Obre el menú principal

Norberto Almandoz Mendizabal

Norberto Almandoz Mendizabal (Astigarraga, Guipúscoa, 6 de juny de 1893 - Sevilla, Província de Sevilla, 7 de desembre de 1970) fou un sacerdot, compositor, organista i musicòleg basc.

Infotaula de personaNorberto Almandoz Mendizabal
Astigarraga idi dema harriak.JPG
Astigarraga, plaça de los Fueros, vila on va néixer Norberto Almandoz
Biografia
Naixement Norberto Almandoz Mendizabal
6 de juny de 1893
Astigarraga (Guipúscoa)
Mort 7 de desembre de 1970(1970-12-07) (als 77 anys)
Sevilla
  Mestre de capella 

Dades personals
Nacionalitat Euskadi País Basc
Religió Església Catòlica
Activitat
Ocupació Compositor de música sacra, reforma musical Vaticana-Composició de cançons basques
Alumnes Manuel Castillo
Instrument Orgue
Obra
Obres destacables
Te Deum per la catedral de Sevilla
Modifica les dades a Wikidata

Estudià a Donostia amb els mestres Eduardo Mocoroa, Beltrán Pagola, Valdés i el P. José Antonio de Donostia, i en el Seminari de Comillas amb el P. Nemesio Otaño. Pensionat per la Diputació de Guipúscoa, amplia els seus estudis a París amb E. Cools.

S'ordenà sacerdot el 1918. Poc temps després fou nomenat mestre de capella, per oposició, de la catedral d'Ourense, i més tard, també per oposició, aconseguí el càrrec de primer organista de la catedral de Sevilla (1919) succeint a Juan Bautista Elustiza Gantxegi que feia poc temps havia mort. Des de 1930 fou consultor de música del Vaticà.

Mercès als seus coneixements de la música litúrgica i gregoriana, les seves orientacions varen contar molt en la reforma musical empresa pel papa Pius XII i continuada per Joan XXIII.

El 1934 va obtindre la càtedra de Composició musical en el Conservatori de Sevilla, del que en passà a ésser director el 1936, càrrec que conservà fins al 1962, data de la seva jubilació i en el que va tenir entre d'altres alumnes en Luis Lerate Santaella,[1] a Manuel Castillo.[2] El 1939 fou nomenat pel Cardenal Segura, canonge i mestre de capella de la catedral sevillana, on passà a dirigir el cèlebre cor dels Seises, o nens cantors.

També va exercir la crítica musical per l'edició sevillana d'ABC, Va escriure algunes peces per a piano i cançons basques, algunes per a cor i orquestra, però la seva màxima especialitat fou la música sacra: llurs obres més importants són: Christus vincit, Pueri Hebraeorum, Aclamaciones i un magnífic Te Deum per la catedral de Sevilla, on sol interpretar-se tot sovint.

Durant uns anys formà part del jurat dels concursos internacionals que convocava el Conservatori de París.

ReferènciesModifica

  1. Edita SARPE, Gran Enciclopedia de la Música Clásica, vol. II, pàg. 699. (ISBN 84-7291-255-8)
  2. Edita SARPE, Gran Enciclopedia de la Música Clásica, vol. I, pàg. 239. (ISBN 84-7291-226-4)

BibliografiaModifica