Viquipèdia

Elisa G. Nicora

botànica argentina
(S'ha redirigit des de: Nicora)

Elisa G. Nicora [nt 1] (Buenos Aires, 1912 - 6 de febrer de 2001) va ser una botànica i agrostòloga argentina.[4]

Infotaula de personaElisa G. Nicora
Biografia
Naixement8 març 1912 Modifica el valor a Wikidata
Buenos Aires
Mort9 febrer 2001 Modifica el valor a Wikidata (88 anys)
Buenos Aires (Argentina) Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
NacionalitatArgentina
Activitat
Ocupacióbotànica
Obra
Abrev. botànicaNicora
IPNI: 6970-1
L'abreviació botànica estandarditzada per citar un tàxon descrit per aquest autor és Nicora.[1]

Biografia modifica

Estudià [2] a la facultat de "Ciencias Exactas, Físicas y Naturales" de la Universitat de Buenos Aires (UBA). Deixeble de Lorenzo R. Parodi, es va especialitzar en gramínies de Sud-amèrica, amb èmfasi en les comercials, i la seva primera publicació sobre el gènere Eragrostis va ser ja el 1938. Començà a treballar a la universitat de Buenos Aires, però ben aviat es traslladà a l'Institut de Botànica Darwinion, de San Isidro (Buenos Aires). A l'Institut va ser botànica auxiliar de la revista Darwiniana als anys 40 i investigà especialment els gèneres Gallardoa (Malpighiaceae) i Scleranthus (Caryophyllaceae).

El 1945 va fundar la "Sociedad Argentina de Botánica" juntament amb Ángel Lulio Cabrera, amb qui inicià una llarga col·laboració. En els anys 60 tornà a Buenos Aires, per treballar com a ajudant de Parodi, i feu de conservadora de l'Herbario Gaspar Xuarez de la UBA. El 1974 tornà al Darwinion, on investigà per compte del CONICET ("Consejo Nacional para la Investigación en Ciencia y Tecnología"), fins a la jubilació.

Molta part de la seva tasca consistí en la millora dels herbaris de les dues institucions on col·laborà, i hom li reconegué [2] l'habilitat a reconèixer espècimens florals. El 1978 publicà un volum sencer sobre gramínies per al projecte Flora Patagonica, però fou autora de moltes altres obres tècniques. S'ha destacat el seu interès pel treball de camp i la recol·lecció d'exemplars, fins i tot en àrees tan remotes com el sud de la Patagònia, i es considera que al llarg de la vida reuní 10.400 mostres vegetals.

Honors modifica

Epònims modifica

En el seu honor s'anomenà el gènere Nicoraepoa i diverses espècies nicorae,[5] com la Tripogon nicorae Rúgolo & A.S.Vega 2004

Hi ha 181 registres IPNI de les seves identificacions i classificacions de noves espècies, que habitualment publicava a: Boissiera; Boletín de la Sociedad Argentina de Botánica; Flora Patagonica; Dominguezia; Darwiniana; Kurtziana; Hickenia; Revista Argentina de Agronomía; Flora Ilustrada de Entre Rios (Argentina)

Algunes publicacions modifica

  • Cabrera, AL; Cámara Hernández, J; Caro JA; Covas G; Fabris H; [Hunziker J; Nicora E, Rúgolo Z; Sánchez E, Torres M. 1970. «Gramineae, parte general.» Flora de la Provincia de Buenos Aires: Gramíneas Colección Científica del INTA. Tomo IV, parte II, 1-18
  • Nicora, EG; ZE Rúgolo. 1981. Catabrosa Pal. de Beauv. y Phippsia R.Brown (Gramineae) en América del Sur. En: Darwiniana : Revista del Instituto de Botánica Darwinion. Buenos Aires : Academia Nacional de Ciencias Exactas, Físicas y Naturales, Tomo 23 (1): 179-188
  • Nicora, EG; ZE Rúgolo. 1981. Los Géneros sudamericanos afines a Briza L. (Gramineae). En: Darwiniana : Revista del Instituto de Botánica Darwinion. Buenos Aires : Academia Nacional de Ciencias Exactas, Físicas y Naturales, Tomo 23 (1) 279-309
  • 1998. Una nueva especie de Melica (Gramineae). Kurtziana 26 : 361
  • Giussani, LM; EG Nicora, FA Roig. 2000. Poa durifolia y su relación con el patrónfenético de Poa sección Dioicopoa (Poaceae). Darwiniana 2000, 38 [fecha de consulta: 18 de junio de 2009] en línea[Enllaç no actiu] ISSN 0011-6793
  • Nicora, EG. 1999. Synopsis of the genus Puccinellia (Poaceae, Pooideae, Poeae) in Argentina, Bolivia, Chile and Uruguay. Darwiniana 37(3-4): 301-314

Llibres modifica

  • Nicora, Elisa G. Flora Patagonica Parte 3: "Gramineae". Buenos Aires: INTA, 1978 (Flora Patagonica, 3; Coleccion Cientifica del INTA, 8-3). 
  • Nicora, EG; ZE Rúgolo. 1992. Los Géneros de Gramíneas de América Austral. Ed. Hemisferio Sur. 611 pp. ISBN 9505043902
  • Zuloaga, FO; EG Nicora; ZE Rugolo; O Morrone; J Pensiero; AM Cialdella. 1994. Catálogo de la familia Poaceae en la República Argentina. Ed. Missouri Botanical Garden. 178 pp.

Notes modifica

  1. ↑ Elisa Gernaela Juana Raquel de noms de fonts [2] i Elisa Nicora de Panza possible nom de casada[3]

Referències modifica

Podeu veure l'entrada corresponent a aquest tàxon, clade o naturalista dins el projecte Wikispecies.
  1. ↑ Es poden consultar els tàxons descrits per aquest autor a International Plant Names Index (anglès)
  2. ↑ 2,0 2,1 2,2 «Fitxa d'Elisa G. Nicora, al web "Global Plants" de jstor» (en anglès). [Consulta: 1r desembre 2014].
  3. ↑ «Elisa G. Nicora, al catàleg d'autoritats de la "Deutschen Nationalbibliothek"» (en alemany). [Consulta: 1r desembre 2014].
  4. ↑ «Detall de l'autor» (HTML) (en anglès). Índex Internacional de Noms de Plantes. International Organization for Plant Information (IOPI).
  5. ↑ «BioOne Online Journals - Tripogon nicorae, a New Species and Synopsis of Tripogon (Poaceae: Chloridoideae) in America».
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Elisa_G._Nicora&oldid=32311363»