Viquipèdia

Noli

(S'ha redirigit des de: Nolit)
Per a altres significats, vegeu «Noli (desambiguació)».

En navegació, noli és el preu acordat pel lloguer total o parcial d'un vaixell.[1] El verb associat, noliejar, designa l'acció de llogar una nau. Tan el noli com el fet de noliejar estan regulats des de molt antic per normes precises, que indiquen els drets i els deures d'ambdues parts contractants.[2][3] En literatura comercial moderna els nolis poden referir-se a qualsevol sistema de transport: marítim, terrestre o aeri. També existeix la variant sinònima nòlit, per influx de llatinismes com a dèbit, dipòsit etc.[4]

Vaixell fluvial romà transportant bótes (probablement de vi)
Edició de 1914 del Llibre del Consolat de Mar, editat per Ernest Moliné i Brasés

La paraula prové del grec antic ναυλον (naûlon), passant pel llatí clàssic naulum i el llatí vulgar naulium. L'alteració naulium potser derivada del verb nauliare; en català antic es deia també noliar, al costat de noliejar).[5]

Història modifica

Època clàssica modifica

En les antigues Grècia i Roma el transport per mar de lloguer, noliejant tota o part de la capacitat d'una nau, està ben documentat. Transportar mercaderies per mar era molt més econòmic, quan era possible, que el transport terrestre. També el transport de passatgers està ben referenciat.[6]

Època medieval modifica

Els tractats medievals de dret marítim (Ordinamenta et consuetudo maris i Llibre del Consolat de Mar entre altres) establien una sèrie de normes precises sobre el transport per mar de mercaderies i passatgers, indicant els drets i obligacions de cada part.[7]

Mercaderies modifica

Les mercaderies estaven directament relacionades amb els nòlits, pel fet que eren l'objecte del transport. Les mercaderies ocupaven el volum disponible de càrrega del vaixell i, en cada cas, calia pagar el nòlit corresponent. Hi ha algunes obres que tracten del tema amb certa profunditat.[8][9][10]

Passatgers modifica

En documents antics els passatgers eren denominats pelegrins en català.[11] En moltes de les narracions de pelegrinatges a Terra Santa, relativament abundants en la literatura de viatges, hi ha un capítol que explica el contracte i les condicions del viatge per mar. Aquells antics nòlits correspondrien als preus dels actuals bitllets de viatge.[12][13][14][15][16]

Aspectes jurídics modifica

Les lleis medievals de transport per mar eren prou precises i cobrien tots els aspectes possibles que es podien donar en la vida real. Els protagonistes esmentats en el Llibre del Consolat de Mar i altres codis semblants eren els següents:

  • Nau
  • Propietari o propietaris de la nau
  • Patró de la nau
  • Escrivà de la nau (amb un cartolari o llibre de registre dins d'una caixa amb clau)
  • Mercaders
  • Mercaderia (designada genèricament com a roba)
  • Passatgers (pelegrins)
  • Nòlits

Els acords sobre els nòlits podien ser verbals (amb testimonis), amb un contracte per escrit (en forma de carta partida) i/o anotats en el cartolari. L'escrivà havia de jurar el càrrec davant de testimonis i de ser observador en totes les operacions de càrrega i descàrrega, pagament dels nòlits, pagament dels salaris acordats i altres accions importants relacionats amb la nau. La pena per incumplir les seves obligacions era molt greu: pèrdua de la mà dreta i ser marcat al foc al front, amb un ferro roent.

  • Hi ha un estudi prou detallat dels nòlits medievals a la referència adjunta.[17]

Els nolis en l'actualitat modifica

A l'època actual els nolis poden aplicar-se a qualsevol tipus de transport: per carretera, ferrocarril, marítim o aeri. Els contractes de transport de mercaderies s'anomenen noliejaments.[18] En un noliejament o contracte de transport, el propietari d'un mitjà de transport es compromet a rebre la mercaderia (o qualsevol objecte especificat) en determinades condicions (data, hora, lloc, embalatge…) i lliurar-la al llogater-usuari en condicions estipulades (data, hora, integritat, estat de conservació…). Els preus del transport depenen de molts factors. A més del mitjà de transport escollit, el preu depèn bàsicament del pes i volum de l'element transportat, i de la urgència requerida. Però també de la fragilitat, el preu, la perillositat i altres aspectes determinants.

Variants en el transport marítim modifica

La terminología moderna en anglès, Charter Party, està basada en l'antiga forma documental anomenada carta partida.

Segons les condicions de contracte del vaixell modifica

  • Bareboat Charter Party. En aquesta manera de contracte de noliejament se cedeix l'ús de la nau per un temps determinat. El beneficiari té el control del vaixell i pot escollir un nou capità i una nova tripulació.[19][20][21]
  • Time Charter Party. Aquesta manera de contracte suposa el lloguer de tota o una part de la nau durant un temps determinat. El capità i la tripulació són responsabilitat del propietari de la nau.[22]
  • Voyage Charter Party. El propietari del vaixell el lloga, totalment o en part, per a fer un viatge (o viatges) determinats.[23]

Segons les condicions de pagament i altres modifica

Referències modifica

  1. ↑ «Noli». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. ↑ Jacinto Herrero Esteban. Escritos recobrados. Jordi Salvador Gracia, 2007, p. 161–. ISBN 978-84-612-1079-4. 
  3. ↑ Ponc de Copons. Libre dels feyts esdeuenguts en la uida del molt senyor Rey, En Jacme Lo Conqueridor: tret del M. S. que lonrat en Ponç de Copons ...: 6. Llibreria d'Alvar Verdaguer, 1874, p. 153–. 
  4. ↑ «nòlit». Gran Diccionari de la Llengua Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  5. ↑ Bruguera i Talleda, Jordi; Fluvià i Figueras, Assumpta. «noli». A: Diccionari etimològic. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1996 (2004, 4a edició), p. 637. ISBN 9788441225169. 
  6. ↑ Nou Testament. L'Abadia de Montserrat; p.540/543, maig 2007, p.540/543. ISBN 978-84-8415-906-3. 
  7. ↑ Fermo. Statuta Firmanorum. Sertorius de Montibus, 1589. 
  8. ↑ Duran i Duelt, Daniel. Manual del viatge fet per Berenguer Benet a Romania, 1341-1342: estudi i edició. Editorial CSIC, 2002, p. 151. ISBN 978-84-00-08089-1. 
  9. ↑ Garcia i Sanz, Arcadi; Ferrer i Mallol, Maria Teresa. Assegurances i canvis marítims medievals a Barcelona. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans, 1983, p. 544ss. ISBN 978-84-7283-043-1. 
  10. ↑ Gual Camarena, Miguel; Druguer, Raffell. El primer manual hispánico de mercadería (siglo XIV). Editorial CSIC, 1981. ISBN 978-84-00-04912-6. 
  11. ↑ Codigo de las costumbres maritimas de Barcelona: Nuevamente trad. al Castellano con el texto lemosin.... de Sancha, 1791, p. 193–. 
  12. ↑ Ciriaco (d'Ancona). Kyriaci Anconitani Itinerarium. Forni, 1742. 
  13. ↑ Fratris Felicis Fabri Evagatorium in Terræ Sanctæ, Arabiæ et Egypti peregrinationem. sumtibus Societatis literariæ stuttgardiensis, 1843, p. 163–. 
  14. ↑ von Breydenbach, Bernhard. Peregrinatio Ad Terram Sanctam (en llatí). Wittenberg: Schirlentz, 1536. 
  15. ↑ von Breydenbach, Bernhard. Viaje de la tierra sancta (en castellà)). Pablo Hurus. 
  16. ↑ de Hese), Johannes. Itinerarius Ioannis de Hese presbyteri a Hierusalem: describens dispositiones terrar[um], insular[um], montiu[m] et aquar[um] ac etia[m] queda[m] mirabilia ... per diversas p[ar]tes mu[n]di continge[n]tia (en llatí). de Breda, 1504, p. 41–. 
  17. ↑ Fletamientos catalanes medievales. Arcadi García i Sanz.
  18. ↑ «Noliejament». Gran Diccionari de la Llengua Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  19. ↑ Carmona Pastor, Francisco. Manual del transportista (en castellà). Ediciones Díaz de Santos, 6 abril 2010, p. 35 ss.. ISBN 978-84-7978-951-0. 
  20. ↑ ... Ademuni-Odeke; Dr. Ademuni-Odeke Bareboat and Charter (Ship) Registration. Martinus Nijhoff Publishers, 1998, p. 57–. ISBN 90-411-0513-1. 
  21. ↑ Peter Brodie. Commercial Shipping Handbook. CRC Press, 27 agost 2014, p. 4–. ISBN 978-1-317-68519-7. 
  22. ↑ Drobnig. International Encyclopedia of Comparative Law, Instalment 12. Martinus Nijhoff Publishers, 1 agost 1981, p. 41. ISBN 90-286-0321-2. 
  23. ↑ Timmermans, W. A.. Carriage of Goods by Sea in the Practice of the USSR Maritime Arbitration Commission (en anglès). Amsterdam: Martinus Nijhoff Publishers, 1990, p. 60 ss.. ISBN 0-7923-0885-9. 
  24. ↑ 24,0 24,1 Hinkelman, Edward G. A Short Course in International Payments: How to Use Letters of Credit, D/P and D/A Terms, Prepayment, Credit, and Cyberpayments in International Transactions (en anglès). World Trade Press, 2003, p. 26. ISBN 978-1-885073-64-8. 
  25. ↑ Roque Pavón, Adrián; Pierdant de la Mora. Prácticamente cómo exportar (en castellà). Plaza y Valdes, 1996, p. 53 ss. ISBN 978-968-856-485-1. 
  26. ↑ de Jaime Eslava, José. Pricing: nuevas estrategias de precios (en castellà). ESIC Editorial, maig 2012, p. 344 ss.. ISBN 978-84-7356-847-0. 
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Noli&oldid=30678030»