Olga Ladíjenskaia

Olga Ladíjenskaia (rus: Óльга Алекса́ндровна Лады́женская) (pronunciació en : /ˈolʲɡə ɐlʲɪˈksandrəvnə ɫɐˈdɨʐɨnskəɪ̯ə/) (Kologriv, 7 de març de 1922 - Sant Petersburg, 12 de gener de 2004) va ser una matemàtica russa coneguda pel seu treball sobre l'equació diferencial en derivades parcials, les diferències finites, les equacions de Navier-Stokes i la dinàmica de fluids. Va ser nomenada membre de l'Acadèmia de Ciències a la URSS el 1990, i després va ser membre de l'Acadèmia de Ciències de la Federació de Rússia el 1991.

Olga Ladíjenskaia

Nom original	(ru) Óльга Алекса́ндровна Лады́женская
Biografia
Naixement	(ru) Ольга Александровна Ладыженская 7 març 1922 Kologriv (República Socialista Federada Soviètica de Rússia)
Mort	12 gener 2004 (81 anys) Sant Petersburg (Rússia)
Sepultura	Cementiri de Komarovo 60° 12′ 17″ N, 29° 47′ 57″ E
Presidenta Societat Matemàtica de Sant Petersburg
1990 – 1998 ← Dmitri Faddéiev – Anatoli Vérxik →
Dades personals
Formació	Universitat Estatal de Sant Petersburg (1947–1949) Facultat de Mecànica i Matemàtiques de la Universitat de Moscou (1943–1947) Institut Pedagògic Estatal de Leningrad M.N. Pokrovsky (1939–1941)
Tesi acadèmica	Решение задачи Коши для гиперболических систем методом конечных разностей  (1949 )
Director de tesi	Ivan Petrovski i Serguei Sóbolev
Activitat
Camp de treball	Equació diferencial en derivades parcials, teoria d'equacions diferencials i anàlisi matemàtica
Ocupació	matemàtica, professora d'universitat
Ocupador	Institut Steklov de Matemàtiques, Secció de Sant Petersburg (1954–2000) Universitat Estatal de Sant Petersburg (1949–2004)
Membre de	Acadèmia de Ciències de la Unió Soviètica (académico de número (es) ) (1990–) Acadèmia Americana de les Arts i les Ciències Acadèmia Alemanya de Ciències Leopoldina Acadèmia de Ciències de Rússia Accademia Nazionale dei Lincei
Obra
Obres destacables Desigualtat de Ladyzhenskaya Condició de Ladyzhenskaya–Babuška–Brezzi
Estudiant doctoral	Ludvig Faddéiev, Vladimir Buslaev, Lev Kapitanskii, Victor Shubov, Varga Kalantarov, Anatolii Oskolkov, Alexander Treskunov, Fedor Andréiev, Aleksander Ivanov, Valerii Rivkind, Kirill Golovkin, L. Stupyalis, Marek Burnat, Vsevolod Solonnikov i Nina Uraltseva
Família
Parents	Gennady Ladyzhensky (avi)
Premis (2002)  Medalla d'Or Lomonóssov (1999)  Orde de l'Amistat (1998)  Conferenciant John von Newmann (1992)  Premi Kovalevskaya (1969)  Premi Estatal de l'URSS (1966)  Medalla d'or Txebixev

Esdevingué la pensadora més influent de la seva generació. Els seus mètodes per resoldre equacions diferencials parcials continuen sent utilitzats actualment i han estat de gran ajuda per desenvolupar investigacions en diversos camps científics, com la meteorologia, l'aerodinàmica, l'oceanografia i la medicina. És autora de més de 200 articles científics i sis monografies sobre Física Matemàtica.

Formació i carrera

Ladíjenskaia va néixer i va créixer en Kologriv. Era filla d'un professor de matemàtiques, antic oficial de l'exèrcit rus, Aleksandr Ladízhenski, que li va donar la inspiració i el gust de les matemàtiques, i Anna Mijailovna, d'origen estonià. El seu avi patern, Ivan Aleksàndrovich Ladijenski, és el germà del pintor rus Gennadi Aleksandrovich Ladyjenski.

Olga Ladíjenskaia va intentar entrar a la Facultat de Mecànica i Matemàtiques de la Universitat de Leningrad el 1939, però va ser rebutjada per ser filla d'una víctima de les purgues estalinistes. De fet, l'octubre de 1937, el seu pare va ser arrestat i afusellat per la NKVD per ser «enemic del poble»; el seu oncle, Nikolai Ivànovitx Ladijenski, enginyer en cap de la fàbrica metal·lúrgica Ijstal va ser arrestat i morí a la presó. El destí d'aquests dos homes s'explica a l'Arxipèlag Gulag, d'Aleksandr Soljenitsin, i es menciona Olga Ladyjenskaya a la llista dels 257 «testimonis de l'arxipèlag» de Soljenitsin.

Les dues germanes d'Olga van ser expulsades de l'escola, però a ella se li va permetre acabar els estudis. De 1941 a 1943 va estudiar a l'escola de Kologriw, on el seu pare ensenyava. Admesa finalment el 1943 a la Universitat de Moscou, gràcies a la intervenció personal de la mare d'una alumna, va iniciar els seus estudis de matemàtiques i mecànica de 1943 fins a 1947. Va ser alumna del matemàtic rus Ivan Petrovski, així com d'Israel Gelfand i Andrei Tíkhonov.

El 1947 es va casar amb Andrei Kisselev, matemàtic i historiador de matemàtiques, i es va traslladar a Leningrad, i el 1949 va completar el seu doctorat a Leningrad amb Serguei Sóbolev i la seva habilitació el 1953 a Moscou. El 1953, després de la mort de Stalin, finalment va obtenir el doctorat i va ser professora a la Universitat de Leningrad i investigadora a l'Institut Steklov de Matemàtiques.

El 1949 va ensenyar a la Universitat de Leningrad, on es va convertir en professora de matemàtiques a l'Institut de Física el 1955, amb el títol de professora titular el 1956. El 1961 va ser directora del laboratori de física matemàtica de l'Institut Steklov de Matemàtiques a Leningrad, on va estar com investigadora des de 1954. El 2000 es va retirar.

Va mantenir una estreta amistat amb Aleksandr Soljenitsin i amb la poetessa Anna Akhmàtova, la qual cosa li va implicar enemistats amb les autoritats soviètiques.

Treballs

Olga Ladíjenskaia va escriure més de 250 treballs sobre matemàtiques. La seva obra cobreix un ampli espectre de temes, des de les equacions diferencials en derivades parcials, passant per les equacions hiperbòliques, fins a les equacions diferencials generades per funcions simètriques dels valors propis hessians, incloent el 19è problema de Hilbert i la dinàmica de fluids.

També es va interessar per la unicitat en la convergència de les sèries de Fourier, o solucions mitjançant l'aproximació per diferències finites.

Va desenvolupar el tractament funcional analític de problemes no lineals estacionaris mitjançant la teoria de graus de Leray-Schauder.

Va produir les primeres proves rigoroses de la convergència del mètode de diferències finites per a les equacions de Navier-Stokes.

Els seus estudis sobre equacions diferencials i equacions de Navier-Stokes, han contribuït enormement al desenvolupament de les investigacions en altres camps científics.

Premis i distincions

Va ser conferenciant del Noether Lecture el 1994, i el 1998 va ser guanyadora de la Conferència von Neumann. El 2002 va rebre la medalla Lomonosov en honor de tota la seva tasca científica.

Va ser membre de l'Acadèmia Russa de les Ciències (1981), l'Acadèmia Alemanya Leopoldina (1985), l'Acadèmia Americana de les Arts i les Ciències (2001). De 1990 a 1998 va ser la presidenta de la Societat Matemàtica de Sant Petersburg.

Va ser conferenciant convidada el 1983 al Congrés Internacional de Matemàtics de Varsòvia, amb una conferència titulada On finding symmetrical solutions of field theories variational problems, després d'haver intervingut l'any 1962 a Estocolm amb Quasi-linear equations of parabolic and elliptic types i el 1966 a Moscou amb Über einige nichtlineare Aufgaben der Theorie kontinuierlicher Medien.

Publicacions

• Ladyzhenskaya, Olga A. The Mathematical Theory of Viscous Incompressible Flow (en anglès). 2. 2. New York–Londres–Paris–Montreal–Tokyo–Melbourne: Gordon and Breach, 1969, p. XVIII+224 (Mathematics and Its Applications). 
• Ladyzhenskaya, Olga A.; Solonnikov, V. A.; Ural'ceva, N. N.. Linear and quasi-linear equations of parabolic type (en anglès). 23. Providence, RI: American Mathematical Society, 1968, p. XI+648 (Translations of Mathematical Monographs). 
• Ladyzhenskaya, Olga A.; Uralt'seva, Nina N. Linear and Quasilinear Elliptic Equations (en anglès). 46. New York i Londres: Academic Press, 1968, p. XVIII+495 (Mathematics in Science and Engineering). 
• Ladyzhenskaya, Olga A. The Boundary Value Problems of Mathematical Physics (en anglès). 49. Berlin–Heidelberg–New York: Springer Verlag, 1985, p. XXX+322 (Applied Mathematical Sciences). ISBN 0-521-39922-X. 
• Ladyzhenskaya, Olga A. Attractors for Semigroups and Evolution Equations (en anglès). Cambridge: Cambridge University Press, 1991, p. xi+73 (Lezioni Lincee). 

Bibliografia

• Bolibruch, A.A.; Osipov, Yu. S.; Sinai, Ya.G.. Mathematical Events of the Twentieth Century (en anglès). Berlin-Heidelberg-New York: Springer-Verlag, 2006, p. VIII+545. ISBN 978-3-540-23235-3. 
• Friedlander, Susan; Keyfitz, Barbara «Women in Mathematics: The Legacy of Ladyzhenskaya and Oleinik - May 18–20, 2006» (en anglès). AWM i MSRI. Krystyna Kuperberg [Berkeley, CA], 2006. Arxivat de l'original el 2018-03-08 [Consulta: 7 març 2019].. Alguns records dels autors sobre Olga Ladyzhenskaya i Olga Oleinik.
• Friedlander, Susan; Lax, Peter; Synge Morawetz, Cathleen; Nirenberg, Louis; et al. «Olga Alexandrovna Ladyzhenskaya (1922–2004)» (PDF) (en anglès). Notices of the American Mathematical Society, 51.11, desembre 2004, pàg. 1320–1331.
• Gunzburger, Max; Seregin, Gregory; Ochkur, Vitaly; Shilkin, Timofey «Obituaries: Olga Ladyzhenskaya» (PDF) (en anglès). SIAM News, 37.3, 24-04-2004, pàg. 3. Arxivat de l'original el 2014-07-07 [Consulta: 7 març 2019].
• Pearce, Jeremy «Dr. Olga Ladyzhenskaya, 81, Mathematician» (en anglès). The New York Times, 25-01-2004.
• Riddle, Larry. «Olga Alexandrovna Ladyzhenskaya» (en anglès). agnesscott.edu, 08-12-2010. Una biografia a Biographies of Women Mathematicians, Agnes Scott College.
• Struwe, Michael. Geometric analysis and nonlinear partial differential equations (en anglès). Berlín: Springer Verlag, 2003, p. 1-10. ISBN 3-540-44051-8. 
• Synge Morawetz, Cathleen «Women in Mathematics: The Legacy of Ladyzhenskaya and Oleinik - May 18–20, 2006» (en anglès). AWM i MSRI [Berkeley (Califòrnia)], 2006. Arxivat de l'original el 2018-03-08 [Consulta: 7 març 2019]. Treballs de l'autor sobre Olga Ladyzhenskaya i Olga Oleinik.
• Titova, Irina «Russian mathematician Olga Ladyzhenskaya dies at 81» (en anglès). USA Today, 26-01-2004.
• Zajączkowski, Wojciech «Olga Alexandrovna Ladyzhenskaya (1922–2004)» (en anglès). Topological Methods in Nonlinear Analysis, 26.1 2005, setembre 2005, pàg. 5–7. Arxivat de l'original el 2011-07-23 [Consulta: 7 març 2019].

Enllaços externs

• O'Connor, John J.; Robertson, Edmund F. «Olga Ladíjenskaia» (en anglès). MacTutor History of Mathematics archive. School of Mathematics and Statistics, University of St Andrews, Scotland.
• Pàgina oficial Arxivat 2008-06-13 a Wayback Machine. (rus)
• Notícia sobre dones i minories en matemàtiques Arxivat 2017-09-24 a Wayback Machine. (anglès)
• Козлова, В. В. «Ладыженская Ольга Александровна» (en rus). Математическом институте им. В. А. Стеклова, 2009. [Consulta: 30 març 2023].
• Макаров, Игорь. «Ушла из жизни Ольга Александровна Ладыженская» (en rus). Санкт-Петербургский университет, 2004. [Consulta: 30 març 2023].