Obre el menú principal

Els oghuz (en turc Oğuz; en àrab غزḡuzz; en grec bizantí Ouzoi; també coneguts com a Oguz, Kuz, Ouz, Okuz, Oufoi, Ouz, Torks, Uguz, Uuz o Uz) foren una horda o federació de tribus turqueses semi-nòmades de l'Àsia Central, establerta al nord de la mar Càspia i la mar d'Aral. Practicants del xamanisme, a partir del segle X es convertiren a l'islam i en gran quantitat migraren cap occident. Són els antecessors dels actuals turcmans i actualment la majoria habita al Turkmenistan, on constitueixen el 74% de la població (3 milions), a l'Iran (1 milió) i a l'Afganistan (mig milió), sent els gagauses una de les seves tribus.

Infotaula de grup humàOghuz
Tipus ètnia
Modifica les dades a Wikidata

DenominacióModifica

La denominació "oghuz" fou donada a un conjunt de tribus turqueses de l'Àsia Central unides en una confederació. Per tant, la denominació "oghuz" no és un nom ètnic i es pot traduir per "tribus turqueses". Aquesta unió sociopolítica dugué a l'emergència d'una nova entitat intertribal turca, els "oghuz". Durant els segles VI i VII, en el període de l'Imperi Göktürk, els "oghuz" anaren creixent amb la incorporació de noves tribus. La paraula "oghuz" deriva de la paraula "ok", que significa "fletxa" o tribu". El dibuix d'un arquer disparant la seva fletxa fou la bandera de l'Imperi Seljúcida, imperi creat per un clan d'oghuz el segle X.

Els pobles turquesos es classifiquen en diverses branques; als "oghuz" també se'ls anomena "turquesos occidentals" perquè migraren cap a l'occident després del col·lapse de l'Imperi Göktürk i perquè la major part de les àrees que actualment habiten (excepte el Turkmenistan) estan a l'occident del Mar Caspi, mentre que a la resta se'ls anomena "turquesos orientals" pel fet de viure a l'orient del Mar Caspi. A partir del mitjans del segle X, la denominació "oghuz" fou gradualment substituïda entre ells mateixos per la paraula "turc" o "turcoman", un procés que culminà vers el segle XIII i que ha donat lloc a la denominació que reben actualment aquests pobles, "turcs".

OrígensModifica

El segle IX els oghuz vivien a les estepes adjacents al Mar d'Aral i pressionaren els petxenegs, de la regió de l'Emba i el riu Ural, cap a l'oest. El segle X, els oghuz habitaven l'estepa dels rius Sari-su, Turgai i Emba, al nord del llac Balkhash (actualment al Kazakhstan). A la segona meitat del segle IX es van desplaçar a l'oest i ven empènyer els petxenegs, als quals varen arrebassar l'estepa russa (on s'havien establert) al segle XI. Els romans d'Orient els van anomenar Ouzoi. Les cròniques russes els assenyalen primer com a torks (1054). L'emperador bizantí Constantí X Ducas diu que els oghuz van creuar el Danubi el 1065 en nombre de sis-cents mil i van devastar els Balcans fins a Tessalònica i Grècia del nord, però foren rebutjats pels petxenegs i búlgars amb greus pèrdues; les bandes disperses d'oghuz que van tornar cap a la regió del Volga foren sotmeses, eliminades o assimilades pels kiptxak. Un petit grup va restar a la zona del Dnièper i va originar els moderns gagaüsos.

Dinasties d'origen oghuzModifica

De l'horda dels oghuz se'n separà el clan dels Seljúcides que, convertits a l'Islam, envaïren Pèrsia el segle XI i hi fundaren l'Imperi Seljúcida. La resta dels oghuz van restar pagans. De la mateixa manera, vers el segle XI, un altre clan dels oghuz, el uz o torks de les cròniques russes i que encara mantenien una religió pagana, destruí la supremacia dels petxenegs a les estepes russes. Pressionats per una altra horda turquesa, els kiptxaks, un branca dels kimaks, el clan dels uz acabà per envair la plana del Danubi, creuant i envaint els Balcans; allí foren exterminats, sia per un exèrcit enemic sia per una plaga, fet que provocà que els pocs supervivents acabessin dispersant-se o unint-se com a mercenaris a l'exèrcit bizantí.

Diverses dinasties poderoses han sorgit d'entre els oghuz. Se'n destaquen les següents:

Tribus dels oghuzModifica

Vers el segle vii l'horda o federació de tribus dels oghuz estava formada per 24 tribus semi-nòmades sota el cabdillatge de l'Oğuz Han (Oghuz Khan). Segons la llegenda, els seus 6 fills es repartiren el cabdillatge de les tribus, escollint un ocell com símbol de les 4 tribus que governarien cadascun. Les tribus governades pels 3 fills majors foren referits com a Bozoklar, mentre que les tribus governades pels 3 fills menors foren referides com a Üçoklar:

Bozoklar (Fletxes grises)Modifica

GünhanModifica

El seu tòtem era un aligot comú

AyhanModifica

El seu tòtem era una àguila rapaç

YıldızhanModifica

El seu tòtem era una àguila imperial

Üçoklar (Tres fletxes)Modifica

GökhanModifica

El seu tòtem era un falcó capitost

DağhanModifica

El seu tòtem era un falcó mostatxut

DenizhanModifica

El seu tòtem era un astor

Vegeu tambéModifica

Enllaços externsModifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Oghuz