Odó Hurtado i Martí

escriptor català
(S'ha redirigit des de: Odó Hurtado)

Odó Hurtado i Martí (Barcelona 1902 - 1965) fou un escriptor català, fill del polític Amadeu Hurtado i Miró.[1][2]

Infotaula de personaOdó Hurtado i Martí
Nom original(es) Odó Hurtado Martí Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement1r desembre 1902 Modifica el valor a Wikidata
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Mort1965 Modifica el valor a Wikidata (62/63 anys)
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Regidor de l'Ajuntament de Barcelona
Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióUniversitat de Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióescriptor, polític Modifica el valor a Wikidata
Família
FillsVíctor Hurtado i Cuevas Modifica el valor a Wikidata
PareAmadeu Hurtado i Miró Modifica el valor a Wikidata

Estudià dret a la Universitat de Barcelona i milità a Acció Catalana. En proclamar-se la Segona República Espanyola fou elegit regidor de l'Ajuntament de Barcelona i nomenat tinent d'alcalde; des d'aquest càrrec visqué de prop els Fets d'Octubre del 1934, pels quals fou empresonat al vaixell Uruguay. Durant la Guerra Civil Espanyola s'exilià a França[3] i més tard s'establí a Mèxic, on hi treballà com a dependent de llibreria i més tard sotsdirector del Banco de la Propiedad. Col·laborà assíduament a Pont Blau i hi publicà contes. La seva narrativa té poc en compte la vida d'exili i s'inspirava en el món social i polític conegut abans de la guerra, sobretot en l'ambient de la burgesia barcelonina. Tornà intermitentment a Barcelona, on publicà algunes novel·les i guanyà el Premi Narcís Oller de 1954, el Premi Fastenrath de 1957 i fou finalista del Premi Sant Jordi de 1962.[1][2]

Obres modifica

  • Unes quantes dones (1955)
  • L'Araceli Bru (1958)
  • Es té o no es té (1958)
  • Un mite (1959)
  • La condemna (1961)
  • Desarrelats (1964)

Referències modifica

  1. 1,0 1,1 «Odó Hurtado i Martí». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. 2,0 2,1 «Hurtado i Martí, Odó». Institució de les Lletres Catalanes (ILC). [Consulta: 9 juliol 2016].
  3. «Nuevo consejero municipal» (en castellà). La Vanguardia, 17-12-1936. [Consulta: 31 gener 2017].