Nikita Vitiúgov

Jugador d'escacs rus

Nikita Kiríllovitx Vitiúgov (en rus: Никита Кириллович Витюгов); (nascut el 4 de febrer de 1987 a Sant Petersburg) és un jugador d'escacs rus, que té el títol de Gran Mestre des de 2006.[1]

Plantilla:Infotaula personaNikita Vitiúgov

(2013) Modifica el valor a Wikidata
Nom originalНикита Витюгов
Biografia
Naixement4 febrer 1987 Modifica el valor a Wikidata (37 anys)
Sant Petersburg (Rússia) Modifica el valor a Wikidata
NacionalitatRússia Rússia
Activitat
OcupacióJugador d'escacs
Nacionalitat esportivaRússia (–2023)
Anglaterra (2023–) Modifica el valor a Wikidata
Esportescacs
Què? On? Quan? Modifica el valor a Wikidata
Títol d'escaquistaMestre Internacional d'escacs (2006)
Gran Mestre Internacional (2007) Modifica el valor a Wikidata
Punts Elo (màx.)2.751 (2019)<
Identificador FIDE4152956 Modifica el valor a Wikidata
Trajectòria Modifica el valor a Wikidata
  Equip Competició
- SV Wattenscheid
Participà en
2018Olimpíada d'escacs de 2018
2010Olimpíada d'escacs de 2010 Modifica el valor a Wikidata
Altres
TítolGran Mestre (2006)
Campió de Rússia (2021)

FIDE: 4152956 ChessGames: 54643 365Chess: Nikita_Vitiugov Chess.com: nikita-vitiugov OlimpBase homes: x51b7dxg
Facebook: vitiugov.nikita X: N_Vitiugov Modifica el valor a Wikidata

A la llista d'Elo de la FIDE del desembre de 2021, hi tenia un Elo de 2731 punts, cosa que en feia el jugador número 4 (en actiu) de Rússia,[2] i el 19è millor jugador del rànquing mundial. El seu màxim Elo va ser de 2747 punts, a la llista de març de 2014 (posició 17 al rànquing mundial).[3]

Resultats destacats en competició

modifica

El 2005 Vitiúgov fou subcampió d'Europa Sub-18, i Campió de Rússia Sub-18. El 2006 va ser subcampió del Campionat del món juvenil a Erevan,[4] subcampió de Rússia Sub-20, i fou 11è a la Superfinal del Campionat de Rússia absolut.[5]

El 2007 fou novament subcampió del Campionat de Rússia Sub-20, i fou 4t a la Superfinal del Campionat de Rússia absolut.[6] El 2008 fou quart a les superfinals del Campionat de Rússia, i empatà al primer lloc amb Borís Sàvtxenko al torneig de Rønne. El 2009 fou tercer a la Superfinal del Campionat de Rússia, rere Aleksandr Grisxuk i Piotr Svídler. Fou membre de l'equip rus que va guanyar la medalla d'or al Campionat del món per equips celebrat el 2009 a Bursa, on, com a segon suplent, va puntuar un 91,7% (+5 =1 -0),[7] i va guanyar a més la medalla d'or individual al seu tauler.[8] El 2011, empatà als llocs 1r-3r amb Ievgueni Tomaixevski i Le Quang Liem a l'Aeroflot Open.[9]

Entre l'agost i el setembre de 2011 participà en la Copa del món de 2011, a Khanti-Mansisk,[10][11] un torneig del cicle classificatori pel Campionat del món de 2013, i hi va tenir una raonable actuació; avançà fins a la tercera ronda, quan fou eliminat per Vladímir Potkin (1½-2½).[12]

El gener de 2013 va guanyar el fort Torneig Tradewise Gibraltar Chess 2013-Masters, amb vuit punts, per davant de Maxime Vachier-Lagrave, Sandipan Chanda i Nigel Short.[13] Entre abril i maig de 2013 participà en el fort Memorial Alekhine, i hi empatà als llocs 4t a 8è, amb 4½/9 punts.[14] L'agost de 2013 participà en la Copa del Món de 2013,[15] on va tenir una actuació regular, i arribà a la tercera ronda, on fou eliminat per Aleksandr Morozévitx 3½-4½.[16]

L'octubre de 2019 fou vuitè al fort Gran Torneig Suís de la FIDE de 2019 a l'Illa de Man (el campió fou Wang Hao).[17]

El febrer de 2020 va competir al Festival Internacional d'Escacs de Praga, un torneig round-robin de categoria XIX amb deu jugadors, i hi acabà sisè, amb 4.5/9 (el campió fou Alireza Firouzja).[18]

Llibres

modifica

Notes i referències

modifica
  1. «Nota biogràfica de Nikita Vitiúgov» (en anglès). Chessgames.com. [Consulta: 30 agost 2010].
  2. «"Rànquing d'escaquistes per federació: Rússia"» (en anglès). lloc web de la FIDE. [Consulta: 4 desembre 2021].
  3. Posició al rànquing mundial i evolució Elo de Nikita Vitiúgov «benoni.de» (en alemany). Arxivat de l'original el 2014-10-15. [Consulta: 4 març 2014].
  4. El campió fou l'armeni Zavèn Andriasian: «Chess News - Shen Yang i Zavèn Andriasian, Campions del món júnior.». ChessBase.com, 2006. [Consulta: 30 agost 2010].
  5. Russian Chess Federation - Evgeny Alekseev becomes the champion of Russia
  6. FIDE Archive - Dades de torneigs de gener 2007
  7. La notació (+x -y =z) vol dir que el primer jugador va guanyar x partides, en va perdre y, i va fer taules en z.
  8. Crawley, Gavin. «Bursa: Russia wins Gold, USA Silver, India Bronze». ChessBase, 13-01-2010. [Consulta: 30 agost 2010].
  9. «Aeroflot open 2011 A». FIDE. [Consulta: 24 abril 2011].
  10. FIDE has announced qualifiers for the World Cup 2011, Chessbase, 15 de juliol de 2011 (en anglès). Consultat el dia 25 de novembre de 2011 (anglès)
  11. «FIDE World Cup 2011» (en anglès). chess.com, 27-08-2011. [Consulta: 25 novembre 2011].
  12. «Resultats de la Copa del món de 2011» (en anglès). ugrasport.com. Arxivat de l'original el 2011-11-22. [Consulta: 25 novembre 2011].
  13. chess-results.com. «Torneig Tradewise Gibraltar Chess 2013-Masters», 2013.
  14. «Aronian and Gelfand win Alekhine Memorial 2013» (en anglès). ChessBase News, 01-05-2013. [Consulta: 29 novembre 2014].
  15. En aquest torneig els finalistes es classificaven pel Torneig de Candidats de 2014.
  16. «Emparellaments i resultats de la Copa del Món d'escacs de 2013» (en anglès). Lloc web oficial de la Copa del món 2013. Arxivat de l'original el 2013-12-21. [Consulta: 7 octubre 2013].
  17. «Resultats del Torneig Grand Swiss 2019». chess-results.com. [Consulta: 26 gener 2020].
  18. «Prague Masters: Firouzja wins 1st supertournament», 21-02-2020.

Enllaços externs

modifica
  • Posicions crítiques de les seves partides a «wtharvey.com». [Consulta: 30 agost 2010]. (anglès)