Nit de Reis
La Nit de(ls) Reis se celebra arreu dels Països Catalans i també a Espanya, part de l'Amèrica del Sud[1] i a altres llocs, sobretot aquells indrets on hi ha immigració hispana,[2] durant la nit del 5 de gener, vigília del Dia de Reis o Epifania.[2] Es tracta d'una festa cristiana que té el seu origen amb el Naixement de Jesús a Betlem. Segons aquesta tradició, el nen Jesús va rebre la visita de tres savis que seguint l'estrella d'Orient li van regalar or, encens i mirra.[2] Actualment, els Reis durien regals a tots els infants del món.
| |||
| Tipus | diada cristiana festa pública  | ||
|---|---|---|---|
| Commemora | Epifania Reis d'Orient | ||
| Dia | 5 de gener | ||
Aquesta tradició es pot dir que forma part d'un conjunt de figures nadalenques màgiques que duen regals als infants en diferents societats occidentals.[3] Algunes de les més conegudes poden ser el Pare Noel (força estés entre les societats occidentals), la Bruixa Befana (Itàlia), l'Olentzero (Euskal Herria), o el Belsnickel (Alemanya i Àustria). Per l'antropòleg Lévi-Strauss, qui parlava del Pare Noel, aquest tipus de figures servien per canalitzar a través dels infants la màgia dins de la societat.[4] A través de la seva vivència de la màgia i la il·lusió, els adults la podien viure també.
Celebracions modifica
Territoris de parla catalana modifica
Des de mitjan segle XX es realitzen les cavalcades modernes, en les que els reis fan acte de presència i passegen en carrosses davant del públic.[5] Cada municipi organitza la seva pròpia cavalcada. Unes de les més antigues de Catalunya són les d'Igualada (1895) i Sant Vicenç dels Horts,[5] així com la de Barcelona que segons diverses fonts data del 1855.[6] Del País Valencià destaca la d'Alcoi, la més antiga del país que data del 1866.[5] A Mallorca no va popularitzar-se la cavalcada fins a la dècada dels 40.[7] A Perpinyà també s'hi fa cavalcada; a més a més el batlle realitza la cerimònia dels bons desitjos.[8] Els dies previs o durant les cavalcades, fan acte de presència els ajudants dels reis o patges, que es reparteixen pels pobles; uns dels més coneguts són en Pep Fumera (Empordà), el Patge Gregori i el Patge Xiu-Xiu.[9][10] Durant la cavalcada és freqüent que els més menuts cantin la cançó dels Tres Reis (que varia segons l'indret) i lliurin la carta directament als Reis o als Patges Reials; en aquestes cartes hi ha llista amb els regals que desitgen i amb declaracions de bones intencions i també confessions de malifetes.[10]
Altres municipis de l'àmbit catalanoparlant reben els reis amb torxes, atxes, teies o falles;[11] també amb fanalets.[10] Es creu que aquesta pràctica respon als ritus mil·lenaris de purificació, i té el seu origen modern a partir dels segles XVIII i xix. Actualment encara hi ha municipis que mantenen aquesta tradició com ara: La Riera de Gaià, Taradell, Vandellòs i Catí; més modernament també s'organitzen baixades de torxes en algunes pistes d'esquí.[11]
Durant la nit, en algunes cases es deixa menjar als reis i als camells; aquest menjar pot consistir en herba, pa o aigua.[1] També es deixen les sabates a la porta, a la finestra o al balcó de casa perquè els reis hi deixin presents.[2][10]
Espanya i Hispanoamèrica modifica
A Espanya i a l'Amèrica Llatina les celebracions són similars a les dels territoris de parla catalana però presenten algunes variacions. A la majoria de llocs també són freqüents les cavalcades i el lliurament de la carta als reis per part dels més menuts. També és usual deixar menjar als reis i al seu seguici.[2] A Espanya les primeres cavalcades daten de mitjan segle xix, mentre que a la capital, Madrid, no n'hi va haver fins al 1953.[6] A molts països de l'Amèrica Llatina com ara l'Argentina, Mèxic, la República Dominicana, Puerto Rico, Paraguai i l'Uruguai se celebra també la nit de reis de manera semblant a Espanya, és a dir, els reis deixen presents als infants.[12] A diferència d'Espanya, on els nens entreguen les cartes als reis o patges, a l'Argentina dipositen la llista amb els regals desitjats dins de les sabates; a Puerto Rico els més menuts recorren els parcs de les ciutats prenent trossos de gespa i herba per a deixar-los sota del llit durant la nit i així poder alimentar els camells.[12]
Al Perú la tradició de regalar joguines als nens ha caigut en desús. Actualment la celebració consisteix en la Baixada de Reis (Bajada de Reyes), durant la qual una família o comunitat realitza una festa mentre es desmunta el pessebre.[12] Malgrat això, al Perú també s'hi realitzen cavalcades amb els Reis com a protagonistes.[13] Sovint es considera que la celebració de la Nit de Reis, així com el dia, a l'Amèrica Llatina té el seu origen a Espanya.[14] Als Estats Units, algunes comunitats hispanes també realitzen cavalcades, com per exemple a la ciutat de Nova York.[2]
.jpg)
Lusofonia modifica
Al Brasil, durant el segle xvii i xviii se celebraven romeries nocturnes. L'escriptor i cronista brasiler José de Alencar descriu en un text el declivi d'aquesta tradició; en la crònica explica que en aquell moment (1855) durant la nit de reis ja només es realitzen banquets que res tenen a veure amb les celebracions que feien els seus pares.[15] Malgrat això, durant el segle xix no varen desaparèixer totes les manifestacions de l'antiga festa i la gent encara sortia als carrers durant les nits. Actualment encara hi ha grups de joves i de persones de diferents edats que es vesteixen de pastors i pastores i canten i ballen al ritme de la música que toquen amb violes, violins, tambors, castanyoles, triangles i altres instruments de petita mida que són fàcils de transportar. Els grups de joves es desplacen pels carrers de les ciutats i es van aturant davant les cases perquè, després de cantar, els convidin a menjar i beure.[15] En algunes regions també se sol·liciten regals als propietaris de les cases on es canta que posteriorment seran donats per a finalitats socials.[16] A Portugal durant la nit del dia 5 al 6 se solien cantar les janeiras (del portuguès janeiro -gener-), unes cançons que cantaven mentre es desplaçaven pels carrers de la ciutat.[17]
Altres indrets modifica
A Itàlia hi ha una llegenda apòcrifa que explica que els Reis d'Orient es van perdre anant cap a Betlem. Com que estaven perduts, una bruixa anomenada Befana els va ajudar a trobar el camí. Els Reis la van convidar a unir-se a ells; ella refusà l'oferiment però se'n va acabar penedint. Per això la tradició mana que cada nit de Reis la bruixa sobrevola amb la seva escombra els pobles i ciutats italians, per mirar si pot trobar Melcior, Gaspar i Baltasar; la bruixa també deixa regals als nens.[18]
Cançons modifica
Territoris de parla catalana modifica
Als territoris de parla catalana sovint s'acompanya l'arribada dels Reis amb cançons com ara:
|
Versió 1 (Popular a Badalona)[10][19][20] Els Reis venen, |
Versió 2 (Popular a Girona)[10][20] Visca els tres Reis |
Versió 3 (Popular a Catalunya)[10][20] Amb la llum del fanalet |
Versió 4 (Popular a Sant Feliu Sasserra)[10][20] Els Reis d'Orient, |
Versió 5 (Popular a Catalunya)[10][20] Els tres Reis, |
Versió 6 (Popular a Catalunya)[10][20] Els Reis de l'Orient |
Lusofonia modifica
Al Brasil també es canten cançons, sobretot durant les romeries de la nit de reis; en alguns indrets són intel·ligibles a conseqüència del caos sonor que les caracteritza. La majoria citen el naixement de Jesús o demanen protecció, salut, etc.[21] Alguns exemples:
|
Versió 1 (Popular a Río de Janeiro)[15] O' de casa nobre gente, |
Versió 2 (Popular a Zabelê, Paraíba)[22] Hoje é o dia de ensaiar meu reisado. |
Vegeu també modifica
Referències modifica
- ↑ 1,0 1,1 Moreno, Carolina «Three Kings' Day Celebration: History And Traditions Behind 'El Día De Los Reyes'» (en anglès). Huffington Post, 06-01-2013.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 2,5 Maza, Cristina. «January 6 is Three Kings' Day - here's how you celebrate» (en anglès). Newsweek, 06-01-2018. [Consulta: 5 gener 2019].
- ↑ Torra‐Merin, Martí «The hidden power of children in Christmas traditions: Unveiling the role of secrecy and agency» (en anglès). Anthropology Today, 39, 6, 2023-12, pàg. 3–5. DOI: 10.1111/1467-8322.12845. ISSN: 0268-540X.
- ↑ Tremblay, Jean-Marie. «Claude Lévi-Strauss, Le Père Noël supplicié», 02-02-2005. [Consulta: 23 desembre 2023].
- ↑ 5,0 5,1 5,2 «Cavalcades de Reis». Descobrir.cat. [Consulta: 5 gener 2019].
- ↑ 6,0 6,1 «La cabalgata de Reyes Magos en España: una tradición ni religiosa, ni milenaria» (en castellà). El independiente, 05-01-2018. [Consulta: 5 gener 2019].
- ↑ «Símbols de Nadal que marquen tradició». dBalears, 23-12-2017. Arxivat de l'original el 2019-01-05. [Consulta: 5 gener 2019].
- ↑ «Els Reis d'Orient arriben a Perpinyà». Vilaweb. Arxivat de l'original el 2019-01-05. [Consulta: 5 gener 2019].
- ↑ «Cavalcada de Reis». El Social.org. Arxivat de l'original el 2011-07-26. [Consulta: 5 gener 2019].
- ↑ 10,00 10,01 10,02 10,03 10,04 10,05 10,06 10,07 10,08 10,09 «Guia de Gestió d'Activitats (Nadal)». Comunitats Catalanes de l'Exterior (Generalitat de Catalunya). Arxivat de l'original el 2019-01-05. [Consulta: 5 gener 2019].
- ↑ 11,0 11,1 «Focs de rebuda dels Reis d'Orient». Sàpiens. [Consulta: 5 gener 2019].
- ↑ 12,0 12,1 12,2 «Los Reyes Magos en Latinoamérica, similitudes y diferencias» (en castellà). Europa Press, 06-01-2017. [Consulta: 5 gener 2019].
- ↑ «6 de gener: ¿qué es y por qué se celebra el Día de los Reyes Magos?» (en castellà). La Prensa.pe, 04-01-2019. [Consulta: 5 gener 2019].
- ↑ «¿Cómo se celebra el día de Reyes en Latinoamérica?» (en castellà). Europa Press, 06-01-2017. [Consulta: 5 gener 2019].
- ↑ 15,0 15,1 15,2 «Festa de Reis no Rio de Janeiro e Brasil» (en portuguès). Rio de Janeiro Aquí. [Consulta: 5 gener 2019].
- ↑ Pessoa, Jadir de Morais «Mestres de caixa e viola». Cadernos CEDES, 27, 71, 2007-4, pàg. 63–83. DOI: 10.1590/S0101-32622007000100005. ISSN: 0101-3262.
- ↑ «El Día de Reyes en Portugal, una tradición que se ha quedado en lo folclórico» (en castellà). La Vanguardia. [Consulta: 5 gener 2019].
- ↑ «Tradicions de Nadal europees». Ajuntament de Barcelona. [Consulta: 5 gener 2019].
- ↑ «Avui tots a cantar per fer cagar els Reis !». Vilaweb. [Consulta: 5 gener 2019].
- ↑ 20,0 20,1 20,2 20,3 20,4 20,5 «Cançons per rebre els Reis». Festes.org. [Consulta: 5 gener 2019].
- ↑ de Carvalho, Graziela Maria. «A Folia de Reis no Distrito de Milagre, Município de Monte Santo de Minas- MG» (en portuguès). UNIVERSIDADE FEDERAL DE ALFENAS. [Consulta: 5 gener 2019].
- ↑ «Canções – Folia de Reis» (en portuguès brasiler). [Consulta: 5 gener 2019].