Obre el menú principal

Una octava clàssica designa, en la mètrica, un tipus de repetició d’estructura de la rima i la melodia. En la mètrica catalana medieval també rebia el nom de cobla, que era una combinació de vuit versos. En concret, el cas de l’octava clàssica, es tracta de la combinació de vuit decasíl·labs cesurats (4+6) d’Art major i rima consonàntica, de versos isosil·làbics.

Característiques i evolucióModifica

De la poesia trobadoresca passà a la catalana medieval on es considerava la juxtaposició de dos quartets, generalment amb el mateix esquema. El primer rep el nom de front i l’altra coda. El front sol tenir la combinació estròfica cadenada o creuada, però amb el temps ha anat variant; la coda admet, a més, doble apariat (quartet caudat) D’aquí podem veure sis estructures bàsiques de l’octava:

  • la cadenoencadenada (A,B,A,B,C,D,C,D)
  • la cadenocreuada (A,B,A,B,C,D,D,C)
  • la cadenocaudada (A,B,A,B,C,C, D,D)
  • la creuencadenada (A,B,B,A,C,D,C,D)
  • la creucreuada (A,B,B,A, C,D,D,C)
  • la creucaudada (A,B,B,A,C,C,D,D)

Així en Ausiàs March, del total de les seves 128 composicions, en trobem moltes que són cobles o octaves clàssiques amb alguna de les variants apuntades, d’una tal perfecció que resulten encara avui models d’aquesta composició.

Posteriorment també es va prendre una variant més provinent de la lírica medieval castellana, elaborada per Juan de Mena (1411/1456). Una estrofa que era d’Art major formada per decasíl·labs cesurats a la cinquena (5+5), amb tres rimes, una d’elles casant el quart vers amb el cinquè. Fou conreada fins al segle XVI i es va recuperar el XIX quan Bonaventura Carles Aribau en va escriure una amb el títol de La Pàtria (Bargalló, p. 137), que fins fa poc se la considerava l’inici de la Renaixença.[1]

ReferènciesModifica

  1. rticle: A propòsit de la primerissima recepció... a PDF. Nota 88, p. 36.

BibliografiaModifica

  • ARCHER, ROBERT (1996): Aproximació a Ausiàs March: Estructura, tradició, metàfora. Ed. : Empúries. Barcelona.
  • BARGALLÓ VALLS, JOSEP (1991): Manual de Mètrica i versificació catalanes. Ed. Empúries. Col·lecció Les Naus. Barcelona.
  • BECH, S.; BORRELL, J.(1988): Com es comenta un text literari, Barcanova, («Educació»), pp. 109-150. Barcelona.
  • DILLA, XAVIER(1997): Guia de lecura d'Ausiàs March.: Empúries. Barcelona.
  • FERRATÉ, JOAN (1992): Llegir Ausiàs March. Ed. Quaderns Crema, Barcelona.
  • MARFANY, JOAN LLUÍS (1978): Poesia catalana del S.XV. Edicions 62. Barcelona.
  • OLIVA I LLINÀS, SALVADOR (1988): Introducció a la Mètrica. Quaderns Crema. Assaig Minor, núm. 4. Barcelona.
  • OLIVA I LLINÀS, SALVADOR (1980): Mètrica catalana, Barcelona, Quaderns Crema, Barcelona.
  • PAGÈS, AMADEU (1934): Les cobles de Jacme, Pere i Arnau March : la poesia lírica d'abans d'Auzias March / Introducció i anotació d'Amadeu Pagès. Ed. Fill de J. Armengot. Castelló de la Plana.
  • PARRAMON I BLASCO, JORDI (1992): Repertori mètric de la poesia catalana medieval. Curial Edicions Catalanes / Publicacions de l'Abadia de Montserrat. Barcelona.
  • SERRÀ I BALDÓ, A.; LLATAS, ROSSEND (1981): Resum de poètica catalana. Mètrica i versificació, Bàrcino, «Popular», 75. Barcelona.