Nigel Short
Nigel David Short MBE (nascut l'1 de juny de 1965 a Leigh, Lancashire), és un jugador d'escacs anglès, considerat el millor escaquista britànic del segle xx. Va obtenir el títol de Gran Mestre el 1984, als 19 anys.
Ha estat tres cops Campió britànic.[1] El 1993 va disputar, a Londres, un matx pel Campionat del món d'escacs contra Garri Kaspàrov, en el marc del cisma dels escacs, i sota els auspicis de la PCA (Professional Chess Association), fora de la jurisdicció de la FIDE. És també entrenador i comentarista d'escacs, i ha col·laborat amb columnes[2] en diverses publicacions.[3]
A la llista d'Elo de la FIDE del maig de 2022, hi tenia un Elo de 2622 punts, cosa que en feia el jugador número 5 (en actiu) d'Anglaterra,[4] i el número 153 del rànquing mundial. El seu màxim Elo va ser de 2712 punts, a la llista d'abril de 2004 (posició 17 al rànquing mundial).[5]
Resultats destacats en competició modifica
El 1984 guanyà la North Sea Cup a Esbjerg.[6] El 1995 fou tercer a Elenite 1995 (el campió fou Vesselín Topàlov).[7]
El 2006, a la Politiken Cup a Copenhaguen, va empatar al primer lloc, amb 7½ punts, amb Vadim Malakhatko (1r) i Jonny Hector (3r), però quedant segon per desempat.[8] El juliol de 2007, fou segon al Campionat d'escacs obert del Canadà a Ottawa, rere Bu Xiangzhi.[9] El 2008 empatà amb Etienne Bacrot al segon lloc al torneig-B del Torneig d'escacs Corus, rere el campió Serguei Movsessian.[10] El gener de 2013 empatà al primer lloc al torneig Tradewise de Gibraltar, tot i que finalment fou quart després dels desempats (el campió fou Nikita Vitiúgov).[11]
El 2013 empatà al primer lloc amb Nils Grandelius i Richard Rapport (el campió fou aquest darrer, per desempat) al 21è Torneig Sigeman & Co (torneig de Categoria XV)[12][13]
Participació en torneigs internacionals per equips modifica
En Short ha participat, representant Anglaterra, en molts esdeveniments internacionals:
Participació en olimpíades d'escacs[14] modifica
- Salònica 1984 2n suplent, 3/6 (+1 =4 -1);
- Dubai 1986 3r tauler, 10/13 (+8 =4 -1), medalla d'or al 3r tauler;
- Salònica 1988 1r tauler, 7/12 (+3 =8 -1);
- Novi Sad 1990 1r tauler, 6/12 (+2 =8 -2);
- Manila 1992, 1r tauler, 6/11 (+3 =6 -2);
- Moscou 1994, 1r tauler, 8.5/13 (+6 =5 -2);
- Erevan 1996, 1r tauler, 7/12 (+3 =8 -1);
- Elistà 1998, 2n tauler, 6.5/11 (+2 =9 -0);
- Istanbul 2000, 2n tauler, 7/12 (+3 =8 -1);
- Bled 2002, 2n tauler, 8.5/13 (+5 =7 -1);
- Calvià 2004, 2n tauler, 1.5/4 (+1 =1 -2);
- Torí 2006, 2n tauler, 8/11 (+5 =6 -0);
- Dresden 2008, 2n tauler, 7/10 (+6 =2 -2).
Participació en campionats d'Europa per equips modifica
- Plòvdiv 1983 tauler 7, 4.5/7 (+3 =3 -1);
- Debrecen 1992 1r tauler, 5.5/8 (+4 =3 -1), medalla de bronze al 1r tauler;
- Pula 1997, 1r tauler, 4/7 (+2 =4 -1);
- Batumi 1999 1r tauler, 5/8 (+3 =4 -1);
- León 2001 2n tauler, 6/9 (+3 =6 -0).
Participació en campionats del món per equips modifica
- Lucerna 1985 4t tauler, 4/8 (+1 =6 -1);
- Lucerna 1989, 1r tauler, 4.5/8 (+3 =3 -2), medalla de plata al 1r tauler;
- Lucerna 1997, 1r tauler, 4/8 (+0 =8 -0).
Referències modifica
- ↑ «Llista de campions britànics d'escacs» (en castellà). ajedrezdeataque.com. [Consulta: 28 desembre 2010].
- ↑ Nigel Short terminated – again, Chessbase, 26 d'octubre de 2006 (en anglès). Consultat el dia 14 d'octubre de 2011 (anglès)
- ↑ «Nota biogràfica de Nigel Short» (en anglès). Chessgames.com. [Consulta: 4 setembre 2010].
- ↑ «"Rànquing d'escaquistes per federació: Anglaterra"» (en anglès). lloc web de la FIDE. [Consulta: 13 maig 2022].
- ↑ Posició al rànquing mundial i evolució Elo de Nigel Short «benoni.de» (en alemany). Arxivat de l'original el 2013-03-08. [Consulta: 15 desembre 2012].
- ↑ «North Sea Cup Esbjerg Denmark» (en anglès). [Consulta: 7 gener 2012].
- ↑ «Torneig d'Elenite 1995, classificació i partides» (en anglès). 365chess.com. [Consulta: 28 desembre 2011].
- ↑ «Malakhatko, Short, Hector win Politiken Cup» (en anglès). ChessBase, 01-08-2006. [Consulta: 29 juny 2009].
- ↑ «Chinese dragon wins Canadian Open» (en anglès). ChessBase.com, 16-07-2007. [Consulta: 25 juny 2015].
- ↑ «Aronian and Carlsen share first at Corus» (en anglès). Chessdom. Arxivat de l'original el 2008-10-16. [Consulta: 17 juny 2011].
- ↑ «Nikita Vitiugov wins Gibraltar after tiebreak» (en anglès). chessdom.com, 01-02-2013. [Consulta: 23 novembre 2013].
- ↑ «Rapport wins 21st Sigeman & Co on tiebreak» (en anglès). chessvibes.com, 29-05-2013. Arxivat de l'original el 2013-06-08. [Consulta: 4 març 2014].
- ↑ «21st Sigeman & Co. tournament continues tradition» (en anglès). Chessbase, 23-05-2013. [Consulta: 4 març 2014].
- ↑ Participació de Nigel Short a les olimpíades d'escacs a olimpbase.org
Bibliografia modifica
- (anglès) Short, David. Nigel Short, Chess Prodigy: His Career and Best Games. Faber & Faber, 1982. ISBN 0-571-11786-4.
- (anglès) Forbes, Cathy. Nigel Short: Quest for the Crown. Cadogan, 1993. ISBN 1-85744-048X.
Enllaços externs modifica
| A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Nigel Short |
- Posicions crítiques de les seves partides a «wtharvey.com». [Consulta: 11 maig 2010]. (anglès)
- Nigel Short a ChessGames.com (anglès)
- Partides de Nigel Short a «365chess.com». [Consulta: 1r maig 2010]. (anglès)
| Títols | ||
|---|---|---|
| Precedit per: Jonathan Mestel |
Campió de la Gran Bretanya 1984 |
Succeït per: Jonathan Speelman |
| Precedit per: Jonathan Speelman |
Campió de la Gran Bretanya 1987 |
Succeït per: Jonathan Mestel |
| Precedit per: Michael Adams i Matthew Sadler |
Campió de la Gran Bretanya 1998 |
Succeït per: Julian Hodgson |