Nikolaj Velimirović

Nikolaj Velimirović o Nicolau d'Ohrid i Žiča (Lelić, Valjevo, Sèrbia, 4 de gener de 1881 (23 de desembre de 1880 en calendari julià) - South Canaan, Pennsilvània, EUA, 18 de març de 1956 (5 de març)) fou un bisbe ortodox d'Ohrid i de Žiča, teòleg i orador, conegut com a El nou Crisòstom.[1] És venerat com a sant per l'Església Ortodoxa. Velimirović promogué la unitat de les esglésies ortodoxes i la relació d'aquestes amb altres, en particular les anglicanes i l'Església Episcopal dels Estats Units.

Infotaula de personaSant Nikolaj Velimirović
Nikolaj-Velimirović.jpg
Fotografia del bisbe Modifica el valor a Wikidata
Biografia
NaixementНиколај Велимировић (Nikolaj Velimirovitx, en serbocroat: Николај Велимировић)
23 desembre 1880 (Julià) Modifica el valor a Wikidata
Lelić (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Mort18 març 1956 Modifica el valor a Wikidata (75 anys)
South Canaan Township (Pennsilvània) (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortMalaltia Modifica el valor a Wikidata
SepulturaLelić (Sèrbia) fins a 1991, Libertyville, Illinois 
Dades personals
Grup ètnicSerbis Modifica el valor a Wikidata
ReligióCristianisme ortodox Modifica el valor a Wikidata
FormacióUniversitat de Berna - teologia (–1908) Modifica el valor a Wikidata
Activitat
OcupacióHagiògraf, sacerdot i escriptor Modifica el valor a Wikidata
AlumnesQ43250036 Tradueix Modifica el valor a Wikidata
ConsagracióDimitrije Pavlović (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Bisbe
CelebracióEsglésia ortodoxa
Canonització24 de maig de 2003 nomenat per Església Ortodoxa Sèrbia
Festivitat18 de març (5 de març en calendari julià)
IconografiaCom a bisbe

Entrà en la vida religiosa com a vot per haver-se guarit d'una greu disenteria i es feu monjo, prenent el nom de Nikolaj. Fou ordenat clergue i aviat destacà dintre de l'Església Ortodoxa Sèrbia, de la que fou portaveu en assumptes vinculats amb les relacions amb estats occidentals. Durant l'ocupació nazi de Iugoslàvia en la Segona Guerra Mundial, Nikolaj Velimirović fou empresonat i portat al camp de concentració de Dachau (Alemanya). Alliberat pels al·liats en acabar la guerra, no tornà a la llavors ja creada República Socialista Federal de Iugoslàvia pel seu règim comunista i anticlerical. Després d'un temps a diversos llocs d'Europa, marxà als Estats Units en 1946, on restà fins que morí en 1956.

NotesModifica

BibliografiaModifica