Obsessió (pel·lícula de 1943)

pel·lícula de 1943 dirigida per Luchino Visconti

Obsessió (en italià original, Ossessione) és un llargmetratge italià de 1943, dirigit per Luchino Visconti. És considerat com el primer film del moviment cinematogràfic “neorealisme italià”. Està basat en el cèlebre llibre El carter sempre truca dues vegades, de James M. Cain. Ha estat doblada al català.[1]

Infotaula de pel·lículaObsessió
Ossessione Modifica el valor a Wikidata
Ossessione2.jpg
Modifica el valor a Wikidata
Fitxa
DireccióLuchino Visconti Modifica el valor a Wikidata
Protagonistes
GuióLuchino Visconti, Mario Alicata, Giuseppe De Santis, Gianni Puccini, Alberto Moravia i Antonio Pietrangeli Modifica el valor a Wikidata
MúsicaGiuseppe Rosati (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
FotografiaAldo Tonti Modifica el valor a Wikidata
MuntatgeMario Serandrei Modifica el valor a Wikidata
VestuariMaria De Matteis Modifica el valor a Wikidata
DistribuïdorNetflix Modifica el valor a Wikidata
Dades i xifres
País d'origenItàlia Modifica el valor a Wikidata
Estrena1943 Modifica el valor a Wikidata
Durada140 min Modifica el valor a Wikidata
Idioma originalitalià Modifica el valor a Wikidata
Coloren blanc i negre Modifica el valor a Wikidata
Descripció
Basat enEl carter sempre truca dues vegades Modifica el valor a Wikidata
Gènerecinema de ficció criminal, drama, cinema negre i pel·lícula basada en una novel·la Modifica el valor a Wikidata
Lloc de la narracióItàlia Modifica el valor a Wikidata

IMDB: tt0035160 Filmaffinity: 774322 Allocine: 717 Rottentomatoes: m/ossessione Allmovie: v36698 TCM: 85897 Modifica el valor a Wikidata

El famós crític cinematogràfic de The New York Times, Vincent Canby, va dir el següent respecte a aquesta pel·lícula: "Comparar la Ossessione de Visconti amb la de Tay Garnett és com comparar una producció de La traviata amb un anunci televisiu de Mc Donald's".[2]

ArgumentModifica

 
Girotti i Calamai són els actors principals del film.

Giovanna (Clara Calamai) és una bella dona casada amb l'amo d'un restaurant, Giuseppe (Juan de Landa). La seva vida canviarà quan conegui a Gino (Massimo Girotti), un rodamón que irromp en el matrimoni per a convertir-se en el seu amant. En el remolí de la luxúria, tots dos es posen d'acord per a assassinar a l'espòs de Giovanna i trobar així, finalment, la felicitat. No obstant això, el remordiment -entre altres coses- ha d'acabar amb el futur de la parella. El rodamón es trobarà amb el rigor de la llei en ser condemnat per un homicidi accidental després d'haver estat declarat innocent en un cas d'assassinat real.

RepartimentModifica

  • Clara Calamai - Giovanna Bragana
  • Massimo Girotti - Gino Costa
  • Juan da Landa - Giuseppe Bragana, marit de Giovanna
  • Dhia Cristiani - Anita, una prostituta
  • Elio Marcuzzo - l'espanyol, un artista del carrer
  • Vittorio Duse - Agent de policia
  • Michele Riccardini - Don Remigio
  • Michele Sakara - el nen (sense acreditar)

ContextModifica

Durant aquesta època Itàlia es trobava regida pel règim feixista que tenia a Benito Mussolini com a cap d'aquest govern. El règim portava una ideologia clara sobre com havia de ser el poble italià pel que moltes decisions són en concepte d'aquesta clara ideologia. Visconti es decideix a fer aquesta versió de cinema que denomina antropomòrfic perquè és un cinema d'homes vius, no de ninots. Durant el govern feixista es va trobar amb problemes a l'hora de pre-produir el film. El seu pla original consistia a adaptar una història de Giovanni Verga, un canvi de nom escriptor realista italià, però automàticament va ser rebutjada per les autoritats. La raó radicava en el fet que el tema girava entorn d'un grup de bandits. Va ser allí quan descobreix una traducció francesa de l'obra de Cain la qual li havia estat donada pel director Jean Renoir durant la seva col·laboració a França. Quan Ossessione va ser completada i estrenada en 1943, estava lluny de l'innocent misteri d'assassinat que les autoritats esperaven, la qual cosa va provocar reaccions negatives per part de les autoritats feixistes i eclesiàstiques.

ControvèrsiaModifica

Després de l'estrena, la pel·lícula va generar molta controvèrsia, sobretot en la dreta italiana. Vittorio Mussolini la va qualificar com a antiitaliana, per la qual cosa la pel·lícula va ser segrestada, censurada en diverses sales del país i fins i tot exhibida parcial o passatgerament. La controvèrsia sobre el tema va arribar als estrats més alts del govern feixista, fins al punt que va atreure l'atenció de Benito Mussolini, que es va interessar per la pel·lícula (probablement a causa de l'escandalitzat que es trobava el seu fill) i va demanar que se la hi projectessin. Finalment, va prendre la decisió de permetre la seva exhibició, encara que aquesta, posteriorment, va ser molt restringida.

LlegatModifica

La pel·lícula és considerada, juntament amb I bambini ci guardano i 4 passi fra le nuvole, la pel·lícula que marca el naixement de neorealisme del cinema italià per l'ambientació i per la força expressiva i la carnalitat de les passionals escenes entre Girotti i Calamai, que trencava amb la tradició cal·ligràfica del cinema italià durant el feixisme. Luchino Visconti en una entrevista el 1962 al setmanal L'Europeo va dir: "Amb Ossessione, fa vint anys, parlàvem per primera vegada del neorealisme.".[3]

El paper principal es va assignar inicialment a Anna Magnani, però l'actriu va haver de renunciar a causa de l'embaràs. Ossessione es va incloure a la llista de 100 film italiani da salvare, que es va crear amb l'objectiu d'informar de "100 pel·lícules que van canviar la memòria col·lectiva del país entre 1942 i 1978."[4]

ReferènciesModifica

  1. Obsessió a esadir.cat
  2. Screen: ‘Ossessione’ by Visconti, New York times, 4 de juny de 1977
  3. (L'Europeo, anno XVIII - n° 34 - 28 agosto 1962)
  4. Rete degli Spettatori

BibliografiaModifica

  • Gubern, Román (1989). Historia del Cine, 1998, Barcelona, España. Editorial Lumen. ISBN 84-264-1179-7
  • Lacolla, Enrique (2003). El cine en su época: Aporte sobre una historia política del filme, Argentina. Ediciones del Corredor Austral, Ferreyra Editor. ISBN 987-1110-08-1

Enllaços externsModifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Obsessió