Obre el menú principal

Odi a les entranyes

pel·lícula de 1970 dirigida per Martin Ritt

Odi a les entranyes (títol original en anglès: The Molly Maguires) és una pel·lícula estatunidenca de Martin Ritt, estrenada el 1970, amb Sean Connery i Richard Harris. El títol original fa referència al nom de la societat secreta irlandesa que va realitzar nombrosos sabotatges a les mines de Pennsilvània al Segle XIX, els Molly Maguires.[1] Ha estat doblada al català.[2]

Infotaula de pel·lículaOdi a les entranyes
The Molly Maguires
Mollym.jpg
Pòster de la pel·lícula
Fitxa
Direcció Martin Ritt
Protagonistes
Director artístic Tambi Larsen
Producció Walter Bernstein
Martin Ritt
Guió Walter Bernstein,
adaptació del llibre d'Arthur H. Lewis
Música Henry Mancini
Fotografia James Wong Howe
Muntatge Frank Bracht
Vestuari Dorothy Jeakins
Productora Tamm Productions
Paramount Pictures
Distribuïdor Paramount Pictures
Dades i xifres
País d'origen Estats Units
Estrena 1970
Durada 124 minuts
Idioma original anglès
Color en color
Format 2.35:1
Descripció
Gènere Històric
Lloc de la narració Pennsilvània
Premis i nominacions
Nominacions

IMDB: tt0066090 Filmaffinity: 148518 Allocine: 33412 Rottentomatoes: m/molly_maguires Allmovie: v33062 TCM: 83819
Modifica les dades a Wikidata

Argument[3]Modifica

La pel·lícula explica com un detectiu s'infiltra en la societat secreta que lluita contra l'explotació dels miners pels propietaris de les mines, adaptació d'una novel·la d'Arthur H. Lewis. S'inspira en fets reals, i destaca el cap dels Mollies i la seva voluntat de justícia social.

RepartimentModifica

ComentarisModifica

La pel·lícula adopta un format sobri: el primer diàleg comença al minut 15 de la pel·lícula; el personatge de Sean Connery, present des dels primers minuts, no diu una paraula abans del minut 40. L'explotació dels miners (adults i nens) pels propietaris de les mines, sense tenir en compte la seva seguretat i de la seva salut, és filmada com si fos la causa del terrorisme obrer,[1] aquesta llarga posada en escena sense diàlegs fa evident la revolta futura dels obrers.[4] El personatge més aconseguit de la pel·lícula és l'interpretat per Harris, encisador, vividor, i ple d'ambigüitats: barreja immoralitat individual i revolta social.[1]

La pel·lícula, que no deixa cap esperança anunciant la derrota dels rebels, és un fracàs comercial: el seu pressupost d'11 milions de dòlars només és cobert en un 10%. La música de la pel·lícula és composta per Henry Mancini (La pantera rosa, Charade...), en substitució de la música prevista en un principi, escrita per Charles Strouse. Mancini fa un ampli ús de la música modal irlandesa, utilitzant els instruments tradicionals: arpa irlandesa, flauta irlandesa i squeezebox.

Al voltant de la pel·lículaModifica

La pel·lícula ha estat gairebé completament rodada a Eckley, Pennsilvània, una antiga ciutat minera abandonada. El rodatge ha salvat la ciutat de la ruïna completa: després del rodatge, és lliurada a la Pennsylvanian Historical and Museum Comission , que en fa un museu. Algunes escenes han estat rodades a Jim Thorpe. Una còpia nova de la pel·lícula ha estat presentada al festival de Cannes el 2009 en el marc de Cannes Classics.[5]

Premis i nominacionsModifica

Nominacions

ReferènciesModifica

  1. 1,0 1,1 1,2 Thomas Sotinel, «Cinema: un diamant negre en una mina de carbó, Le Monde , 11 setembre de 2009, pàg. 23
  2. esadir.cat. Odi a les entranyes (en català). esadir.cat. 
  3. «The Molly Maguires». The New York Times.
  4. Bruno Icher, « The Molly Maguires , Libération, 9 setembre de 2009
  5. Lloc oficial del festival

Enllaços externsModifica