Novel·la negra

gènere literari

La novel·la negra és un gènere literari caracteritzat per l'aplicació de la denúncia social i del realisme crític sobre el crim. Té el seu origen en els relats que els escriptors del moviment hard-boiled van publicar a la revista Black Mask, així com en altres pulps.

Collita roja (1929), de D. Hammet

Nomenclatura

modifica

El nom del gènere prové de la col·lecció Série noire, impulsada per Marcel Duhamel el 1945 per l'editorial Gallimard, Duhamel va inspirar-se en una doble referència: l'esmentada revista Black Mask i les novel·les de William Irish publicades als anys quaranta, que acostumaven a incloure la paraula “black” en el títol.[1]

Just després de publicar-se la col·lecció de Duhamel, arribà a París les adaptacions cinematogràfiques d'El falcó maltès, Double indemnity i Farewell My lovely. A partir d'aquest moment es consagren els conceptes “cinema negre” i “novel·la negra”.[2] Segons Xavier Coma, “fins aleshores no s'havia reconegut als Estats Units el gènere com a tal, i hom l'incloïa a l'amplíssim camp de la narrativa de misteri, i com a molt, se'n destacaven les tendències o subgèneres hard-boiled, crook-story, crime psychology, etc.”[3]

Expansió

modifica

Si bé no es coneixia com a "novel·la negra", el gènere literari sorgeix als Estats Units durant la dècada de 1920. Els principals autors de la primera generació són Dashiel Hammet, Raoul Whitfield, Horace McCoy, o James M. Cain. Raymond Chandler és considerat el líder de la segona generació d'escriptors del moviment hard-boiled.

A la segona meitat del segle XX la novel·la negra es va estendre arreu del món al mateix temps que incorporava registres d'altres gèneres literaris: novel·la psicològica (Patricia Highsmith), denúncia política (Leonardo Sciascia, Andrea Camilleri), espionatge (John le Carré), reflexió filosòfica (Friedrich Dürrenmatt) o recreació històrica (Umberto Eco, Philip Kerr).[4]

Als Països Catalans, la novel·la negra va ser introduïda als anys cinquanta per Rafael Tasis i ha tingut en Manuel de Pedrolo el seu màxim exponent.[4]

Vegeu també

modifica

Referències

modifica
  1. Coma, Xavier. Diccionari de la novel·la negra nord-americana. Barcelona: Edicions 62, 1985, p. 75. ISBN 84-297-2319-6. 
  2. Coma, 1985, p. 75-76.
  3. Coma, 1985, p. 76.
  4. 4,0 4,1 «novel·la negra». Gran Enciclopèdia Catalana. [Consulta: 11 febrer 2024].

Enllaços externs

modifica