O Estado de S. Paulo

O Estado de S. Paulo, popularment conegut com Estadão, és un diari brasiler editat a la ciutat de São Paulo des de 1875; el de major tiratge al país.[a]

Infotaula de publicacions periòdiquesO Estado de S. Paulo

Modifica el valor a Wikidata
Tipusdiari, periòdic i premsa de referència Modifica el valor a Wikidata
Fitxa
Llenguaportuguès Modifica el valor a Wikidata
Data d'inici4 gener 1875 Modifica el valor a Wikidata
Lloc de publicacióSão Paulo Modifica el valor a Wikidata
EstatBrasil Modifica el valor a Wikidata
Dades i xifres
Format de periòdicgran format Modifica el valor a Wikidata
Format de distribuciópòdcast d'àudio Modifica el valor a Wikidata
Ideologiarepublicanisme i liberalisme econòmic Modifica el valor a Wikidata
Identificadors
ISSN1516-2931 Modifica el valor a Wikidata

Lloc webestadao.com.br Modifica el valor a Wikidata
Facebook: estadao Twitter (X): estadao Instagram: estadao Modifica el valor a Wikidata

Va ser fundat el 4 de gener de 1875, per un grup de 16 persones afins al moviment republicà. En aquella primera etapa, el diari es deia A Província de São Paulo i va ser el pioner en la venda ambulant de premsa al país, motiu pel qual va ser motiu d'escarni per la competència (Correio Paulistano, O Ipiranga i Diário de S. Paulo). Aquest model de negoci va ser posat en marxa per l'immigrant francès Bernard Gregoire, qui sortia al carrer muntat a cavall, amb un barret blanc i tocant una trompeta per atreure l'atenció del públic. Dècades més tard, una icona de Gregoire a cavall es convertiria en el logotip del diari.[2][3]

Reportatge sobre la inauguració del Theatro Municipal de São Paulo, 12/09/1911

Ja a finals del segle xix, l'Estadão ja era el diari més gran de São Paulo, superant amb escreix el Correio Paulistano. L'any 1902, Júlio de Mesquita, director del diari des de 1891, va fer-se amb la totalitat de les participacions. Des de llavors, el rotatiu roman en mans de la família Mesquita.[4][5]

Poc després de la fi de la Segona Guerra Mundial, O Estado va experimentar un enorme progrés, amb l'augment de la circulació i del seu prestigi nacional. L'administració de les parts interessades va demostrar ser econòmicament eficient i la revista va gaudir d'una situació financera excel·lent.[6]

Seu central del diari.

El diari, com tots els mitjans impressos globalment, pateix des de la dècada de 2010 una caiguda accelerada del nombre de lectors.[7][8] Si l'any 2011 el seu tiratge superava les 250.000 unitats, deu anys després amb prou feines passava dels 70.000.[9][1]

  1. Excloent-hi el tabloide Super Notícia.[1]

Referències

modifica
  1. 1,0 1,1 Yahya, Hanna. «Jornais em 2021: impresso cai 13%; digital sobe 6%» (en portuguès brasiler). Portal 360, 01-02-2022. Arxivat de l'original el 2022-05-14. [Consulta: 7 juny 2022].
  2. «Quem é o cavaleiro símbolo do Estadão? Conheça a história da nossa logomarca» (en portuguès brasiler). Acervo. O Estado de São Paulo, 02-09-2020. Arxivat de l'original el 2024-05-20. [Consulta: 7 juny 2022].
  3. «História do grupo Estado nos anos 1870» (en portuguès brasiler). Acervo. O Estado de São Paulo. Arxivat de l'original el 2022-06-07. [Consulta: 7 juny 2022].
  4. «Defensor da liberdade de imprensa e inovador do jornalismo brasileiro» (en portuguès brasiler). O Globo, 21-05-2013. Arxivat de l'original el 2022-06-07. [Consulta: 7 juny 2022].
  5. «Memória / Julio Mesquita» (en portuguès brasiler), 21-08-2002. Arxivat de l'original el 2024-05-20. [Consulta: 7 juny 2022].
  6. Mayrink, José Maria. «Censura e democracia: o caso Estadão». A: Liberdade de expressão, direito à informação nas sociedade latino-americanas (en portuguès). São Paulo: Fundação Memorial da América Latina, 2010, p. 116-123. ISBN 978-85-85373-94-8.  Arxivat 2024-05-20 a Wayback Machine.
  7. «Tiragem impressa dos maiores jornais perde 520 mil exemplares em 3 anos» (en portuguès brasiler). Portal 360, 31-01-2018. Arxivat de l'original el 2022-06-07. [Consulta: 7 juny 2022].
  8. Suenzo, Facundo; Boczkowski, Pablo J.; Mitchelstein, Eugenia; Suenzo, Facundo; Boczkowski, Pablo J. «La crisis de la prensa escrita: Una revisión bibliográfica para repensarla desde Latinoamérica». Cuadernos.info, 47, 2020-12, pàg. 1–25. Arxivat de l'original el 2024-05-20. DOI: 10.7764/cdi.47.1867. ISSN: 0719-367X [Consulta: 7 juny 2022].
  9. «Jornais crescem no quadrimestre; maiores caem» (en portuguès brasiler). Meio & Mensagem, 30-05-2012. Arxivat de l'original el 2024-05-20. [Consulta: 7 juny 2022].