Niels Gade

Niels Wilhelm Gade (Copenhaguen, 22 de febrer de 1817 - Copenhaguen, 21 de desembre de 1890) va ser un compositor danès.

Infotaula de personaNiels Gade
Niels Gade by Georg Weinhold.jpg
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement(da) Niels Wilhelm Gade Modifica el valor a Wikidata
22 febrer 1817 Modifica el valor a Wikidata
Copenhaguen (Dinamarca) Modifica el valor a Wikidata
Mort21 desembre 1890 Modifica el valor a Wikidata (73 anys)
Copenhaguen (Dinamarca) Modifica el valor a Wikidata
SepulturaHolmen Church (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Activitat
OcupacióCompositor clàssic, director d'orquestra, pedagog musical, professor d'universitat i violinista Modifica el valor a Wikidata
OcupadorConservatori de Leipzig Modifica el valor a Wikidata
GènereSimfonia Modifica el valor a Wikidata
ProfessorsAndreas Peter Berggreen Modifica el valor a Wikidata
AlumnesJacob Adolf Hägg Modifica el valor a Wikidata
InstrumentViolí, orgue i orgue Modifica el valor a Wikidata
Obra
Obres destacables
Premis

IMDB: nm8567127 Musicbrainz: fa6fc91d-c798-4519-897e-94475915781d Discogs: 999713 IMSLP: Category:Gade,_Niels Find a Grave: 15534565 Modifica el valor a Wikidata

BiografiaModifica

Fill d'un fabricant d'instruments musicals, va començar una carrera de violinista. La seua primera obra com a compositor, l'obertura per a orquestra Records d'Ossian, va ser estrenada per la Societat Musical de Copenhaguen l'any 1840. Després va decidir enviar la seua primera simfonia a Felix Mendelssohn qui, entusiasmat, la va estrenar amb la seua orquestra del Gewandhaus de Leipzig el març de 1843.

Amb l'ajuda d'una beca del Govern danès va viatjar a Leipzig per tal de treballar amb Mendelssohn com a director assistent de l'orquestra. Va esdevenir molt amic de Mendelssohn, i també de Robert Schumann qui va veure en Gade un "compositor excepcional".

A la fi dels anys 1840, va tornar a Dinamarca on es va fer càrrec de la direcció de la Societat Musical de Copenhaguen, lloc que va ocupar fins a la seua mort, cinquanta anys després, en què fou succeït per Franz Xaver Neruda.[1] Durant aquest període, va crear una nova orquestra i un nou cor, a més de treballar com a organista. Va encoratjar tota una generació de compositors nòrdics, incloent-hi Peter Martin Cornelius Rubner,[2] Edvard Grieg, August Winding, Elfrida Andrée[3] August Enna[4]Woldemar Bargie[5] Ludvig Schytte, Johanne Stockmarr,[6] Georg Høeberg,[7] Orla Rosenhoff[8] i Asger Hamerik.[9]

Va casar-se amb la filla del compositor danès Johan Peter Emilius Hartmann (1805-1900), per tant, fou cunyat del també compositor Emil Hartmann (1836-1898).

Obres principalsModifica

SimfoniesModifica

  • Simfonia n° 1 en do menor, op. 5 (1842)
  • Simfonia n° 2 en mi major, op. 10 (1843)
  • Simfonia n° 3 en la menor, op. 15 (1846)
  • Simfonia n° 4 en Si bemoll major, op. 20 (1849)
  • Simfonia n° 5 en re menor, op. 25 (1852)
  • Simfonia n° 6 en sol menor, op. 32 (1857)
  • Simfonia n° 7 en fa major, op. 45 (1864)
  • Simfonia n° 8 en si menor, op. 47 (1871)

Altres obresModifica

A banda de les seues simfonies, Gade va compondre un concert per a violí i orquestra, música de cambra, peces per a piano i cantates.

Enllaços externsModifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Niels Gade
  1. Enciclopèdia Espasa. Apèndix núm. 7, pàg. 1011 (ISBN 84-239-4577-4)
  2. Edita SARPE, Gran Enciclopedia de la Música Clásica, vol. IV, pàg. 1250. (ISBN|84-7291-226-4)
  3. Enciclopèdia Espasa. Apèndix núm. 1, pàg. 574 (ISBN 84-239-4571-5)
  4. Enciclopèdia Espasa. Volum núm. 1237, pàg. 47 (ISBN 84-239-4519-7)
  5. Enciclopèdia Espasa. Volum núm. 2 (ISBN 84-239-4510-3)
  6. Enciclopèdia Espasa. Volum núm. 57, pàg. 1190 (ISBN 84 239-4557-X)
  7. *Enciclopèdia Espasa v. 28, 1.ª part. pàg. 18, (ISBN 84-239-4528-6)
  8. Edita Enciclopèdia Espasa, vol. 52, pàg. 404. (ISBN-84-239-4552-9)
  9. Enciclopèdia Espasa. Volum núm. 27, pàg. 615' (ISBN 84 239-4527-8)