ORTF
L'Office de radiodiffusion-télévision française (ORTF) fou una empresa pública de la República Francesa encarregada dels serveis audiovisuals, creada el 27 de juny de 1964 per la llei núm. 64-621[1] i dissolta oficialment el 31 de desembre de 1974 per la llei núm. 74-696.[2] La seva organització com a organisme autònom del govern copiava literalment la de la BBC britànica per desig personal del general De Gaulle, que l'havia conegut el 1940 al seu exili de Londres.
|
|||||
Dades | |||||
---|---|---|---|---|---|
Tipus | negoci productora de televisió empresa ![]() | ||||
Indústria | edició de canals temàtics ![]() | ||||
Forma jurídica | societat per accions simplificades ![]() | ||||
Història | |||||
Reemplaça | Radiodiffusion-Télévision Française ![]() | ||||
Creació | 1964 | ||||
Data de dissolució o abolició | 1974 ![]() | ||||
Governança corporativa | |||||
Seu | |||||
Gerent/director | Marceau Long ![]() | ||||
Propietat de | Estat francès ![]() | ||||
Filial | |||||
Propietari de | |||||
Televisió Modifica
El 9 de febrer del 1949, la Radiodiffusion-Télévision Française (RTF) va substuir la RDF Radiodiffusion Française, tant a les cadenes de ràdio com a l'únic canal de televisió. El 27 de juny del 1964, la RTF va ser substituïda, al seu torn, per l'ORTF.
Canal | Logo | Data de creació | Comentari |
---|---|---|---|
ORTF 1 | 9 de febrer de 1949 | Cadena generalista en blanc i negre amb desconnexions regionals des del 1950. A partir del 20 de desembre de 1961,[3][4] es realitzen algunes transmissions de prova en 625 línies en color utilitzant el sistema SECAM a la xarxa VHF del canal en 819 línies, cada dimarts i dijous de 10:00 h a 12:00 h del matí, tractant de convertir directament el canal en 819 línies en un de 625 línies. Es va decidir abandonar el procediment, però a l'època de l'ORTF, fins al 1967, se seguia realitzant.[5][6] | |
ORTF 2 | 21 de desembre de 1963 | Cadena generalista en color a partir del 1967, amb desconnexions regionals des del 4 d'abril del 1970.[7][8] A partir de maig de 1959, es van realitzar diverses proves per a tractar d'emetre un segon canal en 819 línies de VHF perquè els dos canals es pogueren captar amb la mateixa antena. La recepció estava molt fortament interferida en ambdues freqüències i les emissions van fracassar. Entre el 16 de maig de 1963 i el mes de juliol del mateix any, es realitzen diverses proves d'emissió de la segona cadena de la RTF en color SECAM.[9] | |
ORTF 3 | 31 de desembre de 1972 | Cadena generalista i interregional en color. |
Cal destacar que, entre el 17 d'abril del 1949 i el 17 de juliol del 1952, l'antiga RTF va emetre dos programes diferents amb dues programacions diferenciades[10] des de l'emissor de la Torre Eiffel, 14 anys abans de la creació de l'ORTF 2: un programa en 819 línies, que emetia la programació regional de Lilla a partir del 1950 i una capçalera amb una imatge fixa de la Torre Eiffel,[11] i un altre en 441 línies, que només s'emetia a París, amb la carta d'ajust de La Minerva i l'indicatiu Télévision Française ambientat pel Carnaval Romà de Hector Berlioz.[12] La programació separada dels dos programes es va mantindre fins al 1952, però el canal en 441 línies, heretat de la Fernsehsender Paris, es va mantindre fins al 2 de gener del 1956, tot i que ja amb la mateixa programació que la que s'emetia en 819 línies.
Entre el 10 d'abril de 1950 i el mes de febrer del 1952, Télé Lille funciona de manera independent de l'única cadena nacional. Entre el 15 d'octubre de 1953 i el 25 de desembre del mateix any, Télé Strasbourg funciona de manera independent de l'emissora nacional. Entre 1956 i 1962, la majoria de la programació de RTF Algérie és independent. La RTF va fomentar la posada en marxa de la primera televisió marroquina, Telma, que va funcionar de manera semi-independent amb programació de la cadena nacional francesa entre el 28 de febrer de 1954 i el 20 de maig de 1955. A més, les cadenes dels territoris d'Ultramar Francesos funcionaren de manera independent durant tota l'etapa de l'ORTF.
Estructura regional Modifica
- Télé Lille (1950) (Lilla i Amiens fins 1967)
- Télévision Française Strasbourg i ORTF Strasbourg [13][14] (1953) (Estrasburg)
- Télévision Marseille-Provence (1954) (Marsella, Niça i Còrsega)
- RTF Lyon i ORTF Rhône-Alpes [15][16][17] (1954) (Lió i Grenoble)
- RTF Algérie (1956-1962) (Alger).
- Télé Toulouse-Pyrénées[18] (1962)[19] (Tolosa i Montpeller)
- Télé Bordeaux-Aquitaine (1962, amb Tolosa)[20] (Bordeus)
- ORTF Lorraine [21] (1963) (Nancy)
- Télé Bretagne-Breiz [22] (1964) (Rennes)
- Télé Loire-Océan [23] (1964) (Nantes i Le Mans)
- Télé Paris-Normandie-Centre (1964) (París, Orleans, Roan i Caen)
- ORTF Auvergne[24] (1964) (Clarmont d'Alvèrnia)
- ORTF Hautvillers-Champagne [25] (1965) (Reims)
- Télé Limoges-Centre-Ouest (1965) (Llemotges i Poitiers)
- ORTF Bourgogne-Franche-Comté [26] (1965) (Dijon i Besançon)
- Télé Martinique (1964) (Martinica)
- Télé Guadeloupe (1964) (Guadalupe)
- Télé Réunion (1964) (La Reunió)
- Télé Tahiti (1965) (Polinèsia Francesa)
- Télé Nouméa (1965) (Nova Caledònia)
- Télé Guyane (1967) (Guaiana Francesa)
- Télé Saint-Pierre et Miquelon (1967) (Saint-Pierre i Miquelon)
- ORTF Picardie (1967) (Amiens)
Ràdio Modifica
6 emissores nacionals:
- France Culture (1944). Ràdio nacional cultural. Va començar des dels locals de l'antiga Radio Paris (1924-1944), el primer nom de la qual fou Radiola (1922-1924).
- France Inter (1945). Ràdio nacional generalista.
- Inter-Variétés (1945-1974). Ràdio parisenca fins a 1957[27] i regional fins a 1963, moment a partir del qual passà a ser una emissora nacional d'entreteniment, que emetia a les freqüències d'ona mitjana de France Inter a les nits entre setmana, i durant el dia als caps de setmana. La seua programació era similar al que posteriorment seria Radiocadena Compàs (de Radiocadena Espanyola) a Espanya als anys 80.
- France Musique (1954). Ràdio nacional dedicada a la música clàssica en FM.
- Radio Sorbonne (1947).
- Ràdio París (1931). Ràdio internacional, anomenada Ràdio París a la resta del món.
30 emissores regionals:
- Toulouse-Pyrénées (1924), actual France Bleu Occitanie.[28]
- Inter-Alsace (1925) (Alsàcia), actual France Bleu Alsace.
- Radio Alger 1 (1926). Primer Radio Alger (1926), i després Alger-France 5 (1958), Radio France Alger (1961) i RTA Chaîne 3 (1962). Actual Alger Chaîne 3.
- Radio Bordeaux (1926) (Gironda), actual France Bleu Gironde.
- Radio Rennes-Radio Bretagne (1926) (Bretanya), actual France Bleu Armorique.
- Radio Limoges Centre-Ouest (1926) (Llemosí), actual France Bleu Limousin.
- Radio Alpes-Grenoble (1927), actual France Bleu Isère.
- Montpellier-Languedoc (1927), actual France Bleu Hérault.
- Radio Nîmes (1927), actual France Bleu Gard Lozère.
- Radio Saint-Denis (1929) (Illa de la Reunió), actual Réunion 1ère.
- Radio Saint-Pierre et Miquelon (1930) (Saint-Pierre i Miquelon), actual Saint-Pierre et Miquelon 1ère.
- Inter Alsace (1930) (Alsàcia), actual France Bleu Elsass.
- Radio Guadeloupe (1937) (Guadalupe), actual Guadeloupe 1ère.
- Radio Nouméa (1937) (Nova Caledònia), actual Nouvelle-Calédonie 1ère.
- Radio Martinique (1937) (Martinica), actual Guadeloupe 1ère.
- Radio Brazzaville (1940-1972) (Àfrica Equatorial Francesa). Després Poste National.
- Radio Clermont-Auvergne (1944) (Puèi Domat), actual France Bleu Pays d'Auvergne.
- Inter Nord-Est (1944) (Lorena), actual France Bleu Sud Lorraine.
- Radio Alger 2 (1944). Primer Radio Alger 2 (1944), i després Alger 2-France 5 (1958), Radio France Alger 2 (1961) i RTA Chaîne 1 (1962). Actual Alger Chaîne 1.
- Ràdio Perpinyà-Rosselló (1945), actual França Blau Rosselló.
- Radio Alger 3 (1948). Primer Radio Alger 3 (1948), i després Alger 3-France 5 (1958), Radio France Alger 3 (1961) i RTA Chaîne 2 (1962). Actual Alger Chaîne 2.
- Radio Tahiti (1949) (Polinèsia Francesa), actual Polynésie 1ère.
- Radio France Asie (1950-1956) (Ciutat Ho Chi Minh i sud-est d'Àsia).
- Radio Guyane (1951) (Guaiana Francesa), actual Guyane 1ère.
- Radio Comores (1961) (Comores), actual Mayotte 1ère.
- Radio Côte Basque (1961), actual France Bleu Pays Basque.
- Inter-Corse (1963) (Còrsega), actual France Bleu RCFM.
- Inter Paris Île-de-France (1963) (Illa de França, actual France Bleu Paris.
- Radio Bourgogne (1965) (Borgonya), actual France Bleu Bourgogne.
- Radio Cherbourg (1966) (Mànega), actual France Bleu Cotentin.
10 emissores regionals musicals:
- FIP-France Inter Paris (1971), encara en funcionament com a FIP.
- FIM-France Inter Marseille (1972).
- FIR-France Inter Reims (1972).
- FIL-France Inter Lorraine (1972).
- FIB-France Inter Bordeaux (1972).
- FIL-France Inter Lyon (1972).
- FICA-France Inter Côte d'Azur (1973).
- FIL-France Inter Lille (1973).
- FIT-France Inter Toulouse (1973).
- FILA-France Inter Loire-Atlantique (1974).
Programació en altres llengües Modifica
Àrab Modifica
La RTF Télé Alger va emetre simultàniament en àrab i francés des del 24 de desembre del 1956 fins a la independència d'Algèria, el 5 de juliol del 1962, donant origen a la RTA.
A més, la RTF va gestionar la primera televisió marroquina, la Telma, entre el 28 de febrer de 1954 i el 20 de maig de 1955. El canal emetia programació la programació de la RTF una part del temps, tot i que feia desconnexions amb programes propis en àrab.[29]
Flamenc Modifica
Al nord de França, la RTF va inaugurar la primera desconnexió regional francesa, l'antena Télé Lille l'any 1950, cobrint les regions de Picardia i Nord - Pas de Calais, i tot Bèlgica. El 20 de juny del 1953 va començar el primer programa de Télé Bruxelles INR-Tele Brussel NRI, en què la RTF programava emissions en flamenc i francés a través de Télé Lille, en desconnexió per a Bèlgica realitzades per l'INR-NRI.[30]
A partir de l'any 1956, començaren els primers informatius de l'INR/NRI, ja separats de la RTF.[31] Amb el pas del temps, l'any 1960, l'INR/NRI es va separar en RTBF i VRT, respectivament.
Occità Modifica
La televisió va arribar a la Provença l'any 1954 amb l'antena de la RTF Télé Marseille-Provence. A partir de l'any 1962 es van realitzar programes experimentals de televisió de la RTF Midi-Pyrénées-Aquitaine, que emetien per a una zona molt àmplia que abarcava les regions del Migdia-Pirineus i el Llenguadoc-Rosselló (Télé Toulouse-Pyrénées), i l'Aquitània i el Llemosí (Télé Bordeaux-Aquitaine), que emetien alguns programes conjunts en francès, mentre que, per a l'emissió d'altres programes, es repartien el temps d'emissió fins a l'any 1965 al Llemosí, i 1966 a Aquitània.[20][32] L'any 1964 es va inaugurar el centre de l'ORTF a Alvèrnia, que es repartia el temps amb el centre de Lió, que emetia informació regional des del 1961.
EL 9 de desembre del 1965 es va escoltar per primera vegada una cançó en occità a l'informatiu Provence Actualités, de l'antena de l'ORTF Télé Marseille-Provence[33] i, a partir del 1970, també se'n van poder escoltar algunes a l'informatiu de Tolosa.[34] No seria fins l'època de FR3 quan la programació en occità arribaria a la televisió.
Basc Modifica
El 4 d'octubre del 1971, l'antena de l'ORTF Télé Bordeaux-Aquitaine emetia el primer programa en basc de la història de la televisió, 5 anys abans de l'emissió d'Euskalerria, el primer programa en euskera a TVE Tele Norte,[35][36] i 11 anys abans del naixement d'ETB. El programa era el magazín Herria, que es va mantindre en antena fins a l'any 1992.[37]
Bretó Modifica
A partir del 7 de gener del 1971, els dos canals de l'ORTF emeten el primer programa en bretó, Breiz O Veva, que estigué en antena fins a l'any 1982, ja amb FR3.[38]
Alsacià Modifica
L'antena de la RTF a Alsàcia, RTF Télévision Française Strasbourg va començar l'emissió de programes regionals l'any 1954[39][40]
Des de les primeres emissions es va poder escoltar l'alsacià a programes teatrals i de varietats musicals, presentats per Germain Muller, tot amb l'objectiu de reduir la influència de la televisió alemanya Deutsches Fernsehen, que tenia un 50% d'audiènce a Alsàcia, on encara es parlava majoritàriament la llengua auctòctona. La població alsaciana preferia informar-se amb els programes regionals alemanys que amb els programes de la RTF produïts a París.[41]
Els primers programes regulars en alsacià començaren el 1966. No seria fins a la dècada de 1980 quan els programes en alsacià s'intensificarien.[42]
Llengües criolles Modifica
L'any 1973, l'ORTF va començar l'emissió d'alguns programes en llengües criolles.[43]
Referències Modifica
- ↑ Loi n° 64-621 du 27 juin 1964 portant statut de l'Office de radiodiffusion-télévision française, Journal Officiel del 28 de juny de 1964
- ↑ Loi n° 74-696 du 7 août 1974 relative à la radiodiffusion et télévision française, Journal Officiel del 8 d'agost de 1974
- ↑ L'inauguration de la télévision couleur-Lumni
- ↑ Chronique, 1998, p. 402.
- ↑ ORTF - mire couleur-YouTube
- ↑ ORTF - présentation de programmes en couleur SECAM - 23/11/1966-YouTube
- ↑ La chaîne de télévision France 2-tvexpress.com
- ↑ ORTF 2-Télé Bretagne/Breiz - générique Bretagne Actualités - 1971-1975-YouTube
- ↑ Chronique, 1998, p. 98-100.
- ↑ Programme de télévision du début des années 50-free.fr
- ↑ 9 février 1949 : création de la Radio-télévision française-INA
- ↑ Histoire de la télévision-orange.fr
- ↑ RTF Télévision Française Strasbourg - mire antenne - 1954-1959-YouTube
- ↑ ORTF Strasbourg - générique Alsace Actualités - 1964-1975-YouTube
- ↑ ORTF Rhône-Alpes - générique antenne - 1964-1975-YouTube
- ↑ RTF Télé Lyon - générique Actualité Régionale - 1961-1964-YouTube
- ↑ RTF Lyon - générique Actualités Télévisées - 1959-1961-YouTube
- ↑ RTF Télé Toulouse-Pyrénées - émission expérimentale - février 1962-YouTube
- ↑ Les 30 ans de France 3 Sud en 1994 sur INA.fr
- ↑ 20,0 20,1 RTF Midi-Pyrénées-Aquitaine - Actualités Régionales - 06/12/1963-YouTube
- ↑ ORTF Lorraine - générique Lorraine Actualités - 1964-1975
- ↑ ORTF 2-Télé Bretagne/Breiz - générique Bretagne Actualités - 1971-1975-YouTube
- ↑ ORTF Télé Loire-Océan - générique - 1964-1975-YouTube
- ↑ ORTF Auvergne - mire antenne - 1964-1975-YouTube
- ↑ ORTF Hautvillers (Champagne-Ardenne) - générique ouverture d'antenne - 1965-1975-YouTube
- ↑ ORTF Bourgogne - Bourgogne Actualités générique - 1965-1975-YouTube
- ↑ RTF Radio Le Programme Parisien - indicatif+fermeture d'antenne - 1949-1957-Youtube
- ↑ RDF Toulouse-Pyrénées - indicatif/jingle - Radiodiffusion Française - 1945-1949-YouTube
- ↑ L'histoire de la télévision au Maroc, du rachat de Telma au virage de la digitalisation-yabiladi.com-02/08/2019
- ↑ 1952:Naissance de la télévision avec Télé-Bruxelles-RTBF
- ↑ 1956:La Belgique lance son premier journal télévisé-RTBF
- ↑ RTF Télé Toulouse-Pyrénées - générique Midi Pyrénées Magazine - 1962-1965-YouTube
- ↑ Gui Broglia canta Lafont-09/12/1965-INA
- ↑ Viure al Pais en chanson le 12 mai 2019-YouTube
- ↑ Tele-Norte dejó de ser en Bilbao una 'cajita de zapatos', pero se le está sometiendo a una 'muerte dulce'-El País-04/09/1983
- ↑ Primeros programas en gallego y vasco-cartadeajuste.blogspot.com
- ↑ Médias audiovisuels français et langues régionales minorisées contexte national et exemples aquitains - Jean-Jacques Cheval
- ↑ BREIZ O VEVA, premier miroir de la Bretagne bretonnante (1971-1982)-INA
- ↑ RTF Télé Strasbourg - mire antenne - 1954-1959-Youtube
- ↑ Les débuts de la télévision régionale en Alsace-08/05/2014-INA
- ↑ Les dialectes dans les médias: quelle image de l’Alsace véhiculent-ils dans les émissions de la télévision régionale?-Pascale Erhart-Pàgs. 74-84
- ↑ Les langues de la télévision régionale alsacienne
- ↑ Géraud Ambroisine: «Les médias ne mettent pas notre culture à l'antenne»-France-Antilles Martinique-03/12/2014
Bibliografia Modifica
- Christian Brochand, Histoire générale de la radio et de la télévision en France, vol.2 (1944/1974), La Documentation française, 1994
- Jérôme Bourdon, Histoire de la télévision sous de Gaulle, París, Anthropos, 1990
- Évelyne Cohen - Marie-François Lévy (dir.), La télévision des Trente Glorieuses, CNRS Éditions, 2007
- Monique Dagnaud, L'Etat et les médias, fin de partie, París, Odile Jacob, 2000
- Jean-Noël Jeanneney (dir.), L'Écho du siècle, dictionnaire historique de la radio et de la télévision en France, París, Hachette Littératures, 1999
- Max Leclerc, La République du Mépris, 1975. El febrer de 2010, les Editions du Masque d'Or reediten aquest llibre amb el títol: La République du Mépris o Le Cimetière des Crabes, per Max-Firmin Leclerc.
- Marie-Françoise Lévy (dir.), La télévision dans la République, Les années 50, París, Complexe, 1999
- Raymond Marcillac, Les dessous de la radio et de la télévision, París, Jacques Grancher, 1994
- Jean-Louis Missika - Dominique Wolton (dir.), La folle du Logis, la télévision dans les sociétés démocratiques, París, Gallimard, 1983
- Jacques Mousseau - Christian Brochand (dir.), L'Histoire de la télévision française, París, Nathan, 1982
- Édouard Sablier, La Télé du Général par un gaulliste non alimentaire, París, Editions du Rocher, 2000
- Aude Vassallo, La télévision sous de Gaulle. Le contrôle gouvernemental de l'information. 1958/1969, INA-De Boeck, 2005