Niels Wilhelm Gade (Copenhaguen, 22 de febrer de 1817 - Copenhaguen, 21 de desembre de 1890) va ser un compositor danès.

Infotaula de personaNiels Gade

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement(da) Niels Wilhelm Gade Modifica el valor a Wikidata
22 febrer 1817 Modifica el valor a Wikidata
Copenhaguen (Dinamarca) Modifica el valor a Wikidata
Mort21 desembre 1890 Modifica el valor a Wikidata (73 anys)
Copenhaguen (Dinamarca) Modifica el valor a Wikidata
Sepulturaesglésia de Holmen Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciócompositor clàssic, professor d'universitat, pedagog musical, director d'orquestra, violinista Modifica el valor a Wikidata
OcupadorConservatori de Leipzig Modifica el valor a Wikidata
Membre de
GènereSimfonia Modifica el valor a Wikidata
ProfessorsAndreas Peter Berggreen Modifica el valor a Wikidata
AlumnesJacob Adolf Hägg Modifica el valor a Wikidata
InstrumentViolí, orgue i orgue Modifica el valor a Wikidata
Obra
Obres destacables
Premis

IMDB: nm8567127 Spotify: 2GZyZiXixfvpfYo5t1kUwx Musicbrainz: fa6fc91d-c798-4519-897e-94475915781d Lieder.net: 4121 Discogs: 999713 IMSLP: Category:Gade,_Niels Find a Grave: 15534565 Modifica el valor a Wikidata

Biografia modifica

Fill d'un fabricant d'instruments musicals, va començar una carrera de violinista. La seua primera obra com a compositor, l'obertura per a orquestra Records d'Ossian, va ser estrenada per la Societat Musical de Copenhaguen l'any 1840. Després va decidir enviar la seua primera simfonia a Felix Mendelssohn qui, entusiasmat, la va estrenar amb la seua orquestra del Gewandhaus de Leipzig el març de 1843.

Amb l'ajuda d'una beca del Govern danès va viatjar a Leipzig per tal de treballar amb Mendelssohn com a director assistent de l'orquestra. Va esdevenir molt amic de Mendelssohn, i també de Robert Schumann qui va veure en Gade un "compositor excepcional".

A la fi dels anys 1840, va tornar a Dinamarca on es va fer càrrec el 1850[1] de la direcció de la Societat Musical de Copenhaguen (Musikforeningen), la principal institució de concerts de la ciutat, lloc que va ocupar fins a la seva mort, quaranta anys després, en què fou succeït per Franz Xaver Neruda.[2] Durant aquest període, va crear una nova orquestra i un nou cor, a més de treballar com a organista. Va encoratjar tota una generació de compositors nòrdics, incloent-hi sobretot a Carl Nielsen, però també a Peter Martin Cornelius Rubner, Edvard Grieg, August Winding, Elfrida Andrée, August Enna, Woldemar Bargiel, Ludvig Schytte, Johanne Stockmarr, Georg Høeberg, Orla Rosenhoff i Asger Hamerik.

Va casar-se amb la filla del compositor danès Johan Peter Emilius Hartmann (1805-1900), per tant, fou cunyat del també compositor Emil Hartmann (1836-1898).

Obres principals modifica

Simfonies modifica

  • Simfonia núm. 1 en do menor, op. 5 (1842)
  • Simfonia núm. 2 en mi major, op. 10 (1843)
  • Simfonia núm. 3 en la menor, op. 15 (1846)
  • Simfonia núm. 4 en Si bemoll major, op. 20 (1849)
  • Simfonia núm. 5 en re menor, op. 25 (1852)
  • Simfonia núm. 6 en sol menor, op. 32 (1857)
  • Simfonia núm. 7 en fa major, op. 45 (1864)
  • Simfonia núm. 8 en si menor, op. 47 (1871)

Altres obres modifica

A banda de les seues simfonies, Gade va compondre un concert per a violí i orquestra, música de cambra, peces per a piano i cantates.

Referències modifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Niels Gade
  1. Fjeldsøe, Michael. «The Leipzig Model and its Consequences: Niels W. Gade and Carl Nielsen as European National Composers». University of Copenhagen. [Consulta: 30 desembre 2023].
  2. Enciclopèdia Espasa. Apèndix núm. 7, pàg. 1011 (ISBN 84-239-4577-4)