Nikolai Lobatxevski
Nikolai Ivànovitx Lobatxevski (Nijni Nóvgorod, 1 de desembre de 1792 - Kazan, 24 de febrer de 1856),[1] fou un matemàtic rus del segle xix.
  | |
| Nom original | (ru) Николай Иванович Лобачевский |
|---|---|
| Biografia | |
| Naixement | 20 novembre 1792 (Julià) Nijni Nóvgorod |
| Mort | 12 febrer 1856 (Julià) (63 anys) Kazan (Imperi Rus) |
| Sepultura | Cementiri Arskoe 55° 47′ 36″ N, 49° 09′ 21″ E / 55.7933°N,49.1558°E |
| Rector Universitat Imperial de Kazan | |
| 1827 – 1846 | |
| Dades personals | |
| Formació | Universitat Imperial de Kazan (1807–) |
| Director de tesi | Johann Christian Martin Bartels |
| Activitat | |
| Camp de treball | Geometria, àlgebra, anàlisi matemàtica, teoria de la probabilitat, trigonometria, matemàtiques, geometria no euclidiana i geometria hiperbòlica |
| Ocupació | catedràtic (1814–), matemàtic, professor d'universitat |
| Ocupador | Universitat Imperial de Kazan (1814–1846) |
| Membre de | |
| Professors | Johann Christian Martin Bartels i Karl Friedrich Fuchs |
| Alumnes | Joseph A. Bolzano (en)  , Nikolai Zinin, Alexander Popov (en) i Erast Yanishevsky (en) |
| Obra | |
Obres destacables | |
| Estudiant doctoral | Nikolai Brashman |
| Família | |
| Cònjuge | Varvara Alexeyevna Moiseyeva (en) |
Premis | |
Signatura  | |
 | |
BiografiaModifica
Estudià a la Universitat de Kazan, en la qual, i malgrat la seva conducta, fou defensat pel seu mestre i tutor Martin Bartels. Hi ensenyà des de 1812 fins a 1846; arribà a ser professor de matemàtiques el 1823. També exercí de rector de la universitat de 1827 fins a 1846.
El seu pare, Ivan Maksímovitx Lobatxevski, treballà en una oficina relacionada amb les inspeccions agrícoles, i la seva mare es digué Praskovia Alexandrovna Lobatxevskaia. Fou una família pobra i Lobatxevski fou un dels tres fills. El pare morí l'any 1800 quan ell tenia set anys. La seva mare estraslladà amb els tres fills a la ciutat de Kazan, a la part oest de Rússia, a la vora de Sibèria. Allà, a Kazan, estudiaren a l'Institut d'Ensenyament Mitjà, gràcies a una beca concedida pel govern. Nikolai Ivànovitx ingressà a l'Institut l'any 1802.
Entre els principals èxits del també conegut pels seus col·legues com Arochexchivitki, hi ha la demostració de diverses conjectures relacionades amb el càlcul tensorial aplicats a vectors en l'espai de Hilbert.
Fou un dels primers a aplicar un tractament crític als postulats fonamentals de la geometria euclidiana. És considerat per aquest motiu el pare de les geometries no euclidianes.
Amb independència de l'hongarès János Bolyai i de l'alemany Carl Friedrich Gauss, Lobatxevski descobrí un sistema de geometria no euclidiana. Abans d'ell, els matemàtics intentaven deduir el cinquè postulat d'Euclides a partir dels altres axiomes, però Lobatxevski es va dedicà a desenvolupar una geometria en la qual el cinquè postulat podia no ser cert, o millor dit, no ser vàlid; per això, entre altres qüestions, proposà un sistema geomètric basat en la hipòtesi de l'angle agut segons la qual en un pla, per un punt fix passen com a mínim 2 paral·leles a una recta; en realitat, aquesta solució dona noció de l'existència de triangles corbs.
Entre les seves obres destaquen Sobre els principis de la geometria (1829) i Geometria imaginària (1835).
Vegeu tambéModifica
Enllaços externsModifica
| A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Nikolai Lobatxevski |
- «Nikolai Lobatxevski». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- O'Connor, John J.; Robertson, Edmund F. «Nikolai Lobatxevski» (en anglès). MacTutor History of Mathematics archive. School of Mathematics and Statistics, University of St Andrews, Scotland. (anglès)
- Rosenfeld, Boris. «Lobachevsky, Nikolaiivanovich». Complete Dictionary of Scientific Biography, 2008. [Consulta: 11 juny 2016].
- http://www.lobachevsky.com Arxivat 2018-08-05 a Wayback Machine..
ReferènciesModifica
- ↑ Asimov, Isaac. «Lobachevski, Nikolai Ivanovich». A: Enciclopedia biográfica de ciencia y tecnología : la vida y la obra de 1197 grandes científicos desde la antigüedad hasta nuestros dias (en castellà). Nueva edición revisada. Madrid: Ediciones de la Revista de Occidente, 1973, p. 263. ISBN 8429270043.