L'Office de radiodiffusion-télévision française (ORTF) fou una empresa pública de la República Francesa encarregada dels serveis audiovisuals, creada el 27 de juny de 1964 per la llei núm. 64-621[1] i dissolta oficialment el 31 de desembre de 1974 per la llei núm. 74-696.[2] La seva organització com a organisme autònom del govern copiava literalment la de la BBC britànica per desig personal del general De Gaulle, que l'havia conegut el 1940 al seu exili de Londres.

Infotaula d'organitzacióORTF
Dades
Tipusnegoci
productora de televisió
empresa Modifica el valor a Wikidata
Indústriaedició de canals temàtics Modifica el valor a Wikidata
Forma jurídicasocietat per accions simplificades Modifica el valor a Wikidata
Història
ReemplaçaRadiodiffusion-Télévision Française Modifica el valor a Wikidata
Creació1964
Data de dissolució o abolició1974 Modifica el valor a Wikidata
Governança corporativa
Seu
Gerent/directorMarceau Long Modifica el valor a Wikidata
Propietat deEstat francès Modifica el valor a Wikidata
Filial
Propietari de

Televisió Modifica

El 9 de febrer del 1949, la Radiodiffusion-Télévision Française (RTF) va substuir la RDF Radiodiffusion Française, tant a les cadenes de ràdio com a l'únic canal de televisió. El 27 de juny del 1964, la RTF va ser substituïda, al seu torn, per l'ORTF.

Canal Logo Data de creació Comentari
ORTF 1   9 de febrer de 1949 Cadena generalista en blanc i negre amb desconnexions regionals des del 1950. A partir del 20 de desembre de 1961,[3][4] es realitzen algunes transmissions de prova en 625 línies en color utilitzant el sistema SECAM a la xarxa VHF del canal en 819 línies, cada dimarts i dijous de 10:00 h a 12:00 h del matí, tractant de convertir directament el canal en 819 línies en un de 625 línies. Es va decidir abandonar el procediment, però a l'època de l'ORTF, fins al 1967, se seguia realitzant.[5][6]
ORTF 2   21 de desembre de 1963 Cadena generalista en color a partir del 1967, amb desconnexions regionals des del 4 d'abril del 1970.[7][8] A partir de maig de 1959, es van realitzar diverses proves per a tractar d'emetre un segon canal en 819 línies de VHF perquè els dos canals es pogueren captar amb la mateixa antena. La recepció estava molt fortament interferida en ambdues freqüències i les emissions van fracassar. Entre el 16 de maig de 1963 i el mes de juliol del mateix any, es realitzen diverses proves d'emissió de la segona cadena de la RTF en color SECAM.[9]
ORTF 3   31 de desembre de 1972 Cadena generalista i interregional en color.

Cal destacar que, entre el 17 d'abril del 1949 i el 17 de juliol del 1952, l'antiga RTF va emetre dos programes diferents amb dues programacions diferenciades[10] des de l'emissor de la Torre Eiffel, 14 anys abans de la creació de l'ORTF 2: un programa en 819 línies, que emetia la programació regional de Lilla a partir del 1950 i una capçalera amb una imatge fixa de la Torre Eiffel,[11] i un altre en 441 línies, que només s'emetia a París, amb la carta d'ajust de La Minerva i l'indicatiu Télévision Française ambientat pel Carnaval Romà de Hector Berlioz.[12] La programació separada dels dos programes es va mantindre fins al 1952, però el canal en 441 línies, heretat de la Fernsehsender Paris, es va mantindre fins al 2 de gener del 1956, tot i que ja amb la mateixa programació que la que s'emetia en 819 línies.

Entre el 10 d'abril de 1950 i el mes de febrer del 1952, Télé Lille funciona de manera independent de l'única cadena nacional. Entre el 15 d'octubre de 1953 i el 25 de desembre del mateix any, Télé Strasbourg funciona de manera independent de l'emissora nacional. Entre 1956 i 1962, la majoria de la programació de RTF Algérie és independent. La RTF va fomentar la posada en marxa de la primera televisió marroquina, Telma, que va funcionar de manera semi-independent amb programació de la cadena nacional francesa entre el 28 de febrer de 1954 i el 20 de maig de 1955. A més, les cadenes dels territoris d'Ultramar Francesos funcionaren de manera independent durant tota l'etapa de l'ORTF.

Estructura regional Modifica

Ràdio Modifica

6 emissores nacionals:

  • France Culture (1944). Ràdio nacional cultural. Va començar des dels locals de l'antiga Radio Paris (1924-1944), el primer nom de la qual fou Radiola (1922-1924).
  • France Inter (1945). Ràdio nacional generalista.
  • Inter-Variétés (1945-1974). Ràdio parisenca fins a 1957[27] i regional fins a 1963, moment a partir del qual passà a ser una emissora nacional d'entreteniment, que emetia a les freqüències d'ona mitjana de France Inter a les nits entre setmana, i durant el dia als caps de setmana. La seua programació era similar al que posteriorment seria Radiocadena Compàs (de Radiocadena Espanyola) a Espanya als anys 80.
  • France Musique (1954). Ràdio nacional dedicada a la música clàssica en FM.
  • Radio Sorbonne (1947).
  • Ràdio París (1931). Ràdio internacional, anomenada Ràdio París a la resta del món.


30 emissores regionals:

  • Toulouse-Pyrénées (1924), actual France Bleu Occitanie.[28]
  • Inter-Alsace (1925) (Alsàcia), actual France Bleu Alsace.
  • Radio Alger 1 (1926). Primer Radio Alger (1926), i després Alger-France 5 (1958), Radio France Alger (1961) i RTA Chaîne 3 (1962). Actual Alger Chaîne 3.
  • Radio Bordeaux (1926) (Gironda), actual France Bleu Gironde.
  • Radio Rennes-Radio Bretagne (1926) (Bretanya), actual France Bleu Armorique.
  • Radio Limoges Centre-Ouest (1926) (Llemosí), actual France Bleu Limousin.
  • Radio Alpes-Grenoble (1927), actual France Bleu Isère.
  • Montpellier-Languedoc (1927), actual France Bleu Hérault.
  • Radio Nîmes (1927), actual France Bleu Gard Lozère.
  • Radio Saint-Denis (1929) (Illa de la Reunió), actual Réunion 1ère.
  • Radio Saint-Pierre et Miquelon (1930) (Saint-Pierre i Miquelon), actual Saint-Pierre et Miquelon 1ère.
  • Inter Alsace (1930) (Alsàcia), actual France Bleu Elsass.
  • Radio Guadeloupe (1937) (Guadalupe), actual Guadeloupe 1ère.
  • Radio Nouméa (1937) (Nova Caledònia), actual Nouvelle-Calédonie 1ère.
  • Radio Martinique (1937) (Martinica), actual Guadeloupe 1ère.
  • Radio Brazzaville (1940-1972) (Àfrica Equatorial Francesa). Després Poste National.
  • Radio Clermont-Auvergne (1944) (Puèi Domat), actual France Bleu Pays d'Auvergne.
  • Inter Nord-Est (1944) (Lorena), actual France Bleu Sud Lorraine.
  • Radio Alger 2 (1944). Primer Radio Alger 2 (1944), i després Alger 2-France 5 (1958), Radio France Alger 2 (1961) i RTA Chaîne 1 (1962). Actual Alger Chaîne 1.
  • Ràdio Perpinyà-Rosselló (1945), actual França Blau Rosselló.
  • Radio Alger 3 (1948). Primer Radio Alger 3 (1948), i després Alger 3-France 5 (1958), Radio France Alger 3 (1961) i RTA Chaîne 2 (1962). Actual Alger Chaîne 2.
  • Radio Tahiti (1949) (Polinèsia Francesa), actual Polynésie 1ère.
  • Radio France Asie (1950-1956) (Ciutat Ho Chi Minh i sud-est d'Àsia).
  • Radio Guyane (1951) (Guaiana Francesa), actual Guyane 1ère.
  • Radio Comores (1961) (Comores), actual Mayotte 1ère.
  • Radio Côte Basque (1961), actual France Bleu Pays Basque.
  • Inter-Corse (1963) (Còrsega), actual France Bleu RCFM.
  • Inter Paris Île-de-France (1963) (Illa de França, actual France Bleu Paris.
  • Radio Bourgogne (1965) (Borgonya), actual France Bleu Bourgogne.
  • Radio Cherbourg (1966) (Mànega), actual France Bleu Cotentin.


10 emissores regionals musicals:

  • FIP-France Inter Paris (1971), encara en funcionament com a FIP.
  • FIM-France Inter Marseille (1972).
  • FIR-France Inter Reims (1972).
  • FIL-France Inter Lorraine (1972).
  • FIB-France Inter Bordeaux (1972).
  • FIL-France Inter Lyon (1972).
  • FICA-France Inter Côte d'Azur (1973).
  • FIL-France Inter Lille (1973).
  • FIT-France Inter Toulouse (1973).
  • FILA-France Inter Loire-Atlantique (1974).

Programació en altres llengües Modifica

Àrab Modifica

La RTF Télé Alger va emetre simultàniament en àrab i francés des del 24 de desembre del 1956 fins a la independència d'Algèria, el 5 de juliol del 1962, donant origen a la RTA.

A més, la RTF va gestionar la primera televisió marroquina, la Telma, entre el 28 de febrer de 1954 i el 20 de maig de 1955. El canal emetia programació la programació de la RTF una part del temps, tot i que feia desconnexions amb programes propis en àrab.[29]

Flamenc Modifica

Al nord de França, la RTF va inaugurar la primera desconnexió regional francesa, l'antena Télé Lille l'any 1950, cobrint les regions de Picardia i Nord - Pas de Calais, i tot Bèlgica. El 20 de juny del 1953 va començar el primer programa de Télé Bruxelles INR-Tele Brussel NRI, en què la RTF programava emissions en flamenc i francés a través de Télé Lille, en desconnexió per a Bèlgica realitzades per l'INR-NRI.[30]

A partir de l'any 1956, començaren els primers informatius de l'INR/NRI, ja separats de la RTF.[31] Amb el pas del temps, l'any 1960, l'INR/NRI es va separar en RTBF i VRT, respectivament.

Occità Modifica

La televisió va arribar a la Provença l'any 1954 amb l'antena de la RTF Télé Marseille-Provence. A partir de l'any 1962 es van realitzar programes experimentals de televisió de la RTF Midi-Pyrénées-Aquitaine, que emetien per a una zona molt àmplia que abarcava les regions del Migdia-Pirineus i el Llenguadoc-Rosselló (Télé Toulouse-Pyrénées), i l'Aquitània i el Llemosí (Télé Bordeaux-Aquitaine), que emetien alguns programes conjunts en francès, mentre que, per a l'emissió d'altres programes, es repartien el temps d'emissió fins a l'any 1965 al Llemosí, i 1966 a Aquitània.[20][32] L'any 1964 es va inaugurar el centre de l'ORTF a Alvèrnia, que es repartia el temps amb el centre de Lió, que emetia informació regional des del 1961.

EL 9 de desembre del 1965 es va escoltar per primera vegada una cançó en occità a l'informatiu Provence Actualités, de l'antena de l'ORTF Télé Marseille-Provence[33] i, a partir del 1970, també se'n van poder escoltar algunes a l'informatiu de Tolosa.[34] No seria fins l'època de FR3 quan la programació en occità arribaria a la televisió.

Basc Modifica

El 4 d'octubre del 1971, l'antena de l'ORTF Télé Bordeaux-Aquitaine emetia el primer programa en basc de la història de la televisió, 5 anys abans de l'emissió d'Euskalerria, el primer programa en euskera a TVE Tele Norte,[35][36] i 11 anys abans del naixement d'ETB. El programa era el magazín Herria, que es va mantindre en antena fins a l'any 1992.[37]

Bretó Modifica

A partir del 7 de gener del 1971, els dos canals de l'ORTF emeten el primer programa en bretó, Breiz O Veva, que estigué en antena fins a l'any 1982, ja amb FR3.[38]

Alsacià Modifica

L'antena de la RTF a Alsàcia, RTF Télévision Française Strasbourg va començar l'emissió de programes regionals l'any 1954[39][40]

Des de les primeres emissions es va poder escoltar l'alsacià a programes teatrals i de varietats musicals, presentats per Germain Muller, tot amb l'objectiu de reduir la influència de la televisió alemanya Deutsches Fernsehen, que tenia un 50% d'audiènce a Alsàcia, on encara es parlava majoritàriament la llengua auctòctona. La població alsaciana preferia informar-se amb els programes regionals alemanys que amb els programes de la RTF produïts a París.[41]

Els primers programes regulars en alsacià començaren el 1966. No seria fins a la dècada de 1980 quan els programes en alsacià s'intensificarien.[42]

Llengües criolles Modifica

L'any 1973, l'ORTF va començar l'emissió d'alguns programes en llengües criolles.[43]

Referències Modifica

  1. Loi n° 64-621 du 27 juin 1964 portant statut de l'Office de radiodiffusion-télévision française, Journal Officiel del 28 de juny de 1964
  2. Loi n° 74-696 du 7 août 1974 relative à la radiodiffusion et télévision française, Journal Officiel del 8 d'agost de 1974
  3. L'inauguration de la télévision couleur-Lumni
  4. Chronique, 1998, p. 402.
  5. ORTF - mire couleur-YouTube
  6. ORTF - présentation de programmes en couleur SECAM - 23/11/1966-YouTube
  7. La chaîne de télévision France 2-tvexpress.com
  8. ORTF 2-Télé Bretagne/Breiz - générique Bretagne Actualités - 1971-1975-YouTube
  9. Chronique, 1998, p. 98-100.
  10. Programme de télévision du début des années 50-free.fr
  11. 9 février 1949 : création de la Radio-télévision française-INA
  12. Histoire de la télévision-orange.fr
  13. RTF Télévision Française Strasbourg - mire antenne - 1954-1959-YouTube
  14. ORTF Strasbourg - générique Alsace Actualités - 1964-1975-YouTube
  15. ORTF Rhône-Alpes - générique antenne - 1964-1975-YouTube
  16. RTF Télé Lyon - générique Actualité Régionale - 1961-1964-YouTube
  17. RTF Lyon - générique Actualités Télévisées - 1959-1961-YouTube
  18. RTF Télé Toulouse-Pyrénées - émission expérimentale - février 1962-YouTube
  19. Les 30 ans de France 3 Sud en 1994 sur INA.fr
  20. 20,0 20,1 RTF Midi-Pyrénées-Aquitaine - Actualités Régionales - 06/12/1963-YouTube
  21. ORTF Lorraine - générique Lorraine Actualités - 1964-1975
  22. ORTF 2-Télé Bretagne/Breiz - générique Bretagne Actualités - 1971-1975-YouTube
  23. ORTF Télé Loire-Océan - générique - 1964-1975-YouTube
  24. ORTF Auvergne - mire antenne - 1964-1975-YouTube
  25. ORTF Hautvillers (Champagne-Ardenne) - générique ouverture d'antenne - 1965-1975-YouTube
  26. ORTF Bourgogne - Bourgogne Actualités générique - 1965-1975-YouTube
  27. RTF Radio Le Programme Parisien - indicatif+fermeture d'antenne - 1949-1957-Youtube
  28. RDF Toulouse-Pyrénées - indicatif/jingle - Radiodiffusion Française - 1945-1949-YouTube
  29. L'histoire de la télévision au Maroc, du rachat de Telma au virage de la digitalisation-yabiladi.com-02/08/2019
  30. 1952:Naissance de la télévision avec Télé-Bruxelles-RTBF
  31. 1956:La Belgique lance son premier journal télévisé-RTBF
  32. RTF Télé Toulouse-Pyrénées - générique Midi Pyrénées Magazine - 1962-1965-YouTube
  33. Gui Broglia canta Lafont-09/12/1965-INA
  34. Viure al Pais en chanson le 12 mai 2019-YouTube
  35. Tele-Norte dejó de ser en Bilbao una 'cajita de zapatos', pero se le está sometiendo a una 'muerte dulce'-El País-04/09/1983
  36. Primeros programas en gallego y vasco-cartadeajuste.blogspot.com
  37. Médias audiovisuels français et langues régionales minorisées contexte national et exemples aquitains - Jean-Jacques Cheval
  38. BREIZ O VEVA, premier miroir de la Bretagne bretonnante (1971-1982)-INA
  39. RTF Télé Strasbourg - mire antenne - 1954-1959-Youtube
  40. Les débuts de la télévision régionale en Alsace-08/05/2014-INA
  41. Les dialectes dans les médias: quelle image de l’Alsace véhiculent-ils dans les émissions de la télévision régionale?-Pascale Erhart-Pàgs. 74-84
  42. Les langues de la télévision régionale alsacienne
  43. Géraud Ambroisine: «Les médias ne mettent pas notre culture à l'antenne»-France-Antilles Martinique-03/12/2014

Bibliografia Modifica

  • Christian Brochand, Histoire générale de la radio et de la télévision en France, vol.2 (1944/1974), La Documentation française, 1994
  • Jérôme Bourdon, Histoire de la télévision sous de Gaulle, París, Anthropos, 1990
  • Évelyne Cohen - Marie-François Lévy (dir.), La télévision des Trente Glorieuses, CNRS Éditions, 2007
  • Monique Dagnaud, L'Etat et les médias, fin de partie, París, Odile Jacob, 2000
  • Jean-Noël Jeanneney (dir.), L'Écho du siècle, dictionnaire historique de la radio et de la télévision en France, París, Hachette Littératures, 1999
  • Max Leclerc, La République du Mépris, 1975. El febrer de 2010, les Editions du Masque d'Or reediten aquest llibre amb el títol: La République du Mépris o Le Cimetière des Crabes, per Max-Firmin Leclerc.
  • Marie-Françoise Lévy (dir.), La télévision dans la République, Les années 50, París, Complexe, 1999
  • Raymond Marcillac, Les dessous de la radio et de la télévision, París, Jacques Grancher, 1994
  • Jean-Louis Missika - Dominique Wolton (dir.), La folle du Logis, la télévision dans les sociétés démocratiques, París, Gallimard, 1983
  • Jacques Mousseau - Christian Brochand (dir.), L'Histoire de la télévision française, París, Nathan, 1982
  • Édouard Sablier, La Télé du Général par un gaulliste non alimentaire, París, Editions du Rocher, 2000
  • Aude Vassallo, La télévision sous de Gaulle. Le contrôle gouvernemental de l'information. 1958/1969, INA-De Boeck, 2005