No passaran

eslògan antixeifista

«No passaran!» (francès: «Ils ne passeront pas», castellà: «¡No pasarán!», anglès: «They shall not pass», alemany: «Sie kommen nicht durch», jiddischזײ װעלן ניט דורכגײן») és l'eslògan emprat per a expressar la determinació de defensar una posició contra l'enemic. La primera referència que se'n té és de la Batalla de Verdun a la Primera Guerra Mundial,[1] pronunciada pel general francès Robert Nivelle (tot i que hi ha qui l'atribueix al seu comandant, en Philippe Pétain). Apareixerà després en cartells propagandístics, com el d'en Maurice Neumont després de la Segona Batalla del Marne, amb la forma «On ne passe pas!», que serà l'adoptada a les plaques dels uniformes de la Línia Maginot.

On Ne Passe Pas!
Póster propagandístic de Maurice Neumont

Dolores Ibárruri (La Pasionaria, una de les fundadores del PCE) la va tornar a emprar més tard durant l'assetjament de Madrid, a la Guerra Civil espanyola (1936-1939), sota la forma castellana «¡No pasarán!».Ha arribat a ser un eslògan internacional antifeixista i encara ara s'empra en els cercles polítics de l'esquerra.

Sovint s'ha respost a aquesta expressió amb un «Passarem». La resposta de la dreta «Hemos pasado» és del general Francisco Franco, quan les tropes rebels varen aconseguir entrar finalment a Madrid, i amb aquest títol la cantant Celia Gámez va gravar un xotis en què es fa burla del "¡No pasarán!" republicà. Apel·les Mestres va guanyar el 1915 l'englantina d'or per uns poemes sobre la Primera Guerra Mundial on consta la famosa poesia "No passareu!" (La Cançó dels Invadits),[2] per la qual va rebre la medalla d'honor de la República francesa.

Usos en la música modifica

Usos en el cinema modifica

Referències modifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: No passaran
  1. Sinclair, Upton. No passaran! Una història del setge de Madrid. 1a ed.. Manresa: Tigre de Paper edicions, 2015, p. 138. ISBN 978-84-943205-6-9. 
  2. Mestres i Oñós, Apel·les.   La cançó dels invadits. Revue Catalane. Imprimerie Comet. Viquitexts, 1916, pàg. 85 (vol. 10).    [escaneig]