Una octava italiana és una estrofa de vuit versos d'Art major, isosil·làbics, la disposició dels quals és una juxtaposició de dos quartets amb apariats a l'interior de cadascun.

L'esquema de la rima és ABBC DEEC.

El primer vers de cada quartet és solt (A D) i els últims (C C) contemplen com a requisit addicional que tenen la rima aguda, és a dir que són versos masculins o bé accentuats, per aquest motiu també rep el nom d'Octava aguda.

Del seu origen italià conserva sempre les característiques de la indivisibilitat del vers ( no tenen cesura) i, en alguns casos, l'accentuació de les síl·labes quarta i sisena.


Un exemple:

Aquí en bona hora l'endolada dama

a l'espòs abraçà que en Palestina

son pendó ensangrentat de la divina

Sion en los sants murs clavar logrà;

aquí besà lo front rugós i negre,

i ressonar dessota els sonorosos

sostres sentí los esperons llustrosos

del valorós crusat que mort plorà.”


Lo Gaiter del Llobregat, XII. A unes ruïnes. Joaquim Rubió i Ors

BibliografiaModifica

  • BARGALLÓ VALLS, JOSEP (1991): Manual de Mètrica i versificació catalanes. Ed. Empúries. Col·lecció Les Naus. Barcelona. (p. 138)
  • OLIVA I LLINÀS, SALVADOR (1988): Introducció a la Mètrica. Quaderns Crema. Assaig Minor, núm. 4. Barcelona.
  • ROSSICH, ALBERT (1986): La Introducció de la mètrica italiana en la poesia catalana. Article de la Revista Els Marges, núm. 35. En PDF.
  • RUBIÓ I ORS, JOAQUIM (2006): Lo Gaiter del Llobregat. Ed. 62. Nova Biblioteca Selecta, 6. Barcelona. (p. 88)
  • SERRÀ I BALDÓ, A.; LLATAS, ROSSEND (1981): Resum de poètica catalana. Mètrica i versificació, Bàrcino, «Popular», 75. Barcelona. (p. 42)