Olga Sacharoff

artista espanyola (1889–1967)

Olga Nikolàievna Saharova, coneguda com a Olga Sacharoff (Tbilissi, Geòrgia, Imperi Rus, 28 de maig de 1881 - Barcelona, 1 de març de 1967),[1][2] fou una pintora russa avantguardista establerta primer a Mallorca (1915) i després a Catalunya (a partir del 1916).[3] Sacharoff va ser una figura destacada de les avantguardes del segle passat i va establir forts lligams amb l’art català dels anys 40 i 50, i amb els cercles artístics i intel·lectuals de la postguerra.[4]

Infotaula de personaOlga Sacharoff
Biografia
Naixement28 maig 1881 modifica
Tbilissi modifica
Mort1r març 1967 modifica (85 anys)
Barcelona modifica
Dades personals
FormacióAcadèmia Estatal de les Arts de Tbilisi modifica
Activitat
Camp de treballPintura modifica
OcupacióPintora modifica
MovimentNaïf i surrealisme modifica
Influències
Família
ParellaOtto Lloyd modifica

BiografiaModifica

 
Vista dels jardins d'Olga Sacharoff, al barri de les Corts, Barcelona.

Nascuda en el si d'una família de l'alta burgesia, Olga Sacharoff va estudiar Belles Arts a Tbilissi, la seva ciutat natal. Després d'una breu estada a Munic (1910) que li va permetre establir contacte amb l'expressionisme alemany, s'instal·la a París (1911), on comença a desenvolupar una pintura emmarcada en el cubisme i el postcubisme, com es pot veure al seu Bust femení (1915).[5]

L'esclat de la Primera Guerra Mundial va portar-la a Catalunya, juntament amb altres artistes que buscaven un refugi lluny del trasbals d'un París amenaçat, com Otho Lloyd, Serge Charchoune, Hélènne Grounhof, Albert Gleizes, Marie Laurencin, Francis Picabia i els Delaunay. Tots ells van venir a Catalunya entre el 1915 i el 1917. Segons Eugeni d'Ors, va ser el marxant Josep Dalmau qui, arran d'un viatge a París, va portar la pintora i il·lustradora, però el cert és que aquesta va instal·lar-se a Barcelona després d'una estada a Ceret amb el seu company Otho Lloyd, pintor i fotògraf. Molts d'ells van coincidir a Tossa de Mar, on anaven d'excursió o de vacances. Els primers a alternar-hi les estades van ser Sacharoff i Lloyd, però poc després s'hi van afegir els avantguardistes estrangers que havien arrelat a Barcelona. Les fotografies de Lloyd i les pintures d'Olga (menjars, berenars en el camp, festes i balls populars), que es va desfent dels trets cubistes, són testimoni d'aquestes trobades a Tossa, tot i que la parella va ser l'única que hi va intensificar les estades a partir del 1919.[6]

La Galeria Dalmau va esdevenir un espai de referència per a tots ells i, sota la iniciativa del dadaista Francis Picabia, es van publicar els quatre números de la revista 391, que s'edità a Barcelona entre el gener i el març del 1917. La revista, que va tenir un fort impacte en determinats autors de l'ambient artístic català, com ara Joan Miró, va comptar amb la col·laboració d'alguns d'aquests refugiats. Sacharoff també va pertànyer al grup artístic Agrupació Courbet.

En finalitzar el conflicte bèl·lic de la Primera Guerra Mundial, l'artista va tornar a París però continuaria viatjant freqüentment a la capital catalana i passant les seves vacances a Mallorca i Eivissa. A París, Sacharoff va viure sempre al barri de Montparnasse on va freqüentar els cafès de moda (La Rotonde, La Coupole) i va establir contacte i amistat amb molts artistes de les primeres avantguardes: Picasso, Modigliani, Van Dongen, Gus Bofa, Manolo Hugué i també els que formaven part de la colònia russa com Marie Vassilieff, Chaim Soutine, Chana Orloff i Marevna Vorobev, entre d’altres. Durant la dècada dels anys vint va exposar a diferents edicions del Salon d’Automne, del Salon des Indépendants, del Salon de l'Araignée i del Salon des Tuileries, on sempre va obtenir una gran atenció i paraules elogioses per part de la premsa. També va participar en el Tercer Saló de Tardor que l'Associació d'Amics de les Arts va organitzar a les Galeries Laietanes l'any 1922.[7]

A partir d'aquests anys, Sacharoff deixà enrere l'avantguardisme i s'endinsà en l'estètica del noucentisme. El seu estil adoptà traços lírics i amables, i es posà al servei d'una visió idealitzada de Catalunya: paisatges, costums, tipus populars. En general, hi predominen les composicions amb múltiples personatges, servides amb traços esquemàtics i vius colors. L’obra d’aquesta època destaca per una forta influència del primitivisme al qual l’artista hi suma unes iconografies molt personals, tractades des d'una ironia i un humor utilitzats amb una important càrrega crítica respecte a la societat.

Als anys trenta va exposar regularment a Barcelona. Va participar en mostres col·lectives com Bodas de Plata. Retratos de gente famosa por artistas de fama (Galeries Syra, 1931) o les edicions de 1935 i 1936 de l'Exposició de Primavera organitzada per la Junta Municipal d'Exposicions d'Art de Barcelona[7]. En la primera d'aquestes va presentar les obres titulades Flors, Retrat i Figures,[8] i l'any 1936 les obres Retrat de la senyora T., Flors i Jardí zoològic. Segons els catàlegs d'aquestes exposicions, vivia al carrer de Manacor de Barcelona.[9] Paral·lelament, i de forma individual, va presentar la seva obra a les Galeries Laietanes (1934), a les Galeries Syra (1935) i al Centre de Lectura de Reus (1936).[10]

A partir del any 1940, s’instal·la definitivament a Barcelona, al barri del Putxet, on va continuar la seva trajectòria artística i va participar de manera activa en la vida cultural de la ciutat. La seva producció en aquest període es va tornar més decorativa i repetitiva, en resposta a la demanda. El gènere del retrat va guanyar protagonisme.

Artísticament, va utilitzar tota mena de tècniques, (oli, aquarel·la, pastel, collage o aiguafort), i diversos gèneres i temàtiques com bodegons, paisatges, quadres de flors, escenes quotidianes i retrats. Igual que Pere Pruna, Olga Sacharoff pertany a una tradició figurativa més aviat conservadora o no conflictiva, que es va desenvolupar a la Catalunya de postguerra paral·lelament a la florida de les avantguardes a l'estranger. Relegada, com Pruna, a un relatiu silenci de la crítica durant els anys 1970 i 1980, Sacharoff ha recuperat presència en el circuit d'exposicions i galeries gràcies al col·leccionisme.

L’artista va treballar sempre les mateixes iconografies, i el gir expressionista que es produeix en el seu estil en la dècada dels trenta es manté fins a les últimes pintures. D’altra banda, volem posar èmfasi en els discursos que Sacharoff elabora des del començament de la seva carrera, i que també es van situar sempre al centre dels seus interessos: enfront d'una visió de la seva pintura que la presenta ingènua, amable i decorativa, volem valorar la seva aposta pionera per l’ús de l’humor com a estratègia crítica envers l’ordre establert, i l’articulació d’un món propi en el qual la naturalesa i els seus éssers són emprats per proposar una alternativa al pensament imperant.[11]

La seva obra s’ha exposat, entre altres ciutats, a París, Londres i Nova York.

Reconeixements i memòriaModifica

A Barcelona, l’any 1953 es va fer una exposició retrospectiva de la seva obra; i posteriorment, l’any 1994, una exposició antològica, comissariada per Maria Lluïsa Borràs i Mariette Llorens Artigas, a la Pedrera. L'Ajuntament de Barcelona li va atorgar la medalla de la ciutat el 1964. El 2002, se li dedicà una antològica amb María Blanchard a Bilbao (Sala d'Exposicions BBK).[12]

L'any 2008 el Centre de Cultura de Dones Francesca Bonnemaison de Barcelona organitzà a la Sala Àgora l'exposició Dels fons a la superfície. Obres d’artistes catalanes anteriors a la dictadura, un reconeixement a l'obra d'artistes com Maria Noguera, Ángeles Santos Torroella, Lola Anglada, o la mateixa Olga Sacharoff, iniciadores de l’art contemporani i la modernitat, que havien estat relegades als fons dels museus.[13]

L'any 2017, amb motiu dels cinquanta anys de la seva mort a Barcelona, el Govern de la Generalitat va acordar declarar l’efemèride com a commemoració oficial d’aquest any, per donar a conèixer l’obra i la personalitat artística de la pintora.[14] L’Any Sacharoff, impulsat pel Departament de Cultura, fou comissariat per Elina Norandi i comptà amb la col·laboració de l’Ajuntament de Barcelona, la Xarxa de Museus d’Art, la Universitat de Barcelona i l’Escola Superior de Disseny i Art Llotja. Barcelona i Girona, ciutats on la pintora va establir forts lligams, centraren els actes commemoratius de l’Any Sacharoff.[15] L'Ajuntament de Barcelona volgué recordar la seva figura amb la col·locació d'una placa commemorativa a la casa on va residir i treballar gran part de la seva estada a Barcelona, al barri del Putxet.

El Museu d'Art de Girona reté homenatge a l'artista mitjançant l'exposició central de la commemoracióː "Olga Sacharoff: pintura, poesia i emancipació" (del 25 de novembre 2017 al 2 d'abril de 2018), comissariada per la historiadora de l'art Elina Norandi. De les prop d'una vuitantena d’obres exposades, procedents de museus, galeries institucions culturals i col·leccions particulars tant nacionals com internacionals (Estats Units, Rússia, França i Holanda), en destaquen algunes mai exposades a Catalunya, com Promenade, procedent del Museu de la Fundatie (Holanda), o una de les seves obres més emblemàtiques, Consuelo, pertanyent a una col·lecció privada russa.

Altres obres icòniques presents a la mostra van ser: Tiovivo en la feria, de la col·lecció del Museu Nacional Reina Sofia – que no s’exposava a Barcelona des de l’any 1953, o Paradís, propietat d'una galeria de Nova York; i La Colla, un retrat col·lectiu de la generació del món cultural de la Barcelona de posguerra, que habitualment no exposa el Museu Nacional d’Art de Catalunya. Des de 1994 no se li havia dedicat cap altra mostra de caràcter individual de la seva trajectòria a Catalunya.[14]

A més, a Catalunya conserven obra d'Olga Sacharroff el Museu de Montserrat, el Museu de Valls, Vinseum. Museu de les Cultures del Vi de Catalunya, Thermalia. Museu de Caldes de Montbui, el Museu de l'Empordà i el Museu Municipal de Tossa de Mar.[16]

ReferènciesModifica

  1. Norandi, Elina. Tránsitos entre París y Barcelona en la primera mitad del siglo XX: obra y trayectoria de Olga Sacharoff (Tesi). Barcelona: Universitat de Barcelona. Departament d'Història de l'Art, 2018-12-10, p. 60. 
  2. C., J. «Ha fallecido la ilustre pintora Olga Sacharoff». La Vanguardia, 02-03-1967, pàg. 34.
  3. «Olga Sacharoff». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  4. Milian, Àlex. «La mirada inoblidable de l'Olga Sacharoff». El Temps, núm. 1745, 20-11-2017. [Consulta: 1r març 2020].
  5. La pintora Olga Sacharoff: una història d'exili i acollida. Barcelona: Institut Català de les Dones, 2013 [Consulta: 20 setembre 2013]. 
  6. «Olga Sacharoff | Museu Nacional d'Art de Catalunya». [Consulta: 1r març 2020].
  7. 7,0 7,1 Repertori de catàlegs d'exposicions col·lectives d'art a Catalunya (fins a l'any 1938). Institut d'Estudis Catalans, Memòries de la Secció Històrico-Arqueològica LIX, 2002, p. 130, 208, 256 i 263. ISBN 84-5273-661-4. 
  8. Exposició de Primavera 1935 : Saló de l'art modern. Junta Municipal d'Exposicions d'Art de Barcelona, 1935, p. 23, cat. 152-154. 
  9. Exposició de Primavera 1936: Saló de l'art modern. Junta Municipal d'Exposicions d'Art de Barcelona, 1936, p. 34, cat. 265-267. 
  10. Repertori d'exposicions individuals d'art a Catalunya (fins a l'any 1938). Institut d'Estudis Catalans, Memòries de la Secció Històrico-Arqueològica LI, 1999, p. 310, cat. 2461-2463. ISBN 84-5273-444-1. 
  11. «Finalitza l’exposició “Olga Sacharoff: pintura, poesia, emancipació” i amb ella l’any dedicat a l’artista, amb prop de 13.500 visitants», 04-05-2018. [Consulta: 1r març 2020].
  12. Isern, Joan Josep «Olga Sacharoff, ‘la russa del Putxet’». Vilaweb, 27-12-2017.
  13. «Maria Noguera i Puig (1906 · 2002)». Civtat. Ideari d'art i cultura. [Consulta: 3 febrer 2020].
  14. 14,0 14,1 «Any Olga Sacharoff». Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. [Consulta: 1r març 2020].
  15. «Recull de premsa de les activitats de l'Any Sacharoff» (en cat-es). [Consulta: 24 gener 2018].
  16. «Museus en línia» (en català, castellà i anglès). Generalitat de Catalunya. [Consulta: 18 març 2020].

BibliografiaModifica

  • Elina Norandi: Olga Sacharoff, Ediciones del Orto, Al-Mudayna, Madrid, 2006.

Enllaços externsModifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Olga Sacharoff