Nikolai Bekétov

químic rus

Nikolai Nikolàievitx Bekétov (en rus Бекетов, Николай Николаевич), nascut l'1 de gener de 1827 a Alfjorjewka, Rússia, i traspassat el 30 de novembre de 1911 a Sant Petersburg,[1] fou un destacat físic-químic rus.

Infotaula de personaNikolai Bekétov
Beketov01.jpg
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement13 gener 1827 Modifica el valor a Wikidata
Sant Petersburg (Rússia) Modifica el valor a Wikidata
Mort13 desembre 1911 Modifica el valor a Wikidata (84 anys)
Sant Petersburg (Imperi Rus) Modifica el valor a Wikidata
SepulturaCementiri de Smolensk Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióUniversitat Estatal de Sant Petersburg (1844–)
faculté de physique et mathématique de l'université impériale de Kazan (fr) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballQuímica física Modifica el valor a Wikidata
Ocupacióquímic, metal·lúrgic, professor d'universitat Modifica el valor a Wikidata
OcupadorUniversitat de Khàrkiv
Universitat Estatal de Moscou Modifica el valor a Wikidata
Membre de
ProfessorsNikolai Zinin Modifica el valor a Wikidata
Família
FamíliaHouse of Beketov (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
FillsAlexei Beketov (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
GermansAndrey Beketov Modifica el valor a Wikidata
Premis

BiografiaModifica

Fill d'un terratinent, realitzà els seus estudis primaris a Sant Petersburg. Fou admès a la Universitat de Sant Petersburg al departament de ciències naturals de la facultat de filosofia, però dos anys després es traslladà a la Universitat de Kazan. El 1849 Bekétov es graduà i tornà a Sant Petersburg per a treballar durant quatre anys al laboratori de Nikolai Zinin a l'Acadèmia de Cirurgia i Medicina. Bekétov defensà la tesi d'especialització i fou nomenat assistent d'investigació al departament de química de la Universitat de Sant Petersburg. El 1855 passà a la Universitat de Khàrkiv, on treballà durant 32 anys, com a ajudant primer i després com a professor entre 1859 i 1887. El 1865 defensà la seva tesi doctoral amb el títol “Recerca sobre el fenomen del desplaçament en els metalls” ("Исследования над явлениями вытеснения одних металлов другими"). El 1886 es traslladà a Sant Petersburg, on fou nomenat acadèmic de l'Acadèmia de Ciències, per a treballar al laboratori de química de l'acadèmia i ensenyar a la Universitat per a les Dones. El 1890 dona classes de termoquímica a la Universitat de Moscou.

Nikolai Bekétov no era només un científic i un professor, també era una figura pública. Bekétov organitzà una biblioteca pública a Khàrkiv i promogué l'educació. Fou president de la Societat Russa de Química Física.

ObraModifica

En la seva tesi doctoral Bekétov descrigué com la concentració dels reactius químics afecta el sentit de la reacció, anticipant-se així a les conclusions de la llei d'acció de masses. Descobrí que les reaccions químiques tenien dues direccions i donà una definició correcta per l'estat d'equilibri. Bekétov descobrí el desplaçament d'hidrogen pels metalls en dissolucions de les seves sals i que mostrar que l'activitat química dels gasos depèn de la pressió. Establí que el magnesi i el zinc desplacen altres metalls de les seves sals a altes temperatures. Entre 1859 i 1865 demostrà que l'alumini redueix els metalls a partir dels seus òxids a altes temperatures, fenomen que donaren fonament a l'aluminotèrmia, tècnica ara àmpliament utilitzada en metal·lúrgia. Desenvolupà una "sèrie de desplaçament de metalls", que més tard resultà ser la mateixa que la sèrie d'elèctrodes de potencial.

Bekétov defensà la física-química com una nova ciència i el 1864 creà el departament de física-química a la Universitat de Khàrkiv.

Referències i notesModifica

  1. Fins a 1918 Rússia no acceptà el calendari gregorià i seguia emprant el calendari julià. Les dates segons el calendari gregorià, vigent a la major part d'Europa en aquell temps, són 13 de gener i 13 de desembre
  • Kizilova, A. «Nikolay Beketov» (en anglès). Russia-InfoCentre. [Consulta: 14 abril 2010].