Nun komm, der Heiden Heiland, BWV 61

Nun komm, der Heiden Heiland, BWV 61 (Vine ja, Salvador dels pagans),[1] és una cantata religiosa de Johann Sebastian Bach per al primer diumenge d'Advent, estrenada a Weimar, el 2 de desembre de 1714.

Infotaula obra musicalNun komm, der Heiden Heiland, BWV 61
Títol originalNun komm, der Heiden Heiland Modifica el valor a Wikidata
Forma musicalcantata litúrgica Modifica el valor a Wikidata
CompositorJohann Sebastian Bach Modifica el valor a Wikidata
Llenguaalemany Modifica el valor a Wikidata
Basat enNun komm, der Heiden Heiland (en) Tradueix(Martí Luter) Modifica el valor a Wikidata
Movimentmúsica barroca Modifica el valor a Wikidata
Parts6 moviments Modifica el valor a Wikidata
CatalogacióBWV 61 Modifica el valor a Wikidata
Estrena
Estrena2 desembre 1714 Modifica el valor a Wikidata
Musicbrainz: 0364eb16-76e8-481e-bea1-92c34d20980f IMSLP: Nun_komm,_der_Heiden_Heiland,_BWV_61_(Bach,_Johann_Sebastian) Allmusic: mc0002372011 Modifica el valor a Wikidata

Origen i context modifica

El text forma part del quart cicle de llibres sagrats d'Erdmann Neumeister (1714), que incorpora en el primer número, la primera estrofa d'un antic himne Wie Redemptor gentium, traduït per Luter l'any 1524; al número 4, un versicle de l'Apocalipsi (3, 20), i per al número 6, l'última estrofa del coral de Philipp Nicolai (1599), Wie schön leuchet der Morgernstern. Amb el primer diumenge d'Advent comença un nou any litúrgic, fet que explica el desig d'un feliç any nou que canta el tenor en la seva ària; és un temps que precedeix el Nadal i enllaça amb l'esperança del poble jueu de l'arribada del Messies. L'Advent consta de quatre diumenges, de manera que l'últim és el previ a Nadal, i de fet les quatre setmanes representen els quatre mil anys que, en llenguatge bíblic, van des de la creació del món a la vinguda de Jesús. Estrenada a Weimar fou interpretada de nou a Leipzig l'any 1723. Per a aquest diumenge es conserven, a més, la BWV 36 i la BWV 62.

Anàlisi modifica

Obra escrita per a soprano, tenor, baix i cor; corda i baix continu amb fagot. Consta de sis números.

  1. Cor: Nun komm, der Heiden Heiland (Vine ja, Salvador dels pagans)
  2. Recitatiu (tenor): Der Heiland ist gekommen (Ha vingut el Salvador)
  3. Ària (tenor): Komm, Jesu, komm zu deiner Kirche (Vine, Jesús, vine a la teva Església)
  4. Recitatiu (baix): Siehe, ich stehe vor der Tür und klopfe an (Mira que ja estic a la porta i truco)
  5. Ària (soprano): Öffne dich, mein ganzes Herze (Obre’t, cor, de bat a bat)
  6. Coral: Amen, amen! (Amen, amen!)

En tractar-se de l'obertura de l'any litúrgic Bach empra, en el número inicial, l'estructura pròpia de l'obertura francesa que, en aquest cas, consta de tres parts: una primera lenta i solemne, la segona en estil fugat i una tercera en què es fa una breu recapitulació, cantant a cappella l'última frase del coral. El recitatiu del tenor, número 2, comença acompanyat en secco pel continu, i canvia a arioso sobre les paraules “Tu has vingut i deixes que la llum resplendeixi plena de benaurança”. El número 3, és una ària da capo de tenor amb ritornello desenvolupat per la corda, en el text que segueix es demana un “venturós any nou”. L'únic recitatiu de baix és, amb el cor inicial, una de les meravelles de la cantata; el text, un versicle de Sant Joan, parla del truc a la porta i és acompanyat d'un pizzicato insistent de la corda i el continu reforçant aquesta idea. L'ària de soprano, acompanyada només pel continu, té un moment especialment interessant, l'exhortació inicial “obre’t, cor, de bat a bat” que, a continuació, s'enfosqueix en arribar a “sols són pols i terra”. La cantata es clou, amb la melodia cèlebre del coral indicat, confiada al soprano acompanyat per una polifonia de les altres veus doblades pels violins a l'uníson. Té una durada aproximada de quasi vint minuts.

Discografia seleccionada modifica

Referències modifica

  1. Traducció d'Antoni Sàbat i Aguilera. La pàgina en català de J.S. Bach. [1]

Bibliografia modifica

  • Edmon Lemaître. “Guide de La Musique Sacrée et chorale profane. L'âge baroque 1600-1750”. Fayard, París, 1992.
  • Enrique Martínez Miura. “Bach. Guías Scherzo”. Ediciones Península, Barcelona, 2001.
  • Daniel S. Vega Cernuda. “Bach. Repertorio completo de la música vocal”. Cátedra, Barcelona, 2004.
  • Alfred Dürr. “The Cantatas of J. S. Bach”. Oxford University Press, Oxford, 2005.

Enllaços externs modifica