Obertura anglesa

L'obertura anglesa és una obertura d'escacs altament transposicional classificada com a obertura de flanc, que es caracteritza per la primera jugada blanca 1. c4.

Obertura anglesa
abcdefgh
8
Chessboard480.svg
a8 negres torre
b8 negres cavall
c8 negres alfil
d8 negres dama
e8 negres rei
f8 negres alfil
g8 negres cavall
h8 negres torre
a7 negres peó
b7 negres peó
c7 negres peó
d7 negres peó
e7 negres peó
f7 negres peó
g7 negres peó
h7 negres peó
c4 blanques peó
a2 blanques peó
b2 blanques peó
d2 blanques peó
e2 blanques peó
f2 blanques peó
g2 blanques peó
h2 blanques peó
a1 blanques torre
b1 blanques cavall
c1 blanques alfil
d1 blanques dama
e1 blanques rei
f1 blanques alfil
g1 blanques cavall
h1 blanques torre
8
77
66
55
44
33
22
11
abcdefgh
Moviments1.c4
ECOA10–A39
NaixementStauntonSaint-Amant, match, 1843
Origen del nomHoward Staunton, escaquista anglès i Campió del món (no oficial)
ClassificacióObertura de flanc
Chessgames.comFitxa


Aquest article empra la notació algebraica per descriure moviments d'escacs.

IntroduccióModifica

Es tracta d'una obertura de flanc, i és la quarta manera més popular d'iniciar una partida[1][2] i, d'acord a divereses bases de dades, està entre la segona[1] i la quarta més exitoses[3] d'entre la vint possibles primeres jugades de les blanques. El blanc comença la lluita pel centre lluitant per la casella d5 des del flanc, a l'estil, hipermodern. Tot i que moltes línies de l'anglesa tenen un caràcter diferenciat, l'obertura és usada sovint com a eina per transposar a altres obertures, de la mateixa manera que 1.Cf3 – per evitar algunes de les més freqüents defenses contra 1.d4 com ara la Nimzoíndia o la Grünfeld, i és considerada fiable i flexible.

El nom deriva del (no oficial) Campió del món anglès Howard Staunton, qui la va jugar durant el seu matx de 1843 contra Saint-Amant, i al torneig de Londres 1851, el primer torneig internacional de la història.[4] No va tenir èxit entre els contemporanis de Staunton, i només va començar a posar-se de moda en el segle xx.[4] Actualment és reconeguda com una obertura sòlida que pot emprar-se tant per assolir posicions clàssiques com hipermodernes. Mikhaïl Botvínnik, Tigran Petrossian, Anatoli Kàrpov, i Garri Kaspàrov van tots ells fer servir aquesta obertura durant els seus matxs pel campionat del món. Bobby Fischer va crear un gran enrenou quan va canviar l'1.e4 que havia emprat fins llavors de manera pràcticament universal, per 1.c4, fent-la servir contra Lev Polugaievski i Oscar Panno a l'Interzonal de Palma de 1970 i durant el seu matx pel campionat del món de 1972 contra Borís Spasski.

Codis ECOModifica

L'Encyclopaedia of Chess Openings classifica l'anglesa sota els codis A10 a A39:

  • A10 1.c4
  • A11 1.c4 c6
  • A12 1.c4 c6 2.Cf3 d5 3.b3
  • A13 1.c4 e6
  • A14 1.c4 e6 2.Cf3 d5 3.g3 Cf6 4.Ag2 Ae7 5.0-0
  • A15 1.c4 Cf6
  • A16 1.c4 Cf6 2.Cc3
  • A17 1.c4 Cf6 2.Cc3 e6
  • A18 1.c4 Cf6 2.Cc3 e6 3.e4 (variant Mikenas-Carls)
  • A19 1.c4 Cf6 2.Cc3 e6 3.e4 c5
  • A20 1.c4 e5
  • A21 1.c4 e5 2.Cc3
  • A22 1.c4 e5 2.Cc3 Cf6
  • A23 1.c4 e5 2.Cc3 Cf6 3.g3 c6 (sistema Bremen, variant Keres)
  • A24 1.c4 e5 2.Cc3 Cf6 3.g3 g6 (sistema Bremen amb ...g6)
  • A25 1.c4 e5 2.Cc3 Cc6
  • A26 1.c4 e5 2.Cc3 Cc6 3.g3 g6 4.Ag2 Ag7 5.d3 d6
  • A27 1.c4 e5 2.Cc3 Cc6 3.Cf3 (sistema dels tres cavalls)
  • A28 1.c4 e5 2.Cc3 Cc6 3.Cf3 Cf6
  • A29 1.c4 e5 2.Cc3 Cc6 3.Cf3 Cf6 4. g3 (quatre cavalls, fianquet de rei)
  • A30 1.c4 c5 (variant simètrica)
  • A31 1.c4 c5 2.Cf3 Cf6 3.d4 (simètrica, formació Benoni)
  • A32 1.c4 c5 2.Cf3 Cf6 3.d4 cxd4 4.Cxd4 e6
  • A33 1.c4 c5 2.Cf3 Cf6 3.d4 cxd4 4.Cxd4 e6 5.Cc3 Cc6
  • A34 1.c4 c5 2.Cc3
  • A35 1.c4 c5 2.Cc3 Cc6
  • A36 1.c4 c5 2.Cc3 Cc6 3.g3
  • A37 1.c4 c5 2.Cc3 Cc6 3.g3 g6 4.Ag2 Ag7 5.Cf3
  • A38 1.c4 c5 2.Cc3 Cc6 3.g3 g6 4.Ag2 Ag7 5.Cf3 Cf6
  • A39 1.c4 c5 2.Cc3 Cc6 3.g3 g6 4.Ag2 Ag7 5.Cf3 Cf6 6.0-0 0-0 7.d4

ReferènciesModifica

  1. 1,0 1,1 Meyer-Kahlen, Stefan. «Estadístiques a la Shredder opening database» (en anglès). [Consulta: 19 gener 2008].
  2. «Chess Opening Explorer» (en anglès). Chessgames.com. [Consulta: 19 gener 2008].
  3. «Chess Openings Database statistics». [Consulta: 16 agost 2009].
  4. 4,0 4,1 De Firmian, Nick. Modern Chess Openings: MCO-15. Nova York: David McKay Co., 2008, p. 675. ISBN 978-0-8129-3682-7. 

BibliografiaModifica

Enllaços externsModifica