Olimpíada d'escacs de 1935

.

Infotaula de competició esportivaOlimpíada d'escacs de 1935
TipusOlimpíades d'escacs modifica
Esportescacs modifica
OrganitzacióFederació Internacional d'Escacs modifica
Lloc i data
LlocVarsòvia modifica
EstatPolònia modifica
Data1935 modifica
Edició6 modifica
Estadístiques
Partits jugats760 modifica
Pin amb l'emblema de l'Olimpíada

L'Olimpíada d'escacs de 1935 fou un torneig d'escacs per equips nacionals que es va celebrar entre els dies 16 d'agost i 31 d'agost a Varsòvia. Fou la sisena Olimpíada oficial organitzada per la FIDE. La competició era oberta.[1] Al mateix temps es va celebrar el V Campionat del món femení.

TorneigModifica

OrganitzacióModifica

Hi participaren 99 jugadors de 20 països; cada equip nacional tenia cinc jugadors (quatre de titulars i un de suplent); l'Argentina fou l'únic equip amb només quatre jugadors. No hi va participar l'equip soviètic, tot i que havia estat convidat per l'organització. En canvi, sí que hi va jugar Lituània, que llavors era en conflicte amb Polònia.

El director del torneig, com a responsable del Comitè Organitzador, fou el famós mestre d'escacs retirat Dawid Przepiórka. El sistema de puntuació era olímpic, és a dir, els punts no eren el resultat dels matxs entre els equips, sinó la suma dels resultats individuals en cada escaquer (un punt per partida guanyada, mig per les taules, i zero per partida perduda).

Desenvolupament de la competicióModifica

A la primera part de la competició, Suècia es va col·locar líder, i a mitjan torneig duia tres punts d'avantatge sobre Polònia, seguida pels Estats Units i Hongria. Els Estats Units, en particular, malgrat que eren els campions vigents, havien començat molt malament, perdent contra Suècia i Hongria, però es varen recuperar a partir de la cinquena ronda, guanyant Irlanda. La primera desfeta sueca es va produir a la dotzena ronda, contra Iugoslàvia, i a les següents va anar perdent progressivament l'avantatge que havia acumulat, fins que Suècia fou superada a darrera hora pels Estats Units i Polònia.

Resultats absolutsModifica

Pos. Equip Jugadors Punts
    Estats Units Reuben Fine, Frank Marshall, Abraham Kupchik, Arthur Dake, Israel Albert Horowitz 54
    Suècia Gideon Ståhlberg, Gösta Stoltz, Erik Lundin, Gösta Danielsson, Ernst Larsson 52,5
    Polònia Savielly Tartakower, Paulino Frydman, Miguel Najdorf, Henryk Friedman, Kazimierz Makarczyk 52
4   Hongria Lajos Steiner, Andor Lilienthal, Kornél Havasi, László Szabó, Pál Réthy 51
5   Txecoslovàquia Salo Flohr, Karel Opočensky, Josef Rejfiř, Karel Treybal, Jiří Pelikán 49
6   Iugoslàvia Milan Vidmar, Vasja Pirc, Boris Kostić, Petar Trifunović, Imre König 45,5
7   Àustria Ernst Grünfeld, Rudolf Spielmann, Erich Eliskases, Hans Müller, David Podhorzer 43,5
8   Argentina Roberto Grau, Jacobo Bolbochan, Isaias Pleci, Carlos Maderna 42
9   Letònia Vladimirs Petrovs, Fricis Apšenieks, Movsas Feigins, Wolfgang Hasenfuss, A. Krūmiņš 41
10   França Aleksandr Alekhin, Louis Betbeder, André Muffang, Victor Kahn, Maurice Raizman 38
11   Estònia Paul Keres, Gunnar Friedemann, Leho Laurine, Ilmar Raud, Feliks Kibbermann 37,5
12   Regne Unit William Winter, George Alan Thomas, Conel Hugh O'Donel Alexander, Henry Ernest Atkins, Harry Golombek 37
13   Finlàndia Eero Böök, Birger Rasmusson, Ilmari Solin, Ragnar Krogius, Soivo Salo 35
14   Lituània Vladas Mikėnas, Aleksandras Machtas, Isakas Vistaneckis, Povilas Vaitonis, Markas Luckis 34
15   Mandat britànic de Palestina Yosef Porath, David Enoch, Yosef Dobkin, Victor Winz, Moshe Czerniak 32
16   Dinamarca Erik Andersen, Bjørn Nielsen, Jens Enevoldsen, Julius Nielsen, Ernst Sørensen 31,5
17   Romania H. Silbermann, Traian Ichim, Miklos Brody, Stefan Erdélyii, Toma Popa 27,5
18   Itàlia Antonio Sacconi, Mario Monticelli, Stefano Rosselli del Turco, Max Romih, Mario Napolitano 24
19   Suïssa Oskar Naegeli, Henri Grob, Walter Michel, Adolf Stähelin, Fritz Gygli 21
20   Irlanda Brian Reilly, James Creevey, John O'Hanlon, Timothy Cranston, Austin De Burca 12

Premis individualsModifica

Guanyaren medalles els tres millos jugadors (en percentatge de puntuació) de cada tauler. També hi hagué premis per la millor partida i per al millor final: el premi a la millor partida fou per a l'austríac Erich Eliskases per la seva partida contra el francès André Muffang, i el premi al millor final fou per al polonès Paulin Frydman i el suec Gösta Stoltz.

Primer tauler
Jugadors Equip Punts Partides Percentatge
  Salo Flohr   Txecoslovàquia 13 17 76,5
  Aleksandr Alekhin   França 12 17 70,6
  Gideon Ståhlberg   Suècia 11,5 17 67,6
  Savielly Tartakower   Polònia 11,5 17 67,6
Segon tauler
Jugadors Equip Punts Partides Percentatge
  Andor Lilienthal   Hongria 15 19 78,9
  Paulin Frydman   Polònia 11,5 16 71,9
  Gösta Stoltz   Suècia 12 19 63,2
  Jacobo Bolbochan   Argentina 12 19 63,2
Tercer tauler
Jugadors Equip Punts Partides Percentatge
  Erich Eliskases   Àustria 15 19 78,9
  Kornél Havasi[2]   Hongria 8 11 72,7
  Abraham Kupchik   Estats Units 10 14 71,4
Quart tauler
Jugadors Equip Punts Partides Percentatge
  Arthur Dake   Estats Units 15,5 18 86,1
  Gösta Danielsson   Suècia 15 19 78,9
  Petar Trifunović   Iugoslàvia 12,5 16 78,1
Cinquè tauler (primer suplent)
Jugadors Equip Punts Partides Percentatge
  Israel Albert Horowitz   Estats Units 12 15 80
  Jiří Pelikán   Txecoslovàquia 10,5 15 70
  Markas Luckis   Lituània 11 16 65,8

ReferènciesModifica

  1. Tot i que usualment es denomina competició masculina és en realitat oberta a ambdós sexes.
  2. Aquesta va ser la millor actuació de la carrera d'aquest jugador, amb una performance Elo de 2603. Càlcul històric: Estimació d'Elo per a K.Havasi (anglès)

Enllaços externsModifica