No compteu amb els dits

Curtmetratge espanyol del 1967

No compteu amb els dits és un curtmetratge en català del 1967 dirigit per Pere Portabella i Ràfols, el primer que va dirigir en tornar de l'exili després de l'escàndol Viridiana. Es tracta d'un film experimental on utilitza tècniques narratives del cinema publicitari barrejat amb la poesia de Joan Brossa i una certa influència de l'Escola de Barcelona.

Infotaula de pel·lículaNo compteu amb els dits
Fitxa
DireccióPere Portabella i Ràfols Modifica el valor a Wikidata
Protagonistes
GuióJoan Brossa i Cuervo i Pere Portabella i Ràfols Modifica el valor a Wikidata
MúsicaJosep Maria Mestres Quadreny, Carles Santos Ventura i Anna Ricci i Giraudo Modifica el valor a Wikidata
Dissenyador de soJordi Sangenís
FotografiaLuis Cuadrado Modifica el valor a Wikidata
MuntatgeRamon Quadreny i Orellana Modifica el valor a Wikidata
ProductoraFilms 59
Dades i xifres
País d'origenEspanya Modifica el valor a Wikidata
Estrena17 novembre 1967 Modifica el valor a Wikidata
Durada33 min Modifica el valor a Wikidata
Idioma originalcastellà Modifica el valor a Wikidata
Descripció
Gèneredrama Modifica el valor a Wikidata

IMDB: tt0148533 Filmaffinity: 494177 Letterboxd: dont-count-on-your-fingers TMDB.org: 137631 Modifica el valor a Wikidata

Tot i que la llengua usada a la pel·lícula és el castellà, Portabella va voler titular-la en català. Tanmateix, les autoritats franquistes el van obligar distribuir-la amb el títol en castellà (No contéis con los dedos).[1]

Sinopsi modifica

La pel·lícula, inspirada en els filmlets (anuncis en forma de pel·lícula breu que es projectaven als cinemes) i plena de metàfores visuals, es basa en suggeriments que pot causar a l'espectador la relació d'imatges i coses que aparentment estan aïllades, sense tenir res en comú i que emulen les convencions de la publicitat cinematogràfica i televisiva. La primera frase de la pel·lícula és "Derrotat...però no vençut". L'última seqüència deixa l'espectador clavat davant la pantalla en blanc.[2]

Joan Brossa va treballar en el guió i també posa certa malícia a l'atmosfera gris i opressora de l'Espanya franquista, que preveu el tema més explícitament al Nocturn 29 del propi Portabella.

Repartiment modifica

  • Mario Cabré
  • Josep Centelles
  • Natacha Gounkevich
  • José Santamaría
  • Daniel Van Golden
  • Willi Van Roy

Guardons modifica

Premi al millor curtmetratge a la 12a edició dels Premis Sant Jordi de Cinematografia (1968)[3]

Referències modifica

Enllaços externs modifica