Olga Zubarry

actriu argentina

Olga Zubiarriaín (Buenos Aires, 30 d'octubre de 1929[1]-Buenos Aires, 15 de desembre de 2012),[2] més coneguda com a Olga Zubarry o La Vasca, va ser una actriu argentina de cinema, teatre i televisió amb més de 80 aparicions en films entre 1943 i 1997, cobrint sis dècades del cinema argentí.

Infotaula de personaOlga Zubarry
Olga Zubarry as Marianela 1955.jpg
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement31 octubre 1929 Modifica el valor a Wikidata
Buenos Aires (Argentina) Modifica el valor a Wikidata
Mort15 desembre 2012 Modifica el valor a Wikidata (83 anys)
Buenos Aires (Argentina) Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortDiabetis mellitus Modifica el valor a Wikidata
Activitat
OcupacióActriu i crítica de cinema Modifica el valor a Wikidata
Activitat1943 Modifica el valor a Wikidata –  1997 Modifica el valor a Wikidata

IMDB: nm0958235 Allocine: 6770 Allmovie: p78691 Modifica el valor a Wikidata

BiografiaModifica

Va ser la menor de quatre germans i filla d'immigrants espanyols, de pare basc emigrat a Còrdova als 14 anys, on va conèixer a la mare de l'actriu, oriünda de Madrid. Al poc temps, la parella es va establir a Buenos Aires, ciutat en la qual ella naixeria en 1929.[3] La seva germana major Josefína Zubarry més coneguda com a "Pepy", va aconseguir el seu rol d'actriu amb la Companyia de Florencio Parravicini en una revista del[4] i la seva altra germana María Zubarry ho va fer al costat de Pepe Arias. Va començar la seva carrera als estudis Lumiton el 1943 a Safo, historia de una pasión, al costat de Mecha Ortiz i Roberto Escalada, dirigida per Carlos Hugo Christensen amb qui filmés diverses pel·lícules. En 1944 va actuar a La pequeña señora de Pérez amb Mirtha Legrand i Juan Carlos Thorry.

Va ascendir a la fama amb l'adaptació de la novel·la Frau Elsie de Arthur Schnitzler anomenada El ángel desnudo de 1946. S'atribueix a Zubarry haver protagonitzat el primer nu parcial al cinema argentí; d'acord amb la pròpia actriu, no obstant això:

« ...aquest nu no va existir. En aquest moment no podia haver-hi un nu, primer perquè jo era menor. Quins judicis haurien hagut de suportar els productors, els amos de l'estudi! Jo tenia una malla color carn molt adherida endavant. I l'esquena maquillada perquè fos del mateix color que la malla. Va ser un regal. El llibre li ho havien ofert a Mirtha Legrand. I com va dir en un esmorzar al qual em va convidar: «Pensar que aquesta pel·lícula l'hauria d'haver fet jo». »
— Olga Zubarry[1]
 
Fotografia promocional de la pel·lícula El ángel desnudo.

Per aquest treball va ser premiada com a «Revelació de l'any» per l'Associació de Cronistes Cinematogràfics.[5]

« El problema és que els de Lumiton volien pagar-me una misèria. En 1947, quan jo encara no havia complert 18 anys ―vaig néixer en 1929―, els meus pares van anar diverses vegades a parlar amb Guerrico. Es va arribar a un acord. Em pagarien mil pesos per pel·lícula fins que s'acabés el contracte. Haig de recordar-li que per a aquesta data, Zully Moreno i Mirtha Legrand rondaven els vint mil, i que el que em van fer va ser, de bo de bo, explotació pura. »
— Olga Zubarry, entrevista del 9 de juny de 2012[6]

A Paraguai va filmar La sangre y la semilla.[5] A Veneçuela va filmar Yo quiero una mujer así, dirigida per Juan Carlos Thorry.[5]

Zubarry es va retirar el 1997, als 68 anys de edad, a penes es va convertir en àvia. Acabava de guanyar un Premi Còndor de Plata com a actriu de repartiment en la pel·lícula Plaza de almas.

Va estar casada 46 anys amb Juan Carlos Gárate,[7] president d'Argentina Sono Film. Tenia dues filles ―Mariana (que viu als Estats Units) i Valeria― i tres néts: Federico, Facundo, Lucía.

Des de 1983 va ser padrina de dues llars (Mis Alumnos Más Amigos), una ONG caritativa ubicada a Villa Ballester (al nord del Gran Buenos Aires),[7] que treballa amb més de 50 nois del carrer, on viuen, estudien, es capaciten i tenen sortida laboral.[5]

« Cal saber retirar-se a temps. Jo no gaudiria ara... Ara convido als meus amics a prendre el te a casa, escolto molta ràdio, surto cada punt, rebo la visita de la meva filla Valeria tots els dies i recordo, recordo molt.. »
— Olga Zubarry[8]

El 30 d'octubre de 2012 (dia del seu anivrsari)[9] va ser internada en un sanatori privat de la ciutat de Buenos Aires,[10] per un complicat quadre de diabetis que sofria des de fa anys.[10]

Va morir el 15 de desembre de 2012, als 83 anys.[1]

A la ciutat de San Jorge (província de Santa Fe), un cine porta el seu nom.[11]

Premis[5]Modifica

Va rebre nombrosos premis nacionals i internacionals.[12]

 
Fotografia de diverses actrius argentines premiades en el Festival Internacional de Cinema de Berlín (Alemanya) de 1961. D'esquerra a dreta: dona desconeguda, Isabel Sarli (amb tapat blanc), Olga Zubarry, Tita Merello, actriu desconeguda (darrere) i Mirtha Legrand. Publicada al diari Clarín (Buenos Aires), secció Espectaclrs, 16 de drdembre de 2012.
 
Olga Zubarry, c. 1950, per Annemarie Heinrich
  • 1953: Premi de l'Associació Cronistes Cinematogràfics com a millor actriu principal per El vampiro negro.
  • 1955: Premi de l'Associació Cronistes Cinematogràfics com a millor actriu principal per Marianela.
  • 1961: Premi Hispanoamericà «Conquilla d'Or» del Festival Sant Sebastià per Hijo de hombre
  • 1972: Premi APTRA com a millor actriu per Alta comedia
  • 1983: Premi Santa Clara de Asís per El sillón de Rivadavia.
  • 1988: Premi Protagonista per De fulanas y menganas.
  • 1989: Premi Martín Fierro a la mejor actuación femenina, per De fulanas y menganas.
  • 1991: Premi Konex a la millor actriu dramàtica de ràdio i televisió.
  • 1994: Premi Podestá a la Trajectòria.
  • 1997: Premi Cóndor de Plata a la millor actriu de repartiment per la pel·lícula Plaza de almas.
  • 1998: Premi ACE a la millor actriu de l'any, per Plaza de almas.

TreballsModifica

Cinema[13][11]Modifica

Televisió[11][5]Modifica

  • 1970 aprox.: La comedia de la noche (cicle de televisió), amb l'actor Raúl Rossi, dirigida per María Herminia Avellaneda, a Canal 13.[5]
  • 1971: Narciso Ibáñez Menta presenta: "Un hombre extraño" (pel·lícula de televisió, per Canall 9).
  • 1971: Alta comedia, episodi "Todos eran mis hijos" (Canal 9).
  • 1971: Alta comedia, episodi "Véndame su hijo" (Canal 9).
  • 1971: Alta comedia, episodi "De carne somos" (Canal 9).
  • 1972: Alta comedia, episodi "La sombra" (Canal 9).
  • 1972: Alta comedia, episodi "com tú me deseas" (Canal 9).
  • 1972: Estación Retiro (Canal 9), com Andrea Adalguía
  • 1973: Alta comedia, episodi "Panorama desde el puente" (Canal 9), com Beatrice
  • 1973: Alta comedia, episodi "Cuando estemos casados" (Canal 9), com María
  • 1973: ¡Qué vida de locos! (Canal 9), com Inés
  • 1974: Alta comedia, episodi "El mar profundo y azul" (Canal 9).
  • 1974: Alta comedia, episodi "Pasión en Mallorca" (Canal 9).
  • 1974: Alta comedia, episodi "La casa de los siete balcones" (Canal 9).
  • 1974: Alta comedia, episodi "De Bécquer con amor" (Canal 9).
  • 1974: Alta comedia, episodi "Cartas de amor" (Canal 9).
  • 1974: Alta comedia, episodi "Alfonsina" (Canal 9).
  • 1974: Teatro para sonreír (Canal 11).
  • 1974: Narciso Ibáñez Serrador presenta a Narciso Ibáñez Menta, episodi "La zarpa" (Canal 11), com Teresa
  • 1974: Narciso Ibáñez Serrador presenta a Narciso Ibáñez Menta, episodi "El regreso" (Canal 11), com Teresa
  • 1975: Tu rebelde ternura, sèrie de televisió (Canal 13).
  • 1976: Mi querido Luis, com: Alejandra (Canall 13).
  • 1976: La posada del sol, sèrie de televisió (Canal 13).
  • 1977: Aventura 77, minisèrie de televisió (Canal 13).
  • 1978: Nuestro encuentro (Canal 9).
  • 1979: El león y la rosa, sèrie de televisió (Canal 13), com Clara
  • 1979: Propiedad horizontal, sèrie de televisió (Canal 9), com Mónica Dalton.
  • 1980: Hombres en pugna, pel·lícula de televisió.
  • 1981: Los especiales de ATC (Hombres en pugna" (ATC).
  • 1981: Laura mía (ATC), com Caridad.
  • 1982: Nosotros y los miedos, sèrie de televisió, episodi "Miedo a los jóvenes" (Canal 9), com Antonia.
  • 1982: Nosotros y los miedos, episodi "Miedo a recomenzar" (Canal 9), com Virginia.
  • 1982: Nosotros y los miedos, episodi "Miedo a la traición" (Canal 9), com Haydée.
  • 1982: Nosotros y los miedos, episodi "Miedo a asumir las responsabilidades" (Canal 9), com farmacéutica.
  • 1982: Nosotros y los miedos, episodi "Miedo a la violencia" (Canal 9), com Teresa.
  • 1982: Nosotros y los miedos, episodi "Miedo a la desilusión " (Canal 9), com Berta.
  • 1982: Nosotros y los miedos, episodi "Miedo a las culpas" (Canal 9), com Graciela.
  • 1982: Nosotros y los miedos, episodi "Miedo al abandono" (Canal 9), com Raquel.
  • 1982: Nosotros y los miedos, episodi "Miedo a equivocarse" (Canal 9), com Isabel.
  • 1982: Nosotros y los miedos, episodi "Miedo a la injusticia" (Canal 9), com Margarita.
  • 1982: Nosotros y los miedos, episodi "Miedo a compartir" (Canal 9), com Elia.
  • 1982: Nosotros y los miedos, episodi "Miedo al régimen" (Canal 9), com Isabel.
  • 1982: Nosotros y los miedos, episodi "Miedo a afrontar" (Canal 9). com Elena.
  • 1982: Nosotros y los miedos, episodi "Miedo a los demás" (Canal 9), com Lidia.
  • 1982: Nosotros y los miedos, episodi "Miedo al análisis" (Canal 9), com Berta.
  • 1982: Nosotros y los miedos, episodi "Miedo a la infidelidad" (Canal 9), com Inés.
  • 1982: Nosotros y los miedos, episodi "Miedo al mundo" (Canal 9), com Irene.
  • 1982: Nosotros y los miedos, episodi "Miedo a cumplir con el deber" (Canal 9), com mare de Fernando.
  • 1982: Nosotros y los miedos, episodi "Miedo a dar" (Canal 9), com Rosario.
  • 1982: Nosotros y los miedos, episodi "Miedo a decidir" (Canal 9), com Aída.
  • 1982: Nosotros y los miedos, episodi "Miedo a la paz" (Canal 9), com Inés.
  • 1982: Nosotros y los miedos, episodi "Miedo a ver" (Canal 9), com Esther.
  • 1982: Nosotros y los miedos, episodi "Miedo a reintegrarse" (Canal 9), com Aída.
  • 1982: Nosotros y los miedos, episodi "Miedo al cáncer" (Canal 9), com Sonia.
  • 1983: Nosotros y los miedos, episodi "Miedo a la vejez" (Canal 9), com Amanda.
  • 1983: Nosotros y los miedos, episodi "Miedo a la mediocridad" (Canal 9), com María.
  • 1983: Nosotros y los miedos, episodi "Miedo a la realidad" (Canal 9), com Nieves.
  • 1983: Nosotros y los miedos, episodi "Miedo a denunciar" (Canal 9), com Irene.
  • 1983: El sillón de Rivadavia (guanyadora del Premi Santa Clara de Asís en 1983).
  • 1985: El puente de coral vivo (Canal 13).
  • 1985: La única noche, sèrie de televisió (ATC).
  • 1986: Navidad: variaciones sobre un mismo tema (ATC).
  • 1986: Situación límite, episodi "Exámenes" (ATC).
  • 1986: Soñar sin límite (ATC).
  • 1987-1989: De fulanas y menganas (ATC).
  • 1990-1991: Atreverse, sèrie de televisió (Telefé).
  • 1991: Socorro, sobrinos (ATC).
  • 1992: Amores
  • 1992: El precio del poder (Canal 9).
  • 1997: Hombre de mar (Canall 13)

Teatre[11]Modifica

Radioteatre[11]Modifica

  • Tres almas de mujer (per LV6 Radio de Mendoza).

ReferènciesModifica

  1. 1,0 1,1 1,2 * La fitxa d'Olga Zubarry a IMDb.com menciona que nació en 1929
    • En una entrevista a Olga Zubarry del 1 de agosto de 2009, la periodista Silvina Lamazares menciona Zubarry tenía 79 años en ese momento, por lo que se deduce que en su siguiente cumpleaños (30 de octubre de 2009) cumpliría los 80 años de edad. Por lo tanto Zubarry no habría nacido en 1930 sino en 1929.
    • Una biografía de Olga Zubarry en el sitio web Cinefanía.com menciona explícitamente que nació en 1929.
    • En una entrevista publicada en el diario Hoy (La Plata), del 9 de junio de 2012, la propia Olga Zubarry afirma haber nacido en 1929:
    « El problema es que los de Lumiton querían pagarme una miseria. En 1947, cuando yo todavía no había cumplido 18 años ―nací en 1929―, mis padres fueron varias veces a hablar con Guerrico. Se llegó a un acuerdo. Me pagarían mil pesos por película hasta que se terminara el contrato. Debo recordarle que para esa fecha, Zully Moreno y Mirtha Legrand andaban por los veinte mil y que lo que me hicieron fue, de veras, explotación pura. »
    — Olga Zubarry
  • «Falleció la querida actriz Olga Zubarry». Rating Cero, 15-12-2012. [Consulta: 15 desembre 2012].
  • «Vascos en la Argentina: Olga Zubarry», 20-06-2013. [Consulta: 27 maig 2014].
  • [enllaç sense format] http://wp2.maipo.com.ar/historia/historia_1932.htm
  • 5,0 5,1 5,2 5,3 5,4 5,5 5,6 «Olga Zubarry», article al lloc Parque Patricios. Consultat el 15 de desembre de 2012.
  • «Historias de una estrella del cine argentino», entrevista a Olga Zubarry en el diario Hoy (La Plata), del 9 de juny de 2012. Consultat el 15 de desembre de 2012.
  • 7,0 7,1 «Murió la actriz Olga Zubarry», Clarín, 15 de desembre de 2012.
  • «Olga Zubarry: “Me llevo muy bien con el pasado”», entrevista de Silvina Lamazares a Olga Zubarry de l'1 d'agost de 2009.
  • «El recuerdo de Mirtha Legrand para Olga Zubarry. La diva argentina habló de la muerte de su amiga y compañera: “Es muy triste, me acabo de enterar”», article al diari Veloz del 15 de desembre de 2012.
  • 10,0 10,1 «Murió Olga Zubarry», article al diari Página/12 (Buenos Aires) del 15 de desembre de 2012. Consultat el 16 de desembre de 2012.
  • 11,0 11,1 11,2 11,3 11,4 «Zubarry, Olga», a Nuestros Actores. Consultat el 15 de desembre de 2012.
  • «Falleció Olga Zubarry» Arxivat 2012-12-17 a Wayback Machine., Diario Registrado, 15 de desembre de 2012.
  • Fitxa d'Olga Zubarry al web Cine Nacional.
  • Enllaços externsModifica

    A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Olga Zubarry