Constel·lació de l'Au del Paradís
L'Au del Paradís (Apus) és una constel·lació de l'hemisferi sud.[2] És una constel·lació petita en una zona del cel d'uns 60 º d'amplitud, i forma un angle sòlid de 206,327 graus quadrats, situada al sud de la Via Làctia, i de l'equador celeste, circumpolar, visible des de l'hemisferi sud i des de l'hemisferi nord. Ocupa el lloc 67è per extensió entre les 88 constel·lacions modernes. El seu nom li va ser donat per Pieter Dirksz Keyser i Fredick de Houtman entre els anys 1595 i 1597, i també va ser anomenada així per Johann Bayer, a Uranometria. Afronta al sud amb Octans, al nord amb Circinus, Triangulum Australe, i Ara; a l'oest amb Musca, i Chamaeleon; a l'est amb Pavo. Entre d'altres hi ha el cúmul globular NGC 6101, de magnitud 9,3.
 Constel·lació de l'Au del Paradís .svg&lang=ca){kind=small} | |
|---|---|
 | |
| Nom en llatí | Apus |
| Abreviatura | Aps |
| Genitiu | Apodis |
| Simbologia | L'ocell del paradís |
| Ascensió recta | 13h 51m 07.5441s – 18h 27m 27.8395s[1] |
| Declinació | −67.4800797° a −83.1200714°[1] |
| Àrea | 206 graus quadrats Posició 67a |
| Estels principals | 4 |
| Nombre d'estels Bayer/Flamsteed | 12 |
| Estels amb planetes | 2 |
| Estel més brillant | α Aps (3,83m) |
| Objectes Messier | 0 |
| Meteors | No n'hi ha |
| Limita amb | Triangle Austral, Compàs, Mosca, Camaleó, Octant, Gall Dindi i Altar  |
| Visible a latituds entre +5° i −90°. Durant el mes de juliol a les 21:00 hi ha la millor visibilitat. | |
L'estel α Aps és de magnitud aparent 3,83, es troba a uns 411 anys llum de distància, i és del tipus espectral K2. β Aps és de la magnitud 3,89, i del tipus espectral G8. δ Aps, del tipus espectral M5 i de magnitud 4,68, és un estel doble.
Taula resum modifica
Els valors numèrics provenen de les dades mesurades pel satèl·lit Hipparcos:
| Estel | Magnitud aparent | Magnitud absoluta | Distància (anys llum) |
Tipus espectral |
|---|---|---|---|---|
| α Aps | 3,83 | -1,67 | 411 | K5III |
| γ Aps | 3,86 | 0,41 | 160 | K0IV SB |
| β Aps | 4,23 | 0,81 | 158 | K0III |
| δ¹ Aps | 4,68 | -2,17 | 766 | M5III |
| ζ Aps | 4,76 | -0,14 | 312 | K1III |
| η Aps | 4,89 | 1,73 | 140 | A2m... |
| ε Aps | 5,06 | -1,08 | 551 | B4V |
| δ² Aps | 5,27 | -1,27 | 663 | K3III |
| R Aps | 5,37 | -0,22 | 428 | K4III |
| ι Aps | 5,39 | -2,34 | 1145 | B8/B9Vn... |
| κ¹ Aps | 5,40 | -2,07 | 1019 | B1npe |
| θ Aps | 5,50 | 0,48 | 328 | M6.5III |
| HR 6135 | 5,50 | -1,80 | 943 | K1IIICN... |
Mitologia modifica
Apus es refereix a l'au de paradís que es va conèixer com a Au de l'Índia. Altres indiquen que prové del grec apous que significa "sense peus", fent referència al mite grec sobre ocells que semblaven no tenir potes durant el vol.
Referències modifica
- ↑ 1,0 1,1 «Apus, constellation boundary». The Constellations. International Astronomical Union [Consulta: 14 febrer 2014].
- ↑ «Constel·lació de l'Au del Paradís». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
Vegeu també modifica
Enllaços externs modifica
