Nou Mèxic

estat dels Estats Units d'Amèrica

Nou Mèxic (New Mexico, en anglès; Nuevo México, en castellà) és un estat dels Estats Units d'Amèrica, està situat al sud-oest del país. Fa frontera amb Mèxic al sud, Texas al sud-est i l'est, Oklahoma al nord-est, Colorado al nord i Arizona a l'oest, a més de Utah, puntualment al nord-oest (Four Corners).

Plantilla:Infotaula geografia políticaNou Mèxic
State of New Mexico (en) Modifica el valor a Wikidata
Imatge

HimneO Fair New Mexico (1917) Modifica el valor a Wikidata

Lema«Crescit eundo» (1887–) Modifica el valor a Wikidata
Símbol oficialCorrecamins del nord (ocell) Modifica el valor a Wikidata
SobrenomLand of Enchantment Modifica el valor a Wikidata
EpònimSanta Fe de Nou Mèxic Modifica el valor a Wikidata
Localització
Modifica el valor a Wikidata Map
 34° N, 106° O / 34°N,106°O / 34; -106
EstatEstats Units d'Amèrica Modifica el valor a Wikidata
CapitalSanta Fe (1610–) Modifica el valor a Wikidata
Conté la subdivisió
Població humana
Població2.117.522 (2020) Modifica el valor a Wikidata (6,72 hab./km²)
Llars792.755 (2020) Modifica el valor a Wikidata
Llengua utilitzadatowa
tiwa meridional
taos
llengua hopi
tewa
llengua zuni
navajo
paiute del sud
lipan
jicarilla
mescalero-chiricahua
keres occidental
keres oriental
New Mexican Spanish (en) Tradueix
anglès de Nou Mèxic Modifica el valor a Wikidata
Geografia
Part de
Superfície315.194 km² Modifica el valor a Wikidata
Aigua0,24 % Modifica el valor a Wikidata
Banyat perRío Bravo Modifica el valor a Wikidata
Punt més altWheeler Peak (4.011 m) Modifica el valor a Wikidata
Punt més baixRed Bluff Reservoir Modifica el valor a Wikidata
Limita amb
Dades històriques
Anterior
Creació 6 gener 1912:  causat per Proclamation 1175 Modifica el valor a Wikidata
Organització política
Òrgan executiuGovernador de Nou Mèxic Modifica el valor a Wikidata
• Governadora Modifica el valor a WikidataMichelle Lujan Grisham (2019–) Modifica el valor a Wikidata
Òrgan legislatiuParlament de Nou Mèxic , Modifica el valor a Wikidata
Màxima autoritat judicialTribunal Superior de Nou Mèxic Modifica el valor a Wikidata
Identificador descriptiu
Fus horari
ISO 3166-2US-NM Modifica el valor a Wikidata
Codi GNIS897535 Modifica el valor a Wikidata

Lloc webnewmexico.gov Modifica el valor a Wikidata

Com que abans de formar part dels Estats Units havia estat una província de Mèxic té una gran part de la seva població de parla hispana.

Orografia modifica

Comprèn la part sud de les muntanyes Rocoses i una part de l'altiplà del Colorado; és molt accidentat, amb altituds superiors als 3 000 m. El sector sud-est és constituït pel Llano Estacado. El seu clima és semiàrid. El Río Bravo, el més important, travessa l'estat de nord a sud, juntament amb el Canadian i el Pecos.[1]

Població modifica

La densitat de població és de les més baixes dels EUA (uns 5 h/km²), però el creixement demogràfic és ràpid, i més del 65% de la població és urbana. Segons el cens dels EUA del 2000, hi havia censats a l'estat 34.343 afroamericans (1,9%) 194.631 amerindis nord-americans (10,5%). Les principals tribus són els navahos (106.807), pueblo (40.098), apatxes (8.046), cherokees (4.492), sioux (1.579) i choctaw (1.382).

Segons el mateix cens, els idiomes més parlats són: 1.072.947 anglès (63,49%), 485.681 castellà (28,74%), 68.688 navaho (4,07%), 9.000 keres, 7.871 alemany, 4.500 zuni, 4.332 francès, 2.983 xinès, 2.650 tiwa, 1.300 tewa, 1.300 towa i altres.[2]

Història modifica

El territori fou explorat per Álvaro Núñez Cabeza de Vaca el 1536[3] i per Francisco Vázquez de Coronado el 1540, el territori fou colonitzat per Juan de Oñate el 1598, malgrat l'oposició dels indis.[4] Al segle xviii la colonització fou essencialment a càrrec dels franciscans, fet que provocà enfrontaments amb les autoritats civils. Una revolta dels indis pueblos (1680-92) fou vençuda pel capità general Diego de Vargas, però els conflictes amb els indis i els francesos veïns persistiren. El 1821 passà a formar part de Mèxic; però, envaït en 1846-48 pels estat-unidencs, fou cedit als EUA pel tractat de Guadalupe-Hidalgo i el 1850 n'esdevingué territori.[5] Els confederats l'envaïren temporalment el 1862[6] i després de la Guerra civil americana els apatxes i navahos renovaren llur resistència fins al 1885. La construcció del ferrocarril el 1878 significà una ràpida expansió de la ramaderia, la mineria i fins i tot l'agricultura a les vores del riu Pecos. El 1912 esdevingué l'estat 47 de la Unió. Les mines de potassa i el petroli rellançaren l'economia des del 1930, i s'hi afegiren les activitats militars i nuclears des del 1945.[7]

Vegeu també modifica

Referències modifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Nou Mèxic
  1. «CLIMATE OF NEW MEXICO». New Mexico State University. Arxivat de l'original el 2010-03-26. [Consulta: 20 març 2010].
  2. «New Mexico QuickFacts from the US Census Bureau». United States Census Bureau. Arxivat de l'original el 2010-02-11. [Consulta: 28 març 2010].
  3. Stewart, George. Names on the Land: A Historical Account of Place-Naming in the United States. Nova York: NYRB Classics, 2008, p. 23–24. ISBN 978-1-59017-273-5. «There was Francisco de Ibarra, a great seeker after gold mines. In 1563 he went far to the north...when he returned south, Ibarra boasted that he had discovered a New Mexico. Doubtless, like others, he stretched the tale, and certainly the land of which he told was well south of the one now so called. Yet men remembered the name Nuevo México, though not at first as that of the region which Coronado had once conquered.» 
  4. «Cuarto Centenario: 400 Years of New Mexico Culture and History». New Mexico Department of Cultural Affairs, 1999. Arxivat de l'original el 7 octubre 2008. [Consulta: 12 octubre 2008].
  5. «Boundaries of the Louisiana Purchase as Recognized Today». Louisiana: European Explorations and the Louisiana Purchase. Library of Congress, desembre 2001. [Consulta: 6 desembre 2008].
  6. «American Civil War Research Database statistics». Civilwardata.com, 04-03-2012. [Consulta: 10 juny 2012].
  7. Simmons, Marc. New Mexico: An Interpretive History. New. Albuquerque: University of New Mexico Press, 1988. ISBN 0-8263-1110-5.