Nicolas Poussin
Nicolas Poussin (Les Andelys, Normandia 15 de juny, 1594 - Roma, 1665) fou un pintor francès. El 1624 arribà a Roma on va estudiar l'estatuària romana i va ser influït notablement pels pintors Rafael i Ticià. El seu art es troba dins una estètica esteticista i classicista, i per això fa servir molts temes mitològics i històrics.[1]
BiografiaModifica
Nicolas Poussin va néixer en una família humil de la zona rural de Normandia i va aconseguir convertir-se en un dels pintors més cotitzats del seu temps, el segle xvii. Va passar la major part de la seva carrera a Roma, i va arribar a ser el pintor més influent de la ciutat.
La primera trobada de Poussin amb la pintura fou a través dels artistes de segona fila del nord de França. El 1612 es traslladà a París per estudiar l'ofici, i allà intentà sobreviure durant deu anys. El 1622 se li encarregà la realització de sis pintures per a una església jesuïta. Llavors decidí provar sort a Roma i el març de 1624 va arribar a la ciutat que esdevindria la seva residència. Allà estudià les valuoses relíquies de l'Antiguitat i les obres mestres del Renaixement, i rebé la influença de Rafael i Tiziano. Fou protegit del nebot del Papa, el cardenal Francesco Barberini, i va fer amistat amb els intel·lectuals, poetes i antiquaris de la ciutat.
El 1630, enfront la manca d'encàrrecs per realitzar retaules religiosos, Poussin va trobar el seu propi estil artístic pintant petites teles per a col·leccionistes privats i erudits.
Els seus temes eren de tipus històric, extrets de texts antics, mites, llegendes i històries bíbliques. El seu art estava arrelat en els ideals clàssics basats en la raó, l'harmonia, l'equilibri, l'ordre i la proporció. Les històries de les seves pintures estan protagonitzades per petites figures de cos sencer, com si fossin actors en escena, però congelades en el temps, el moviment i l'expressió. El resultat són una sèrie d'imatges rigorosament organitzades i basades en construccions geomètriques. Cada forma es defineix per un entorn nítid i es modela amb colors vibrants. Poussin construïa petits escenaris amb models de cera com a base per a les seves composicions.
Les obres de Poussin es van fer enormement populars entre les classes adinerades, i no tan sols a Roma. Després de molts precs, el 1640 va tornar a París per ser anomenat un any més tard primer pintor de cort del rei Lluís XIII. Poussin, però, no era feliç allà, i el 1642 retornà a Roma, on hi va romandre fins a la seva mort.[2]
Obres FamosesModifica
- Et in Arcadia ego (1638),
- El rapte de les sabines (1637),
- El Regne de Flora (1631),
- La matança dels innocents (1628),
- Paisatge amb dues nimfes i una serp (1659)
- Sèrie de Bacanals que li va encarregar el cardenal Richelieu.
- El pas del Mar Roig (1634)
- Les cendres de Foción recollides per la seva vídua (1648
- Els pastors de l'Arcàdia (1628-1629)
- Una dansa per la música del Temps (1640)
Galeria d'autoretratsModifica
Autoretrat (1649)
QuadresModifica
Venus humiliada (1626)
Les estacionsModifica
Vegeu tambéModifica
ReferènciesModifica
- ↑ Diccionario de Arte II (en castellà). Barcelona: Biblioteca de Consulta Larousse. Spes Editorial SL (RBA), 2003, p.183. DL M-50.522-2002. ISBN 84-8332-391-5 [Consulta: 6 desembre 2014].
- ↑ Editorial Grijalbo 501 Grandes Artistas, pags. 118-19 de Stephen Farthing (ISBN 978-84-253-4383-4)