Nicolas Poussin

pintor francès

Nicolas Poussin (Les Andelys, Normandia 15 de juny, 1594 - Roma, 1665) fou un pintor francès. El 1624 arribà a Roma on estudià l'estatuària romana i s'influencià notablement dels pintors Rafael i Ticià. El seu art es troba dins una estètica esteticista i classicista, i per això fa servir molts temes mitològics i històrics.[1]

Infotaula de personaNicolas Poussin
Nicolas Poussin 079.jpg
modifica
Biografia
Naixementjuny 1594 modifica
Les Andelys modifica
Mort19 novembre 1665 modifica (71 anys)
Roma modifica
Lloc d'enterramentSan Lorenzo in Lucina (en) Tradueix modifica
Premier peintre du Roi (en) Tradueix
1641 – 1665 modifica
Activitat
Camp de treballPintura modifica
OcupacióPintor modifica
GènerePintura d'història, pintura religiosa i pintura mitològica modifica
MovimentClassicisme modifica
ProfessorsQuentin Varin, Ferdinand Elle, Noël Jouvenet i Georges Lallemant modifica
AlumnesGaspard Dughet, Charles Le Brun i Pierre Le Tellier modifica
Influències
MecenesCassiano Dal Pozzo
Giovan Battista Marino
Paul Fréart de Chantelou modifica
Obra
Obres destacables
Signatura
Poussin autograph.png modifica

Musicbrainz: 309f9a8a-9b0a-4ea9-ab90-cac8c395348f Discogs: 2235967 Find a Grave: 20421346 Modifica els identificadors a Wikidata
Retrat de Nicolas Poussin
Tomba del pintor a San Lorenzo in Lucina (Roma).

BiografiaModifica

Nicolas Poussin va néixer en una humil llar a la zona rural de Normandia i aconseguí convertir-se en un dels pintors més cotitzats del segle XVII. Passa la major part de la seva carrera a Roma, i en el seu moment fou el pintor més seriós i influent de la ciutat.

La primera trobada de Poussin amb la pintura fou a través dels artistes de segona fila del nord de França. El 1612 es traslladà a París per estudiar l'ofici, i allà intentà sobreviure durant deu anys. El 1622 se li encarregà la realització de sis pintures per una església jesuïta. Llavors decidí provar sort a Roma, i finalment arribà a la ciutat que hauria de convertir-se en la seva llar el març de 1624. Allà estudià les valuoses relíquies de l'Antiguitat i les obres mestres del Renaixement, i rebé la influença de Rafael i Tiziano. Fou protegit del nebot del Papa, el cardenal Francesco Barberini, i trabà amistat amb els intel·lectuals, poetes i antiquaris de la ciutat.

El 1630, davant la manca d’encàrrecs per a realitzar retaules religiosos, Poussin trobà el seu propi estil artístic pintant petits llenços per a col·leccionistes privats i erudits.

Els seus afers eren de tipus històric, extrets d’antics texts, mites, llegendes i històries bíbliques. El seu art estava arrelat en els ideals clàssics basats en la raó, l'harmonia, l'equilibri, l'ordre i la proporció. Les històries dels seus llenços estan protagonitzades per petites figures de cos sencer, com a actors en escena, però congelades en el temps, el moviment i l'expressió. El resultat són una sèrie d’imatges rigorosament organitzades i basades en construccions geomètriques. Cada forma resta definida per un entorn nítid i modelada amb colors vibrants. Poussin construïa petits escenaris amb models de cera com a base per les seves composicions.

Les obres de Poussin es feren enormement populars entre les classes adinerades, i no tan sols a Roma. Després de moltes súpliques, el 1640 tornà a París per ser anomenat un any més tard primer pintor de cort del rei Lluís XIII, però Poussin no era feliç allà, i el 1642 retornà a Roma, on hi va romandre fins a la seva mort.[2]

Obres FamosesModifica

Galeria d'autoretratsModifica

QuadresModifica

Les estacionsModifica

Vegeu tambéModifica

ReferènciesModifica

  1. Diccionario de Arte II (en castellà). Barcelona: Biblioteca de Consulta Larousse. Spes Editorial SL (RBA), 2003, p.183. DL M-50.522-2002. ISBN 84-8332-391-5 [Consulta: 6 desembre 2014]. 
  2. Editorial Grijalbo 501 Grandes Artistas, pags. 118-19 de Stephen Farthing (ISBN 978-84-253-4383-4)