Obús (projectil)

Un obús és un projectil per peces d'artilleria, que, a diferència de la bala sòlida, conté un explosiu o un altre contingut.

Obusos d'un canó de carro de combat T-72.

Tots els projectils explosius per armes d'artilleria van ser anomenats inicialment granades. Aquest nom provenia de la fruita magrana, ja que la pólvora que contenia el projectil era granulada i l'aspecte era semblant al fruit. En català, com en altres llengües europees es pot utilitzar granada com a sinònim d'obús o projectil d'artilleria.

També existeixen alguns obusos sòlids com els perforadors de blindatge, o els traçadors o de senyalització. Els obusos solen ser projectils de gran calibre disparats per peces d'artilleria, vehicles de combat blindats (incloent-hi carros de combat), i vaixells de guerra. Normalment tenen forma d'un cilindre coronat amb una forma d'arc ogival que li dona un millor rendiment aerodinàmic, i possiblement amb una base més prima, però alguns tipus especials són molt diferents.

Tipus

Projectil AP Mk XXII BNT britànic d'uncanó naval BL Mk I de 15 polzades.

• Alt explosiu (HE) .
  • Obús mina . És una forma particular de l'obús HE desenvolupat per ser usat en armes de menor calibre com són els canons automàtics des de calibre 20 mm a 30 mm.
• Perforador de blindatge (AP) .
• Perforador de blindatge amb sabot d'un sol ús (APDS) .
• Perforador de blindatge estabilitzat per aletes amb sabot d'un sol ús (APFSDS) .
• Alt explosiu antitancs (HEAT) .
• Obús amb sabot sol ús (DSS) . El mateix principi dels APDS però aplicat als obusos d'alt explosiu.
• Cap de xoc d'alt explosiu (HESH) o alt explosiu plàstic (HEP).
• Munició de prova . S'empren per comprovar el funcionament de l'arma que els dispara.
• Obusos de metralla .
• Obusos de dispersió . Igual que les bombes de dispersió, un obús d'artilleria pot utilitzar per escampar submunicions més petites, incloent-hi magranes antipersona, mines terrestres i municions per atacar per sobre als tancs. Generalment són més letals contra blindats i infanteria que els obusos d'alt explosiu simples, ja que les múltiples municions creen una zona d'impacte major i incrementen les possibilitat d'aconseguir un impacte directe. No obstant això, l'ús d'aquest armament va demostrar que les submunicions tenen un elevada taxa de mal funcionament, incloent-hi les que disposen de mecanismes d'autodestrucció, i suposen un perill després de la guerra. Els països que van signar el Tractat d'Ottawa han renunciat a l'ús de municions de dispersió de tota classe que continguin més de deu submunicions.
• Químics . Els obusos químics contenen una petita càrrega explosiva per esclatar la carcassa i una quantitat més gran d'agents químics com un gas verinós. Els països que van signar la Convenció sobre Armes Químiques han renunciat a aquest tipus d'armament.
• Obusos no letals .
  • Fum .
  • Il·luminació .
  • Transport . Alliberen el seu contingut en un temps programat. Se solen utilitzar per llançar fullets de propaganda.
  • Focs artificials . En Estats Units aquests projectils comercials no poden excedir les 1,75 polzadas de diàmetre.

Vegeu també

• Munició
• Canó obús
• Ogiva (arma)

Referències

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Obús