Observatori Fabra

observatori astronòmic i meteorològic a Barcelona

L'Observatori Fabra és un observatori astronòmic de Barcelona, situat sobre un contrafort del Tibidabo encarat cap al sud, a 411 m d'altitud. Propietat de la Reial Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona, és el quart més antic del món que segueix en funcionament,[1] i el 4 de març de 2014 va ser declarat bé cultural d'interès nacional.[2]

Infotaula edifici
Infotaula edifici
Observatori Fabra
Imatge
L'Observatori Fabra vist des del Tibidabo, amb la ciutat al fons.
EpònimCamil Fabra i Fontanills Modifica el valor a Wikidata
Dades
TipusObservatori astronòmic i telescopi doble Modifica el valor a Wikidata
ArquitecteJosep Domènech i Estapà Modifica el valor a Wikidata
Obertura7 abril 1904 Modifica el valor a Wikidata
Cronologia
1902 – 1904construcció Modifica el valor a Wikidata
Característiques
Estil arquitectònicmodernisme Modifica el valor a Wikidata
Altitud415 m Modifica el valor a Wikidata
Localització geogràfica
Entitat territorial administrativaVallvidrera, el Tibidabo i les Planes (Barcelonès) Modifica el valor a Wikidata
LocalitzacióCamí de l'Observatori Modifica el valor a Wikidata
Map
 41° 25′ 06″ N, 2° 07′ 27″ E / 41.4183°N,2.1242°E / 41.4183; 2.1242
Bé cultural d'interès nacional
Tipusmonument històric
Data4 març 2014
Codi BCIN4273-MH-EN Modifica el valor a Wikidata
Id. IPAC40478 Modifica el valor a Wikidata
Id. Barcelona2485 Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Propietat deReial Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Codi MPC006 Modifica el valor a Wikidata
Lloc webobservatorifabra.cat Modifica el valor a Wikidata

Descripció

modifica
 
L'Observatori Fabra el 1907

Consta d'un cos de planta octogonal en un extrem i una torre de planta rectangular en l'altre que, per un sortint muntat sobre cartel·les, es transforma en cruciforme; entre ambdues parts hi ha un cos allargassat, cobert a dues vessants, que els enllaça. El cos octogonal és coronat per una cúpula giratòria de planxa de ferro que conté el telescopi i que a la part baixa té, a manera de façana, un atri d'accés, amb dues columnes neoegípcies i un frontó atípic, dintre la línia de l'eclecticisme. La torre acaba amb una terrassa i un cos més alt amb una torrella o coronament metàl·lic. L'edifici s'adscriu a una ordenació general eclèctica premodernista, encara que el pòrtic i la cúpula corresponen a una traça clàssica.[1]

Ha esdevingut una fita irreemplaçable del paisatge urbà de la ciutat a la serralada de Collserola, i al mateix temps són especialment remarcables els seus valors científics, històrics, artístics i culturals en el context de la història científica de Catalunya.[1]

Història

modifica
 
Sala modernista de l'Observatori
 
Cúpula de l'Observatori

El 1894, la Reial Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona va finalitzar la nova seu de la Rambla, al capdamunt de la qual s'instal·laren dos observatoris astronòmic dissenyats per Joaquim Lànderer; nogensmenys, aviat es va veure que aquests eren obsolets.[cal citació] El 1895, la RACAB va presentar a la Diputació de Barcelona un projecte elaborat pels doctors Josep Domènech i Estapà i Eduard Fontserè per a construir un observatori al Tibidabo, però no es va poder dur a termre per manca de capital i de terrenys. L'impuls definitiu arribà el 1901, quan el marquès d'Alella, Camil Fabra i Fontanills, deixà com a llegat 250.000 pessetes a la RACAB, que es van destinar, juntament amb una generosa aportació de la Diputació i de l'Ajuntament, a la construcció de l'observatori a l'emplaçament actual.[1]

Les obres començaren el 1902, i a la mort de Camil Fabra, els seus fills Ferran i Romà Fabra i Puig seguiren finançant la construcció.[cal citació] L'Observatori fou inaugurat el 7 d'abril del 1904, amb la presència del rei Alfons XIIIi el president del Govern Antoni Maura, essent el primer director l'astrònom Josep Comas i Solà.[1] Primerament s'anomenà Observatori del Tibidabo, però aviat es canvià el nom pel d'Observatori Fabra.[cal citació]

Inicialment s'organitzà en dues seccions: l'Astronòmica i la Meteorològica i Sísmica. Comas i Solà fou nomenat director de la Secció Astronòmica i també interinament director de la Meteorològica i Sísmica, fins que el 1912 se'n feu càrrec Eduard Fontserè.[cal citació] Fins a la Guerra Civil, l'observatori (que durant la Segona República Espanyola quedà integrat al Servei d'Astronomia de Catalunya, del qual Comas i Solà en fou director) gaudí del període de més rellevància científica, iniciant l'estudi sistemàtic de la sismologia catalana i pirinenca.[cal citació] En l'aspecte meteorològic, començà les observacions diàries l'octubre del 1913, en una sèrie ininterrompuda fins a l'actualitat (fins al 1981 es feia una observació diària a les 8 del matí, el 1982 es passà a 3 i finalment a 4).[cal citació] Pel que fa a l'astronomia, s'hi realitzaren importants observacions, entre les quals cal destacar els estudis de Mart, el descobriment d'11 planetes menors i d'un cometa (el 32P/Comas Solá) i l'estudi d'estrelles dobles i variables.[cal citació]

Després de la mort de Comas i Solà el 1937, la direcció de l'observatori passà a Isidre Pòlit i posteriorment a Joaquim Febrer i Carbó.[cal citació] A partir dels anys 1940, l'activitat científica es veié reduïda, en part per la manca de pressupost i de condicions adients i en part per l'evolució de l'observació astronòmica, que deixà obsolets els instruments per a la recerca de primer nivell.[cal citació] Actualment centra la seva activitat de recerca astronòmica en l'observació d'estels dobles i en la participació en programes internacionals centrats en l'estudi i seguiment d'asteroides i cometes (coordinats pel Minor Planet Center i per l'Observatori de Pulkovo).[cal citació] A més, en els darrers anys ha recuperat el paper de centre divulgador de l'astronomia, amb visites i xerrades, aprofitant el doble vessant de centre astronòmic en actiu i museu d'història de l'astronomia.[cal citació]

El seu actual director és Jordi Núñez de Murga, catedràtic del Departament d'Astronomia i Meteorologia de la Universitat de Barcelona i acadèmic numerari de la RACAB.[3]

Instrumentació[cal citació]

modifica
 
Telescopi refractor Mailhat de 38 cm de diàmetre (1904)

Instruments astronòmics:

Instruments sísmics:

  • Microsismògraf Vicentini (1906). Segueix en funcionament.
  • Microsismògraf Mainka (1914). Segueix en funcionament.
  • Sismoscopi Agamennone, per al registre de components horitzontal i vertical (1906). Es va desmantellar el 1909.
  • Sismometrògrafs Agamennone i Cancani (1906), per registrar la component horitzontal. Es van desmantellar el 1910, però l'Agamennone s'ha restaurat recentment.
  • 3 sismògrafs electromagnètics Hiller-Stuttgart (1966).

Vegeu també

modifica

Referències

modifica
  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 «Observatori Fabra». Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. Direcció General del Patrimoni Cultural.
  2. «El Govern declara bé cultural d'interès nacional diferents conjunts arquitectònics». Comunicació del Govern. Generalitat de Catalunya, 04-03-2014.
  3. «El catedràtic Jorge Núñez de Murga dona nom a lʼúltim asteroide descobert a l'Observatori Fabra». Universitat de Barcelona, 30-06-2017.

Enllaços externs

modifica