Obre el menú principal

L'odèon d'Herodes Àtic és un edifici per a audicions musicals construït l'any 161 gràcies a la gran fortuna del cònsol romà d'origen grec Herodes Àtic,[1] que el va fer construir en memòria de la seva dona, Ànnia Regil·la, morta l'any anterior.

Infotaula d'edifici
Odèon d'Herodes Àtic
Odeon of Herodes Atticus 2012.jpg
Epònim Herodes Àtic
Dades
Tipus Odèon i jaciment arqueològic
Característiques
Estil arquitectònic Arquitectura romana antiga
Nombre de pisos per sobre el terra 3
Ubicació geogràfica
EstatGrècia
RegióÀtica
Unitat perifèricaAtenes Central
MunicipiAtenes
37° 58′ 15″ N, 23° 43′ 28″ E / 37.970843°N,23.724524°E / 37.970843; 23.724524Coord.: 37° 58′ 15″ N, 23° 43′ 28″ E / 37.970843°N,23.724524°E / 37.970843; 23.724524
Lloc arqueològic catalogat de Grècia
Modifica les dades a Wikidata

Es va emplaçar al costat del teatre de Dionís, al peu de l'Acròpoli d'Atenes, a la part sud. La seva planta és com la d'un teatre romà, però amb la diferència que l'odèon estava cobert amb un sostre de fusta; tenia una capacitat a les seves graderies per a cinc mil espectadors i un escenari amb 35 metres de longitud.[2]

La graderia i l'escena es van restaurar a la dècada del 1950 amb marbre pentèlic. Des d'aleshores és un dels escenaris principals del Festival d'Atenes, que se celebra cada any de maig a octubre, i on actuen artistes grecs i internacionals de renom. Per l'odèon han passat, entre d'altres, Maria Callas, Maurice Béjart, Alicia de Larrocha, els Ballets del Bolxoi, Mikis Theodorakis, Giorgos Dalaras, Kharis Alexíou, Yanni, Nana Mouskouri, Sting, Elton John o Andrea Bocelli, per citar-ne només uns quants dels més destacats.

ReferènciesModifica