Obre el menú principal

Ninotchka

pel·lícula de 1939 dirigida per John Waters i Ernst Lubitsch

Ninotchka és una pel·lícula estatunidenca dirigida per Ernst Lubitsch i estrenada l'any 1939.

Infotaula de pel·lículaNinotchka
Ninotchka pòster.jpg
Fitxa
Direcció Ernst Lubitsch
Protagonistes
Producció Ernst Lubitsch
Sidney Franklin
Dissenyador de producció Cedric Gibbons
Guió Melchior Lengyel
Charles Brackett
Billy Wilder
Walter Reisch
Música Werner R. Heymann
Fotografia William H. Daniels
Muntatge Gene Ruggiero
Vestuari Adrian
Productora Metro-Goldwyn-Mayer
Distribuïdor Metro-Goldwyn-Mayer
Dades i xifres
País d'origen Estats Units
Estrena 1939
Durada 110 minuts
Idioma original anglès
Color en blanc i negre
Pressupost $1,365,000 (est.)
Descripció
Gènere comèdia romàntica
Lloc de la narració París
Premis i nominacions
Nominacions
Premis

IMDB: tt0031725 Filmaffinity: 891464 Allocine: 366 Rottentomatoes: m/ninotchka Allmovie: v35464 TCM: 347 TV.com: movies/ninotchka
Modifica les dades a Wikidata

ArgumentModifica

Ninotchka, una severa comissària russa, és enviada per Moscou a supervisar la missió especial a París de tres camarades que han de vendre les joies d'una duquessa, confiscades després de la revolució.[1]

ComentarisModifica

Un guió farcit de brillants diàlegs escrits per Charles Brackett, Billy Wilder i Walter Reisch. Va ser la primera comèdia interpretada per Greta Garbo; fet que va permetre anunciar el film amb el cèlebre eslògan «La Garbo riu!». S'ha assenyalat que Ninotchka és una sàtira anticomunista resolta en clau de comèdia elegant, amb apunts propis de la farsa, tot i que en realitat es tracta d'un informal i a estones cínic al·legat a favor de la bona vida i dels seus plaers, en contra de les normes ètiques derivades de qualsevol ideologia rígida. La presentació del comunisme soviètic és massa grollera i la vida tova dels grans hotels parisencs ve marcada per l'estil de l'opereta vienesa, tan pròpia del Lubitsch primerenc.

El que sí que és important del film és el seu «esperit», l'elegància i la saviesa amb què Lubitsch, en el zenit de la seva carrera americana dins del sonor, compon cadascuna de les escenes, integrant-les en una estructura preparada per aconseguir efectes deliciosament corruptors.

RepartimentModifica

ReferènciesModifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Ninotchka  
  1. «Ninotchka». The New York Times.