Noguera Pallaresa

Afluent del riu Segre

La Noguera Pallaresa[1] (en aranès arriu Noguèra Palharesa) és un riu pirinenc d'orientació nord-sud, afluent del Segre per la dreta. Neix al Pla de Beret, a la Vall d'Aran, a pocs metres del naixement de la Garona, i, a diferència del seu riu germà, que es dirigeix cap a Occitània i l'Atlàntic, la Noguera Pallaresa es dirigeix cap al sud i travessa els dos Pallars, dels quals n'és històricament l'eix de comunicació principal, on esdevé l'articulador de la vida d'aquestes comarques.Desemboca al riu Segre a Camarasa, a la comarca de la Noguera després d'un recorregut de 154 quilòmetres.

Infotaula de geografia físicaNoguera Pallaresa
Placa al naixement del Noguera Pallaresa - Pla de Beret.JPG
Placa al naixement del riu, al Pla de Beret, on es mostra el seu recorregut
TipusRiu Modifica el valor a Wikidata
Inici
Cota inicial1.875 m Modifica el valor a Wikidata
Entitat territorial administrativaNaut Aran Modifica el valor a Wikidata
LocalitzacióPla de Beret Modifica el valor a Wikidata
Final
Cota final255 m Modifica el valor a Wikidata
Entitat territorial administrativaNoguera (Catalunya) Modifica el valor a Wikidata
LocalitzacióCamarasa Modifica el valor a Wikidata
DesembocaduraSegre Modifica el valor a Wikidata
Riu Noguera Pallaresa
Afluent
50
Conca hidràulicaConca de l'Ebre Modifica el valor a Wikidata
Dades i xifres
Dimensions154 (longitud) km
TravessaAran, Pallars Sobirà, Pallars Jussà i Noguera Modifica el valor a Wikidata
Superfície de conca hidrogràfica2.820 km² Modifica el valor a Wikidata
Mesures i indicadors
Cabal37,1 m³/s Modifica el valor a Wikidata

NomModifica

En els documents altmedievals, en llatí tardà, apareix com a Flumen Nogaria (any 973).[2] Flumen és riu en llatí. Tot i que a primera vista, el nom del poble sembla un compost de les paraules riu i noguer o noguera, és a dir, una vall drenada per un riu on abunden les nogueres, no és ben bé així. De fet hi han quatre opcions. La primera és la de l'arbre noguera o noguer. La segona ve del llatí amnis naucaria, contret en naucaria ja en llatí mateix, que indicava el transport de troncs d'arbres lligats entre ells i barranquejats riu avall. La tercera del mot arcaic neera, procedent del llatí nigra, negre. I la quarta opció es que el seu origen sigui de l'àrab nugaira, cavitat, congost, fondalada, depressió.[3]

Joan Coromines explica a l'Onomasticon Cataloniae que les diferents formes documentades del poble i la seva vall: villa de Rivonugario (974), Noagario (possible error per Naogario) i Rium Nogarium (982), etc. avalen l'opció de "naucaria".[4]

GeografiaModifica

La conca del riu té una superfície de 2.807 quilòmetres quadrats, i pot dividir-se en dues parts:

Alt Noguera PallaresaModifica

Comprèn des de la capçalera del riu fins a la cua de l'embassament de Talarn. Es tracta d'una conca de recepció de 1.931 quilòmetres quadrats i recull les aportacions del riu principal i dels afluents Bonaigua, Unarre, Escrita, Noguera de Cardós, Santa Magdalena, i Flamicell. Es tracta en general de una zona d'alta muntanya, des dels Pirineus i la zona alta de les serres prepirinenques

Primer flueix un curt tram per la Vall d'Aran, en el municipi de Naut Aran, on passa davant del Santuari de Montgarri. Després entra en el Pallars Sobirà i gira cap al sud. Travessa els termes municipals d'Alt Àneu, Esterri d'Àneu, la Guingueta d'Àneu, Llavorsí, Rialb, Sort, Soriguera i Baix Pallars.

Després de travessar el congost de Collegats, entra en el Pallars Jussà, on troba els termes de la Pobla de Segur i Gavet de la Conca. El Flamisell hi desguassa per la dreta pocs metres després de passar la vila vella de la Pobla de Segur, a la cua del pantà de Sant Antoni que subministra aigua per a la central hidroelèctrica de Talarn.

Marc orogràficModifica

La conca de l'Alt Noguera Pallaresa s'estructura a partir de quatre elements principals.

  • En primer lloc trobem tres valls de capçalera que transcorren en direcció nord-sud i que corresponen a tres subcomarques naturals ben delimitades per les conques d'afluents del Noguera Pallaresa: les valls d'Àneu, que inclou la vall de Montgarri, per on flueix el Noguera Pallaresa des del seu naixement, la vall de Cardós i la vall Farrera, on s'alça la Pica d'Estats, el pic més alt de la conca amb 3.144 metres. El relleu de totes tres ha estat modelat per acció glacial. Es ben palesa la forma d'U de la cubeta d'Esterri que és la més gran en extensió (6,5 X 1,5 quilòmetres) i en profunditat (vora de 400 metres) de totes les valls glacials prospectades als Pirineus.[5]
  • En segon lloc trobem una vall central que s'estén des de Llavorsí fins al Congost de Collegats, la qual ha estat formada bàsicament per l'acció fluvial. Aquesta vall principal també estructura la xarxa viària de la comarca, transcorre sinuosament del nord al sud i està formada per congostos al llarg de tot el seu recorregut, intercalats per petits eixamplaments on històricament s'ha assentat els pobles. Passat el Congost de Collegats, la vall s'eixampla fins a arribar a la Pobla de Segur, punt de confluència de la conca del riu Flamisell i la Conca de Dalt.
  • En tercer lloc una sèrie de valls transversals, com la Ribalera o la vall d'Àssua, que conflueixen al Noguera Pallaresa.
  • Per acabar de completar l'estructura orogràfica de la zona cal afegir la vall Fosca, vall d'orientació nord-sud per la que transcorre el riu Flamisell fins que tomba cap a l'est per formar el congost d'Erinyà i desaiguar al Noguera Pallaresa, del qual és l'afluent més cabalós. La capçalera de la vall es de formació glacial i està coronat per altes muntanyes com el Pic de Peguera de 2.982,7 metres.

Baix Noguera PallaresaModifica

Abasta des de l'embassament de Talarn fins a la desembocadura al Segre. Amb una conca de 890 quilòmetres quadrats, es tracta del tram veritablement regulat entre els embassaments de Sant Antoni a Talarn, Terradets i Camarasa. Rep en aquesta part les aportacions dels afluents Carreu, Conques i Barcedana, tots ells pel marge esquerra del Noguera. Pel marge dret rep el tributari llau de Rodelló.

Passat el desguàs del Flamisell al Noguera, passa per Conca de Dalt, Salàs de Pallars, Talarn on hi ha la presa del pantà de Talarn, Isona i Conca Dellà, Tremp, Castell de Mur, i Llimiana i torna a quedar embassat prop de la vila de Guàrdia de Noguera, al pantà dels Terradets.

Immediatament després de l'embassament dels Terradets entra en el congost dels Terradets, que dóna nom al pantà, lloc per on travessa la serra del Montsec. Desguassa en la riba dreta del Segre pocs kilòmetres després d'abandonar les comarques que li donen nom, just abans que el Segre arribi al pantà de Camarasa, pantà format sobre el curs de la Noguera Pallaresa, ja dins de la comarca de la Noguera. En aquest tram toca els termes municipals d'Àger i Camarasa, de la Noguera. En total fa uns 154 quilòmetres de longitud.

Marc orogràficModifica

El Baix Noguera Pallaresa segueix tenint la direcció nord-sud, però és una conca limitada per quatre serralades prepirinenques. Les que van en en sentit est-oest estan travessades pel Noguera Pallaresa. La Serralada Interior és la septentrional, i formada per les serres de Sant Gervàs, Peracalç i Boumort, amb altituds que van de 1.350 a 2.076 m, tallades pels congosts d'Erinyà i Collegats, on s'escolen el Flamisell i la Noguera Pallaresa.

La Serralada Exterior, meridional, separa les comarques del Pallars Jussà i Noguera, és el murallam calcari del Montsec, que davalla suaument cap a la conca de Tremp en contrast amb les abruptes cingleres del vessant sud només fendides pel congost de Terradets, per on surt la Noguera Pallaresa per desaiguar al Segre un cop ha travessat el pantà de Camarasa.

El límit oriental del baix Noguera Pallaresa està definit per la serra de Comiols, que marca el límit amb la conca del Segre, i l'occidental per les serres Castellet i Montallobar que fan frontera amb la conca de la Noguera Ribagorçana.

AfluentsModifica

Afluents del Noguera Pallaresa i els seus secundaris
Branca Nom afluent Desembocadura Longitud (km)[6] Superfície

conca (km2)

Sub-conca
E - Riu Fred Noguera Pallaresa Coma dera Gireta
D - Riu d'Àrreu Noguera Pallaresa 20 Vall d'Àrreu
- D Riu de la Bonaigua Noguera Pallaresa 43,9 Vall de la Bonaigua
- - - Riu de Cabanes Bonaigua Vall de Cabanes
E - Riu d'Unarre Noguera Pallaresa 10 45,1 Vall d'Unarre
- - - Barranc de Sant Beado Unarre
- - - Torrent dels Corriols Unarre
- - - Barranc de la Fenera Unarre
- - - Riuet de Burgo Unarre
- - - Riuet de Gavàs Unarre
- - - Carant de l'Aigua Unarre
- D Escrita Noguera Pallaresa 79,9 Vall de l'Escrita
- - - Riu de Peguera Escrita vall de Peguera
- D Riu d'Escart Noguera Pallaresa
- D Riu Baiasca Noguera Pallaresa
E - Noguera de Cardós Noguera Pallaresa 30 412 Vall de Cardós
- - - Riu de Romedo Noguera de Cardós
- - - Riu de Tavascan Noguera de Cardós
- - - Riu Estaon Noguera de Cardós Vallat d'Estaon
- - - Noguera de Vallferrera Noguera de Cardós 27 137,0 Vall Ferrera
E - Riu de Santa Magdalena Noguera Pallaresa 16 109,8 la Ribalera
- - - Barranc de Tressó Riu de Santa Magdalena
- D Torrent de Sant Antoni Noguera Pallaresa vall d'Àssua
- - - Barranc de Pamano Torrent de Sant Antoni vall d'Àssua
E - Riu Major Noguera Pallaresa
E - Barranc de l'Infern Noguera Pallaresa
- D Flamisell Noguera Pallaresa 32 348,6 vall Fosca
- - - Riu de Riqüerna Flamisell vall Fosca
- - - Riu Bòssia Flamisell Vall de Bellera
E - Riu de Carreu Pantà de Sant Antoni
E - Riu de Conques Noguera Pallaresa
- - - Riu d'Abella Conques
E - Barranc de Barcedana Pantà dels Terradets vall de Barcedana

ClimaModifica

Atesa la direcció Nord-Sud del recorregut del riu, el clima va variant a mida que les aigües es desplacen cap el seu desguàs. La meitat septentrional de la conca, el Pallars Sobirà i la vall Fosca, s'inclou dins l'àrea de clima d'alta muntanya. En general el clima és fred, amb temperatures mitjanes anuals baixes, per sota dels 10 °C gairebé arreu. Aquesta és la temperatura mitjana de Llavorsí, a 815 metres d'altitud. Però amb l'altitud les temperatures baixen bruscament, a causa del desnivell sobtat dels vessants. Per damunt dels 2.000 metres, les mitjanes se situen per sota dels 3,5 °C.

La meitat meridional, el Pallars Jussà i la petita part de la Noguera, té una climatologia mediterrània prepirinenca, amb unes temperatures fredes a l'hivern, situant-se per sota dels tres graus de mitjana al gener i un període de glaçades que s'allarga des del novembre a l'abril. A l'estiu, fora dels indrets d'alta muntanya, la temperatura pot ser força elevada, situant-se per sobre dels 23 graus de mitjana al juliol.[7]

La precipitació mitjana de la conca de la Noguera Pallaresa per al període 1920-2002 varia entre els 1.100 mm/any a la capçalera del riu Flamisell i els 330 mm/any en la seva desembocadura al Segre. En general els valors més alts s'assoleixen en la marge dreta de la conca alta del Noguera Pallaresa i a la part alta i mitjana del Flamisell. Amb les dades de precipitació disponibles fins al moment es pot concloure que no es s'observa una tendència estadística significativa a una disminució de les precipitacions en aquesta conca.

Les precipitacions més abundants es produeixen a la tardor i primavera i les menors a l'hivern i estiu. A la zona de capçalera la precipitació hivernal sol presentar-se en forma de neu. La temperatura mitjana varia entre 4 °C a la capçalera de la Noguera Pallaresa i 13 °C a la part baixa de la conca. Les temperatures més càlides es donen en els mesos d'estiu i les més fredes a l'hivern. Els mesos més calorosos són juliol i agost i els més freds desembre i gener. Les temperatures mínimes absolutes menors es donen a la zona de capçalera.[6]

RevingudesModifica

Periòdicament episodis de grans pluges, sovint agreujades per desgels a la primavera, han provocat fortes revingudes al Noguera Pallaresa i als seus afluents. Al llarg del segle XX s'han produït diverses crescudes del riu.[6]

Any Mes Riu Localitats afectades
1907 Octubre Noguera Pallaresa i afluents Esterri, Sort, Pobla de Segur (suportà un cabal de 900 m3/s del Noguera Pallaresa i 500 m3/s del Flamisell).

En general, tota la conca restà afectada.

1937 Octubre Flamisell i Noguera Pallaresa Tota la vall Fosca (Capdella 500 m3/s) i les valls d'Àneu. 900 m3/s a la Pobla de Segur i 1.300 m3/s a Tremp.
1963 Juliol, Agost Noguera Pallaresa Pobla de Segur
1963 Novembre Barranc de Sant Antoni Rialp
1967 Novembre Flamisell i Noguera Pallaresa
1971 Abril Noguera Pallaresa Collegats, amb 1.000 m3/s
1982 Novembre Noguera Pallaresa i afluents Presa de Borén (111 m3/s), Esterri d'Àneu, la Guingueta d'Àneu, presa de la Torrassa (253 m3/s), Rialp, Llavorsí,

Pobla de Segur (800 m3/s), A la central de Camarasa (1.300 m3/s) les sales de turbines i alternadors totalment

inundades. En general, tota la conca.

1983 Setembre Flamisell i Noguera Pallaresa Llavorsí, Pobla de Segur, Senterada
1984 Novembre Noguera Pallaresa Embassaments de Borén i la Torrassa

Aportacions naturalsModifica

El règim hidrològic natural de la conca respon a un comportament de tipus nivopluvial. Aquest règim d'alimentació està caracteritzat tant per neus com per pluges. Es dona en rius que neixen entre els 2.000 i 2.500 metres d'altitud (el Noguera Pallaresa neix als 1.875 metres, però té afluents que neixen per sobre els 2.000 metres). Els rius amb aquest règim presenten un màxim als mesos de maig i juny, conseqüència del desgel i les precipitacions de primavera. Tot i això presenten un règim més modest que els rius de règim nival, donat que les aportacions en forma de neu no són tant abundants. A la tardor es poden donar màxims secundaris, gràcies a les aportacions de les precipitacions. No presenten mínim a l'estiu significatius.

S'estima que si no existissin consums d'aigua al riu Noguera Pallaresa, el recurs hídric mitjà seria de l'ordre de 1.327 hectòmetres cúbics/any (42,1 metres cúbics per segon).

Dèbit mitjà mensual (en hectòmetres cúbics) mesurat per a tota la conca del Noguera Pallaresa.[6]

Fauna i FloraModifica

PeixosModifica

En general, la riquesa de la comunitat de peixos d'un curs fluvial augmenta en situacions naturals quan aquest perd pendent i guanya cabal, i també és proporcional a la superfície de cada conca. Les espècies que componen la comunitat de peixos varien des de la capçalera fins a la desembocadura —en augmentar l'ordre del riu— i segons els requisits ambientals de cadascuna: temperatura, velocitat de l'aigua, profunditat, tipus de substrat, etc. Als rius d'alta muntanya de la conca del Noguera Pallaresa dominen els salmònids, i a la resta la majoria de peixos autòctons corresponen a la família dels ciprínids.

Els peixos més comuns a la Noguera Pallaresa són la bavosa de riu, i la raboseta, ambdues autòctones, i el barb roig present a rius i estanys per que ha estat introduït com esquer -il·legal- en la pesca de la truita en els anys 1980 i 1990, i la truita de rierol, introduïda en els anys 1960.[8] La truita comuna, espècia autòctona, es cria en els centres de recuperació de fauna ictiològica autòctona de Llavorsí i Escaló per augmentar-ne la població i fomentar el turisme de pesca.

AusModifica

En les zones humides creades a les cues dels embassaments hi troben el seu hàbitat diverses espècies d'ocells. De forma permanent hi habita l'ànec collverd, la merla d'aigua i la cuereta torrentera , la polla d'aigua i el bernat pescaire. En algun promontori prop del riu es pot trobar també el voltor comú. De setembre a abril es pot veure el corb marí gros.

Història culturalModifica

VerdaguerModifica

Jacint Verdaguer va fer llargues excursions pel Pirineu els estius de 1882 i 1883. Aquestes excursions tenien com a objectiu principal la composició de l'obra Canigó, per a la qual necessitava conèixer els indrets que descriuria en el poema. Mossèn Cinto feia les excursions vestit amb sotana, viatjant amb una maleta i un paraigües i acompanyat d'un guia local.[9]

Lo Mall

A prop de la central d'Espot, aigües amunt de la Noguera Pallaresa, es troba lo Mall, un tros de ferro encastat a terra que sobresurt quasi un metre de terra. Una llegenda explica que es tracta de l'arma inacabada d'un gegant; la llegenda inspirà a Jacint Verdaguer un fragment del Canigó:

Tot passant pel pla d'Esterri
pel camí que baixa a Gerri
mal clavada en un llis d'herba,
ha ovirat, fèrria i superba,
la gran maça de Rotllan.

Tanmateix, estudis més recents[10] relacionen aquestes peces de ferro (són dues) amb una farga que hi podia haver hagut en els entorns, potser a la Guingueta d'Àneu. La peça més gran, situada horitzontalment, és un mall de forjar, de mida mitjana, mentre que la vertical deu ser una enclusa gran.

Raiers

Al seu pas per la Pobla de Segur, el riu esdevé l'escenari i el principal protagonista de la festa del raiers, que se celebra cada any el primer diumenge de juliol. Mossèn Cinto Verdaguer parla d'ell en la tornada de la Cançó del raier quan diu:

Só fill del Noguera,
dins d'un rai nasquí,
ma esposa és raiera,
raier vull morir.

Trets característicsModifica

Principals poblacionsModifica

El Noguera Pallaresa travessa una regió amb pocs habitants, amb unes densitats de població molt baixes. Al sud de la conca hi ha el municipi més gran.

Centrals hidroelèctriquesModifica

Si bé tradicionalment els rius de la conca del Noguera Pallaresa han estat explots per molins i serradores com la serradora d'Àreu, en el segle XX s'hi van construir diverses centrals hidroelèctriques que van canviar totalment el curs del riu amb la construcció d'embassaments i conductes per l'aprofitament d'estanys. La construcció de centrals a la conca del Noguera passà per quatre etapes diferenciades:

  • La primera etapa s'inicià quan la innovació del corrent altern feu possible el transport de l'electricitat a llargues distàncies, permetent ubicar la producció d'electricitat en els llocs més òptims per transportar-la tot seguit als centres de consum de Barcelona i els seus voltants. Les empreses protagonistes foren Energia Elèctrica de Catalunya i la Sociedad Productora de Fuerzas Motrices que construïren les centrals de la conca del Flamicell i Riegos y Fuerzas del Ebro, que ho feu a la del Noguera Pallaresa.
  • Després de les grans inversions inicials i un cop Riegos y Fuerzas del Ebro absorbí Energia Elèctrica de Catalunya, el ritme constructiu es reduí. Es construïren centrals més petites i amb la novetat de ser automatitzades com les de Reculada i Plana de Mont-ros, controlades des de les més grans.
  • Passada la Guerra Civil, hi hagué un llarg parèntesi motivat per la caiguda de la demanda i la congelació de les tarifes.[11] A la conca alta del Noguera Pallaresa començà a operar una nova empresa, Hidroelèctrica de Catalunya, construint les centrals de la conca de l'Escrita i la d'Esterri d'Àneu. I Fecsa, successora de Riegos y Fuerzas del Ebro, construí les centrals de la conca del Noguera de Cardós.
  • En la quarta etapa ja queden pocs espais aptes per construir una central hidroelèctrica. Fecsa torna a la capçalera del Flamicell, la ubicació de la primera central, i construeix una central reversible, la de Sallente-estany Gento.
Conca del Noguera Pallaresa Sub-conca del Flamisell Sub-conca de l'Escrita Sub-conca del Noguera de Cardós
1era etapa

1911-1920

Central hidràulica de Sossís

Central hidroelèctrica de Talarn

Central de Camarasa

Central hidroelèctrica de Capdella

Central Hidràulica de la Pobla de Segur

Central hidroelèctrica del Congost

Central hidroelèctrica de Molinos

2ona etapa

1921-1937

Central hidroelèctrica de Reculada

Central hidroelèctrica de Terradets

Central hidroelèctrica de la Plana de Mont-ros
3era etapa

1950-1974

Central d'Esterri d'Àneu


Central hidroelèctrica de Sant Maurici

Central hidroelèctrica d'Espot

Central hidroelèctrica de Lladres

Central hidroelèctrica de Llavorsí

Central hidroelèctrica de Tavascan

Central hidroelèctrica de Montamara

4ta etapa

1975-1990

Central de Sallente-Estany Gento

Al marge d'aquestes obres lligades a grans empreses, també hagueren iniciatives locals que construïren centrals més petites pel subministrament de llum als pobles més immediats, com la central Vella de Sort, la de Gerri de la Sal o la d'Esterri d'Àneu. I més recentment s'han fet de noves com les centrals de mini-hidràulica de la conca del riu de Santa Magdalena l'any 1997, encara que amb uns resultats incerts.[12]

El gran nombre de centrals hidroelèctriques, així com la ubicació de la conca del Noguera Palleresa entre altres àrees productores com la vall d'Aran i el Pirineu aragonès i la gran zona de consum de Barcelona, han provocat la construcció d'un gran nombre de línies elèctriques d'alta tensió que voregen i creuen el riu en nombrosos punts, provocant un impacte negatiu en el paisatge i en la seguretat de les aus.[13]

CanalsModifica

La seva construcció està relacionada amb la de les centrals hidroelèctriques, i formaven part de les compensacions que Riegos y Fuerzas del Ebro va acordar amb els ajuntaments afectats per les obres hidroelèctriques. Van permetre ampliar la superfície de regadiu de forma notable.

EmbassamentsModifica

La seva aparició és deguda a la construcció de preses per a les centrals hidroelèctriques, amb una funció de subministrament d'aigua per a les centrals. Les seves preses també regulen el cabal de riu i deriven aigua per a regadius. Actualment a la seva funció industrial s'hi afegeix sovint la d'espai lúdic i esportiu. Els més rellevants són:

  • Pantà de Borén. Construït a partir de la central d'Esterri d'Àneu. És el més petit dels embassaments, ocupant una superfície de 11,2 hectàrees i amb una capacitat és de 0,86 hectòmetres cúbics.
  • Pantà de la Torrassa. Originat per la central hidroelèctrica d'Espot. Ocupa una superfície de 48 hectàrees i té una capacitat és de 2,1 hectòmetres cúbics.
  • Pantà de Sant Antoni. Amb una superfície és de 927 hectàrees i una capacitat és de 205,10 hectòmetres cúbics, és el major dels embassaments de la conca. Té el seu origen en la central hidroelèctrica de Talarn, i en el moment de la seva construcció la seva presa era la de més alçada d'Europa i la setena del món.[14] Està situat entre la Pobla de Segur i Tremp. Les seves dimensions d'onze quilòmetres de llargària i de fins a 4 d'amplada li permeten tenir la seu del Club Nàutic Sant Antoni.
  • Pantà de Terradets. Ocupa una superfície de 330 hectàrees i la seva capacitat és de 33,19 hectòmetres cúbics. Construït a partir de la central hidroelèctrica de Terradets.
  • Pantà de Camarasa. La seva superfície és de 624 hectàrees i la seva capacitat útil és de 112,64 hectòmetres cúbics. Té el seu origen en la central de Camarasa. També té un club nàutic, el C.N. La Massana. L'embassament de Camarasa suposa una intensa activitat hidroelèctrica que ha arribat a assecar la llera del riu. Addicionalment modula a l'estiu els regadius de Canal Auxiliar d'Urgell.[15]

En total, a la conca de la Noguera Pallares hi ha 9 preses (alçada superior a 15 metres), 14 rescloses (alçada inferior a 15 metres) i 5 estacions d'aforament.[8]

Aquestes barreres transversals, sense mesures correctores, impedeixen la continuïtat en el canal fluvial. Els peixos necessiten aquesta continuïtat per permetre la dispersió d'alevins i juvenils afavorint el reforçament del poblament de peixos autòctons –i evitar l'endogàmia-, restaurar el poblament natural -autòcton- de peixos en el curs del riu i per permetre la recolonització d'àrees afectades per abocaments i altres alteracions (incendis, etc.).

La millora de la connectivitat fluvial tant ha de permetre facilitar el desplaçament dels peixos riu amunt com riu avall, tot i que aquest darrer moviment sol ser més fàcil. No obstant això, en el cas de les grans preses hi ha moltes complicacions en els mecanismes o sistemes de migració o dispersió riu avall.

La continuïtat en el canal fluvial té per mètrica l'Índex de Continuïtat Fluvial (ICF), el qual mesura el nombre i la valoració de les barreres ubicades al riu. El seus valors oscil·len en I (molt bo) i V (dolent). A desembre de 2006, a la conca del Noguera Pallaresa la majoria de les barreres no tenen dispositius de pas per a peixos. De les que si en tenen, el valor de l'ICF de cada una d'elles és dolent, amb les úniques excepcions de la resclosa de la central hidroelèctrica de Llavorsí (nivell IV, dolent) i les rescloses de les centrals hidroelèctriques de Montenartró i Mal Pas (ambdues de nivell III, mediocre) situades al riu de Santa Magdalena.[16]

Àrees naturals protegidesModifica

Malgrat la forta intervenció humana en el riu i a tota la conca en general, l'existència del riu crea uns habitats humits que allotgen una fauna molt diversa. Aquest hàbitats formen part de la Xarxa Natura 2000 i del Pla d'Espais d'Interès Natural.

Addicionalment, a la conca alta del riu hi ha dos parcs naturals que son origen d'afluents del curs alt del Noguera; a la vessant oriental del parc Nacional d'Aigüestortes i Estany de Sant Maurici neix el riu Escrita que desemboca a la dreta del Noguera Pallaresa, com també ho fa el Flamisell que neix a Capdella, mentre que el Parc Natural de l'Alt Pirineu està situat majoritàriament a la riba esquerra.

També disfruten d'una protecció especial la serra de Boumort, la serra de Carreu, la serra del Montsec i l'Aiguabarreig Segre-Noguera Pallaresa, això com l'estany de Montcortès.

ImatgesModifica

Paratges de la Noguera Pallaresa
El riu davant del Santuari de Montgarri, a la Vall d'Aran  
El riu en entrar al Pallars Jussà, passat Collegats  
La Noguera Pallaresa, entre el Pont de Claverol (al fons) i la Pobla de Segur  
El riu al seu pas pel pantà dels Terradets, a Cellers  
El riu al seu pas pel pantà de Camarasa  

ReferènciesModifica

  1. «la Noguera Pallaresa». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. Bolòs i Hurtado, 2008
  3. Bofarull i Terrades, Manuel. Origen dels noms geogràfics de Catalunya: pobles, rius, muntanyes (HTML) (en català). Cossetània Edicions, 2002. ISBN 978-8495684974 [Consulta: 16 maig 2020]. 
  4. Coromines i Vigneaux, Joan. Onomasticon Cataloniae (en català). Curial Edicions Catalanes, 1996. ISBN 978-8472568440 [Consulta: 16 maig 2020]. 
  5. Turu, V.; Ventura, J.; Ros, X.; Pèlachs A., Vizcaino A., Soriano J.M.. «Geomorfologia glacial del tram final del Noguera Pallaresa i riu Flamisell (els Pallars)». A: Resums XIII Reunió Nacional de Quaternari (pdf) (en català), 2011, pàgina 37 [Consulta: 23 maig 2020]. 
  6. 6,0 6,1 6,2 6,3 Plan hidrológico del rio Noguera Pallaresa (pdf) (en castellà). Confederación hidrológica del Ebro, maig 2008, pàgina 13 - 31 [Consulta: 7 abril 2020]. 
  7. «Climatologia del Pallars Jussà» (HTML) (en català). Els pobles del Pallars Jussà, 03-06-2019. [Consulta: 17 maig 2020].
  8. 8,0 8,1 Ordeix, M.; Solà, C.; Bardina, M.; Casamitjana, A.; Munnné, A. Els peixos dels rius i les zones humides de Catalunya (pdf) (en català). Agència Catalana de l'Aigua, 2014. ISBN 978-84-9766-459-2 [Consulta: 18 maig 2020]. 
  9. Gasull i Roig, Bernat. Guia d'itineraris per resseguir les ascensions que mossèn Cinto va realitzar als cims del Pirineu (en català). Barcelona: Cossetània Edicions, 2005, p. 10. 
  10. Mateu 2004.
  11. Boneta i Carrera, Martí. «Los aprovechamientos eléctricos en Cataluña». A: Pinilla Navarro, Vicente. Gestión y usos del agua en la cuenca del Ebro en el siglo XX (HTML) (en castellà). Prensas Universitarias de Zaragoza, 2008. ISBN 978-84-7733-997-7 [Consulta: 20 maig 2020]. 
  12. «La CUP denuncia que la CHE assumeix la reversió del control públic "d'infraestructures ruïnoses"» (HTML) (en català). Viure als Pirineus, 14-05-2020. [Consulta: 17 maig 2020].
  13. de Barreda, Alex «El Jussà, al capdavant de Catalunya amb set línies elèctriques d'alta tensió» (HTML) (en català). Notícies de la Terreta, 12-02-2011 [Consulta: 24 maig 2020].
  14. Perisé, Eva; Solà i Mas, Jordi; Tarraubella, Xavier. «El Pallars il·lumina Catalunya» (pdf) (en català) pàgina 26. [Consulta: 17 maig 2020].
  15. Plantilla del informe del art. 5 de la directiva marco del agua (pdf) (en català). Confederació Hidrogràfica de l'Ebre, pàgina 37 [Consulta: 25 maig 2020]. 
  16. Ordeix i Rigo, Marc; Pou i Rovira, Quim; Sellarès i Oró, Núria. Avaluació de la connectivitat per als peixos als rius de Catalunya (pdf) (en català). Agència Catalana de l'Aigua, Desembre 2006, pàgina 9 - 18 [Consulta: 20 maig 2020]. 

Vegeu tambéModifica

BibliografiaModifica

  • BOLÒS, Jordi i HURTADO, Víctor. Atles del Comtat d'Urgell (v788-993). Barcelona: Rafael Dalmau, Editor, 2008. (Col·lecció "Atles dels comtats de la Catalunya carolíngia"). ISBN 84-232-0700-5.
  • «Noguera Pallaresa» (HTML) (en català). Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya. [Consulta: 17 maig 2020].