Nivelles

municipi de Bèlgica

Nivelles (en neerlandès Nijvel, en való Nivele) és una ciutat belga a la província del Brabant Való en la regió de Valònia. El municipi inclou les viles de Baulers, Bornival, Thines i Monstreux. Forma part de la Comunitat Francesa de Bèlgica.

Plantilla:Infotaula geografia políticaNivelles
Imatge

Localització
Modifica el valor a Wikidata Map
 50° 35′ 46″ N, 4° 19′ 26″ E / 50.596°N,4.324°E / 50.596; 4.324
EstatBèlgica

RegióValònia

ProvínciaBrabant Való

Districtedistricte de Nivelles Modifica el valor a Wikidata
CapitalNivelles Modifica el valor a Wikidata
Conté la subdivisió
Població humana
Població28.521 (2018) Modifica el valor a Wikidata (470,64 hab./km²)
Idioma oficialfrancès (oficial) Modifica el valor a Wikidata
Geografia
Superfície60,6 km² Modifica el valor a Wikidata
Limita amb
Dades històriques
Esdeveniment clau
8 març 1578Siege of Nivelles (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Organització política
• Mayor of Nivelles (en) Tradueix Modifica el valor a WikidataPierre Huart (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Identificador descriptiu
Codi postal1400, 1404, 1401 i 1402 Modifica el valor a Wikidata
Fus horari
Prefix telefònic067 Modifica el valor a Wikidata
Altres
Agermanament amb

Lloc webnivelles.be Modifica el valor a Wikidata
Facebook: villedenivelles Twitter (X): villedenivelles Instagram: villedenivelles LinkedIn: brasserieduquai Modifica el valor a Wikidata

Història

modifica

Orígens

modifica

Des del 4000 aC l'àrea va ser transformada pels colons provinents del Danubi en una terra apta per a l'agricultura. Gran part d'aquesta civilització va ser arrasada pels romans durant el segle i aC. Més tard, al segle iii, els germànics ho destruïren quasi tot. Al segle vii, el territori era part del regne franc d'Austràsia, el majordom de palau Pipí de Landen, reconstruí la vil·la romana en un terreny de més de 7.800 hectàrees.

En morir Pipí, el 640, el bisbe Amand de Maastricht, va convèncer la vídua de Pipí, Itta, de construir a Nivelles una abadia. La filla d'Itta, Gertrudis, esdevingué la primera abadessa del monestir i va ser venerada com a santa després de morir. L'arribada massiva de pelegrins va comportar la construcció d'una església encara més gran, que va culminar en l'estructura romànica d'avui en dia. La dedicació de l'església va ser el 1046 en presència de Wazo, príncep-bisbe de Lieja, i Enric III, emperador del Sacre Imperi Romanogermànic. Aquesta va ser l'època daurada del monestir de Nivelles, que comprenia territoris tan llunyans com Frísia, el riu Mosela i el Rin.

Del segle xiii al 1830

modifica

Al segle xiii, Nivelles, que va créixer al voltant de l'església, va ser integrada al Ducat de Brabant. La població era en gran part composta per artesans i membres dels gremis, els quals no s'arronsaven en plantar cara al clergat i la noblesa per obtenir els seus drets. Els hi foren finalment atorgats per Joana, Duquessa de Brabant, al segle xiv. El 1647, un important alçament dels manufacturers de fil va acabar amb la marxa de molts emprenedors al Regne de França, això provocà una davallada en l'economia de la ciutat. Les guerres del segle xvii entre França i els Països Baixos espanyols empitjoraren la situació de la ciutat, ja que Nivelles va ser assetjada i ocupada en diverses ocasions. Els règims austríac i francès del segle xviii portaren reformes administratives i religioses a la ciutat.

Del 1830 a l'actualitat

modifica

El 1830, Nivelles va ser una de les primeres ciutats a enviar tropes patriòtiques a Brussel·les per lluitar en la Revolució belga. Els anys següents veieren créixer la indústria pesant (metalúrgica i ferroviària). Durant la Primera Guerra Mundial la ciutat va ser malmesa, però fou en la Segona Guerra Mundial quan Nivelles patí estralls seriosos: el 14 de maig de 1940 tot el centre de la ciutat va ser destruït, restant dempeus només els murs de l'església col·legiata. La reconstrucció de l'església de Santa Gertrudis acabà el 1984.

Llocs d'interés

modifica
 
Nau de Santa Gertrudis
  • L'església col·legiata de Santa Gertrudis de Nivelles, patrona de la ciutat, fou construïda entre els segles xi i xiii i és un dels millors exemples de l'estil romànic de Bèlgica. Ha sigut classificada com un dels majors patrimonis d'Europa. Assota s'han robat tombes d'època merovíngia (segle VII) i carolíngia (segle ix), nogensmenys, sa cripta romànica és una de les més grans d'aquesta mena a tota Europa.
  • El rellotge d'autòmats de 2m (en francés, jacquemart) en una de les torres és coneguda pels vilatans com a Jean de Nivelles, data del 1400, si fa no fa.
  • El convent dels recollets i la seua església data del segle xvi.
modifica
 
Jean de Nivelles
  • Com a Ath, a Nivelles hi ha gegants que desfilen pels carrers en les festes d'agost. Un d'ells, Goliat, és del 1365. La família de Goliat (marit, muller i fill) és acompanyada per animals gegants (un lleó, un camell, un unicorn i un drac).
  • Des del segle xiii, s'hi celebra anualment la processó de Santa Gertrudis de Nivelles.
  • Carnestoltes, però, és més recent, del segle xix, a mitjan març. Com a Binche, el carnestoltes de Nivelles inclou el famós Gilles.
  • L'especialitat gastronòmica local és la tarte al d'jote, una mena de quiche que inclou molt de formatge, ceba, verdures, ous i mantega.
  • Nivelles també és coneguda pel seu carilló de 49 campanes.

Personatges famosos

modifica

Esports

modifica

El 1972 i el 1974, el Gran Premi de Bèlgica de la Fórmula 1 es va celebrar al circuit Nivelles-Baulers. En ambdues temporades hi va vèncer Emerson Fittipaldi. Avui, però, el circuit ha esdevingut una zona industrial.

El setembre de 2007 Nivelles hostatja el VII Campionat d'Europa de frontó internacional, llargues i joc internacional.

Ciutats agermanades

modifica

Enllaços externs

modifica