Odèon d'Herodes Àtic

L'odèon d'Herodes Àtic és un edifici per a audicions musicals construït l'any 161 gràcies a la gran fortuna del cònsol romà d'origen grec Herodes Àtic,[1] que el va fer construir en memòria de la seva dona, Ànnia Regil·la, morta l'any anterior.

Infotaula d'edifici
Odèon d'Herodes Àtic
Imatge
Nom en la llengua original(el) Ωδείο Ηρώδου του Αττικού
(el) Ηρώδειο Modifica el valor a Wikidata
EpònimHerodes Àtic Modifica el valor a Wikidata
Dades
TipusOdèon i jaciment arqueològic Modifica el valor a Wikidata
Construcció161 Modifica el valor a Wikidata
Obertura161 (Gregorià) Modifica el valor a Wikidata
Característiques
Estil arquitectònicarquitectura romana Modifica el valor a Wikidata
Nombre de pisos per sobre el terra3 Modifica el valor a Wikidata
Ubicació geogràfica
Entitat territorial administrativaAtenes (Grècia) Modifica el valor a Wikidata
LocalitzacióDionysiou Areopagitou Street (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
 37° 58′ 15″ N, 23° 43′ 28″ E / 37.970843°N,23.724524°E / 37.970843; 23.724524Coord.: 37° 58′ 15″ N, 23° 43′ 28″ E / 37.970843°N,23.724524°E / 37.970843; 23.724524
Jaciment arqueològic catalogat de Grècia
Activitat
Propietat deMinisteri de Cultura i Esport de Grècia Modifica el valor a Wikidata
Capacitat5.000 Modifica el valor a Wikidata

Es va emplaçar al costat del teatre de Dionís, al peu de l'Acròpoli d'Atenes, a la part sud. La seva planta és com la d'un teatre romà, però amb la diferència que l'odèon estava cobert amb un sostre de fusta; tenia una capacitat a les seves graderies per a cinc mil espectadors i un escenari amb 35 metres de longitud.[2]

La graderia i l'escena es van restaurar a la dècada del 1950 amb marbre pentèlic. Des d'aleshores és un dels escenaris principals del Festival d'Atenes, que se celebra cada any de maig a octubre, i on actuen artistes grecs i internacionals de renom. Per l'odèon han passat, entre d'altres, Maria Callas, Maurice Béjart, Alicia de Larrocha, els Ballets del Bolxoi, Mikis Theodorakis, Giorgos Dalaras, Kharis Alexíou, Yanni, Nana Mouskouri, Sting, Elton John o Andrea Bocelli, per citar-ne només uns quants dels més destacats.

ReferènciesModifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Odèon d'Herodes Àtic
  1. La Gran Enciclopèdia en català, volum 10. Barcelona: Edicions 62, 2004. ISBN 84-297-5438-5
  2. Enciclopedia Salvat, volum 12. Barcelona: Salvat Editores, 1997. ISBN 84-345-9719-5


Acròpoli d'Atenes: Patrimoni de la Humanitat

 
1 Partenó - 2 Antic temple d'Atena - 3 Erectèon - 4 Estàtua d'Atena Prómakhos - 5 Propileu - 6 Temple de Nike Àptera - 7 Eleusínion - 8 Santuari d'Àrtemis Braurònia - 9 Calcoteca - 10 Pandrósion - 11 Casa de les Arrèfores - 12 Altar d'Atena - 13 Santuari de Zeus Polieus - 14 Santuari de Pandíon - 15 Odèon d'Herodes Àtic - 16 Stoà d'Èumenes - 17 Santuari d'Asclepi - 18 Teatre de Dionís - 19 Odèon de Pèricles - 20 Tèmenos de Dionís - 21 Aglaurèon