Nus (unitat)

unitat de velocitat

El nuc o nus és una unitat de velocitat igual a una milla marina per hora.[1][2] No és una unitat del Sistema Internacional d'Unitats, però sí que «se n'accepta l'ús».[3] De fet utilitzada arreu del món tant en la navegació marítima com aèria. Sovint s'utilitza també en meteorologia per mesurar la velocitat del vent.

Infotaula d'unitatNus
Tipusunitat de velocitat i unitat derivada en UCUM Modifica el valor a Wikidata
Unitat deceleritat Modifica el valor a Wikidata
Símbolkn Modifica el valor a Wikidata
Epònimnus Modifica el valor a Wikidata
Conversions d'unitats
A unitats del SI0,51444444444444 m/s Modifica el valor a Wikidata
A unitats estàndard1,852 km/h Modifica el valor a Wikidata

Història modifica

Històricament es mesurava amb una corredora, una corda amb nusos lligats a una distància determinada i amb la qual, donat un temps determinat (gràcies per exemple a un rellotge de sorra) es podia calcular la velocitat a la qual es desplaçava l'embarcació per l'aigua.

En temps moderns s'ha ampliat el seu ús a l'àmbit de l'aviació, per tal de mesurar la velocitat d'aeronaus.

Ampolleta de corredora modifica

A partir del segle xvi es va utilitzar una ampolleta més petita (de 28s. o 14s. de duració)[4] juntament amb la corredora, per mesurar la velocitat (en nusos) del vaixell respecte a l'aigua.[5] El procediment era el següent:[6]

Un mariner manejava la corredora i un altre l'ampolleta. El de la corredora la llençava per la popa i deixava córrer la primera part perquè s'estabilitzés dins l'aigua. El mariner anava deixant córrer el cordill de la corredora deixant-lo passar lliurement per la seva mà i en notar el primer nus cantava "marca !". Al moment el de l'ampolleta la invertia i el temps començava a córrer mentre el del cordill anava comptant els nusos segons anaven passant deixant el torn al de l'ampolleta per cantar "marca !, en el moment que s'havia buidat tota la sorra, aleshores el del cordill agafant-lo fortament, mesurava la fracció entre nusos que havia passat des de l'última marca i cantava (p.e.): "cinc nusos i quart !

Els nusos de la corda estaven separats 1/120 de milla, i atès que 30 segons és 1/120 d'hora, es podia establir fàcilment la velocitat en milles per hora.[7]

« 71. Según esto bien se ve, que cada una de las partes en que debe estar dividido el cordel, ha de fer de 1/120 milla; porque medio minuto es 1/120 de la hora ; y si en 1/120 de hora sale 1/120 de milla de cordel , no hay duda , que en una hora saldria una milla justa. »
Compendio de Navegación para el uso de los Cavalleros Guardia Marina.[8][9]

Equivalències modifica

1 nus = 1 milla marina/hora = 1,852 quilòmetres/hora

D'acord amb això, es pot establir que 1 nus equival a:

Terminologia aeronàutica modifica

Als Estats Units, abans de 1969, segons les Regulacions Federals d'Aviació les distàncies s’havien de donar en milles (statute miles) i les velocitats en milles per hora (statute miles/hour). A partir de 1969 les regulacions es modificaren progressivament, determinant que les distàncies s’havien d’indicar en milles nàutiques i les velocitats en nusos.[10]

Les diverses mesures indicadores de la velocitat de l’aire s’indiquen amb abreviatures per a faicitar la seva identificació.

  • TAS (true airspeed), nusos d’aire veritable = velocitat de l’aeronau relativa a aire en calma
  • KIAS(knots indicated airspeed), nusos indicats de la velocitat de l’aire = la velocitat mostrada en un indicador pitot
  • CAS (knots calibrated airspeed), nusos calibrats = velocitat indicada corregida dels errors de posició i errors d’instruments
  • EAS (knots equivalent airspeed), nusos equivalents= velocitat calibrada i corregida segons un fluxe compresible adiabatic per a l’altitud particular

La velocitat indicada només s’assembla a la real al nivell del mar, en condicions standard i a baixa velocitat. A 11000 metres una velocitat indicada de 300 kn pot correspondre a 500 kn e condicions standard.

Valors de velocitat modifica

Vaixells modifica

  • 1794. Montañés: 14 nusos.[11]
  • 1813. Prince de Neufchâtel: 13,5 .[12]
  • 1854. Sovereign of the Seas: 22 nusos.[13]
  • 1869. Cutty Sark : 17,5 kn.[14]
  • 1894. Turbinia : 34 nusos.[15][16]
  • 1953. PT10 Freccia d'Oro : 35 nusos.[17]
  • 1968. SR.N4: 70 knots (130 km/h) .[18][19]
  • 2000. Stad Amsterdam: 17 nusos a vela.[20]

Documents modifica

La definició moderna de nus (milla marina /hora) és prou clara i precisa. Antigament, molts autors qualificats i molts obres nàutiques empraven l’expressió «knots per hour» com a indicació de la velocitat. I fins i tot «knots» com a mesura de distància.

« The Lucania now excels all records in ocean steaming, in having made the round trip from New York and back again at an average speed of 21 3/4 knots per hour over a distance of 5,784 knots. »
  • 1919.[31]
  • 1945.[32]
  • 1949.[33]
  • 2013. Un llibre modern recull l'antic terme nus = milla nàutica.
« Nota 30. Una milla nàutica fa 1852 metres i equival a 1 minut d’arc de meridià (o un minut de latitud). També s’anomena «knot», segons el vell mètode de mesurar la velocitat d’un vaixell emprant una corda amb nusos i controlant el temps. D’aquí la velocitat al mar s’indica amb nusos, o nusos per hora, encara que aquesta darrera expressió és considerada actualment poc nàutica. »
— East Sails West: The Voyage of the Keying, 1846–1855.[34]

Referències modifica

  1. Wragg, David W. A Dictionary of Aviation. first. Osprey, 1973, p. 173. ISBN 9780850451634. 
  2. TERMCAT, Centre de Terminologia. Diccionari nàutic [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia [Consulta: 3 gener 2014]. 
  3. «Non-SI units accepted for use with the SI, and units based on fundamental constants». SI brochure (8th ed.). International Bureau of Weights and Measures. Arxivat de l'original el 2008-08-21. [Consulta: 3 gener 2014]. «El nus es defineix com una milla marina per hora. No hi ha cap símbol acordat però el símbol kn és utilitzat habitualment.»
  4. Harbord, J.B.; Goodwin, H.B.. Glossary of Navigation: A Vade Mecum for Practical Navigators. Griffin, 1897, p. 251. 
  5. Fernandez Fontecha, Francisco. Curso de Astronomia Nautica y Navegación. MAXTOR, maig 2001, p. 1–. ISBN 978-84-95636-28-7 [Consulta: 20 setembre 2011]. 
  6. Dionisio Macarte y Díaz. Lecciones de navegación ó Principios necesario a la ciencia del piloto. Sancha, 1801, p. 205– [Consulta: 20 setembre 2011]. 
  7. Francesc Xavier Barca Salom, Les matemàtiques i la navegació: Una estreta col·laboració, p.123
  8. Santacilla, J.J.Y.. Compedio de Navegacion para el uso de los Cavalleros Guardias Marinas (en castellà), 1757, p. 36. 
  9. Jorge, S. Relación històrica del viaje a la Amèrica meridional hecha ... para medir algunos grados de meridiana y ..., 1 (en castellà), 1748, p. 12. 
  10. Federal Aviation Regulations: Airworthiness standards, normal, utility, acrobatic, and commuter category airplanes. U.S. Department of Transportation, Federal Aviation Administration, 1993, p. 29 (Federal Aviation Regulations: Airworthiness Standards, Normal, Utility, Acrobatic, and Commuter Category Airplanes). ISBN 978-0-16-017324-0. 
  11. Nicieza, G. Leones del mar: La Real Armada española en el siglo XVIII (en castellà). EDAF, 2022, p. 70 (Clío. Crónicas de la historia). ISBN 978-84-414-4155-2. 
  12. United States National Museum. Bulletin. U.S. Government Printing Office, 1959, p. 1-PA31 (Bulletin). 
  13. Gosling, P. Quest For Speed - Simple Guides. Kuperard, 2009, p. 51 (Simple Guides). ISBN 978-1-85733-643-6. 
  14. Popular Science. Bonnier Corporation, p. 26. 
  15. Richardson, A. The Evolution of the Parsons Steam Turbine: An Account of Experimental Research on the Theory, Efficiency, and Mechanical Details of Land and Marine Reaction and Impulse-reaction Turbines; and on the Efficiency of Screw Propellers, Electric Generators, and Mechanical Speed-reduction Gearing Driven by Steam Turbines ... and a Description of the Works of Messes. C. A. Parsons and Company, Heaton, and of the Parsons Marine Steam Turbine Company, Limited. Wallsend-on-Tyne. Offices of "Engineering,", 1911, p. 10. 
  16. Deayton, A.; Quinn, I. Turbine Excursion Steamers: A History. Amberley Publishing, 2013, p. 16. ISBN 978-1-4456-1955-2. 
  17. «Quando fu effettuato il primo collegamento con le isole tramite aliscafo? – Detti Napoletani» (en italià). Detti Napoletani – Il database del conoscere partenopeo, 21-03-2024. [Consulta: 21 març 2024].
  18. Mantle, P.J.. Air Cushion Craft Development. David W. Taylor Naval Ship Research and Development Center, 1980, p. 250 (Report). 
  19. Yun, L.; Bliault, A.; Rong, H.Z.. High Speed Catamarans and Multihulls: Technology, Performance, and Applications. Springer New York, 2018, p. 13. ISBN 978-1-4939-7891-5. 
  20. «The ship». Clipper Stad Amsterdam, 20-07-2023. [Consulta: 21 març 2024].
  21. Adams, J.W.. Appleton's Mechanics' Magazine and Engineers' Journal. D. Appleton & Company, 1854, p. 176. 
  22. Society of Arts (Great Britain). Journal of the Society of Arts. Society of Arts, 1857, p. 563. 
  23. Royal Society of Arts (Great Britain). Journal of the Royal Society of Arts. Society of Arts, 1859, p. 726. 
  24. Thorn, W.H.; Reed Thomas and co, ltd. Reed's Engineers' hand book to the Local marine board examinations for certificates of competency as first and second class engineers. T. Reed&Company, 1871, p. 26. 
  25. Annales de la Chambre des Députés: Documents parlementaires (en francès). Impr. des Journaux officiels, 1887, p. 528 (Annales de la Chambre des Députés: Documents parlementaires). 
  26. Italy. Ministerio della marina. Rivista marittima (en finès). Ministerio della marina., 1889, p. 239. 
  27. La science pour tous: journal illustré (en francès). Typographie de J. Best, 1892, p. 403. 
  28. Hutton, W.S.. The Practical Engineer's Hand-book: Comprising a Treatise on Modern Engines and Boilers, Marine, Locomotive, and Stationary, and Containing a Large Collection of Rules and Practical Data Relating to Recent Practice in Designing and Constructing All Kinds of Engines, Boilers, and Other Engineering Work. The Whole Constituting a Comprehensive Key to the Board of Trade and Other Examinations for Certificates of Competency in Modern Mechanical Engineering. C. Lockwood and Son, 1892, p. 87. 
  29. U.S. Coast and Geodetic Survey. Bulletin. U.S. Government Printing Office, 1893, p. 42. 
  30. Scientific American. Scientific American, Incorporated, 1894, p. 15534. 
  31. Almanaque de "El Comercio." (en castellà). "El Comercio, 1919, p. 924. 
  32. Air Force Association. Air Force. Air Force Association, 1945, p. 22-PP9. 
  33. United States. Civil Air Patrol. Aviation Study Manual: Aviation for American Youth : a Text Book Prepared for the Civil Air Patrol Cadet Program and Designed for Use in Secondary Schools. The Patrol, 1949, p. 1-SA7-PA8. 
  34. Davies, S. East Sails West: The Voyage of the Keying, 1846–1855. Hong Kong University Press, 2013, p. 272. ISBN 978-988-8208-20-3. 

Vegeu també modifica