Nicolasa Quintremán Calpán

activista política maputxe

Nicolasa Quintremán Calpán (Alto Bío-Bío, 4 de desembre de 1939 - Alto Bío-Bío, 24 de desembre de 2013) va ser una activista política xilena maputxe d'origen pehuenche, coneguda per l'oposició, conjunta amb la seva germana Berta, a la construcció de la central hidroelèctrica de Ralco, propietat d'Endesa.[1][2][3][4] Com a part de l'organització Mapu Domuche Newen ("Dones amb la força de la terra"), les seves accions van marcar l'inici de les lluites socials davant de l'impacte ambiental i social que poden generar les grans obres d'aquest tipus al país.[5]

Infotaula de personaNicolasa Quintremán Calpán
Biografia
Naixement4 desembre 1939 Modifica el valor a Wikidata
Alto Bío-Bío (Xile) Modifica el valor a Wikidata
Mort24 desembre 2013 Modifica el valor a Wikidata (74 anys)
Alto Bío-Bío (Xile) Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióactivista pels drets humans, activista pels drets dels pobles indígenes Modifica el valor a Wikidata
Família
GermansBerta Quintremán Calpán Modifica el valor a Wikidata

Activisme modifica

Va pertànyer a la comunitat Ralco-Lepoy,[6] espai des d'on va convocar diverses manifestacions en contra de la central a Santiago de Xile i Concepción, i va participar en diversos fòrums internacionals per a explicar les conseqüències de l'esmentat projecte per al poble pehuenche, com l'organitzat a la Comissió de Drets Humans del Parlament Europeu.[7] A més, va entaular una demanda col·lectiva contra la companyia i la Comissió Nacional del Medi Ambient.[8]

Premis modifica

L'any 2000 a Alemanya va rebre el premi Petra Kelly, juntament amb la seva germana Berta,[9] «en honor a la seva resistència no violenta, el seu coratge i el compromís d'aquestes dues dones que van ser emblema de la lluita contra les mega-preses».[10]

Mort modifica

El 24 de desembre del 2013, es va trobar el seu cos flotant a les tèrboles aigües de l'embassament artificial de la represa de Ralco, aquella mateixa pel qual va aconseguir notorietat pública en oposar-se tenaçment a la seva construcció. Tot i que el Servei Mèdic Legal va assenyalar que l'activista va morir ofegada a causa d'una caiguda accidental, per a molts la tesi de l'accident deixa un gran ventall de dubtes.[11]

Referències modifica

  1. «Nicolasa Quintreman» (en castellà). ElMercurio.com, 15-09-1999. Arxivat de l'original el 25 gener 2019. [Consulta: 30 gener 2014].
  2. Muñoz, Paula. «La herencia de Nicolasa Quintremán» (en castellà). LaTercera.com, 04-01-2014. Arxivat de l'original el 5 de març 2016. [Consulta: 30 gener 2014].
  3. Barreno, Jorge. «Hallan muerta a la líder indígena chilena Nicolasa Quintremán» (en castellà). ElMundo.es, 26-12-2013. [Consulta: 30/12014].
  4. Vega, María Eliana. «Huella de Mujeres». A: Vega, María Eliana; Sutherland, Juan Pablo; Jiles, Pamela; Valenzuela, María Elena; Délano, Manuel. Sexo y derechos: las nuevas batallas por la igualdad (en castellà), 2004, p. 82. ISBN 978-956-282-635-8. 
  5. Valencia, Roberto. «Nicolasa Quintremán: el símbolo de la lucha contra Endesa» (en castellà). LaNación.cl, 24-12-2013. Arxivat de l'original el 2016-12-31. [Consulta: 30 gener 2014].
  6. Panfichi, Aldo. Sociedad Civil, Esfera Pública y Democratización en América Latina: Andes y Cono Sur (en castellà). Universitat Catòlica del Perú, 2002, p. 655. ISBN 978-968-166-762-7. 
  7. «Hallan muerta a la líder indígena Nicolasa Quintreman» (en castellà). LaRazón.es, 25-12-2013. [Consulta: 30 gener 2014].
  8. Nesti, Lorenzo «The Mapuche-Pehuenche and the Ralco Dam on the Biobio. River: The Challenge of Protecting Indigenous Land Rights» (en anglès). International Journal on Minority and Group Rights, núm. 9, 2002, pàg. 1-40.
  9. «En Alemania premian a las hermanas Quintremán» (en castellà). Emol.com, 01-12-2000. Arxivat de l'original el 26 de gener 2019. [Consulta: 30 gener 2014].
  10. «Pesar por la muerte de la dirigente indígena Nicolasa Quintreman» (en castellà). Fundació Heinrich Böll, 27-12-2013. Arxivat de l'original el 2 febrer 2014. [Consulta: 30 gener 2014].
  11. «La extraña muerte de Nicolasa Quintreman» (en castellà). ElDesconcierto.cl, 26-12-2013. [Consulta: 14 desembre 2021].

Enllaços externs modifica