Notomys

Gènere de rosegadors

Notomys és un gènere de rosegadors miomorfs de la família dels múrids, coneguts vulgarment com a ratolins saltadors. De les 10 espècies que formen el gènere, 5 estan extintes.[1]

Infotaula d'ésser viuNotomys Modifica el valor a Wikidata

Notomys fuscus Modifica el valor a Wikidata
Període
Plistocè - recent
Taxonomia
Super-regneEukaryota
RegneAnimalia
FílumChordata
ClasseMammalia
OrdreRodentia
FamíliaMuridae
SubfamíliaMurinae
GènereNotomys Modifica el valor a Wikidata
Lesson, 1842
Espècies
Vegeu el text

Distribució i hàbitat modifica

Es tracta espècies que viuen a Austràlia, on es creu arribaren provinents d'Àsia fa uns 5 milions d'anys. El seu hàbitat són les dunes de sorra, les praderies i les landes.[2]

Descripció modifica

Tot i ser parents llunyans, les espècies d'aquest gènere tenen un aspecte similar als dels dipòdids i els heteròmids. Pel que fa a la mida es tracta de rosegadors de mida petita o mitjana, que tenen una longitud de cos que fa entre 9 i 18 centímetres, amb unes cues llargues (més que la resta del cos) que fan entre 13 i 23 centímetres, i un pes que varia entre 20 i 50 grams.[2][3]

El seu pelatge és de color sorra o marró gris a la part superior i blanc o gris clar a la part inferior. La cua llarga té una punta semblant a un raspall. Els potes posteriors són molt llargues i tenen unes orelles molt grans. Les femelles de totes les espècies tenen 2 parells de pits.[3]

Ecologia modifica

Són animals nocturns que caven per els seus propis caus. La seva dieta consisteix principalment en baies, fulles, llavors i altres materials vegetals, així com petits insectes. Almenys dues espècies viuen en grups amb un comportament social pronunciat, on per exemple les femelles s'ocupen de les cries d'altres femelles. Després d'un període de gestació d'entre 32 i 43 dies, la femella dona a llum entre dos i quatre cries, podent arribar a donar a llum fins a nou cries. Les espècies d'aquest gènere poden emmagatzemar grans concentracions d'orina, entre 10 i 20 vegades superiors en proporció a les d'un humà, fet que els permet sobreviure al desert sense beure aigua.[4]

Taxonomia modifica

La meitat de les espècies d'aquest gènere s'han extingit des de la colonització europea. La causa primària és probablement la depredació per part de les guineus i gats introduïts, juntament amb la competència per a l'alimentació dels conills i el bestiar introduïts.[5]

Sistemàticament, Notomys forma part de la Divisió Pseudomys, dins de la tribu dels hidrominis, i està format per les següents 10 espècies:[6][7]

Estat de conservació modifica

De les 5 espècies vivents, només N. alexis i N. mitchellii estan catalogades en risc mínim.[8][9] N.aquilo, N. cervinus i N. fuscus estan catalogades com en perill, gairebé amenaçada i vulnerable respectivament.[10][11][12]

Referències modifica

  1. Musser, Guy G.; Carleton, M.D.. «Superfamily Muroidea». A: Don E. Wilson i DeeAnn M. Reeder. Mammal Species of the World: A Taxonomic and Geographic Reference (en anglès). 2. 3a edició. Baltimore: Johns Hopkins University Press, p. 894-1531. ISBN 0-8018-8221-4. 
  2. 2,0 2,1 Watts, Christopher H. S.; Aslin, Heather J. The rodents of Australia (en anglès). Londres: Angus & Robertson, 1981. ISBN 0207142351. 
  3. 3,0 3,1 Ronald Strahan. The mammals of Australia : the national photographic index of Australian wildlife (en anglès). Rev. ed. Reed Books, 1995, p. 756. ISBN 0730104842. 
  4. Menkhorst, Peter. A field guide to the mammals of Australia (en anglès). South Melbourne, Australia: Oxford University Press, 2001. ISBN 019550870X. 
  5. Moseby, K.E.; Peacock, D.E.; Read, J.L. «Catastrophic cat predation: A call for predator profiling in wildlife protection programs» (en anglès). Biological Conservation, 191, 2015, pàg. 331-340. DOI: 10.1016/j.biocon.2015.07.026.
  6. Musser, Guy G. «The giant rat of Flores and its relatives east of Borneo and Bali» (en anglès). Bulletin of the American Museum of Natural History, 169, 1981, pàg. 67-176.
  7. Lecompte, Emilie; Aplin, Ken; Denys, Christiane; Catzeflis, François; Chades, Marion «Phylogeny and biogeography of African Murinae based on mitochondrial and nuclear gene sequences, with a new tribal classification of the subfamily» (en anglès). BMC Evolutionary Biology, 8, 10-07-2008, pàg. 199. DOI: 10.1186/1471-2148-8-199. ISSN: 1471-2148.
  8. Moseby, K. (2016). Notomys alexis. Llista Vermella d'espècies amenaçades de la UICN, 2013. UICN, edició 2013.2. Consultat el 25-01-2018.
  9. Burbidge, A.A. (2016). Notomys mitchellii. Llista Vermella d'espècies amenaçades de la UICN, 2013. UICN, edició 2013.2. Consultat el 25-01-2018.
  10. Woinarski, J. & Burbidge, A.A. (2016). Notomys aquilo. Llista Vermella d'espècies amenaçades de la UICN, 2013. UICN, edició 2013.2. Consultat el 25-01-2018.
  11. Burbidge, A.A. & Woinarski, J. (2016). Notomys cervinus. Llista Vermella d'espècies amenaçades de la UICN, 2013. UICN, edició 2013.2. Consultat el 25-01-2018.
  12. Woinarski, J. & Burbidge, A.A. (2016). Notomys fuscus. Llista Vermella d'espècies amenaçades de la UICN, 2013. UICN, edició 2013.2. Consultat el 25-01-2018.
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Notomys