Nikolai Vavílov

(S'ha redirigit des de: Nikolai Ivànovitx Vavílov)

Nikolai Ivànovitx Vavílov - Николай Иванович Вавилов (rus) - (Moscou, 25 de novembre de 1887 - 26 de gener de 1943) va ser un destacat botànic i genetista rus. És conegut per haver establert els centres d'origen de les plantes conreades (centres d'origen de Vavílov). Va dedicar la seva vida a la millora del blat, blat de moro, i altres cereals. Vavilov era el germà gran del físic Serguei Ivànovitx Vavílov.

Infotaula de personaNikolai Vavílov
Nikolai Vavilov NYWTS.jpg
modifica
Biografia
Naixement13 novembre 1887 (Julià) modifica
Moscou (Rússia) modifica
Mort26 gener 1943 modifica (55 anys)
Saràtov (Rússia) modifica
Causa de mortCamp de treball modifica (Inanició modifica)
Lloc d'enterramentVoskresenskoye cemetery of Saratov (en) Tradueix modifica
Dades personals
FormacióUniversitat Agrària Estatal Russa modifica
Activitat
Camp de treballBiologia modifica
OcupacióBotànic, biòleg, explorador, genetista, geògraf, acadèmic i professor modifica
OcupadorVASKhNIL (en) Tradueix
Institute of Plant Industry (en) Tradueix
Societat Geogràfica de Rússia
Vavilov Institute of General Genetics (en) Tradueix modifica
Obra
Estudiant doctoralQ4415100 Tradueix, Q12537550 Tradueix i Aleksandr Negrul (en) Tradueix modifica
Abreviació d'autor en botànicaVavilov modifica
Família
GermansSergei Ivanóvitx Vavilov modifica
Premis

Estudià agricultura a Moscou i es llicencià el 1910. Mentre desenvolupava la seva teoria dels centres d'origen de les plantes cultivades, Vavílov organitzà una sèrie d'expedicions agronòmiques recollint llavors de gran part del món i va crear a Leningrad la més gran col·lecció de llavors del món.[2] Aquest dipòsit de llavors va ser mantingut fins i tot durant el setge de Leningrad de la Segona Guerra Mundial. Vavílov també formulà la llei de les sèries homòlogues en la variació.[3] Va rebre el Premi Lenin.

Vavílov criticà els conceptes no mendelians de Trofim Lissenko. Per això, Vavílov va ser arrestat el 1940 i morí de desnutrició a la presó el 1943. La majoria dels seus treballs de genètica van ser presos pels alemanys el 1943, i transferits a l'Institut per a la Genètica de les Plantes de la SS a Graz, Àustria.[4] però el gran banc de llavors de Leningrad no en va ser afectat.

ReferènciesModifica

BibliografiaModifica

  • Shumnyĭ, V K «[Two brilliant generalizations of Nikolai Ivanovich Vavilov (for the 120th anniversary)]». Genetika, 43, 11, 2007, p. 1447–53. PMID:18186182.
  • Zakhàrov, Ilià A «Nikolai I Vavilov (1887-1943)». J. Biosci., 30, 3, 2005, p. 299–301. PMID:16052067.
  • Crow, J F «Plant breeding giants. Burbank, the artist; Vavilov, the scientist.». Genetics, 158, 4, 2001, p. 1391–5. PMID:11514434.
  • Crow, J F «N. I. Vavilov, martyr to genetic truth.». Genetics, 134, 1, 1993, p. 1–4. PMID:8514123.
  • Delone, N L «[Significance of the scientific heritage of N.I. Vavilov in the development of space biology (on the centenary of his birth)]». Kosmicheskaia biologiia i aviakosmicheskaia meditsina, 22, 6, p. 79–83. PMID:3066990.
  • Vasina-Popova, E T «[The role of N. I. Vavilov in the development of Soviet genetics and animal selection]». Genetika, 23, 11, 1987, p. 2002–6. PMID:3322935.
  • Levina, E S «Not Available». Voprosy istorii estestvoznaniia i tekhniki (Institut istorii estestvoznaniia i tekhniki (Akademiia nauk SSSR)), 4, 1987, p. 34–43. PMID:11636235.
  • Alekseev, V P «Not Available». Sovetskaia ėtnografiia / Akademiia nauk SSSR i Narodnyĭ komissariat prosveshcheniia RSFSR, 6, 1987, p. 72–80. PMID:11636003.
  • Raipulis, J «Not Available». Vestis. Izvestiia. Latvijas PSR Zinātnu akadēmija, 9, 1987, p. 71–6. PMID:11635329.
  • «[Correspondence legacy of N. I. Vavilov]». Genetika, 15, 8, 1979, p. 1525–6. PMID:383572.
  • Berdyshev, G D; Savchenko, N I; Pomogaĭbo, V M; Shcherbina, D M «[Celebration of the 90th anniversary of the birth of N. I. Vavilov in the Ukraine]». Tsitol. Genet., 12, 2, p. 177–9. PMID:356364.
  • Khuchua, K N «[Life and career of Academician N. I. Vavilov. On the 90th anniversary of his birth]». Tsitol. Genet., 12, 2, p. 174–7. PMID:356363.
  • Kondrashov, V «[On the 90th birthday of N. I. Vavilov]». Genetika, 14, 12, 1978, p. 2225. PMID:369949.
  • Reznik, S. and Y. Vavilov 1997 "The Russian Scientist Nicolay Vavilov" (preface to English translation of:) Vavilov, N. I. Five Continents. IPGRI: Rome, Italy.
  • Cohen, Barry Mendel 1980 Nikolai Ivanovich Vavilov: His Life and Work. Ph.D.: University of Texas at Austin.
  • Bakhteev, F. Kh. (James G. Dickson, translator) 1960 "To the History of Russian Science: Academician Nicholas IV an Vavilov on His 70th Anniversary (November 26, 1887-August 2, 1942)," The Quarterly Review of Biology, 35: 115-119.

Enllaços externsModifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Nikolai Vavílov