Olimpíada d'escacs de 1924

L'Olimpíada d'escacs de 1924 va tenir lloc del 12 de juliol al 20 de juliol al l'Hotel Majestic de París coincidint amb els Jocs Olímpics d'Estiu (de la VIII Olimpíada). Va ser el primer torneig d'escacs en què la participació es feia en representació oficial de països, tot i que aquesta Olimpíada no és inclosa a la numeració oficial de les edicions de les Olimpíades d'escacs en tant que no fou organitzada per la FIDE, sinó que fou una iniciativa personal dels francesos Pierre Vincent, (Cap del Comitè Organitzador) i Aleksandr Alekhin (Director del Torneig), als quals va donar suport la Federació francesa d'escacs.[1] L'esdeveniment és citat a la literatura escaquística com la I Olimpíada no oficial

Infotaula de competició esportivaOlimpíada d'escacs de 1924
TipusOlimpíades d'escacs Modifica el valor a Wikidata
Esportescacs Modifica el valor a Wikidata
Lloc i data
LlocParís Modifica el valor a Wikidata
EstatFrança Modifica el valor a Wikidata
Data1924 Modifica el valor a Wikidata
Dates12 juliol 1924 Modifica el valor a Wikidata - 20 juliol 1924 Modifica el valor a Wikidata
Estadístiques
Partits jugats347 Modifica el valor a Wikidata

Hi varen participar 54 jugadors representant 18 països (es va fixar un màxim de 4 jugadors per país). Els jugadors es varen dividir en nou grups de sis jugadors cadascun, on el campió de cada grup tenia dret a participar en la fase final, mentre els altres participarien en el torneig de consolació a vuit rondes. El campió del torneig individual, el letó Hermanis Matisons, va ser reconegut com a Campió del Món Amateur. La primera dona que va participar en les Olimpíades dels escacs fou la britànica Edith Holloway.

Resultat finalModifica

Campionat del món amateurModifica

Pos. Jugadors Punts
  Hermanis Matisons (  Letònia) 5,5
  Fricis Apšenieks (  Letònia) 5,0
  Edgard Colle (  Bèlgica) 4,5
4 Árpád Vajda (  Hongria) 4,0
5 Max Euwe (  Països Baixos) 4,0
6 Anatol Tschepurnoff (  Finlàndia) 4,0
7 Luis Argentino Palau (  Argentina) 3,5
8 Manuel Golmayo de la Torriente (  Espanya) 3,0
9 Kornél Havasi (  Hongria) 2,5

Torneig de consolacióModifica

Els punts obtinguts són la suma dels guanyats a la primera volta de classificació més els obtinguts al torneig de consolació.[2]

Pos. Jugadors Punts
1 Karel Hromádka (  Txecoslovàquia) 9,5
2 Jan Schulz (  Txecoslovàquia) 9,0
3 Erwin Voellmy (  Suïssa) 8,5
4 Karlis Betins (  Letònia) 8,0
5 Georges Renaud (  França) 8,0
6 Roberto Grau (  Argentina) 8,0
7 George Koltanowski (  Bèlgica) 8,0
8 Giovanni Cenni (  Itàlia) 7,5
Endre Steiner (  Hongria) 7,5
Otto Zimmermann (  Suïssa) 7,5
Dawid Daniuszewski (  Polònia) 7,5
Károly Sterk (  Hongria) 7,5
Damián Reca (  Argentina) 7,5

Medalles individualsModifica

Les medalles es varen assignar seguint els següents criteris:

Jugador Motiu
  Hermanis Matisons (  Letònia) Campió del Campionat del Món Amateur
  Fricis Apšenieks (  Letònia) Segon lloc al Campionat del Món Amateur
  Edgard Colle (  Bèlgica) Tercer lloc al Campionat del Món Amateur
  Árpád Vajda (  Hongria) Finalista del Campionat del Món Amateur
  Max Euwe (  Països Baixos) Finalista del Campionat del Món Amateur
  Anatol Tschepurnoff (  Finlàndia) Finalista del Campionat del Món Amateur
  Luis Argentino Palau (  Argentina) Finalista del Campionat del Món Amateur
  Manuel Golmayo de la Torriente (  Espanya) Finalista del Campionat del Món Amateur
  Kornél Havasi (  Hongria) Finalista del Campionat del Món Amateur
  Karel Hromádka (  Txecoslovàquia) Campió de la Copa de consolació

Classificació per equipsModifica

Pos. Nació Jugadors Punts
    Txecoslovàquia Hromádka (9,5), Schulz (9), Vanek (6,5), Skalička (6) 31,0
    Hongria Vajda (8), Sterk (7,5), Steiner E. (7,5), Havasi (7) 30,0
    Suïssa Voellmy (8,5), Zimmermann (7,5), Johner (6,5), Naegeli (6,5) 29,0
4   Letònia Apšenieks (10), Matisons (9,5), Betins (8) 27,5
  Argentina Grau (8), Reca (7,5), Palau (7), Coria (5) 27,5
6   Itàlia Cenni (7,5), Rosselli del Turco (7), Romih (6,5), Miliani (5,5) 26,5
7   França Renaud (8), Lazard (6,5), Duchamp (6), Gibaud (5) 25,5
  Polònia Daniuszewski (7,5), Piltz (6), Kohn (6), Kleczyński (6) 25,5
9   Bèlgica Colle (8,5), Koltanowski (8), Lancel (5), Jonet (2,5) 24,0
10   Espanya Golmayo (7), Marín (6), Rey Ardid (6) 19,0
11   Països Baixos Euwe (8), Oskam (6), Rueb (4,5) 18,5
12   Romania Davidescu (7), Gudju (6), Loewenton (5) 18,0
13   Finlàndia Tschepurnoff (9), Malmberg (6) 15,0
14   Regne Unit Handasyde (6), Wreford (3,5), Holloway (3) 12,5
15   Irlanda O'Hanlon (5,5) 5,5
16   Canadà Smith (5) 5,0
17   Rússia Potemkine (3), Kahn (1,5) 4,5
18   Iugoslàvia Rozic (2,5) 2,5

Equip de RússiaModifica

Peter Potemkine i Victor Kahn eren expatriats russos que vivien a França. El quadre oficial del torneig els presentava sota bandera russa, malgrat que en aquest any 1924 ja s'havia produït la revolució soviètica, i el Partit Comunista ja havia assolit el poder a Rússia.

Fundació de la FIDEModifica

El 20 de juliol del 1924, darrera jornada de la competició, 15 delegats de tot el món varen firmar l'acta de fundació de la Federació Internacional d'Escacs (denominació original en francès: Fédération Internationale des Échecs, FIDE) i varen elegir el neerlandès Alexander Rueb com a primer president.[3]

La dita llatina Gens una sumus (Sóm una família) va esdevenir el lema oficial de la comunitat escaquística. Els 15 membres fundadors, que signaren l'acta de constitució de la FIDE foren: I.Abonyi (Hongria), R.Grau (Argentina), J.Gudju (Romania), F.Marusi (Itàlia), M.Nicolet (Suïssa), JM.Ovadija (Iugoslàvia), Peñalver i Zamora (Espanya), FH.Rawlins (Gran Bretanya), A.Rueb (Països Baixos), K.Skalicka (Txecoslovàquia), SF.Smith (Canadà), T.Towbin (Polònia), A.Tschepurnoff (Finlàndia), P.Vincent (França) i L.Weltjens (Bèlgica).

Vegeu tambéModifica

ReferènciesModifica

  1. Inforchess :: Olimpiada de París 1924 (castellà)
  2. Copa de Consolació Taula completa de rondes i resultats [Consulta 25 novembre 2009]
  3. Les Jardins de Caissa :: Detalls sobre la fundació de la FIDE (francès)

Enllaços externsModifica