Nou Mèxic

estat dels Estats Units d'Amèrica

Nou Mèxic (New Mexico, en anglès; Nuevo México, en castellà) és un estat dels Estats Units d'Amèrica, està situat al sud-oest del país. Fa frontera amb Mèxic al sud, Texas al sud-est i l'est, Oklahoma al nord-oest, Colorado al nord i Arizona a l'oest, a més de Utah, puntualment al nord-oest (Four Corners).

Infotaula de geografia políticaNou Mèxic
State of New Mexico (en) modifica
Bandera de Nou Mèxic Escut de Nou Mèxic
Bandera de Nou Mèxic modifica Escut de Nou Mèxic modifica
ABQ Petroglyph 2.jpg
modifica

HimneO Fair New Mexico modifica

Lema«Crescit eundo» (1887) modifica
Símbol oficialcorrecamins del nord modifica
SobrenomLand of Enchantment modifica
EpònimSanta Fe de Nou Mèxic modifica
Localització
New Mexico in United States.svg modifica
 34° N, 106° O / 34°N,106°O / 34; -106
EstatEstats Units d'Amèrica modifica

CapitalSanta Fe modifica
Població
Total2.085.109 (2015) modifica
• Densitat6,62 hab/km²
Idiomacap valor modifica
Geografia
Part deEstats Units contigus, Four Corners, Frontera EUA-Mèxic, Oest dels Estats Units, Sud-oest dels Estats Units i estats muntanyosos modifica
Superfície315.194 km² modifica
• Aigua0,24 % modifica
Punt més altWheeler Peak (en) Tradueix (4.011 m) modifica
Punt més baixRed Bluff Reservoir (en) Tradueix modifica
Limita amb
Dades històriques
AnteriorTerritori de Nou Mèxic modifica
juliol 1598Virregnat de Nova Espanya (Santa Fe de Nou Mèxic)
9 setembre 1850Territoris organitzats incorporats pels Estats Units (Territori de Nou Mèxic)
6 gener 1912
Organització política
Òrgan executiuGovern de Nou Mèxic modifica
Òrgan legislatiuParlament de Nou Mèxic modifica
• Governador modificaMichelle Lujan Grisham modifica
Màxima autoritat judicialTribunal Superior de Nou Mèxic modifica
Identificador descriptiu
Fus horari
ISO 3166-2US-NM modifica
Codi GNIS897535 modifica
Altres

Lloc webnewmexico.gov modifica

Com que abans de formar part dels Estats Units havia estat una província de Mèxic té una gran part de la seva població de parla hispana.

OrografiaModifica

Comprèn la part sud de les Muntanyes Rocalloses i una part de l'altiplà del Colorado; és molt accidentat, amb altituds superiors als 3 000 m. El sector sud-est és constituït pel Llano Estacado. El seu clima és semiàrid. El Río Bravo, el més important, travessa l'estat de nord a sud, juntament amb el Canadian i el Pecos.[1]

PoblacióModifica

La densitat de població és de les més baixes dels EUA (uns 5 h/km²), però el creixement demogràfic és ràpid, i més del 65% de la població és urbana. Segons el cens dels EUA del 2000, hi havia censats a l'estat 34.343 afroamericans (1,9%) 194.631 amerindis nord-americans (10,5%). Les principals tribus són els navahos (106.807), pueblo (40.098), apatxes (8.046), cherokees (4.492), sioux (1.579) i choctaw (1.382).

Segons el mateix cens, els idiomes més parlats són: 1.072.947 anglès (63,49%), 485.681 castellà (28,74%), 68.688 navaho (4,07%), 9.000 keres, 7.871 alemany, 4.500 zuni, 4.332 francès, 2.983 xinès, 2.650 tiwa, 1.300 tewa, 1.300 towa i altres.[2]

HistòriaModifica

El territori fou explorat per Álvaro Núñez Cabeza de Vaca el 1536[3] i per Francisco Vázquez de Coronado el 1540, el territori fou colonitzat per Juan de Oñate el 1598, malgrat l'oposició dels indis.[4] Al segle xviii la colonització fou essencialment a càrrec dels franciscans, fet que provocà enfrontaments amb les autoritats civils. Una revolta dels indis pueblos (1680-92) fou vençuda pel capità general Diego de Vargas, però els conflictes amb els indis i els francesos veïns persistiren. El 1821 passà a formar part de Mèxic; però, envaït en 1846-48 pels estat-unidencs, fou cedit als EUA pel tractat de Guadalupe-Hidalgo i el 1850 n'esdevingué territori.[5] Els confederats l'envaïren temporalment el 1862[6] i després de la Guerra civil americana els apatxes i navahos renovaren llur resistència fins al 1885. La construcció del ferrocarril el 1878 significà una ràpida expansió de la ramaderia, la mineria i fins i tot l'agricultura a les vores del riu Pecos. El 1912 esdevingué l'estat 47 de la Unió. Les mines de potassa i el petroli rellançaren l'economia des del 1930, i s'hi afegiren les activitats militars i nuclears des del 1945.[7]

Vegeu tambéModifica

ReferènciesModifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Nou Mèxic
  1. «CLIMATE OF NEW MEXICO». New Mexico State University. [Consulta: 20 març 2010].
  2. «New Mexico QuickFacts from the US Census Bureau». United States Census Bureau. [Consulta: 28 març 2010].
  3. Stewart, George. Names on the Land: A Historical Account of Place-Naming in the United States. New York: NYRB Classics, 2008, p. 23–24. ISBN 978-1-59017-273-5. «There was Francisco de Ibarra, a great seeker after gold mines. In 1563 he went far to the north...when he returned south, Ibarra boasted that he had discovered a New Mexico. Doubtless, like others, he stretched the tale, and certainly the land of which he told was well south of the one now so called. Yet men remembered the name Nuevo México, though not at first as that of the region which Coronado had once conquered.» 
  4. «Cuarto Centenario: 400 Years of New Mexico Culture and History». New Mexico Department of Cultural Affairs, 1999. [Consulta: 12 octubre 2008].
  5. «Boundaries of the Louisiana Purchase as Recognized Today». Louisiana: European Explorations and the Louisiana Purchase. Library of Congress, desembre 2001. [Consulta: 6 desembre 2008].
  6. «American Civil War Research Database statistics». Civilwardata.com, 04-03-2012. [Consulta: 10 juny 2012].
  7. Simmons, Marc. New Mexico: An Interpretive History. New. Albuquerque: University of New Mexico Press, 1988. ISBN 0-8263-1110-5. 

Coord.: 34° N, 106° O / 34°N,106°O / 34; -106