Odoard I de Parma
Odoard I de Parma o Odoard I Farnese (Parma, Ducat de Parma 1612 - Piacenza 1646) fou el Duc de Parma entre 1622 i 1646.
.jpg)  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 28 abril 1612 Parma (Itàlia) |
| Mort | 11 setembre 1646 (34 anys) Piacenza (Itàlia) |
| Sepultura | Església de Santa Maria de la Steccata |
| Religió | Catolicisme |
| Activitat | |
| Ocupació | aristòcrata |
| Altres | |
| Títol | Duc |
| Família | Farnese |
| Cònjuge | Margarida de Mèdici (1628–) |
| Fills | Ranuccio II de Parma, Alexandre Farnese, Orazio Farnese, Caterina Farnese, Maria Maddalena Farnese, Prince Pietro Farnese of Parma |
| Pares | Ranuccio I de Parma i Margarida Aldobrandini |
| Germans | Francesco Maria Farnese Ottavio Farnese Maria Caterina Farnese Victòria Farnese d'Este |
.svg) | |
Orígens familiars
modificaVa néixer el 28 d'abril de 1612 a la ciutat de Parma, capital del ducat del mateix nom, sent fill del duc Ranuccio I de Parma i la seva esposa Margarida Aldobrandini. Fou net per línia paterna d'Alexandre I de Parma i Maria de Portugal, i per línia materna de Joan Francesc Aldobrandini i Olímpia Aldobrandini, neboda aquesta última del papa Climent VIII.
Núpcies i descendents
modificaEs casà l'11 d'octubre de 1628 amb Margarida de Mèdici, filla de Cosme II de Mèdici i Maria Magdalena d'Àustria. D'aquesta unió nasqueren:
- Caterina Farnese (1629)
- Ranuccio II de Parma (1630-1694), duc de Parma, casat primer amb Margarida Violant de Savoia, després amb Isabel d'Este i finalment amb la germana d'Isabel Maria d'Este.
- Maria Magdalena Farnese (1633-1693)
- Alexandre Farnese (1635-1689), governador dels Països Baixos (1680-1682)
- Horaci Farnese (1636-1656)
- Maria Caterina Farnese (1637-1684), religiosa
- Maria Magdalena Farnese (1638-1693)
- Pere Farnese (1639-1677)
- Octavi Farnese (1641)
Duc de Parma
modificaA la mort del seu pare, ocorreguda el març de 1622, fou nomenat duc de Parma, si bé inicialment rebé la regència del seu oncle el cardenal Odoard de Parma (1622-1626) i posteriorment de la seva mare (1626-1628).
El 1633 realitzà una aliança amb el rei Lluís XIII de França, una mesura que fou realitzada per a contrarestar el predomini de Felip IV de Castella al nord d'Itàlia. Si bé realitzà millores en la formació i dotació de l'exèrcit, va poder observar com la ciutat de Piacenza fou ocupada per les tropes castellanes i les tropes del duc de Màntua Francesc I d'Este. El 1637 fou convençut pel papa Urbà VIII a signar un tractat de pau amb l'imperi Espanyol, tractat que es va veure obligat a signar per l'incompliment de l'aliança per part del Regne de França de rebre ajuda en cas d'atac.
El 1641 fou excomunicat par part d'Urbà VIII, el qual volgué apoderar-se del feu de Castro, tinença de la família Farnese als Estats Pontificis. Odoard s'alià amb la República de Venècia, Florència i Mòdena i va envair el nord dels Estats Pontificis. Tot i que la seva flota fou destruïda, gràcies a la mediació del Cardenal Mazzarino l'any 1644 va aconseguir firmar la pau amb el papa, fou readmès a l'Església Catòlica i va aconseguir mantenir el seu feu de Castro.
Odoard va morir l'11 de setembre de 1646 a la seva residència de la ciutat de Piacenza.
| Precedit per: Ranuccio I de Parma |
Duc de Parma regència de 1622-1626: Odoard Farnese 1624-1626: M. Aldobrandini 1622-1646 |
Succeït per: Ranuccio II de Parma |
