Obertura (escacs)

Una obertura d'escacs és el conjunt de moviments amb què comença una partida del joc dels escacs. Les seqüències estàndard de jugades inicials són anomenades obertures quan són jugades per les blanques, o bé defenses, quan són jugades per les negres. Hi ha unes quantes dotzenes d'obertures diferents, amb centenars o milers de variants i subvariants. The Oxford Companion to Chess llista 1.327 variants d'obertura amb un nom concret.[1] Les obertures tenen una gran varietat, i van des de les tranquil·les representants del joc posicional (per exemple, l'obertura Réti, l'obertura catalana, o algunes línies del gambet de dama refusat) fins a les salvatges de joc tàctic (per exemple, el gambet Letó o la defensa dels dos cavalls, en particular la Variant Traxler). A més de referir-se a seqüències específiques de jugades, l'obertura és, en general, la primera fase d'una partida d'escacs; les altres fases són el mig joc i el final.

abcdefgh
8
Chessboard480.svg
a8 negres torre
b8 negres cavall
c8 negres alfil
d8 negres dama
e8 negres rei
f8 negres alfil
g8 negres cavall
h8 negres torre
a7 negres peó
b7 negres peó
c7 negres peó
d7 negres peó
e7 negres peó
f7 negres peó
g7 negres peó
h7 negres peó
a2 blanques peó
b2 blanques peó
c2 blanques peó
d2 blanques peó
e2 blanques peó
f2 blanques peó
g2 blanques peó
h2 blanques peó
a1 blanques torre
b1 blanques cavall
c1 blanques alfil
d1 blanques dama
e1 blanques rei
f1 blanques alfil
g1 blanques cavall
h1 blanques torre
8
77
66
55
44
33
22
11
abcdefgh
Posició inicial en un tauler d'escacs

Una seqüència de moviments que es consideri estàndard (sovint catalogada en alguna publicació de referència com ara l'Enciclopèdia d'Obertures d'Escacs) és anomenada com "les jugades de llibre", o "del llibre", o "teòriques". Els llibres de referència sovint mostren aquestes seqüències de jugades en notació algebraica, arbres de variants, o bé taules. Quan la partida comença a desviar-se de la teoria d'obertures coneguda, hom diu que els jugadors són "fora del llibre". En moltes línies d'obertura, les jugades considerades millors per ambdós bàndols han estat estudiades per vint, vint-i-cinc, o més jugades. Algunes anàlisis arriben fins a trenta o trenta-cinc jugades, com a les clàssiques Defensa índia de rei, la Sveshnikov, o la Najdorf, variants (les dues darreres) de la defensa siciliana.[2] Els jugadors professionals dediquen anys a l'estudi de les obertures, i ho continuen fent durant les seves carreres, atès que la teoria d'obertures progressa i es modifica contínuament.

Una nova seqüència de jugades a l'obertura és coneguda com a una "Novetat teòrica" (o, simplement, "Novetat". Una novetat mantinguda en secret fins que és usada en una partida de competició es coneix com a "variant preparada", una arma molt poderosa sobretot en l'alta competició.[3]

ClassificacióModifica

La classificació clàssica d'obertures estableix entre quatre i sis grans grups:

  • Obertures obertes: S'inicien amb els moviments 1.e4 e5.
  • Obertures semiobertes: Després d'iniciar-se amb 1.e4 les negres fan una jugada que no és 1...e5.
  • Obertures tancades: S'inicien amb els moviments 1.d4 d5.
  • Obertures semitancades: Després d'iniciar-se amb 1.d4 les negres fan una jugada que no és 1...d5. En molts manuals són considerades tancades.
  • Obertures irregulars: Les que no s'inclouen en les categories anteriors. Acostumen a considerar-se extravagants o poc profitoses per les blanques.
  • Obertures de flanc: En alguns manuals discriminen aquestes obertures del grup d'irregulars. Són plantejaments en què les blanques inicien movent un peó diferent de 1.e4 o de 1.d4, o alguns moviments de cavall: avançar els peons de b i g una casella; els de b, c o f, dues o moure el cavall 1.Cf3. La intenció és atacar el joc central, més que ocupar-lo.

La Defensa índia (1.d4 Cf6) és el sistema més important[4] del joc semitancat, i acostuma a tractar-se de forma separada.

ReferènciesModifica

  1. Hooper, David; Whyld, Kenneth. The Oxford Companion to Chess. 2. Oxford University Press, 1992, p. 461–480. ISBN 0-19-280049-3. 
  2. Garri Kaspàrov, Modern Chess 1a part, p. 353
  3. Fine, R.. The Worlds Great Chess Games. Andre Deutsch, 1952. 
  4. Chess Opening Essentials 3, p. 38, ISBN 978-90-5691-308-3

BibliografiaModifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Obertura