Obstetrícia i ginecologia

especialitat mèdica

L’obstetrícia i ginecologia és una especialitat mèdica que engloba dues subespecialitats. L'obstetrícia inclou l'embaràs, el part i el postpart, mentre que la ginecologia cobreix la salut del sistema reproductor femení; vagina, úter, ovaris i pits.

Les maniobres de Leopold són una pràctica de l'obstetrícia per identificar possibles complicacions del part i la conveniència o no de practicar una cesària.

La definició d'aquesta especialitat s'ha anat ampliant. És "l'estudi de la fisiologia de la reproducció de la dona, les seves alteracions patològiques, i la clínica (diagnòstic i tractament d'aquestes)" segons la definició acadèmica del de la comissió espanyola d'aquesta especialitat del 1979.[1] El mateix organisme, uns anys després, el 1986, indicava que és "una especialitat de contingut ampli i variat que comprèn: Els fenòmens fisiològics i patològics de la reproducció humana. La fisiologia de la gestació, part i postpart, així com les seves desviacions patològiques. La fisiologia i patologia inherents als òrgans que constitueixen el tracte genital femení, incloent-hi la mama. Els aspectes preventius, psíquics i socials que necessàriament es relacionen amb els apartats anteriors".[1]

Històricament, l'especialitat s'ha desenvolupat especialment a partir de la segona meitat del segle xx. A la dècada del 1940 la mortalitat perinatal s'elevava fins al 60% entre els acabats de néixer, en les estadístiques dels grans hospitals europeus, i la mortalitat maternal entre la gestació i el postpart era habitual.[1]

Entre els professionals més destacats d'aquesta especialitat hi ha hagut Roberto Caldeyro Barcia, fundador de l'Escola de Montevideo; Erich Saling, que va estudiar l'equilibri àcid-base i els estats hipòxits fetals; Ian Donald, introductor dels ultrasons; Gerhard Domagk i Alexander Fleming que van contribuir a reduir la morbimortalitat maternofetal amb quimioteràpia i antibiòtics; Douglas Charles Aitchison Bevis i Thomas Orville Menees que van introduir l'amniocentesis; i l'Escola de Manchester pels avenços en l'analgèsia epidural.[1]

Referències modifica

  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 Luis Cabero Roura. Obstetricia y medicina materno-fetal. Ed. Médica Panamericana, 2007, p. 27–. ISBN 978-84-9835-041-8.