Olaus Magnus

Olaus Magnus, Olaus Magni, Olaus Magni Gothus o Olaf Månsson (Linköping, Östergötland, Suècia, octubre de 1490 - Roma, Estats Pontificis, 1 d'agost de 1557) fou un escriptor, humanista, historiador, cartògraf i clergue suec, pioner en estudis històrics i antropològics sobre el nord d'Europa. La seva obra fonamental és Historia de gentibus septentrionalibus, editada el 1555, a Roma, en 22 volums, que versa sobre la geografia, costums, tradicions i llegendes dels pobles escandinaus i dels països nòrdics. També és autor d'una important Carta marina et descriptio septentrionalium terrarum (1539).[1]

Infotaula de personaOlaus Magnus
Biografia
Naixement(sv) Olof Månsson Modifica el valor a Wikidata
octubre 1490 Modifica el valor a Wikidata
Linköping (Suècia) Modifica el valor a Wikidata
Mort1r agost 1557 Modifica el valor a Wikidata (66 anys)
Roma Modifica el valor a Wikidata
Lloc d'enterramentRoma Modifica el valor a Wikidata
Arquebisbe catòlic
4 juny 1544 –
← Johannes Magnus
Diòcesi: Archdiocese of Uppsala (en) Tradueix
Bisbe catòlic
Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
Grup ètnicSuecs Modifica el valor a Wikidata
ReligióEsglésia Catòlica Romana Modifica el valor a Wikidata
FormacióUniversitat de Rostock Modifica el valor a Wikidata
Activitat
OcupacióCartògraf, diplomàtic, historiador, sacerdot catòlic i antropòleg Modifica el valor a Wikidata
Família
GermansJohannes Magnus Modifica el valor a Wikidata
Carta Marina d'Olaus Magnus

Igual que el seu germà més gran Johannes Magnus, va obtenir diversos ascensos eclesiàstics. Entre ells una canongia a Uppsala i Linköping, i l'ardiaca de Strängnäs. A més a més, va treballar en diversos serveis diplomàtics, tals com una missió a Roma, el 1524, a favor de Gustau I de Suècia, per tal d'aconseguir el nomenament de Johannes Magnus com a arquebisbe d'Uppsala.[1] Tanmateix, amb l'èxit de la Reforma a Suècia la seva fidelitat a l'Església Catòlica el va forçar a acompanyar el seu germà a l'exili.

Acomodat a Roma, des de 1527, va actuar com a secretari del seu germà Johannes Magnus. A la mort d'aquest el 1544, esdevingué el seu successor com a Arquebisbe d'Uppsala, admetent que era sols un títol i no un poder real, ja que ell mai no podria tornar a Suècia. El Papa Pau III el 1546, el va enviar al concili de Trento; més tard es convertí en el canonge de Sant Lambert a Lieja. El rei Segimon I de Polònia li va oferir una canongia a Poznań, però la major part de la seva vida, després de la mort del seu germà, sembla que la passà al monestir de Santa Brígida a Roma, on subsistia amb una pensió que li assignà el Papa.

ReferènciesModifica

  1. 1,0 1,1 «Olaf Månsson». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana. [Consulta: 6 juny 2019].
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Olaus Magnus