Nil Maria Fabra i Deas
Nil Maria Fabra i Deas (Blanes, 20 de febrer de 1843 – Madrid, 24 d'abril de 1903)[1] fou un periodista, polític i escriptor català en castellà.
  | |
| Nom original | (es) Nilo María Fabra |
|---|---|
| Biografia | |
| Naixement | 20 febrer 1843 Blanes (Selva) |
| Mort | 24 abril 1903 (60 anys) Madrid |
| Sepultura | cementiri de San Justo 40° 24′ 05″ N, 3° 43′ 45″ O / 40.401406°N,3.729203°O |
 Senador del Regne | |
| 1891 – 1892 Circumscripció electoral: Alacant | |
 Diputat a Corts | |
| 10 març 1876 – 30 desembre 1878 – Antoni de Barnola i Verdaguer → Circumscripció electoral: districte electoral de Castellterçol | |
| Activitat | |
| Lloc de treball | Madrid |
| Ocupació | Empresari |
| Partit | Partit Conservador |
| Membre de | |
| Família | |
| Fills | Nilo Fabra Herrero (en)  |
Biografia modifica
Era fill de Gil Fabra i Illas, jutge de primera instància de Figueres, i cosí de Camil Fabra i Fontanills. De ben jove es va instal·lar a Madrid, on treballà com a periodista als diaris El Amigo del Comercio, La Bolsa, i La Verdad. El 1860 treballà com a corresponsal de guerra per al Diario de Barcelona a la guerra austro-prussiana, i el 1865 fou corresponsal al País Basc del Diario de Barcelona i La Época. El 1866 fou novament corresponsal del Diario de Barcelona a Madrid. El mateix diari l'envià novament com a corresponsal de guerra a la guerra francoprussiana (1870) i col·laborà a La América de Víctor Balaguer.
El 1865 Nil Fabra va fundar l'Agència Fabra, associada a l'Agència Havas de París, i que des del 1867 operaria a tot Espanya i Portugal com a central de corresponsals (de fet, va ser l'embrió de l'actual Agència EFE).
A les eleccions generals espanyoles de 1876 fou elegit diputat pel districte de Castellterçol del Partit Liberal Conservador. Un cop acabà el seu mandat tornà al periodisme i a la literatura. Col·laborà a La Ilustración Española y Americana (1884-1887) i dirigí El Correo de Ultramar (886-1887), alhora que fundà la societat Sucesora de Fabra y Portabella (1888). El 1891-1892 fou nomenat senador per la província d'Alacant.
Obres modifica
- Poesias (1860)
- Amor y astucia (1860)
- Las máscaras (sarsuela, 1860)
- La batalla de Pavía (poema èpic, 1861)
- Compendio de geografía universal (1867)
- Balls Park (novel·la, 1870)
- Por los espacios imaginarios (articles, 1885)
- La cuestión social (1891)
- Cuentos ilustrados (1895)[2]
Notes modifica
- ↑ El Heraldo de Madrid de 24/4/1903 (pàgina 4).
- ↑ Imp. Henrich y Cía. Amb il·lustracions de Josep, Francesc i Lluís Masriera; J. Lluís Pellicer; Eugenio Lucas Villaamil; Agustí Querol i Josep Maria Marquès; Pedro Eriz Mendizábal, Josep Cabrinety, Marià Fuster, Rafael Álvarez Masó i Jordi Fabra.
Referències modifica
- Joan Palomas i Moncholi, El rerefons econòmic de l'activitat dels parlamentaris catalans 1875-1885 Arxivat 2014-01-03 a Wayback Machine. de p. 512-513
- Història del periodisme per Jaume Guillamet i Lloveras
- Fitxa del Senat
- Fitxa del Congrés dels Diputats (castellà)