Novačekita

La novačekita és un mineral de la classe dels fosfats, que pertany al grup de l'autunita. Rep el nom en honor de Radim Nováček (Ústí Nad Orlicí, Àustria-Hongria, 21 de març de 1905 – Mauthausen, Àustria, 12 de febrer de 1942), mineralogista i químic analític de la Universitat Charles, a Praga (República Txeca).

Novačekita
Fórmula química	Mg(UO₂)₂(AsO₄)₂·10H₂O
Classificació
Categoria	fosfats
Nickel-Strunz 9a ed.	8.EB.05
Propietats
Sistema cristal·lí	monoclínic
Estructura cristal·lina	a = 7,1328(11) Å; b = 20,085(3) Å; c = 7,1569(11) Å; β = 90,585(3)°
Grup puntual	2/m - prismàtica
Color	groc clar, groc
Exfoliació	perfecta en {001}
Fractura	micàcia
Tenacitat	cerosa
Duresa	2 a 2,5
Lluïssor	resinosa, cerosa
Color de la ratlla	groc molt clar
Diafanitat	translúcida
Densitat	3,25 a 3,70 g/cm³ (mesurada); 3,27 g/cm³ (calculada)
Propietats òptiques	biaxial (-)
Índex de refracció	nα = 1,543 nβ = 1,570 nγ = 1,577 nω = 1,578 nε = 1,548
Birefringència	δ = 0,030
Pleocroisme	visible
Dispersió òptica	r>v, forta
Fluorescència	verd mat a groc llimona brillant
Més informació
Estatus IMA	mineral reanomenat (Rn)
Codi IMA	IMA2022 s.p. i IMA2007 s.p.
Símbol	Nvč-II
Referències

Fins el mes de setembre de 2022 s'anomenava novačekita-II, canviant el nom a l'actual degut a les noves directrius aprovades per la CNMNC per a la nomenclatura de polimorfs i polisomes.

Característiques

La novačekita és un arsenat de fórmula química Mg(UO₂)₂(AsO₄)₂·10H₂O. Cristal·litza en el sistema monoclínic. La seva duresa a l'escala de Mohs es troba entre 2 i 2,5. La novačekita-I és molt inestable en condicions ambientals i es deshidrata ràpidament a novačekita-II, i en part també a metanovačekita. La novačekita-II també pot revertir el procés i rehidratar-se a partir de la metanováčekita en condicions ambientals.

Segons la classificació de Nickel-Strunz, la novačekita pertany a «08.EB: Uranil fosfats i arsenats, amb ràtio UO₂:RO₄ = 1:1» juntament amb els següents minerals: autunita, heinrichita, kahlerita, novačekita-I, saleeïta, torbernita, uranocircita, uranospinita, xiangjiangita, zeunerita, metarauchita, rauchita, bassetita, lehnerita, metaautunita, metasaleeïta, metauranocircita, metauranospinita, metaheinrichita, metakahlerita, metakirchheimerita, metanovačekita, metatorbernita, metazeunerita, przhevalskita, metalodevita, abernathyita, chernikovita, metaankoleïta, natrouranospinita, trögerita, uramfita, uramarsita, threadgoldita, chistyakovaïta, arsenuranospatita, uranospatita, vochtenita, coconinoïta, ranunculita, triangulita, furongita i sabugalita.

Formació i jaciments

Ha estat descrita a la mina núm. 18 de les mines de Paliokamariza, a Àtica (Grècia), a les pedreres Montoso, al Piemont (Itàlia), i en dos indrets de l'estat alemany de Baden-Württemberg: a la mina Michael, a la localitat de Lahr, i a la mina Clara, a Freiburg.