Nicolau Tous i Soler
Nicolau Tous i Soler (Igualada, 21 d'agost de 1795 — Barcelona, 20 de desembre de 1870)[1] fou un empresari català, fundador de la segona fàbrica de filats i teixits de Barcelona que emprà màquina de vapor (1833), i fundador de La Barcelonesa, empresa de foneria i maquinària que més tard es transformà en La Maquinista Terrestre i Marítima.[2][3] Fou el germà gran, i padrí, de Josep Tous i Soler, frare caputxí i beat.[4]
  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 21 agost 1795 Igualada (Anoia) |
| Mort | 20 desembre 1870 (75 anys) Barcelona |
| Activitat | |
| Ocupació | empresari |
| Família | |
| Fills | Nicolau Tous i Mirapeix |
| Germans | Josep Tous i Soler |
Biografia modifica
Nicolau Tous i Soler nasqué al carrer Sant Josep, núm. 10 d'Igualada,[5] primogènit dels 12 fills de Nicolau Tous Carreras i Francesca Soler Ferrer.[4] Fou padrí de baptisme del seu germà Josep, novè fill de la família, nascut el 1811. Vers l'any 1819 la família Tous Soler s'havia establert a Barcelona, al carrer Tantarantana número 4.[4]
L'any 1831 Nicolau Tous i Soler ja tenia una fàbrica de filats i teixits al carrer de les Tàpies,[3] que el 1833 fou la segona de Barcelona en emprar maquinària de vapor,[1] i també posseïa fabricació a Ripoll.[6]
L'any 1838 fundà, juntament amb Joan Güell i Ferrer, Manuel de Lerena, Jaume Ricart i Manuel Serra, la Sociedad Anónima La Barcelonesa,[1] dedicada a la fosa de ferro, reparació de maquinària i fabricació de peces de recanvi, que es va ubicar a l'antic convent dels frares caputxins, ja desamortitzat. L'any 1841 es va associar amb Celedonio Ascacíbar, nascut a Xile i descendent de militars al servei de la corona espanyola, i compraren la participació de Manuel de Lerena a la foneria La Barcelonesa, que va passar a denominar-se Tous, Ascacíbar y Compañía, societat comanditària que es va convertir immediatament en una de les principals empreses del sector.[7] Aquell any l'empresa es va ampliar i s'instal·là en un altre convent desamortitzat, el de Sant Agustí Nou, al carrer de Sant Pau, i s'hi va incorporar el seu fill, Nicolau Tous i Mirapeix (Barcelona ~1810 — 1892). L'empresa inicià la fabricació de maquinària i peces de fosa, aprofitant una situació favorable a nivell d'aranzels.[8] El 14 de setembre de 1855 aquest taller es fusionà amb el de Valentín Esparó y Consocios per formar La Maquinista Terrestre i Marítima, amb un capital social de 20 milions de rals i l'objecte de la fosa de metalls, construcció de bucs, calderes, màquines de vapor terrestres i marítimes, locomotores, motors hidràulics, màquines per a filats, estampats i altres activitats.[8]
Fou designat dues vegades, el 20 i el 28 de novembre de 1842, membre de la Junta Consultiva de Barcelona.[1] L'any 1848 va participar en la fundació de l'Institut Industrial de Catalunya[9] i va ser un dels impulsors més destacats de les exposicions de Barcelona del 1850 i el 1860.[10] L'any 1850 formava part de la Junta Protectora de la Casa Galera de Barcelona.[1] Fou vocal president de la "Junta de Fábricas de Cataluña" i director durant molts anys de l'Institut Industrial.[1] Fou soci de la Societat Econòmica Barcelonesa d'Amics del País, essent president de la secció d'arts i oficis des de 1862 fins a 1866.[1] De 1862 a 1866 fou diputat provincial i comissionat per l'Exposició Universal de París.[1]
Premis i distincions modifica
- Creu de Comendador de l'Orde de Carles III.[1]
Referències modifica
- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 1,6 1,7 1,8 Maria Antonia Bisbal i Sendra, Maria Teresa Miret i Solé, Diccionari Biogràfic d'Igualadins, pàgina 210, ISBN 8423202461
- ↑ Francesc Cabana, CIEN EMPRESARIOS CATALANES[Enllaç no actiu]
- ↑ 3,0 3,1 Biografies anoienques
- ↑ 4,0 4,1 4,2 Trinidad Peiró, FIDEL A DÉU I FIDEL ALS HOMES: Josep Tous I Soler. Arxivat 2017-08-10 a Wayback Machine.
- ↑ Ajuntament d'Igualda, Personatges i fets històrics Arxivat 2010-06-21 a Wayback Machine.
- ↑ BARCELONA A LA DÈCADA MODERADA (1843-1854). EL PROJECTE INDUSTRIALISTA EN LA CONSTRUCCIÓ DE L'ESTAT CENTRALISTA Arxivat 2016-03-04 a Wayback Machine., pàgina 106
- ↑ gencat, El Banc de Barcelona, 1844-1874 Arxivat 2011-04-09 a Wayback Machine., pàgina 99
- ↑ 8,0 8,1 Albert Pérez i Núñez, La Maquinista Terrestre y Marítima, una empresa pionera de la industrialització barcelonina
- ↑ Roser Solà i Montserrat, L'INSTITUT INDUSTRIAL DE CATALUNYA I L'ASSOCIACIONISME INDUSTRIAL DES DE 1820 A 1854
- ↑ «Nicolau Tous i Soler». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.