Niksergievita

mineral fil·losilicat

La niksergievita és un mineral de la classe dels silicats. Rep el nom en honor del geòleg Nikolai Grigorievich Sergiev (Николай Григорьевич Сергиев) (Vyatka, Imperi Rus, 23 d'abril de 1901 – Alma-Ata, URSS, 26 d'agost de 1960), per les seves contribucions a la geologia del Kazakhstan. Va ser professor al departament de cristal·lografia, mineralogia i petrografia de l'Institut Politecnic de Kazakh.

Infotaula de mineralNiksergievita
Fórmula química(Ba,Ca)2Al3(AlSi3O10)(CO3)(OH)6·nH2O
Localitat tipusMina de Pb-Zn de Tekeli, Província d'Almati, Kazakhstan
Classificació
Categoriasilicats
Nickel-Strunz 10a ed.9.EC.75
Nickel-Strunz 9a ed.9.EC.75 Modifica el valor a Wikidata
Propietats
Sistema cristal·límonoclínic
Estructura cristal·linaa = 5,176Å; b = 8,989Å; c = 16,166Å; β = 96,44°
Colorblanc amb tonalitat verdosa
Exfoliacióperfecta en (001)
Fracturamicàcia
Tenacitatfràgil
Duresa1 a 1,5
Lluïssornacrada
Color de la ratllablanc
Diafanitattranslúcida
Densitat3,16 g/cm³ (mesurada); 3,21 g/cm³ (calculada)
Propietats òptiquesbiaxial (-)
Índex de refracciónα = 1,580 nβ = 1,625 nγ = 1,625
Birefringènciaδ = 0,045
Pleocroismeno pleocroica
Fluorescènciano en té
Més informació
Estatus IMAaprovat Modifica el valor a Wikidata
Codi IMAIMA2002-036
Referències[1]

CaracterístiquesModifica

La niksergievita és un silicat de fórmula química (Ba,Ca)2Al3(AlSi3O10)(CO3)(OH)6·nH2O. Va ser aprovada com a espècie vàlida per l'Associació Mineralògica Internacional l'any 2002, i la primera publicació data del 2005. Cristal·litza en el sistema monoclínic. La seva duresa a l'escala de Mohs es troba entre 1 i 1,5.

Segons la classificació de Nickel-Strunz, la niksergievita pertany a "09.EC - Fil·losilicats amb plans de mica, compostos per xarxes tetraèdriques i octaèdriques" juntament amb els següents minerals: minnesotaïta, talc, wil·lemseïta, ferripirofil·lita, pirofil·lita, boromoscovita, celadonita, chernykhita, montdorita, moscovita, nanpingita, paragonita, roscoelita, tobelita, aluminoceladonita, cromofil·lita, ferroaluminoceladonita, ferroceladonita, cromoceladonita, tainiolita, ganterita, annita, ephesita, hendricksita, masutomilita, norrishita, flogopita, polilitionita, preiswerkita, siderofil·lita, tetraferriflogopita, fluorotetraferriflogopita, wonesita, eastonita, tetraferriannita, trilitionita, fluorannita, shirokshinita, shirozulita, sokolovaïta, aspidolita, fluoroflogopita, suhailita, yangzhumingita, orlovita, oxiflogopita, brammal·lita, margarita, anandita, bityita, clintonita, kinoshitalita, ferrokinoshitalita, oxikinoshitalita, fluorokinoshitalita, beidel·lita, kurumsakita, montmoril·lonita, nontronita, volkonskoïta, yakhontovita, hectorita, saponita, sauconita, spadaïta, stevensita, swinefordita, zincsilita, ferrosaponita, vermiculita, baileyclor, chamosita, clinoclor, cookeïta, franklinfurnaceïta, gonyerita, nimita, ortochamosita, pennantita, sudoïta, donbassita, glagolevita, borocookeïta, aliettita, corrensita, dozyita, hidrobiotita, karpinskita, kulkeïta, lunijianlaïta, rectorita, saliotita, tosudita, brinrobertsita, macaulayita, burckhardtita, ferrisurita, surita i kegelita.

Formació i jacimentsModifica

Va ser descoberta a la mina de plom i zinc de Tekeli, una localitat situada a la província d'Almati, al Kazakhstan. Es tracta de l'únic indret a tot el planeta on ha estat descrita aquesta espècie mineral.

ReferènciesModifica

  1. «Niksergievite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 9 desembre 2019].