Nina Bouraoui

escriptora francesa

Yasmina "Nina" Bouraoui - نينا بو راوي (àrab) - (Rennes, Ille-et-Vilaine, 31 de juliol de 1967) és una autora i compositora francesa, filla de pare algerià –originari de la Província de Jijel– i de mare bretona.[1] Va viure els primers catorze anys de la seva vida a Alger, després a Zúric i Abu Dhabi.

Infotaula de personaNina Bouraoui

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement(fr) Yasmina Bouraoui Modifica el valor a Wikidata
31 juliol 1967 Modifica el valor a Wikidata (56 anys)
Rennes (Bretanya) Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciónovel·lista, compositora de cançons, activista pels drets LGBT Modifica el valor a Wikidata
Premis

Musicbrainz: a4c1f616-cb46-447f-840c-16eafe124544 Goodreads author: 493144 Modifica el valor a Wikidata

Les seves novel·les normalment són escrites en primera persona i, amb l'excepció d'Avant les hommes, sol ser qualificada com a autora d'autoficció. Des que va publicar la seva primera novel·la el 1991, Bouraoui ha afirmat que se sent influenciada per Marguerite Duras, tot i que poden trobar-se influències i trets d'altres atures i autores a les seves obres. Això és particularment important a Mes Mauvaises Pensées, que té una forta empremta d'Hervé Guibert, Annie Ernaux, David Lynch, Eileen Gray, i Violette Leduc entre d'altres. Qüestions d'identitat, el desig, la memòria, l'escriptura, la infantesa i l'homsexualitat són alguns del temes principals de les seves obres.

Obres modifica

  • Vouyeuse interdite, (1991, Prix du Livre Inter 1991), publicada en català (Mirada Prohibida, Les hores, 2019)
  • Poing mort (1992)
  • Le Bal des murènes (1996)
  • L'Âge blessé (1998)
  • Le Jour du séisme (1999)
  • Garçon manqué (2000),
  • La Vie heureuse (2002)
  • Poupée Bella (2004)
  • Mes mauvaises pensées (2005, Prix Renaudot)
  • Avant les hommes (2007)
  • Appelez-moi par mon prénom (2008)
  • Nos baisers sont des adieux (2010)
  • Sauvage (2011)
  • Standard (2014)
  • Beaux rivages (2016)
  • Tous les hommes désirent naturellement savoir (2018)
  • Otages (2020), Premi Anaïs Nin 2020.

En 2007, va escriure dues cançons per Céline Dion titulades "Immensité" i "Les paradis", musicades per Gildas Arzel. Aquestes cançons van ser incloses a l'àlbum de Céline Dion D'elles, que va sortir el 2007.

Referències modifica

  1. «Le prix Renaudot à Nina Bouraoui» (en francès). la référence, 30-10-2005. Arxivat de l'original el 2007-10-09. [Consulta: 2 juliol 2007].