdici, quan l'art estava florint com a conseqüència dels encàrrecs reials donats per Maria de Medici per a la decoració del seu palau, i per l'auge dels rics comerciants de París que compraven art. També hi havia un important mercat de pintures en la redecoració d'esglésies fora de París destruïdes durant les Guerres de religió a França, que havien acabat feia poc, i per als nombrosos convents de París i altres ciutats. No obstant, Poussin no era membre del poderós gremi de mestres pintors i escultors, que tenia el monopoli de la majoria dels encàrrecs d'art i va presentar demandes contra persones de fora com Poussin que van intentar entrar en la professió.[3]

Els seus primers esbossos li van guanyar un lloc als estudis de pintors establerts. Va treballar durant tres mesos a l'estudi del pintor flamenc Ferdinand Elle, que pintava gairebé exclusivament retrats, un gènere que va interessar poc a Poussin.[4] Es va traslladar després a l'estudi de Georges Lallemand, però la falta d'atenció de Lallemand pel dibuix precís i l'articulació de les seves figures sembla que no van agradar a Poussin.[4] A més, Poussin no encaixava bé en el sistema d'estudi, en el qual diversos pintors treballaven en el mateix quadre. Després va preferir treballar molt lentament i sol.[3] Poc se sap de la seva vida a París en aquesta època. Els registres judicials mostren que va tenir deutes considerables, que no va poder pagar. Va estudiar anatomia i perspectiva, però l'esdeveniment més important de la seva primera residència a París va ser el descobriment de les col·leccions d'art reials, gràcies a la seva amistat amb Alexandre Courtois, el valet de chambre de Marie de Medicis. Allà va veure per primera vegada gravats de les obres de Giulio Romano i especialment de Rafael, l'obra del qual va tenir una enorme influència en el seu futur estil.[5]

Després de dos intents fallits per anar a Roma, es va unir a Giovan Battista Marino, el poeta de la cort de Maria de Mèdici, a Lió. Marino el va contractar per il·lustrar el seu poema Adone i una sèrie d'il·lustracions per a una edició projectada de Les Metamorfosis d'Ovidi.[6] El va rebre a casa seva i, el 1624, va permetre a Poussin (que havia estat alentit pels encàrregs de Lió i París) per unir-se a ell a Roma. S’ha suggerit que va ser aquesta amistat primerenca amb Martino i la comissió d’il·lustracions de la seva poesia (que el va portar als temes d’Ovidi), el que va servir de base, o almenys va reforçar, l’erotisme destacat de la primera obra de Poussin.[7]

A RomaModifica

 
Gravat de Cassiano dal Pozzo.

Poussin tenia trenta anys quan va arribar a Roma el 1624. Al principi va viure amb Simon Vouet.[8] El va presentar a un altre dels seus primers empresaris, el cardenal Maffeo Barberini.

Les dificultats financeres van començar amb la marxa cap a Espanya de Barberini, acompanyat de Cassiano Dal Pozzo, l’antiquari i secretari del cardenal, que després es convertiria en un patró i gran amic. Marino mor durant aquest temps i Poussin perd tots els seus protectors. Aleshores el pintor viu sol, pobre i malalt. Recupera la salut amb un compatriota, Jacques Dughet, pastisser de la ciutat. El 1626, va viure amb un altre pintor francès anomenat Pierre Mellin i l'escultor François Duquesnoy amb qui va estudiar les antiguitats.[9]

El setembre de 1626, va rebre l'encàrrec amb Valentin de Boulogne d'organitzar la festa de l'Acadèmia Sant-Lluc de pintors de Roma, dirigida per Vouet. És una mostra de reconeixement per part dels seus companys. Aleshores era un dels pintors francesos més destacats de la ciutat papal, encara més després de la marxa de Vouet a França el juny de 1627. El seu segon encàrrec de Barberini, La mort de Germànic, completat el 1628 i inspirat en part en els relleus del sarcòfag de Melèagre,[10] va tenir un gran impacte. Aquests primers anys romans van ser un període d'intensa producció per a Poussin. Se li va encarregar un quadre per a un retaule a la Basílica de Sant Pere de Roma aquell mateix any, El Martiri de Sant Erasme 1629, Pinacotena Vaticana), deutora del mateix tema elaborat pel pintor barroc contemporani, Pietro da Cortona.[11] Havent estat malalt, va ser rebut a la casa del seu compatriota Gaspard Dughet i cuidat per la seva filla Anna Maria, amb qui Poussin es va casar el 1629, instal·lant-se definitivament a la còmoda vida de casa seva a via Paolina. Els seus dos germans eren artistes i Gaspard Dughet més tard va portar el cognom de Poussin.[12] Poussin renuncia a grans encàrrecs d'esglésies o convents per respondre només a peticions d'aficionats i mecenes privats.[13]

Durant les dècades de 1620 i 1630, va tenir l'oportunitat d'experimentar i formular la seva posició sobre la pintura en relació amb els altres. Per a aquest propòsit, va estudiar l'antiguitat, així com obres com les bacanals de Tiziano (La bacanal dels andrios, Bacus i Ariadna i la Ofrena a Venus) al Casino ludovisi i les pintures de Domenichino i Guido Reni.[14] Al mateix temps, el barroc romà estava sorgint: el 1620 Cortona produïa les seves primeres pintures romanes per a la família Sacchetti; Bernini, que s'havia creat una reputació com a escultor, estava dissenyant el gran Baldaquí de bronze a San Pere; i una enginyosa imaginació arquitectònica va sorgir en les obres de Borromini.

Poussin va conèixer altres artistes a Roma i va tendir a fer amics d’aquells amb inclinacions artístiques cap al classicisme: l’escultor francès François Duquesnoy, amb qui va viure el 1626; l’artista francès Jacques Stella; Claude Lorrain; Domenichino; Andrea Sacchi. I es va unir a una acadèmia informal d’artistes i empresaris que es van oposar a l’estil contemporani barroc que es va formar al voltant Joachim von Sandrart.

Aleshores, el papat era el principal patró artístic de Roma. El martiri de San Erasme de Poussin per a San Pere va ser l'únic encàrrec papal de Poussin, que va aconseguir gràcies al cardenal Barberini, el nebot del Papa, i a Poussin no se li va demanar que contribuís de nou amb grans altars ni pintures a gran escala per un Papa.[15]

La seva carrera posterior va dependre del mecenatge privat. A banda del cardenal Francesco Barberini, entre els seus primers empresaris es trobava el cardenal Luigi Omodei, per a qui va produir els Triomfs de la Flora (c. 1630-32, Louvre), o el cardenal Richelieu, que va encarregar diverses Bacanals. Per a Vincenzo Giustiniani va fer Massacre dels innocents (data desconeguda primerenc, Museu Condé, Chantilly). Cassiano Dal Pozzo es va convertir en el propietari de la primera sèrie de Set sagraments (de finals de la dècada de 1630, Castell de Belvoir). I va tornar a França el 1640 amb els germans Paul Fréart de Chantelou i Roland Fréart de Chambray, cridat per François Sublet de Noyers, llavors secretari de la Guerra i superintendent dels edificis de Lluís XIII de França.

A FrançaModifica

Aquest petit període, molt actiu per al pintor, és encara molt conegut gràcies a la seva correspondència, però també als nombrosos testimonis parisencs. Tan bon punt va arribar, va ser instal·lat en un petit pavelló al Les Tuileries per Sublet de Noyers, regalat al cardenal Richelieu que immediatament li va encarregar quadres per al seu palau parisenc (Moisès davant l'esbarzer ardent i El temps i la veritat) després per al rei Lluís XIII al Castell de Saint-Germain-en-Laye que al seu torn li va encarregar una pintura per a la capella del castell (La institució de l'eucaristia) i una altra per a la del Castell de Fontainebleau (mai realitzada). Va obtenir el 20 de març de 1641 la patent de "primer pintor ordinari del rei" i la direcció general de totes les obres de pintures i ornaments per a l'embelliment de les cases reials, amb 3.000 lliures de salari.

Treballa en el disseny de la gran galeria del Palau del Louvre. Va rebre una ordre per al noviciat de la Companyia de Jesús a París (El Miracle de Sant Francesc Xavier). Fins i tot es pren el temps per completar l'encàrrec d'Els set sagraments desitjat per Cassiano dal Pozzo. No obstant això, va patir nombroses crítiques per part dels altres pintors del rei, entre ells Simon Vouet, en particular pels seus projectes per al Louvre, que el van afectar greument. A més, les múltiples peticions que rebia li van deixar molt poc temps per reconnectar amb els seus familiars, sobretot a Normandia, però també per reflexionar sobre el seu art. El mes de juliol de 1642 va anunciar a Sublet de Noyers la seva intenció de tornar a Roma. Va escriure el seu testament el 20 de setembre, declarant hereus els fills de la seva germanastra Marie, i de fet va marxar cap a Itàlia, arribant a Roma el 5 de novembre.[16]

Tornada a RomaModifica

 
Placa commemorativa de Nicolas Poussin a la Basílica de San Lorenzo in Lucina.

El 1642, disgustat amb les intrigues de Simon Vouet, Jacques Fouquier i l'arquitecte Jacques Lemercier, Poussin va tornar a Roma.

Poussin sembla esperar un temps per poder tornar a França. Va continuar enviant dibuixos per a la galeria del Louvre, va reclamar sumes impagades per les obres parisenques, va intentar conservar el seu pavelló de les Tulleries, però la mort de Richelieu, la del rei i l'exclusió de Sublet de Noyers destrueixen definitivament aquesta esperança. Després de la mort d'Urbà VIII, els Barberini van haver de fugir a França, però van mantenir els seus estrets vincles amb Dal Pozzo. La seva salut és fràgil i li tremola la mà, però continua portant una vida tranquil·la. Fréart de Chantelou va anar a visitar-lo a Roma i li va encarregar una nova sèrie d'Els set sagraments el 1643, que el va ocupar durant quatre anys. El 1647 va arribar a la ciutat André Félibien, secretari del nou ambaixador francès que es va fer amic de Poussin. També va conèixer Louis Fouquet, germà del superintendent de finances, en una missió a la ciutat que, al seu retorn a París, va obtenir per a ell la confirmació de la patent del seu pintor reial i el pagament de les sumes degudes per l'administració reial. També fa amistat amb joves pintors als quals protegeix o aconsella. A més de Gaspard Dughet, el seu jove cunyat, va freqüentar Charles Le Brun durant la seva estada de tres anys a Roma.[17]

El 1648 va acabar per a de Chantelou la segona sèrie d'Els set sagraments (Galeria Bridgewater), i també el seu noble Paisatge amb Diogenes (Louvre). Aquesta pintura mostra al filòsof descartant la seva última possessió mundana, un got, després de veure un home beure aigua al bol de la seva mà.[18] El 1649 va pintar La conversió de Sant Pau (Louvre) per al poeta còmic Paul Scarron, i el 1651 La Sagrada Família (Louvre) per al Duc de Créquy. Any rere any va continuar produint una gran varietat d’obres, moltes de les quals s’inclouen a la llista donada per Félibien.

La mort del seu mecenes més fidel, Cassiano dal Pozzo, el 1657 el va marcar profundament. Això marca l'inici d'un llarg declivi físic amb una mà que tremola cada cop més, cosa que es mostra en els seus últims dibuixos.[19] Declina el títol de Príncep de l'Acadèmia de Sant Lluc el mateix any, però continua la seva obra fins al final de la seva vida, que inclou la sèrie de Les estacions. Encara rep molts visitants francesos i encàrrecs de col·leccionistes romans. No obstant això, els patrocinadors francesos es van convertir en els més nombrosos, especialment Jean Pointel i Jacques Serizier, a qui havia conegut durant la seva última estada a París i que més tard es van convertir en amics seus. Acaba la seva vida molt ric, però amb un estil de vida molt senzill. La seva dona va morir el 1664. Després va redactar un nou testament reequilibrant el seu llegat a favor dels seus nebots romans el 1664 i un últim el 1665 favorable en gran part a ells. Poussin va morir a Roma el 19 de novembre de 1665 i va ser enterrat a la Basílica de San Lorenzo a Lucina.[20][21] Chateaubriand va donar el monument a Poussin el 1820.

No tenia fills propis, però va adoptar com a fill Gaspard Dughet, el seu cunyat, que es va convertir en pintor i va prendre el cognom del pintor.

ObraModifica

La riquesa de les seves composicions i la bellesa de les seves expressions l'han fet batejar com El pintor de la gent d'esperit.[22]

Buscava el bon gust de l'antiguitat associant-hi de vegades o retornant les formes de la natura i les de l'art; Nicolas Poussin es va lligar sobretot a les belleses expressives, com si pintés amb una línia viva i precisa el llenguatge del pensament i del sentiment: també va buscar en l'antiguitat aquest bell ideal o intel·lectual, alhora que la moral, que el va fer triar els temes històrics més adequats per als desenvolupaments nobles i expressius de la composició i l'estil. «Els nostres valents antics grecs, inventors de totes les coses belles", explica en una carta de novembre de 1647, no deixaven mai de confiar en la raó, que ens obliga a no anar més enllà de determinats límits, a observar amb intel·ligència i consideració […] l'ordre determinat pel qual cada cosa es conserva en la seva essència».[23]

Evolució de les atribucions i del catàleg de les seves obresModifica

Segons Jacques Thuillier, "gairebé no hi ha un catàleg més complex, més difícil d’establir que el de Poussin". A la seva arribada a Roma, les seves pintures són copiades o objecte de pastitx. Un cop establert el seu èxit, les seves pintures assoleixen ràpidament preus molt elevats i animen els comerciants a donar el seu nom a teles de diversos orígens. Els col·leccionistes no dubten a fer obres directament amb Poussin durant la seva vida, com és el cas de Balthasar de Monconys el 1664. Des de la mort del pintor, les atribucions fantàstiques es multipliquen, incloses en grans col·leccions romanes com la de Cassiano Dal Pozzo. Van augmentar durant els segles segle xviii i segle xix. Així, al mig del segle segle xix, el Museu Fabre a Montpellier creu mantenir quinze obres de Poussin a les seves col·leccions, mentre que ara només se li atribueix un quadre. Les seves obres s’han confós amb els d’altres pintors francesos contemporanis instal·lats a Roma: Charles Mellin, Charles Errard, Charles-Alphonse du Fresnoy o fins i tot Jean Lemaire.[24]

El primer catàleg raonat de les seves obres va ser establert per Pierre-Marie Gault de Saint-Germain el 1806 i conté 129 números per a les pintures.[25] John Smith va establir el seu el 1837 aquesta vegada amb 342 pintures enumerades.[26] Aleshores va ser necessari esperar Émile Magne el 1914,[27] Anthony Blunt va publicar el seu 1966 per a la pintura i el 1974 per a dibuixos. Aquest mateix any, Thuillier ofereix un nou catàleg de pintures limitades a 224 pintures, actualitzades el 1994 amb 250 pintures.[24] Pierre Rosenberg va publicar el seu per a dibuixos el 1994.

LlistaModifica

Aquest article o secció necessita millorar una traducció deficient.
Podeu col·laborar-hi si coneixeu prou la llengua d'origen. També podeu iniciar un fil de discussió per consultar com es pot millorar. Elimineu aquest avís si creieu que està solucionat raonablement.

En aquesta llista es representen els quadres que es troben localitzats amb seguretat. Els números fan referència als dos catàlegs raonats més famosos citats a la font: Thuillier 1994 i Blunt 1966.

Quadre Títol Data Dimensions Notes Lloc de conservació Números dels catàlegs Thuillier/Blunt
  Sant Denís Areopagit coronat per un àngel c. 1620-1621 173 x 108 cm Quadre procedent de l'església Saint-Germain-l'Auxerrois (París) Roan, Museu de Belles Arts 3/R51
  La Mort de Chioné 1622 109.5 x 159.5 cm Atribuït per Denis Mahon el 1998.[28] Adquirit el febrer de 2016 pel museu.[29] Lió, Museu de Belles Arts
  La Mort de la Verge 1623 202 × 137 cm Part d'un retaule encarregat per l'arquebisbe de París Jean-François de Gondi per a la catedral de Notre-Dame, confiscat durant la Revolució Francesa i dipositat al Louvre, enviat a Brussel·les el 1803, considerada una còpia, i desaparegut el 1814. Trobat l'2000 a l'església de Sterrebeek.[30] Sterrebeek, església Saint-Pancrace 11/91
  Moisès exposat a les aigües c. 1624 145 x 196 cm Comprat a París el 1742 per Frederic August II de Saxònia Dresden, Gemäldegalerie Alte Meister 15/10
  El triomf d'un poeta o El triomf d'Ovidi c. 1624-1625 148 x 176 cm Atribució disputada per Anthony Blunt. Roma, Palau Corsini 13/R92
  Renaud i Armide c. 1624-1625 (o 1630 ?) 80 x 107 cm Aparegut el 1804 a Angleterra dins la col·lecció Noël Desenfans després que Francis Bourgeois el llegués al Dulwich College el 1807. Londres, Dulwich Picture Gallery 20/202
  Céphale i l'Aurora c. 1624-1625 79 x 152 cm Col·lecció Dal Pozzo ? Pertanyent a la col·lecció Worsley avans de 1770. York, Hovingham Hall, Col·lecció Worsley 25/145
  Venus i Adonis c. 1624-1625 98.5 x 134.6 cm Antiga col·lecció Dal Pozzo? Pendant del Paisatge amb una nimfa i un sàtir de Cleveland? Atribució disputada per Blunt. Fort Worth, Kimbell Art Museum[31] 30/R107
  nen amb cornucòpia c. 1624-1625 54,8 × 51,8 Fragment d'una pintura ? Informat a la col·lecció l'any 1713. Atribució disputada per Blunt. Roma, Palau Pallavicini Rospigliosi 31/161 (còpia)
  Mart i Venus c. 1625 81 x 145 cm Venut per Pierre Alexis Ponce de La Feuille el 1671 a Lluís XIV de França. Identificat com original per Pierre Rosenberg el 2012.[32] París, Museu del Louvre R84/R104
  Venus adormida amb Amor o Venus espiada pels pastors c. 1624-1626 71 x 96 cm Esmentat a l'inventari dels electors de Saxònia el 1722. Atribució acceptada pels historiadors de l'art amb reticències. Dresde, Gemäldegalerie Alte Meister 28/189
  Mercuri, Hersé i Aglaure c. 1624-1626 53,5 × 77,5 cm Provinent de la col·lecció de Jacques-Édouard Gatteaux, danyats pels incendis de la Comuna de París. París, École nationale supérieure des beaux-arts[33] 29/164
  La Mare de Déu i el Nen amb Sant Joan Baptista c. 1624-1626 67 cm de diamètre Quadre atribuït al Museu del Louvre per l'Office des Biens et Intérêts Privés el 1950 (museus Nationaux Récupération, MNR), després dipositat al museu de l'Hôtel Lallemant de Bourges el 1954. Reconeixement de Pierre Rosenberg (2015, S17), rebutjat per Blunt i Thuillier. Bourges, museu des arts décoratifs, hôtel Lallemant. R27/R26
  Renaud et Armide c. 1625 95 x 133 cm Adquirit per Caterina II de Rússia i enviat a Moscou el 1930. Moscou, Museu Pouchkine 16/203
  Batalla de Gedeó contra els madianites c. 1625-1626 98 x 137 cm Fet per al noble romà Marcello Sacchetti. Roma, Pinacoteca Vaticana 21/31
  La Victoria de Josué sobre els Amoreus 1625-1626 97,5 x 134 cm Pendant de la Victòria sobre els amalecites. Venut pel pintor per 7 corones, adquirit per Caterina II de Rússia. Moscou, Museu Pouchkine 18/30
  La Victòria de Josué sobre els Amalecites 1625-1626 97,5 x 134 cm Pendant de la La Victoria de Josué sobre els Amoreus. Venut pel pintor per 7 corones, adquirit per Caterina II de Rússia. Sant Petersburg, Ermitage 17/29
  Bacanal o Bacus i Ariadna 1625-1626 122 x 169 cm Esmentat al catàleg del Palau Reial de la Granja de San Ildefonso l'any 1746. Atribució rebutjada per Blunt però acceptada per Thuillier i Rosenberg. Madrid, museu del Prado 24/R66
  Cèfal i Aurora c. 1625-1626 96,9 x 131,3 cm Adquirit pel museu el 1831. Pintura reelaborada cap al 1626-1627, en particular retirant un dipòsit de la tela. Londres, National Gallery 43/144
  Venus i Adonis c. 1625-1626 75 x 100 cm Col·lecció de Joshua Reynolds el 1766 Providence (Rhode Island), Rhode Island School of Design Museum of Art 42/185
  Anníbal creuant els Alps a llom d'elefant c. 1625-1626 100 x 133 cm Col·lecció de Cassiano dal Pozzo. Atribuït per Blunt però rebutjat per Thuillier. Subhastat sense èxit el juliol de 2013.[34] Col·lecció particular B12/157
  Paisatge amb una nimfa i un sàtir també anomenat Amor Omnia Vincit c. 1625-1627 97 x 127,5 cm Antiga col·lecció Dal Pozzo, pendant Venus i Adonis de Fort Worth? Atribuït per Rosenberg però rebutjat per Thuillier i atribuït a Pier Francesco Mola per Blunt Cleveland, Museum of Art R124/R58
  Midas transformant la branca d'un roure en or, també conegut com Numa Pompilius i la nimfa Egeria c. 1625-1628 77 x 101 cm Col·lecció Cassiano Dal Pozzo. Adquirit pel duc d'Aumale amb la col·lecció de Frédéric Reiset.[35] Chantilly, museu Condé 60/168
  La matança dels innocents c. 1625-1629 147 x 171 cm Pintat per a Vincenzo Giustiniani. Comprat pel duc d'Aumale el 1854 Chantilly, museu Condé 19/67
  Eliezer i Rebecca al pou o Rebecca apagant la set d'Eliezer c. 1626 93.3 x 117.5 cm Antiga col·lecció Cassiano Dal Pozzo, redescoberta per Denis Mahon, comprada per ell en venda pública l'any 1964 sota l'atribució a Pietro Testa. Atribució rebutjada per Thuillier, però confirmada per Rosenberg. Nova York, col·lecció Wildenstein
  Venus plorant Adonis 1626 57 x 128 cm Esmentat a l'inventari del cardenal Angelo Giori. A les col·leccions reials el 1683 i enviat a Caen el 1804. Caen, Museu de Belles Arts 26/186
  La Destrucció del temple de Jerusalem 1626 145,8 x 194 cm Pintat per al cardenal Barberini i va pagar a Poussin 61 corones el 3 de febrer de 1626. Passa a la col·lecció del cardenal de Richelieu, perdut a finals del segle xviii. Redescobert el 1995 i donat al museu el 1998.[36] Jerusalem, museu d'Israel 35/
  Vista de Grottaferrata inclosa a Venus i Adonis i Paisatge amb el Déu del riu c. 1626 77 x 202 cm (74.5 x 112 cm + 77 x 88 cm Col·lecció Dal Pozzo. Tallat en dues parts el segle xviii i reunit el 2009 a un mateix quadre. Montpeller, museu Fabre 22/R105
  Apol·lo i Dafne c. 1626 97 x 131 cm A les col·leccions de l'elector de Baviera el 1782. Munic, Alte Pinakothek 23/130
  Apol·lo i Dafne c. 1626 63 x 77 cm Antiga col·lecció Cassiano dal Pozzo, que forma la contrapartida de La mort d'Eurídice. Atribuït a Poussin per Pierre Rosenberg a finals de la dècada de 1980 en una col·lecció suïssa. Venut a Robilant & Voena el 2017.[37] Col·lecció particular
  La Mort d'Eurídice c. 1626 63 x 77 cm Antiga col·lecció Cassiano dal Pozzo, que forma la contrapartida de La mort d'Eurídice. Atribuït a Poussin per Pierre Rosenberg a finals de la dècada de 1980 en una col·lecció suïssa. Venut a Robilant & Voena el 2017.[38] Col·lecció particular
  Bacanal de nens 1626 56 x 76 cm Tempera. Col·lecció del Cardenal Chigi, que va romandre al Palau Chigi fins al 1914, va entrar a les col·leccions nacionals el 1979 Roma, Galleria Nazionale d'Arte Antica, palau Barberini 36/192
  Bacanal de nens 1626 74 x 85 cm tempera. Mateix origen que l'anterior sense ser homòleg. Roma, Galleria Nazionale d'Arte Antica, palau Barberini 37/193
  La Lamentació sobre Crist 1626 102 x 148 cm A les col·leccions de l'elector de Baviera al segle xviii Munic, Alte Pinakothek 38/82
  Venus sorpresa pels sàtirs 1626 77 × 100 cm Atribució rebutjada per Blunt i després per Thuillier, però recentment reatribuïda a Poussin.[39] Zuric, Kunsthaus B7/R113
  Escena bàquica o Nimfa muntant un sàtir c. 1626 96 x 74,5 cm Esmentat el 1749 a les col·leccions del landgravi Guillem VIII de Hessen-Kassel Kassel, Galeria pintures antigues de la terra de Hessen, Castell de Wilhelmshöhe 44/198
  Baixada de la Creu o La Deposició de la Creu c. 1626 119 x 98 cm Col·lecció d'Heinrich von Brühl adquiria per Caterina II de Rússia en 1768 Sant Petersburg, museu de l'Ermitage 39/80
  La infància de Bacus c. 1626 135 x 168 cm Comprat a Anglaterra pel duc d'Aumale el 1859 Chantilly, museu Condé 46/134
  Crist al jardí de les oliveres c. 1628 62 x 49 cm Oli sobre coure, antiga col·lecció de Dal Pozzo va reaparèixer el 1985. Regal de Jon Landau al museu el 2021.[40] Nova York, Metropolitan Museum of Art 27/L30
  Crist al jardí de les oliveres c. 1626 o 1628 60,5 × 47 cm Oli sobre coure, antiga col·lecció Barberini. Venut a una subhasta per 6,7 milions de dòlars a un particular el gener de 1999[41] Los Angeles, col·lecció privada, dipositada al J. Museu Paul Getty 88
  Helios i Phaëton amb Saturn i les quatre estacions o Apol·lo cedint el seu carro a Faetont c. 1626-1627 122 x 153 cm Localitzat a París el 1674, després a Potsdam el 1773 Berlín, Gemäldegalerie 51/172
  El menjar de Bacchus o La petita bacanal c. 1626-1627 97 x 136 cm Adquirit per a les Col·leccions Reials abans de 1683. Atribució rebutjada per Anthony Blunt París, museu del Louvre 50/R64
  El menjar de Bacchus o La Infància de Bacus c. 1626-1627 75 x 97 cm Antiga col·lecció de Pierre-Jean Mariette i després del marquès de Cholmondeley, llegada el 1831. Londres, National Gallery 52/133
  Venus i Mercuri, incloent Venus i Mercuri (reproduït al costat) i Concert d'amours c. 1626-1627 78 x 85 cm i 57 x 51 cm Composició original conegut d'un dibuix al Louvre i retallada durant el segle xviii.[42] Londres, Dulwich Picture Gallery et París, museu del Louvre 34/184
  La Vierge à l'enfant c. 1626-1627 58,5 x 49,5 cm Col·lecció Dal Pozzo. Pendant de la Piéta de Cherbourg, retallat. S'atribueix la decoració floral a Daniel Seghers. Brighton, Preston Manor 40
  Piéta c. 1626-1627 57,5 x 48,5 cm Col·lecció Dal Pozzo. Pendant de la Verge i el nen de Brighton, retallat. S'atribueix la decoració floral a Daniel Seghers. Cherbourg, museu Thomas-Henry 41/81
  Bacus-Apol·lo o Bacus i Erigone c. 1626-1628 98 x 73,5 cm Primer projecte de Bacchus-Érigone cobert pel mateix Poussin per un Bacchus-Apol·lo. Molts repintats posteriors de pudor Estocolm, Nationalmuseum 53/135
  Escena bàquica o Nimfa i sàtir bevent 1626-1628 74 x 60 cm Còpia del quadre de Moscou considerat de la mà del mestre Madrid, museu de Prado 45a/200
  Escena bàquica o Nimfa i sàtir bevent 1626-1628 77 x 62 cm Còpia del quadre de Madrid considerat de la mà del mestre Moscou, museu Pouchkine 45b/200
  Mides rentant al Pactolus c. 1626-1628 97,5 x 72,5 cm Adquirit el 1871 pel museu Nova York, Metropolitan Museum of Art 47/165
  Midas a la font del Pactolus c. 1626-1628 50 x 66 cm Pintura robada el 19 de febrer de 2011 i trobada el 4 de maig de 2012.[43] Ajaccio, museu Fesch 48/166
  Olimp i Màrsies c. 1626-1628 89,5 cm Pintura redescoberta per Pierre Rosenberg el 1969, comprada pel museu del Louvre després retornada als seus propietaris després d'un procediment judicial el 1978.[44] Col·lecció particular 49/L49
  Narcís i Cupido c. 1626-1629 53 × 41,9 cm Redescobert i venut a subhasta el 1997[45][46] i de nou a Sotheby's el 29 de gener de 2020 (lot 40).[47] Col·lecció particular
  Ninfa adormida sorpresa pels sàtirs o Venus sorpresa pels sàtirs 1627 66 x 50,8 cm Primer rebutjat per Blunt i Thuillier i recentment reassignat després de la radiografia de Rosenberg Londres, National Gallery de Londres B8/R113
  La inspiració del poeta (també anomenada La inspiració d'Anacreont) c. 1627 94 x 69,5 cm A les col·leccions de la Dinastia Hannover el 1779 Hannover, Niedersächsisches Landesmuseum 72/125
  L'Anunciació c. 1627 95 cm Antiga col·lecció Frédéric Reiset. Atribuït per Blunt, de vegades atribuït a Charles Mellin, rebutjat per Thuillier i per Rosenberg però posteriorment reatribuït a Poussin per aquest últim.[48] Chantilly, museu Condé B15/38
  Acis i Galatea 1627-1628 97 x 135 cm Donat al museu el 1916 Dublín, National Gallery of Ireland 54/128
  Els Pastors d'Arcàdia (Et in Arcadia ego) 1627-1628 101 x 82 cm A les col·leccions de Louis-Henri de Loménie de Brienne a finals del segle xvii i en els del duc de Devonshire el 1761 Chatsworth House, Devonshire Collection 67/119
  Bacanal al guitarrista també anomenat La Gran Bacanal 1627-1628 121 x 175 cm Adquirit pel duc de Richelieu després a les col·leccions reials. París, museu del Louvre 55/140
  Eco i Narcís 1628 74 x 100 cm Adquirit per Lluis XIV de França avans de 1683 París, museu del Louvre 57/151
  La Mort de Germànic 1628 146 x 195 cm Pintat per al cardenal Francesco Barberini. En possessió dels seus hereus fins a la seva venda al museu l'any 1958 Minneapolis, Institute of Arts 58/156
  Le Triomphe de Flore 1628 165 x 241cm Propriété du cardinal Omodei. Adquirit el 1684-1685 per Louis XIV de França París, museu del Louvre 56/154
  Le Massacre des innocents 1628 97 x 132 cm Atribuït per Blunt però rebutjat per Thuillier. L'antiga col·lecció Duthuit va ser llegada al museu el 1902. París, museu delPetit Palais B2/66
  El Matrimoni místic de Santa Caterina c. 1628-1629 126 x 168 cm Possiblement de la col·lecció Dal Pozzo. Antiga col·lecció Cook. Llegat al museu per John Heathcoat-Amory el 1973. Jacques Thuillier rebutja aquesta atribució. Edimburg, National Gallery of Scotland 95/B17
  El Martiri de Sant Erasme 1628-1629 99 x 74 cm Modello del quadre destinat a Sant Pere de Roma. Antiga col·lecció Barberini, va entrar al museu l'any 1972 Ottawa, Museu des Beaux-Arts du Canadà| |68/98
  El Martiri de Sant Erasme 1628-1629 320 x 186 cm Encarregat el 1628 a instigació del cardenal Francesco Barberini per adornar una capella de la basílica de Sant Pere Roma, Pinacoteca Vaticana 69/97
  Midas davant Bacus, també anomenat Mides i Bacus 1628-1629 98 x 130 cm Localitzat a Munic des de 1787. Munich, Alte Pinakothek 65/R89
  Diana i Endimió c. 1628-1630 122 x 169 cm Possiblement de l'antiga col·lecció Jules Mazarin i després Joseph Fesch. Moltes repintades del mateix Poussin Detroit, Institute of Arts 66/149
  Mart i Venus c. 1628-1630 155 x 213 cm Antiga col·lecció Dal Pozzo Boston, Museum of Fine Arts 61/183
  La inspiració del poeta 1629 183 x 213 cm Va pertànyer a la col·lecció de Thomas Charles Hope el 1824, comprada pel Louvre el 1911. Reelaborat àmpliament pel mateix Poussin. París, museu del Louvre 79/124
  L'Aparició de la Verge a Sant Jaume el gran c. 1629-1630 301 x 242 cm Pintat potser per a un retaule de l'església de Saint-Jacques a Valenciennes. Adquirit pel duc de Richelieu després va entrar a les col·leccions reials el 1665 París, museu del Louvre 75/102
  Sagrada Família amb Sant Joan Baptista 1629-1630 101 x 75,5 cm Antiga col·lecció de Heinrich Thyssen Karlsruhe, Staatliche Kunsthalle 74/48
  Moisès suavitzant les aigües de Mara c. 1629-1630 152 x 210 cm Ingressat l'any 1755 a les col·leccions del primer vescomte d'Harcourt a Angleterra. Venut a subhasta l'any 1948. Baltimore, Museum of Art 76/28
  El Retorn d'Egipte c. 1629-1630 112 x 94 cm Possiblement la versió més antiga del llenç de Cleveland Londres, Dulwich Picture Gallery 77/68
  Sagrada Família també conegut com El repòs durant la fugida a Egipte c. 1629-1630 76 x 63 cm Antigament a la col·lecció de Dr i Mrs Rudolph Heinemann, donat al museu el 1996[49] Nova York, Metropolitan Museum of Art 78/63
  El triomf de David o David victoriós c. 1629-1630 100 x 130 cm Col·lecció del cardenal Girolamo Casanate des de 1664. Va entrar a les col·leccions reials espanyoles abans de 1727. Madrid, museu del Prado 73/34
  El repòs durant la fugida a Egipte c. 1630 88 x 67 cm Possiblement de la col·lecció Pierre Crozat, passat per Anglaterra al segle xix Winterthur, museu Oskar Reinhart «Am Römerholz» 80/64
  L'Assumpció de la Verge c. 1630-1632 134,4 x 98,1 cm Atribució de Blunt però rebutjada per Thuillier. Generalment es considera autògraf ara (2015). Washington DC, National Gallery of Art B20/92
  Nens i gossos c. 1630-1633 67,5 x 50 cm Fragment d'un llenç més gran el tema del qual segueix sent desconegut. Col·lecció de Pierre Crozat adquirida per Caterina II de Rússia el 1772 Sant Petersburg, museu de l'Ermitage 32/195
  La Pesta d'Asdod o Els filisteus afectats per la pesta 1631 148 x 198 cm El va començar a finals de 1630 i es va vendre per 110 corones. Antiga col·lecció del cardenal Richelieu París, museu del Louvre 81/32
  Nimfa muntant una cabra o Venus, fauna i amorets c. 1631 72 x 56 cm Possiblement la col·lecció Crozat antiga. Adquirit per Caterina II el 1771. Sant Petersburg, museu de l'Ermitage 82/199
  Jocs d'infants i amorets c. 1631 95 x 72 cm Possiblement de la col·lecció Pierre Crozat venuda a Caterina II de Rússia Sant Petersburg, museu de l'Ermitage 83/196
  L'Imperi de la Flora anomenat també El Jardí de la Flora o El Jardí de flors 1631 131 x 181 cm Es va vendre per 100 corones. Col·leccions de l'elector de Saxònia des de 1722 Dresde, Gemäldegalerie Alte Meister 84/155
  Tancred i Ermínia 1631 98 x 147 cm Adquirit a París el 1766 per Caterina II de Rússia Sant Petersburg, museu de l'Ermitage 86/206
  El Parnàs també anomenat Apol·lo i les muses 1631-1632 145 x 197 cm A les col·leccions reials espanyoles des de 1746 Madrid, museu del Prado 85/129
  El triomf de David c. 1631-1633 117 x 146 cm Origen desconegut abans d’entrar al Museu. Atribució amb dubtes de Mahon, Blunt i Thuillier Londres, Dulwich Picture Gallery 91/33
  Bacanal abans d'un terme de Pan 1632-1633 98 x 142,8 cm Adquirit el 1826 Londres, National Gallery 87/141
  El Retorn d'Egipte 1632-1633 134 x 99 cm Provinent de les col·lectcons dels princeps de Liechtenstein, venut el 1952 Cleveland, Museum of Art 89/s.n.
  La translació miraculosa de Santa Rita de Cascia o La verge protegint Spola c. 1633 48 x 37 cm Oli sobre fusta. La radiografia va revelar un quadre anterior a sota. Antiga col·lecció Francis Bourgeois. Londres, Dulwich Picture Gallery 97/94
  L'Adoració dels mags 1633 160 x 182 cm Adquirit el 1742 per Auguste de Saxe a París. Signat Accad. rom. Nicolaus Pusin faciebat Romae 1633 Dresde, Gemäldegalerie Alte Meister 93/44
  L'Adoració dels Pastors 1633-1634 98 x 74 cm Potser prové de la col·lecció de Joshua Reynolds, que va passar per la família Beauchamp i va entrar al Museu el 1957. Signat N. N. Poussin fe. sobre la pedra en primer pla. Londres, National Gallery 92/40
  La dansa de la vida humana c. 1633-1634 83 x 105 cm Pintat per a Ropigliosi cardinal, futur papa Climent IX, sobre un tema definit per ell. Passat a les col·leccions de Fesch, després per les del duc de Hartford i Richard Wallace Londres, Wallace Collection 141/121
  El rapte de les Sabines 1633-1634 o 1637-1638 159 x 206 cm Per a Blunt, aquesta versió és més antiga que la del Metropolitan, per a Thuillier, és al contrari París, museu del Louvre 131/179
  Sant Joan batejant al Jordà o Sant Joan batejant la gent c. 1633-1634 95 x 120 cm Col·lecció Dal Pozzo, Passat a la col·lecció de Ducs de Rutland el 1785. Un temps pertany a la Fundació Col·lecció E. G. Bührle després adquirit per Getty el 1971 Los Angeles, J. Paul Getty Museum 94/70
  Els companys de Renaud c. 1633-1634 119 x 101 cm Col·lecció Dal Pozzo. Adquirit pel museu el 1977. Nova York, Metropolitan Museum of Art 106/205
  Moisès portant l'aigua de la roca o la vaga de la roca 1633-1635 97 x 133 cm Col·lecció Jean-Baptiste Colbert de Seignelay després a la Col·lecció d'Orleans del Palau Reial de París, i finalment a la col·lecció Bridgewater. Sempre en possessió dels seus hereus Edimburg, National Gallery of Scotland 101/22
  Paisatge amb un home espantat per una serp c. 1633-1635 65 x 76 cm Col·lecció Dal Pozzo ? Adquirit cap al 1920 a París per Duncan Grant. Possessió d'Anthony Blunt avans de la seva venda al museu. Montréal, museu de belles arts 96/215
  Infants jugant c. 1633-1635 52 x 39 cm Antiga col·lecció del duc de Westminster Lisboa, museu Calouste-Gulbenkian 104/R109
  Venus mostrant les seves armes a Eneas c. 1633-1635 107 x 133 cm Antiga col·lecció del prince de Cellamare Toronto, galeria d'art d'Ontario 107/190
  Tancred i Ermínia c. 1634 (o 1638-1639) 75 x 100 cm Comprat a París el 1717 per James Thornhill. Adquirit pel museu el 1938 Birmingham, Barber Institute of Fine Arts 143/207
  El rapte de les sabines 1634 154,5 x 210 cm Antiga col·lecció de Marie-Madeleine de Vignerot d'Aiguillon. Nova York, Metropolitan Museum of Art 103/180
  El pas del mar Roig 1634 155,6 x 215,3 cm Pendant de L'adoració de la vedella daurada. Col·lecció del segle xviii fins al 1945 Melbourne, National Gallery of Victoria 99/20
  L'adoració de la vedella daurada 1634 154 x 214 cm Pendant d'El pas del mar Roig. Col·lecció dal Pozzo. Proprietat dels Comte de Radnor des del segle xviii fins al 1945 Londres, National Gallery 100/26
  El jove Pyrrhus salvat 1634 116 x 160 cm Pagades 70 corones el 2 de setembre de 1634 a un parent del papa. Passat de les col·leccions de Richelieu a les del rei el 1665 París, museu del Louvre 108/178
  Paisatge amb ruïnes o paisatge amb una tomba antiga i dues figures c. 1634 72 x 98 cm Atribució refutada per Thuillier. Atribuït a Jean Lemaire per Blunt, atribuït a Poussin per Rosenberg Madrid, museu del Prado R142
  Sant Joan batejant la gent 1634-1635 94 x 120 cm Col·lecció d'André Le Nôtre, donat al rei el 1693 París, museu del Louvre 102/69
  Camille i el professor de l'escola de Faléries c. 1634-1635 101 x 137 cm Proprietat dels prínceps de Schaumburg-Lippe al segle xviii. Antiga col·lecció de Pau de Iugoslàvia. Adquirit pel museu el 1970 Pasadena (Califòrnia) Museu Norton Simon 109/143
  Himeneu travestit com a dona durant un sacrifici a Príap també anomenat Ball en honor a Príap c. 1634-1638 167 x 376 cm Encàrrec del rei d'Espanya, pendant de La caça de Melèagre i Atalanta ? São Paulo, museu d'art 116/176
  La caça de Melèagre i Atalanta també anomenat La marxa per la cacera 1634-1638 160 x 360 cm Encàrrec del rei d'Espanya, pendant de La dança en honor de Priap ? Madrid, museu del Prado 115/163
  Santa Cecília c. 1635 117,7 x 89 cm Localitzat a l'Alcàsser de Madrid el 1734. Atribució rebutjada per Thuillier Madrid, museu del Prado B19/96
  La destrucció del temple de Jerusalem o la presa de Jerusalem 1638 147 x 198 cm Conté la inscripció « Ni Pussin Fec » al segon escut a la dreta. Encarregat per Barberini per ser donat a l'ambaixador de l'emperador del Sant Imperi el 1639 Viena, Museu d'Història de l'Art 132/37
  El triomf de Neptú o El naixement de Venus (Bacanals Richelieu I) 1635 o 1636 97,2 x 108 cm Procedent d’una sèrie comandada pel cardenal Richelieu pel seu castell amb el mateix nom Filadèlfia, Museum of Art 110/167
  El triomf de Silè (Bacanals Richelieu II) 1637 143,5 × 121,3 cm Procedent d’una sèrie comandada pel cardenal Richelieu pel seu castell amb el mateix nom. Considerada una còpia antiga (1637) d'un original desaparegut per Blunt, Thuillier i els comissaris del Museu. Considerat un original per Rosenberg[39] Londres, National Gallery 111/138
  El triomf de Pan (Bacanals Richelieu III) 1635-1636 134 x 145 cm Procedent d’una sèrie comandada pel cardenal Richelieu pel seu castell amb el mateix nom. Londres, National Gallery 112/136
  El triomf de Bacus (Bacanals Richelieu IV) 1635-1636 128,3 x 151,1 cm Considerat per Blunt i Thuillier com una còpia antiga. Atribuït per Rosenberg. Procedent d’una sèrie comandada pel cardenal Richelieu pel seu castell amb el mateix nom. Kansas City, Nelson-Atkins Museum of Art 113/137
  Els set Sagraments: El casament (2) c. 1636-1640 95,5 x 121 cm Conservat durant molt de temps a Belvoir Castle, Leicestershire. Segon de la sèrie, precedit per La penitència, destruït en un incendi al mateix castell el 1816 Londres, col·lecció del Duc de Rutland, dipositat a la Dulwich Picture Gallery[50] 125/111
  Els set Sagraments: L'Extrema Unció (3) c. 1636-1640 95,5 × 121 cm Col·lecció Dal Pozzo. Antiga col·lecció del duc de Rutland. Adquirit pel museu el novembre de 2012.[51] Cambridge, Fitzwilliam Museum 126/109
  Els set Sagraments: La Confirmació (4) c. 1636-1640 95,5 x 121 cm Col·lecció Dal Pozzo. Adquirit pel duc de Rutland el 1784-1785, mantingut durant molt temps al castell de Belvoir, Leicestershire. Londres, col·lecció del duc de Rutland, dipositat a la Dulwich Picture Gallery[50] 127/106
  Els set Sagraments:: L'Ordre (5) (o L'Ordinació) c. 1636-1640 95.5 x 121 cm Col·lecció dal Pozzo. Adquirit pel duc de Rutland el 1784-1785. Adquirit pel Kimbell Art Museum el 2011 per 15 mil·lions de lliures[52] Fort Worth, Kimbell Art Museum 128/110
  Els set Sagraments: L'Eucaristia (6) c. 1636-1640 95,5 x 121 cm Col·lecció dal Pozzo. Adquirit pel duc de Rutland el 1784-1785, mantingut durant molt temps al castell de Belvoir, Leicestershire Londres, col·lecció del duc de Rutland, dipositat a la Dulwich Picture Gallery[50] 129/107
  Els set Sagraments:: El Baptisme també anomenat El Baptisme de Crist (7) 1636-1642 95,5 x 121 cm Completat el 1642 a París. Col·lecció Dal Pozzo. Adquirit pel duc de Rutland el 1784-1785. Separat de la sèrie després d'una venda el 1939 Washington, National Gallery of Art 130/105
  El menjar de Júpiter, també conegut com La infància de Júpiter c. 1636-1637 96,2 x 119,6 cm Aparegut a mitjans del segle xviii Londres, Dulwich Picture Gallery 139/161
  Paisatge amb Juno i Argus c. 1636-1637 120 x 195 cm Citat el 1638 a la col·lecció de la família Giustiniani a Roma Berlin, Gemäldegalerie 95/160
  Camille lliura el mestre de Falerii als seus alumnes 1637 252 x 265 cm Pintat per a Louis Phélypeaux de La Vrillière París, museu del Louvre 122/142
  Pan i Siringa o Siringa perseguida per Pan i convertida en un canyar 1637 106,5 x 82cm Adquirit per Frederic August II de Saxònia a París el 1742 Dresde, Gemäldegalerie Alte Meister 120/171
  Paisatge amb sant Jeroni 1637-1638 155 x 234 cm Pertany a una sèrie de pintures que representen anacoretes per encàrrec de Felip IV de Castella, III d'Aragó i de Portugal per a la decoració del palau del Retiro als artistes vivint a Roma Madrid, museu del Prado 114/103
  Paisatge amb un home bevent c. 1637-1638 63 x 78 cm Possiblement col·lecció Dal Pozzo, va reaparèixer el 1939. Pendant del Paisatge amb viatgers en repòs Londres, National Gallery 133/213
  Paisatge amb viatgers en repòs c. 1637-1638 63 x 75 cm Possiblement col·lecció Dal Pozzo, va reaparèixer el 1939. Pendant del Paisatge amb un home bevent Londres, National Gallery 134/214
  Els israelites recollint el mannà al desert[53] 1638-1639 149 x 200 cm Pintat per a Paul Fréart de Chantelou després adquirit per Nicolas Fouquet i inclòs a les col·leccions reials el 1661. París, museu del Louvre 135/21
  Moisès salvant les aigües 1638 93 x 121 cm Pintura que pertanyia a André Le Nôtre i donat al rei el 1693 París, museu del Louvre 136/12
  Teseu retroba l’espasa del seu pare c. 1638 98 x 134 cm Pintat en col·laboració amb Jean Lemaire que va crear la decoració arquitectònica. Còpia antigament a la Galleria degli Uffizi. Chantilly, museu Condé 90/182
  La Sagrada Família c. 1638 67 x 49 cm Antiga col·lecció Giulio Rospigliosi, després la del Cardenal Fesch, després Frédéric Reiset. Atribució acceptada després rebutjada per Blunt, rebutjada per Thuillier i Rosenberg però ara acceptada per aquest últim.[48] Chantilly, museu Condé B24/52
  Els Pastors d'Arcàdia (Et in Arcadia ego) 1638-1639 85 x 121 cm Adquirit per Lluis XIV el 1685 París, museu del Louvre 137/120
  Santa Margarita c. 1638-1640 220 x 145 cm Possiblement un encàrrec Dal Pozzo per a una església piemontesa Turin, galeria Sabauda 142/104
  Venus mostrant les seves armes a Enees 1639 105 x 142 cm Pintat per a Jacques Stella Rouen, museu de belles arts 138/191
  Júpiter alletat per la cabra Amaltea o El menjar de Jupiter 1640 97 x 133 cm Col·lecció de Frederic II de Prússia el 1786 Berlin, Gemäldegalerie 145/162
  La continència d'Escipió 1640 114 x 163 cm Col·lecció Robert Walpole adquirit per Catarine II de Rússia en 1772 Moscou, museu Pouchkine 146/181
  Paisatge amb sant Mateu 1640 99 x 135 cm Venut per 70 corones el 28 d'octubre de 1640. Llegat al cardenal Barberini, adquirit pel museu l'any 1873. Pendant del Paisatge amb Sant Joan a Patmos Berlin, Gemäldegalerie 147/87
  Paisatge amb Sant Joan a Patmos 1640 102 x 133 cm Venut per 70 corones el 28 d'octubre de 1640. Reaparegut el 1930. Pendant del Paisatge amb sant Mateu Chicago, Art Institute 148/86
  La institució de l'eucaristia o Jesucrist institurant l'Eucaristia 1641 325 x 250 cm Encarregat el desembre de 1640 per Lluis XIII per a la capella del castell de Saint-Germain-en-Laye París, museu del Louvre 149/78
  Moisès davant l'esbarzer ardent 1641 203.7 x 170.8 cm Encàrrec del cardenal Richelieu per a una xemeneia al gran gabinet del Palau-Cardenal (futur Palau Reial). Adquirit per a la col·lectió reial danesa el 1761 Copenhague, Statens Museum for Kunst 150/18
  El temps i la veritat també anomenat El temps protegeix la Veritat de l'abast de l'enveja i la discòrdia 1641 297 cm de diamètre Encàrrec del cardenal Richelieu pel sostre del gran gabinet del seu palau parisenc París, museu del Louvre 152/122
  El Miracle de Sant Francesc Xavier o Sant Francesc Xavier que torna a la vida la filla d'un resident de Kagoshima al Japó 1641-1642 444 x 234 cm Encàrrec de François Sublet de Noyers per a l'altar major de la capella del noviciat jesuïta París, museu del Louvre 151/101
  Sagrada Família també anomenat Madonna Roccatagliata 1641-1642 71 x 55,5 cm Pintat per al marxant d'art Stefano Roccatagliata, passat a la col·lecció Dal Pozzo i després a la de Jacques-Laure Le Tonnelier de Breteuil. Adquirit pel museu el 1954. Detroit, Institute of Arts 153/46
  El rapte de Sant Pau 1643 41,5 x 30 cm Pintat per a Paul Fréart de Chantelou per convertir-lo en una contrapartida de La visió d'Ezequiel de Rafael. Antiga col·lecció del duc d'Orléans, adquirit pel museu el 1956. Sarasota, Florida, John and Mable Ringling Museum of Art 154/88
  Els Set Sagraments II: L'Extrema Unció (1) 1644 117 x 178 cm Sèrie pintada per a Paul Fréart de Chantelou. Va passar a la col·lecció d'Orleans dispersa a Anglaterra el 1798. Edimburg, National Gallery of Scotland, col·lecció del duc de Sutherland (dipòsit) 159/116
  Els Set Sagraments II: La Confirmació (2) 1645 117 x 178 cm Sèrie pintada per a Paul Fréart de Chantelou. Va passar a la col·lecció d'Orleans dispersa a Anglaterra el 1798. Edimburg, National Gallery of Scotland, col·lecció del duc de Sutherland 160/113
  Els Set Sagraments II: El Baptisme (3) 1646 117 x 178 cm Sèrie pintada per a Paul Fréart de Chantelou. Va passar a la col·lecció d'Orleans dispersa a Anglaterra el 1798. Edimburg, National Gallery of Scotland, col·lecció del duc de Sutherland 161/112
  Els Set Sagraments II: La Penitència (4) 1647 117 x 178 cm Sèrie pintada per a Paul Fréart de Chantelou. Va passar a la col·lecció d'Orleans dispersa a Anglaterra el 1798. Edimburg, National Gallery of Scotland, col·lecció del duc de Sutherland 162/115
  Els Set Sagraments II: L'Ordenació o L'Ordre (5) 1647 117 x 178 cm Sèrie pintada per a Paul Fréart de Chantelou. Va passar a la col·lecció d'Orleans dispersa a Anglaterra el 1798. Edimburg, National Gallery of Scotland, col·lecció del duc de Sutherland 163/117
  Els Set Sagraments II: L'Ecaristia (6) 1647 117 x 178 cm Sèrie pintada per a Paul Fréart de Chantelou. Va passar a la col·lecció d'Orleans dispersa a Anglaterra el 1798. Edimburg, National Gallery of Scotland, col·lecció del duc de Sutherland 164/114
  Els Set Sagraments II: El matrimoni (7) 1647-1648 117 x 178 cm Sèrie pintada per a Paul Fréart de Chantelou. Va passar a la col·lecció d'Orleans dispersa a Anglaterra el 1798. Edimburg, National Gallery of Scotland, col·lecció del duc de Sutherland 165/118
  L'infant Moisès trepitjant la corona del faraó c. 1644-1645 101 x 144 cm Pintat per a Jean Pointel. Col·lecció d'Orléans, venut a Angleterre el 1798. Antiga col·lecció del duc de Bedford, abadia de Woburn (Bedfordshire). Col·lecció particular 156/16
  La Crucifixió o El Calvari 1645-1646 148 x 218 cm Encarregat avans de maig de 1644 pel magistrat Jacques-Auguste II de Thou després proprietat de la família de Jacques Stella. Adquirit pel museu el 1935. Hartford (Connecticut), Wadsworth Atheneum 157/79
  Moisès convertint la vara d'Aaron en una serp c. 1645-1648 92 x 128 cm Pendant de L'infant Moisès trepitjant la corona del faraó. Peint pour Camillo Massimi París, museu del Louvre 167/19
  L'infant Moisès trepitjant la corona del faraó c. 1645-1648 92 x 128 cm Pendant del Moisès convertint la vara d'Aaron en una serp. Pintat per a Camillo Massimi París, museu del Louvre 166/15
  Moisès salvat de les aigües 1647 120 x 195 cm Adquirit pel duc de Richelieu i inclòs a les col·leccions reials el 1665 París, museu del Louvre 169/13
  Sant Joan batejant Crist o El Baptisme de Crist 1648 30.5 x 22.5 cm Pintat per a Paul Fréart de Chantelou seguint un encàrrec fet l'any 1645. Pintat sobre panell de xiprer. Antiga col·lecció dels prínceps de Lichtenstein. Venut públicament el 2019.[54] Saint-Cloud, museu del Grand Siècle 170/71
  La Sagrada Família a l'escala 1648 73 x 106 cm L'original estava als arxius i l'exemplar de la National Gallery of Art de Washington era només una còpia. Primer considerada una còpia, es va exportar als Estats Units. Posteriorment es reconeix com a original i es comparteix de manera amistosa amb el Museu del Louvre.[55][56] Cleveland, Museum of Art, París, museu del Louvre 172/53
  Eliezer i Rebeca[57] 1648 118 x 197 cm Pintat per a Jean Pointel. Va passar a mans del duc de Richelieu després a les col·leccions reials el 1665 París, museu del Louvre 173/8
  Paisatge amb el Funeral de Foció 1648 117,5 x 178 cm Pintat potser per al comerciant de Lió Jacques Sérisier. Pendant del Paisatge amb les cendres de Foció Cardiff, museu national du pays de Galles 176/173
  Paisatge amb les cendres de Foció 1648 116 x 178,5 cm Pintat potser per al comerciant de Lió Jacques Sérisier. Pendant del Paisatge amb el Funeral de Foció Liverpool, Walker Art Gallery 177/174
  Pasatge de serps també anomenat Els efectes del terror 1648 119 x 198,5 cm Còpia antiga al museu Magnin Londres, National Gallery 178/209
  Paisatge amb Orfeu i Eurídice o Orfeu i Eurídice 1648 120 x 200 cm Adquirit per a les col·leccions reials el 1685. Probablement mutilat a la part superior i inferior París, museu del Louvre 179/170
  Paisatge amb Diògenes o Diògenes llançant el seu bol 1648 160 x 221 cm Col·leccions del duc de Richelieu després adquirit per Lluis XIV el 1665 París, museu del Louvre 180/150
  Paisatge amb un viatger descansant o Paisatge a la via romana 1648 79 x 99.7 cm Encàrrec de Jean Nointel, pendant del Paisatge amb un home rentant-se els peus. Atribuït per Blunt però rebutjat per Thuillier. Londres, Dulwich Picture Gallery 174 (còpia)/210
  Paisatge amb un home rentant-se els peus o Paisatge de camí de sorra 1648 74 x 100.3 cm Encàrrec de Jean Nointel, pendant del Paisatge amb un viatger descansant. Atribuït per Blunt però rebutjat per Thuillier. Londres, National Gallery 175 (còpia)/211
  Paisatge amb Polifem 1649 150 x 198 cm Adquirit per Caterina II de Rússia el 1772 aconsellada per Denis Diderot Sant Petersburg, museu de l'Ermitage 182/175
  El Judici de Salomon 1649 101 x 150 cm Inclòs a les col·leccions reials el 1685 París, museu del Louvre 183/35
  El toc de la roca també anomenat Moisès fent brollar aigua de la roca 1649 150 x 196 cm Pintat per a Jacques Stella. Col·lecció Robert Walpole el 1733, adquirit per Caterina II de Rússia el 1779 Sant Petersburg, museu de l'Ermitage 185/23
  Sagrada Família també anomenat amb deu figures 1649 79 x 106 cm Pintat per a Pointel, antiga col·lecció Sérisier, donat al museu el 1902. Considerat com una còpia per Thuillier. Dublín, National Gallery of Ireland 164 (còpia)/59
  Autorretrat 1649 78 x 65 cm Inclou la inscripció «Nicolaus Poussinus Andelyensis Academicus Romanus Primus Pictor Ordinarius Ludovici Iusti Regis Galliae. Anno Domini 1649. Romae. Aetatis suae 55» Pintat per al seu amic Jean Pointel. Adquirit pel museu el 1821. Berlin, Gemäldegalerie 186/1
  Autorretrat 1649-1650 98 x 74 cm Inclou la inscripció «Effigies Nicolai Poussini Andelyensis Pictoris Anno Aetatis 56 Romae Anno Iubilei 1650» Pintat per al seu amic Paul Fréart de Chantelou. Adquirit per les col·leccions nacionals el 1797. Aquest quadre va ser objecte d'un gravat realitzat per Étienne-Frédéric Lignon París, museu del Louvre 190/2
  L'Assumpció de la Verge 1649-1650 57 x 40 cm Tornat a les col·leccions reials el 1685 París, museu del Louvre 188/93
  El Rapte de Sant Pau[58] 1649-1650 148 x 120 cm Pintat per a Paul Scarron, passat a les col·leccions del duc de Richelieu després a les col·leccions reials el 1665 París, museu del Louvre[59] 189/89
  Paisatge amb tres monjos, també anomenat Una solitud o Paisatge amb Sant Francesc 1648-1650 117 x 193 cm Col·lecció de Pau de Iugoslàvia. Antiga còpia al museu Ingres de Montalban Belgrad, Beli Dvor (Palais blanc) 191/100
  Paysage avec une femme qui se lave les pieds 1650 114 x 175 cm Peint pour Michel Passart. Acquis par le museu en 1944. Copie ancienne au museu Condé de Chantilly Ottawa, museu des beaux-arts du Canada 192/212
  El cec de Jericó o Crist curant els cecs. 1650 119 x 176 cm Pintat per al comerciant de seda de Lió Reynon, adquirit pel duc de Richelieu i després inclòs a la col·lecció reial francesa el 1665 París, museu del Louvre 193/74
  Sagrada Família també anomenat amb nou figures c. 1650-1651 97,8 x 129,5 cm Acquis en 1942. Cambridge (Massachusetts), Fogg Art Museum 195/54
  Sagrada Família amb Sant Joan i Santa Isabel en un paisatge també anomenada La Sagrada Família en amplada c. 1650 94 x 122 cm Pintat per l'esposa de Nicolas Fouquet i inclòs a les col·leccions reials el 1685 París, museu del Louvre 196/55
  Moisès salvat de les aigües 1651 116 x 177,5 cm Pintura per a Reynon. Adquirit conjuntament amb la National Gallery, Londres Cardiff, museu nacional de País de Gal·les 197/14
  Sagrada Família, també anomenat amb onze figures 1651 100.6 x 132.4 cm Pintat per a Charles III de Créquy. Conservat à Chatsworth House fins al 1981 Pasadena (Californie), Norton Simon Museum i Los Angeles, J. Paul Getty Museum 198/58
  Paisatge tempestuós amb Píram i Tisbe 1651 192 x 273 cm Pintat per a Cassiano dal Pozzo. Adquirit pel museu el 1931. Frankfurt , Städel 202/177
  Paisatge amb temps tranquil o El temps tranquil 1651 99 x 132 cm Pendant de La tempesta de Rouen. Redescobert el 1977. Conservat fins al al Castell de Sudeley Winchcombe (Gloucestershire) Los Angeles, Getty Center 201/
  La tempesta c. 1651 99 x 132 cm Pendant del Paisatge amb temps tranquil de Getty. Raaparegut el 1950 al mercat d'art. Rouen, museu des beaux-arts 200/217
  Paisatge ideal o Paisatge amb edificis o Paisatge amb tres homes 1651-1653 120 x 187 cm Esmentat el 1746 al Palau reial de la Granja de San Ildefonso Madrid, museu del Prado 199/216
  Aquiles a Skiros o Aquil·les entre les filles de Licomedes c. 1651-1653 97,5 x 131,1 cm Descrit per Bellori el 1672, esmentat dins les col·leccions angleses a partir de 1777 i adquirit pel museu el 1946. Boston, Museum of Fine Arts 204/126
  Coriolà suplicat pels seus o Coriolà c. 1652-1653 112 x 198,5 cm Decomisat a un emigrant (Charles Robert Boutin/Simon-Charles Boutin) durant la Revolució i enviat a Les Andelys el 1802 Les Andelys, museu Nicolas-Poussin 203/147
  El testament d'Eudàmides c. 1653 110,5 x 138,5 cm Pintat per a Michel Passart Copenhague, Statens Museum for Kunst 206/152
  El Crist i la dona adúltera c. 1653 121 x 195 cm Pintat per a André Le Nôtre i donat à Lluis XIV el 1693 París, museu del Louvre 207/76
  L'Adoració dels pastors c. 1653 83.82 x 125.73 cm Podria correspondre a la pintura encarregada per Séraphin de Mauroy l'any 1650 i acabada segons Félibien l'any 1653. Atribuïda prudentment per Friedlander i Blunt. New Haven (Connecticut), Yale University Art Gallery 205 (?)/42
  Noli Me Tangere 1653 47 x 39 cm Inventariat al castell de la Granja l'any 1746. El seu penjoll desaparegut representava una Lamentació sobre el Crist mort Madrid, museu del Prado 208/R41
  La Nativitat c. 1653 46 x 39.5 cm Oli sobre fusta. Pendant de L'Anunciació de Munic. Rebutjat per Blunt Oberschleissheim, Col·leccions de pintura de l'Estat Bavarès.[60] 209/R19
  L'Anunciació c. 1653 45 x 38 cm Oli sobre fusta. Pendant de La Nativitat de Munic. Rebutjat per Blunt Oberschleissheim, Nou palau de Schleissheim (Col·lecció de pintures de l'Estat de Baviera)[61] 225/39
  Moisès exposat a les aigües 1654 150 x 204 cm Pintat per a Jacques Stella. Col·lecció dels ducs d'Orléans avans de 1727 Oxford, Ashmolean Museum 211/11
  La Mort de Safira (o Safira) 1654-1656 122 x 199 cm Adquirit el 1685 per Lluis XIV París, museu del Louvre 210/85
  Ester davant Assuer 1655 119 x 155 cm Pintat per a Sérisier, després a la col·lecció Seigneley, després a les dels ducs d'Orleans i finalment a la de Caterina II de Rússia. Sant Petersburg, museu de l'Ermitage 212/36
  Sagrada Família també anomenat amb cinc figures 1655 172 x 133,5 cm Encàrrec de Paul Fréart de Chantelou el 1647. Col·lecció Walpole avans de 1739. Adquirit el 1779 per Caterina II de Rússia Sant Petersburg, museu de l'Ermitage 213/56
  Sagrada Família amb sant Joan 1655 198.7 x 130.8 cm Possiblement encarregat pel duc de Créquy però venut a Jean Pointel. Antiga col·lecció dels comtes de Yarborough Sarasota (Florida), John et Mable Ringling Museum of Art 214/51
  Sant Pere i sant Joan curant els coixos 1655 126 x 165 cm Pintat per a un tresorer de Lió, Mercier. Antiga col·lecció del príncep de Liechtenstein. Adquirit pel museu l'any 1924. Nova York, Metropolitan Museum of Art 216/84
  Sagrada Família amb sant Joan, Santa Isabel i Sant Josep pregant també anomenat La Sagrada Família en altura 1655 68 x 51 cm Adquirit el 1685 per Lluis XIV París, museu del Louvre 217/57
  L'Adoració dels pastors c. 1655 96 x 134 cm Col·lecció dels electors palatins a Mannheim, passat per herència als electors de Baviera el 1777 Oberschleissheim, Nou palau de Schleissheim (Col·lecció de pintures de l'Estat de Baviera) 221/41
  Sant Joan batejant el Crist 1655-1657 92 x 129 cm Quadre reaparegut el 1911 Filadèlfia, Museum of Art 220/72
  El descans en la fugida a Egipte 1655-1657 105 x 145 cm Pintat per a madame de Montmort, esposa de Fréart de Chantelou Sant Petersburg, museu de l'Ermitage 219/65
  Aquiles a Skiros 1656 100,33 x 133,35 cm Pintat per al duc de Créqui. Atribuït per Blunt però rebutjat per Thuillier Richmond (Virgínia), museu de Belles Arts de Virgínia 218/127
  El Baptisme del Crist c. 1657 80,5 x 106,7 cm Antiga col·lecció Wemyss, venut el 2010. Còpia del quadre de Filadèlfia reconegut com autògraf el 1994. Col·lecció particular
  El Naixement de Bacus 1657 123 x 179 cm Pintat per a Jacques Stella, passat per la col·lecció d'Orléans. Donat al museu par Samuel Sachs el 1942 Cambridge (Massachusetts), Fogg Art Museum 226/132
  L'Annunciació 1657 105,8 x 103,9 cm Possiblement pintat per a la capella funerària de Dal Pozzo a la Basílica de Minerva a Roma. Inclou al cartell la inscripció: Poussin faciebat. anno. salutis. MDCLVII. Alex. sept. Pont. Max. Regnante Roma Londres, National Gallery 228/39
  La visió de santa Francesca Romana o Santa Francesca Romana anunciant a Roma la fi de la pesta c. 1657 125 x 102 cm Pintat per a Giulio Rospigliosi. La pintura va reaparèixer al mercat de l'art després d'estar desapagut durant gairebé 200 anys. Adquirida pel Museu del Louvre el 1999. París, museu del Louvre 223/99
  La Fugida d'Egipte també anomenat al viatger adormit 1657-1658 146 x 216 cm Reaparegut el 1986, classificat tresor national francès. Adquirit el 2007, proprietat del museu del Louvre present a Lió Lió, museu des beaux-arts 230/61
  La Lamentació sobre el Crist Mort c. 1657-1658 94 x 130 cm Adquirit el 1882 de la col·lecció dels ducs de Hamilton Dublín, National Gallery of Ireland 229/83
  Zenòbia salvada pels pastors 1657-1660, o c. 1640 156 x 194,5 cm Col·lecció Rospigliosi el 1713. Sant Petersburg, museu de l'Ermitage 233/L28
  Orió cec buscant el sol naixent o Paisatge amb Diana i Orió 1658 119 x 182,9 cm Pintat per a Michel Passart. Col·lecció de Paul Sanford Methuen. Adquirit pel museu el 1924 Nova York, Metropolitan Museum of Art 227/169
  Paisatge amb dues nimfes i una serp c. 1659 118 x 179 cm Pintat possiblement per a Charles Le Brun. Adquirit amb la col·lecció Reiset pel duc d'Aumale Chantilly, museu Condé 231/208
  Paisatge amb Hèrcules i Cacus c. 1659-1661 156,5 x 202 cm Adquirit per Caterina II de Rússia el 1772 de Hubert de Brienne de Conflans Moscou, museu Pouchkine 240/158
  Les Estacions: La Primavera, també anomenat Adam i Eva o també El Paradís terrestre 1660-1664 116 x 160 cm Sèrie Les Estacions pintada pel duc de Richelieu i passada a la col·lecció reial el 1665 París, museu del Louvre 234/3
  Les Estacions: L'Estiu, també anomenat Rut i Booz 1660-1664 116 x 160 cm Sèrie Les Estacions pintada pel duc de Richelieu i passada a la col·lecció reial el 1665 París, museu del Louvre 235/4
  Les Estacions: La Tardor, també anomenat El raïm de la terra promesa o El raïm de Canaan 1660-1664 116 x 160 cm Sèrie Les Estacions pintada pel duc de Richelieu i passada a la col·lecció reial el 1665 París, museu del Louvre 236/5
  Les Estacions: L'Hivern, també anomenat La inundació[62] 1660-1664 116 x 160 cm Sèrie Les Estacions pintada pel duc de Richelieu i passada a la col·lecció reial el 1665 París, museu del Louvre 237/6
  Eliezer i Rebeca c. 1660-1665 96,5 x 138 cm Descobert per Anthony Blunt el 1933 i comprat a la sevaa mort pel museu de Cambridge Cambridge, Fitzwilliam Museum 239/9
  Paisatge amb Agar i l'àngel c. 1660-1665 100 x 75 cm Descobert el 1960 per André Chastel Roma, Galeria nacional d'art antic, palau Barberini 241/7
  Apol·lo i Dafne o Apol·lo amorós de Dafne 1664 155 x 200 cm Deixat inacabat per Poussin i lliurat a Camillo Massimi. Adquirit pel Louvre el 1869 París, museu del Louvre 242/131

ReferènciesModifica

  1. ↑ La seva Vite de' pittori, scultori e architecti moderni es va publicar a Roma, 1672. L'altre biògraf contemporani de Poussin era André Félibien.
  2. ↑ Rosenberg & Temperini 1994, p. 14
  3. ↑ 3,0 3,1 Rosenberg & Temperini 1994, p. 16
  4. ↑ 4,0 4,1 Keazor 2007, p. 12
  5. ↑ Thompson, 1992, p. 7.
  6. ↑ Aquests "dibuixos mariners" conservats al Castell de Windsor Es troben entre les poques obres que es poden identificar com a obres de Poussin executades abans de la seva arribada a Roma.
  7. ↑ Standring, Timothy «Poussin's Erotica» (en anglès). Apollo, 25-02-2009.
  8. ↑ En un cens de 1624 (Friedlaender).
  9. ↑ Thuillier 1994, p. 111-112
  10. ↑ En l'inventari de Barberini; avui al Minneapolis Institute of Art. El sarcòfag de Melèagre que va veure Poussin és el dels museus de Capitolins.
  11. ↑ Blunt, Anthony. Nicholas Poussin, Phaidon 1958, p. 85-88.
  12. ↑ Blunt 1958, p.55.
  13. ↑ Thuillier 1994, p. 113-118
  14. ↑ Blunt 1958, 54-9.
  15. ↑ Wright 1984, p.18.
  16. ↑ Thuillier 1994, p. 121-122
  17. ↑ Thuillier 1994, p. 123-135
  18. ↑ Wright 1985, p. 211.
  19. ↑ Wright 1985, p. 254
  20. ↑ Thuillier 1994, p. 135-141
  21. ↑ Gianpasquale Greco «La mémoire funèbre de Nicolas Poussin: Volonté du peintre et initiatives concurrentes avant Chateaubriand, in "Histoire, monde et cultures religieuses", 2016/4, n° 40. (DEMO)» (en francais). Histoire, monde et cultures religieuses (HMC), 40, 2016, pàg. 123-136.
  22. ↑ Adolphe Siret. Dictionnaire historique des peintres de toutes les écoles (en francès), 1848, p. 233 [Consulta: 16 juliol 2022]. 
  23. ↑ Gustave Lanson. Choix de lettres du XVIIe siècle (en francès). París: Hachette, 1908, p. 51. 
  24. ↑ 24,0 24,1 Thuillier 1994, p. 240-241
  25. ↑ Gault de Saint-Germain, Pierre-Marie. Vie de Nicolas Poussin, considere comme chef de l'école françoise (en francès). París: Didot, 1806. 
  26. ↑ Smith, John. A Catalogue Raisonné of the Works of the Most Eminent Dutch, Flemish, and French Painters (en anglès). Londres: Smith & Sons, 1837. 
  27. ↑ (alemany) Nicolas Poussin, sein Werk und sein Leben, 2 volumes, Munich, 1914 volum 1 i vol.2
  28. ↑ (italià) Denis Mahon, Nicolas Poussin. I primi anni romani, Milan, 1998
  29. ↑ «La Mort de Chioné, un deuxième Poussin acquis par le museu des beaux-arts de Lyon» (en francès). la Tribune de l'Art. [Consulta: 16 juliol 2022].
  30. ↑ Pierre-Yves Kairis. «Un tableau exceptionnel de Nicolas Poussin» (en francès). La Tribune de l'Art, 18-12-2012. [Consulta: 16 juliol 2022].
  31. ↑ «Venus and Adonis, c. 1628–29» (en anglès). Kimbell Art Museum. [Consulta: 16 juliol 2022].
  32. ↑ «Mars et Vénus» (en francès). Base Collections du Louvre, 18-01-2022. [Consulta: 16 juliol 2022].
  33. ↑ «Notice Cat'zart» (en francès). ensba.fr. [Consulta: 16 juliol 2022].
  34. ↑ «Un Éléphant en vente chez Christie’s en juillet». nicolas-poussin.com. [Consulta: 11 octubre 2013].
  35. ↑ Rosenberg, Pierre; Garnier-Pelle, Nicole. Nicolas Poussin (en francès). Dijon/Chantilly: éditions Faton, 2017, p. 24 (notice 4) (Les Carnets de Chantilly). ISBN 978-2-87844-233-5. 
  36. ↑ «The Destruction and Sack of the Temple of Jerusalem» (en anglès). The Israel Museum. [Consulta: 16 juliol 2022].
  37. ↑ «TEFAF Nova York Fall - Apollo and Daphne» (en angès). Robilant & Voena. [Consulta: 16 juliol 2022].
  38. ↑ «TEFAF Nova York Fall - The Death of Eurydice» (en angès). Robilant & Voena. [Consulta: 16 juliol 2022].
  39. ↑ 39,0 39,1 Bonfait, Olivier «Poussin aujourd'hui». La Revue de l'Art, 119, 1, 1998, pàg. 73 note 24 [Consulta: 16 juliol 2011].
  40. ↑ Notice du Met
  41. ↑ (anglès) «Old Master Madness». Artnet.com Magazine News. [Consulta: 16 juliol 2022].
  42. ↑ «Notice». Dulwich picture gallery. [Consulta: 16 juliol 2022].
  43. ↑ «Les tableaux volés au museu Fesch ont été retrouvés» (en francès). La Tribune de l'Art, 05-05-2012. [Consulta: 16 juliol 2022].
  44. ↑ «Tribulations d'un Poussin». Artaujourdhui.info. [Consulta: 16 juliol 2022].
  45. ↑ (anglès) «Sale 5093/Lot53». Christie's. [Consulta: 16 juliol 2022].
  46. ↑ Olivier Bonfait, «Poussin aujourd'hui», art. cit., p. 72 note
  47. ↑ «Master paintings evening sale, lot 40» (en anglès). Sotheby's. [Consulta: 16 juliol 2022].
  48. ↑ 48,0 48,1 Faton. Nicolas Poussin (en francès), 2017, p. 96. ISBN 978-2-87844-233-5. 
  49. ↑ «Notice de The Rest on the Flight into Egypt». MetMuseum. [Consulta: 19 juny 2011].
  50. ↑ 50,0 50,1 50,2 «A rhythm of figures cascade through Poussin’s Sacraments». Dulwich Picture Gallery, 20-05-2016.
  51. ↑ «Le Fitzwilliam Museum a réussi à acheter L’Extrême-Onction de Poussin». La Tribune de l'Art, 1er novembre 2012. [Consulta: 10 desembre 2012].
  52. ↑ «Acquis par le Kimbell Museum, L’Ordre de Poussin quitte définitivement le Royaume-Uni». La Tribune de l'Art. [Consulta: 10 setembre 2011].
  53. ↑ Charles Le Brun. «Charles Le Brun peintre (1619-1690) sur Les Israëlites recueillant la manne dans le désert par Nicolas Poussin». A: Conférences de l'Académie royale de peinture et de sculpture recueillies, annotées et précédées d'une étude sur les artistes écrivains par Henry Jouin, p. 48-65. 
  54. ↑ «Old Masters evening sale Lot 16» (en anglès). Sotheby's. [Consulta: 18 juliol 2022].
  55. ↑ A. Crex «L’exemplaire histoire de l’attribution de “La Madone à l’escalier”». Valeurs de l’Art, 52, març-abril 1998, pàg. 49-56.
  56. ↑ Vincent Noce «Prise de bec autour d'un tableau de Poussin. La cour d'appel de Versailles a donné en partie raison à l'ancien propriétaire du «faux-vrai» Poussin.». Liberation, 07-06-1995.
  57. ↑ Philippe de Champaigne. «Philippe de Champaigne peintre (1602-1674) sur Éliézer et Rébecca par Nicolas Poussin». A: Conférences de l'Académie royale de peinture et de sculpture recueillies, annotées et précédées d'une étude sur les artistes écrivains par Henry Jouin, p. 87-99. 
  58. ↑ Jean Nocret. «Jean Nocret peintre (1612-1672) sur Le Ravissement de saint Paul par Nicolas Poussin». A: Conférences de l'Académie royale de peinture et de sculpture recueillies, annotées et précédées d'une étude sur les artistes écrivains par Henry Jouin, p. 104-107. 
  59. ↑ «Le ravissement de saint Paul». Base Collections du Louvre.
  60. ↑ «Notice du Répertoire des peintures françaises des XVIIe et XVIIIe siècles en Allemagne». INHA. [Consulta: 25 març 2018].
  61. ↑ «Notice du Répertoire des peintures françaises des XVIIe et XVIIIe siècles en Allemagne». INHA. [Consulta: 25 març 2018].
  62. ↑ Nicolas-Pierre Loir. «Nicolas-Pierre Loir peintre (1624-1679) sur L'Hiver ou Le Déluge par Nicolas Poussin». A: Conférences de l'Académie royale de peinture et de sculpture recueillies, annotées et précédées d'une étude sur les artistes écrivains par Henry Jouin, p. 100-103. 

BibliografiaModifica

  • Blunt, Anthony. The Paintings of Nicolas Poussin. A Critical Catalogue (en anglès). Londres: Phaidon, 1966. 
  • Thuillier, Jacques. Tout l'œuvre peint de Poussin. Documentation et catalogue raisonné. Paris: Rizzoli-Flammarion, 1974 (Les Classique de l'Art). 
  • Rosenberg, Pierre; Temperini, Renaud. Poussin – "Je n'ai rien négligé" (en francès). París: Gallimard, 1994. ISBN 2-07-053269-0. 
  • Keazor, Henry. Nicolas Poussin 1594–1665. Hong Kong, Cologne, Londres et al.: Taschen, 2007. ISBN 978-3-8228-5319-1. 
  • Thuillier, Jacques. Flammarion. Nicolas Poussin (en francès), 1994, p. 287. ISBN 978-2-08-012513-2. 
  • Rosenberg, Pierre. RMN. Nicolas Poussin (1594 - 1665), cat. exposition, Grand Palais (en francès), 1996, p. 558. ISBN 2-7118-3027-6. 
  • Mérot, Alain. La Documentation française. Nicolas Poussin (1594 - 1665), 1996, p. 965. 
  • Bonfait, Olivier «Poussin aujourd'hui» (en francès). Revue de l'Art, 1, 1998, pàg. 62-76 [Consulta: 16 juliol 2022].
  • Milovanovic, Nicolas. Hazan/Louvre éditions. Poussin et Dieu (en francès), 2015, p. 488. ISBN 978-2-7541-0826-3. 
* Rosenberg, Pierre. Somogy-Musée du Louvre. Nicolas Poussin, les tableaux du Louvre (en francès), 2015, p. 431. ISBN 978-2-7572-0918-9. 

Vegeu tambéModifica

Enllaços externsModifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Nicolas Poussin
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Nicolas_Poussin&oldid=30977832»